dijous, 18 de gener de 2018

DE SANT ELM A SANT QUIRZE I SANTA JULITA. LA CAPELLA ANNEXA A CAN BARTINA. CALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

En acabar el segle XIV la vil.la tenia una capella dedicada a Sant Elm, patró dels seus navegants, amb un magnífic retaule i un sacerdot beneficiat.

El 16 de març de 1511, el bisbe Boïl celebra missa a la capella de Sant Elm de la Pobla de Calella, i hi fa Visita pastoral.

Aquest primitiu edifici va ser habilitat com a parròquia el 1528, any de l’emancipació eclesiàstica de Pineda, per tal d’administrar els sagraments mentre es construïa la nova església de Santa Maria i Sant Nicolau, servei que va tornar a fer entre 1747 i 1755 quan s’esfondrà el temple parroquial.

La confraria del Santíssim s’establí per primera vegada a Calella l’any 1543, dins el temple de Sant Elm. En nou temple parroquial no seria consagrat fins el 30 de novembre de 1564.

L’any 1702 es restaura la capella.

Les autoritats de Calella (parròquia i municipi) la Universitat, es reuniren dins el petit temple fins el 1819; igualment fou utilitzada un quants anys com escola.

El mes de març de 1820, els patrons de Calella, Sant Quirze i Santa Julita són acollits a la capella de Sant Elm, car se’ls ha esfondrat l’ermita situada a la riera de Capaspre; són col·locats a l’altar major, i el retaule gòtic es trasllada a la capella lateral, i des d’aleshores la capella és anomenada de Sant Quirze. (el 16 de juny de 1668, els calellencs havien rebut solemnement unes relíquies dels seus sants)

Quan a la descripció llegia ; edifici d’una sola nau de planta rectangular amb una capella lateral al costat de la sagristia formant un retranqueig. Són visibles quatre pilars que sostenen arcs amb punt d’ametlla dividint la nau en tres parts. Teulada a una vessant perpendicular a la façana principal al carrer de Mar (avui Bartrina) amb portal adovellat d’arc rodó, campanar d’espadanya i una fornícula central amb imatge dels sants.

L’interior de l’església és il·luminat per tres finestres d’arc de mig punt, situades a la façana lateral.

El seu altar major havia estat presidit per un magnífic retaule gòtic, acompanyat per sant Nin i sant Non, patrons dels pagesos, destruït el 1936. Sembla que cap el 1450, un mariner calellenc va oferir a sant Elm un valuós exvot consistent en una coca (nau en miniatura), actualment conservada al museu marítim de Rotterdam.

L’any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la capella és saquejada i incendiada. La reconstrucció aixecaria a més la capella refent el coronament de la façana principal, obrint les finestres de la façana lateral i fent de nou la coberta i interior del temple.


Ens agradarà rebre imatges del interior del temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fonts :

https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa13.pdf

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8441

A l’edifici annex, restaurat per l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona , 27 d’agost de 1954 ) va néixer i morir l'advocat Francesc d'Assís Bartrina i Roca (1870-1947), figura clau en la creació de la Mancomunitat de Catalunya.
Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Trobava a la fitxa de l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró : https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/francesc-de-paula-sells-i-vilar

Que va ser l’autor de la casa anomenada Els Filipinos https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/els-filipinos


Retratava la façana del pavelló al carrer d’Anselm Clavé.

https://cuandosellevabasombrero.wordpress.com/category/barcelona/maresme/calella/

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

dimecres, 17 de gener de 2018

QUE EN SABEU DEL MAUSOLEU ‘CLÀSSIC’ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SANT FELIU DE CODINES?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava un panteó al cementiri de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental, llegia que el recinte funerari es va construir el 1860, originàriament d'estil neoclàssic. No en trobava cap dada del promotor, ni de l’autor, dissortadament no disposa aquesta població d’un Catàleg de Patrimoni en línia.



Al Cementiri Monumental de Lloret de Mar, havia retratat el panteó Cabañas, ara "Família Clua-Viladrich" construït per l'arquitecte Vicenç Artigas i Albertí (Lloret de Mar 1876 - 1963) , mentre que la part de la serralleria es va ocupar el taller de Josep Perpinyà, autor també de les tanques de forja a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-1930) de Barcelona. Ens agradarà tenir noticia a l’email
coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i de l lloc i data de naixement i traspàs de Josep Perpinyà.

El Valentí Pons Toujouse , auto del bloc MODERNISME publicava un excel·lent treball https://vptmod.blogspot.com.es/2018/01/mila-panteo-origgi-copies.html?spref=fb en el que publica mausoleus d’arreu del món de característiques molt semblants.

El concepte ‘mausoleu ‘ apareix com a conseqüència del monument funerari construït a la memòria del rei Mausol , per la seva dona i germana; considerat aleshores una de les set meravelles del món, va donar nom als monuments funeraris (mausoleus). Avui desaparegut.

En la publicació http://artegriego2728.blogspot.com.es/p/monumentos-funerarios.html , erròniament es reprodueix la imatge del mausoleu ibèric de Pozo Moro ( Albacete ) com la tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs.

… fue notable por lo suntuoso el mausoleo de orden jónico adornado con relieves y estatuas que se elevó en Halicarnaso (Asia Menor) a la memoria de Mausolo, rey de Caria por su mujer Artemisa (siglo IV a. C.) de donde toman nombre los mausoleos. Otras veces quemaban a los cadáveres guardándose las cenizas en urnas o vasijas.

Antecedents del mausoleu de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental, del que ens agradarà tenir coneixement a l’email
coneixercatalunya@gmail.com del seu promotor i del seu autor, noms , cognoms, lloc i data de naixement i traspàs; podem considerar :
MONUMENTO FUNERARIO DE POZO MORO (ALBACETE) Cultura ibérica. 500 a. C.
https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_antigua_de_la_pen%C3%ADnsula_ib%C3%A9rica


La Torre dels Escipions, monument funerari datat a la primera meitat del segle I dC, situat al costat de l'antiga Via Augusta, a l’alçada del quilòmetre 1.169 del traçat de l’antiga Carretera N-340, al terme de Tarragona, Tarragonès, Catalunya http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3377


I al Cementiri de Vilanova i la Geltrú. El Garraf. Catalunya
Panteó / Mausoleu de Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901
Arquitecte, Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918)
Escultor , Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 1860 - 1917)


Avui, ‘ descobriment’ és un mot que s’emprà amb excessiva freqüència, tanta que qualsevol dia algú reivindicarà haver ‘descobert’ el pa amb tomàquet, acció aquesta que es practicava inicialment per a fer més mengívol el pa que s’enduria amb el pas dels dies, en altres llocs, el sucaven amb, amb oli, ....,.

Sant Feliu de Codines conserva - encara – un important patrimoni històric monumental, pendent en gran part de documentar ; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 16 de gener de 2018

L’EMPREMTA MODERNISTA DEL JOSEP PAUSAS COLL A CALELLA. CAL MENUTS. EL MARESME. CATALUNYA

Havia retratat des del carrer Anselm Clavé, al costat de la via fèrria, el pavelló de la casa coneguda com CAL MENUTS, i gràcies al bon amic Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , i al zel de de l’Arxiu Històric de Calella, i del Jordi Pérez Corrales, sabíem ara, que l’autor havia estat l’arquitecte Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928), del que ens agradaria rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/10/09/pagina-2/33208435/pdf.html?search=JOSE%20PAUSAS%20COLL

http://vptmod.blogspot.com.es/2017/01/a-calella-barcelona-hi-ha-una-serie-de.html

http://blogs.descobrir.cat/modernismededinsiforadecatalunya/2017/01/28/calella-cal-menuts/

Patrimoni Gencat ens diu ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38463

Casa entre mitgeres composada per una edificació principal que dóna al c/ Jovara i un petit pavelló que dóna al c/ Anselm Clavé. La façana principal destaca per l'arrebossat, utilitza elements decoratius ja existents a les construccions de mitjans del segle XIX, però exagerant-hi les dimensions i canviant la seva disposició a la façana; també emprà les arcuacions trilobulats amb decoratives mènsules de suport que donen al conjunt un aire neogòtic. La part baixa ha estat molt reformada i ara és un restaurant.

El petit pavelló posterior és una construcció de planta baixa amb porta central emmarcada per dues grans finestres, tots tres elements amb arcuacions trilobulades. La decoració es centra en la part superior de la façana i en una franja decorativa a l'alçada de les finestres.
El pavelló de mar va ser mutilat a finals dels anys 1920 o a principi dels anys 1930 quan va perdre l’espectacular coronament de punxes que podem observar en la postal adjunta.


En l’actualitat la façana està rematada per una barana de forja.

Calella conserva - encara – un important patrimoni històric monumental, pendent en gran part de documentar ; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dilluns, 15 de gener de 2018

SANT GENÍS NOU DE LES OLIVERES. MUNTANYOLA. OSONA . CATALUNYA

En la recerca de les capelles, ermites, santuaris, esglesioles , oratoris, .., dispersos per la Catalunya ‘rural’ , majoritàriament a la denominada ‘Catalunya vella’, constatem que aquell món que en propiciava la construcció, basat principalment en l’agricultura, desapareix a velocitat exponencial des de la segona meitat del segle XX.

El comerç amb les colònies americanes comportava un allau de diners al camp català, aquesta ‘abundor’ es manifestava en la construcció i/o reconstrucció de castells, masies, oratoris , capelles, ermites, santuaris, esglesioles , esglésies,..., que seguint el ‘model’ de Trento s’aixecaven amb la mateixa tècnica que els edificis ‘civils’, dels que únicament se’n diferenciaven per la presència de la Creu i/o d’un campanar. La recerca de l’espiritualitat propugnada al romànic, donava pas, al foment de la religiositat que es traduïa en edificis ‘ad hoc’ a les cases amb recursos, i a les ‘capelles de visita domiciliaria de la Sagrada Família ‘ - que encara he vist en algunes poblacions – que servien idèntica funció a les llars de menys rellevància social. La religió tenia en aquella època un paper central en l’existència de les persones.

En els primers anys de la dictadura franquista semblava que tornava a donar-se aquella situació, que no va passar de ser un miratge ; ràpidament, a partir dels anys 50 del segle XX, el món rural comença a despoblar-se, amb la gent desapareixien els ‘nivells socials’, els propietaris més hàbils s’associaven per formar empreses agràries, i els més tradicionals veien minvar la seva situació econòmica i social en pocs anys, avui hi ha propietaris - MOLTS - que no poden sostenir el manteniment del seu patrimoni. Aquí i allà oratoris , capelles, ermites, santuaris, esglesioles , esglésies,..., s’anaven tancant i/o reconvertint per servir altres funcions. He vist capelles-garatge, capelles-cort , esglésies-bar,... , i les ‘capelles de visita domiciliaria de la Sagrada Família ‘ anaven perdent associats fins a desaparèixer en no poques parròquies.

Hi ha moltes raons per explicar l’actual situació, econòmiques, socials, polítiques,..., l’església catòlica espanyola, baixava a l’arena política, i feia pinya amb la dictadura franquista, contra el govern LEGÍTIM de la II República, i contra la decisió democràtica dels ciutadans que havien escollit aquella forma de govern.

Avui, novament l’església catòlica espanyola, s’oposa amb arguments maniqueus a la voluntat expressada democràticament per la ciutadania. El silenci ‘còmplice’ de la Conferència Episcopal davant els fets de l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya, era eixordador, i arribava arreu del món, un cop més l’església fa costat al poder !!!

Continuava – els homes ens podem equivocar moltes vegades, però Déu no s’equivoca mai - la recerca els edificis religiosos al terme de Muntanyola a la comarca d’Osona, li tocava el torn ara la església ‘nova’ de Sant Genís de Caraüll, dita així , en referència al culte que tenia tradicionalment Sant Genís en el proper paratge de Caraüll, i a l'existència d'una església romànica dedicada al mateix sant.
L'actual església, segurament bastida al segle XVII, com indica la data de 1647 de l'altar, fou emprada per al culte religiós dels masos de la zona. Consta que fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, com indica la data de 1792 situada a la llinda de l'entrada a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell.

Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, en els dies foscos que succeïen a la sedició els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, quan va ser saquejada, i cremats part dels seus ornaments.

Des d'aleshores es va reconvertir en un cobert per estris agrícoles, per ser posteriorment espoliada i abandonada, a finals segle XX.
El Mapa de Patrimoni ens diu que la seva orientació és respecte l'eix est-oest i l'entrada, per la banda sud del recinte, evidencia la seva adscripció al cristianisme ja en un moment avançat d'època moderna. Aquesta porta, emmarcada per llindes de pedra ben treballada i motllures en guix, contrasta amb la resta de la construcció i data de 1792, i actualment està tapiada.

De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari d'un sol espai amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. Tot i així, segurament hauria tingut una petita sagristia, com ho demostra la presència d'una porta lateral tapiada, així com la presència de dos contraforts a les parets laterals exteriors. Al costat nord, aprofitant l'arc del creuer, s'hi va obrir una obertura posterior a mode de mitja arcada amb una persiana i es va habilitar l'espai com a garatge. Aquest fet queda ben testimoniat per la presència de cotxes i maquinària agrícola que encara es troben dins el recinte i que han quedat sepultats per la caiguda de la coberta. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles, combinat amb el totxo. El terra és de factura senzilla, així com l'altar, on hi consta gravada la data de 1674. El lloc també havia albergat un petit cor sobre l'entrada de l'edifici, fet de fusta, i encara conserva fragments de pintura mural, de colors primaris molt vistosos, de trets populars.




Fotografies de la fitxa del Mapa de Patrimoni . Anna M. Gómez Bach

Sovint tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció. Malgrat tot, aquesta feina ‘forense’ s’ha de fer, oí?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

diumenge, 14 de gener de 2018

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MARESME. CATALUNYA

Trobava una imatge on s’identifica com l’escola pública, l’edifici conegut com Antiga Biblioteca Popular Costa i Fornaguera, vegeu dades de la fitxa del Catàleg de patrimoni:
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa43.pdf



El Museu-Arxiu Municipal de Calella, en l’ Exposició Jeroni Martorell. Arquitectures a Calella 1913-1951, explica que Jeroni Martorell i Terrats, va ser l’arquitecte municipal de Calella des dels anys 20 del segle passat i fins l’any 1951, en una mostra del treball pràctic de l’arquitecte a Calella, amb l’obra pública projectada, modificada i executada des de la segona dècada del segle XX fins a la seva mort :

http://www.calella.cat/actualitat/noticies/exposicio-jeroni-martorell.-arquitectures-a-calella-1913-1951

I fa referencia al Parc Dalmau, el mercat municipal, les escoles públiques o el passeig Manuel Puigvert,…,

De la Biblioteca i/o de l’escola no es fa esment el Fondo Jeroni Martorell. Catálogo / http://www.diba.cat/es/web/spal/cataleg-fons-jmt
En el que trobem els següents edificis escolars :

Argentona: Escoles Bernat de Riudemeia

Carme: Escoles Unitàries, Abastament d'aigua potable

Castellfollit del Boix: Casa Consistorial, Escoles Unitàries i Casa de Mestres

Cornudella de Montsant: Escoles Mixtes de Siurana

Capellades: Grup Escolar No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com
L'autor de l'escola Marqués de la Pobla fou l’arquitecte Domènec Sugranyes i Gras (1879-38)
http://relatsencatala.cat/relat/tresors-de-lanoia-lescola-marques-de-la-pobla-capellades/1056220

Lluerca: Escoles Unitàries i Casa per a Mestres/ http://relatsencatala.cat/relat/ajuntament-sant-jaume-de-lierca-la-garrotxa-sobirana-girona/1056661 és aquest edifici ?

Manresa: Oratori de Santa Magdalena, Construccions Escolars i Casa Consistorial No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Mataró: Escoles Unitàries i Casa Museu (carrer Enric Granados, núm.17) No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Olesa de Montserrat: Mercat, Grup Escolar i Quiosc de begudes

Palou [Granollers]: Grup Escolar i Casa per a Mestres

El Pla de Cabra [el Pla de Santa Maria]: Grup Escolar No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Ribes de Freser: Grup Escolar

Sabadell: Escola Industrial d'Arts i Oficis

Sant Esteve Sesrovires: Grup Escolar, casa per a Mestres i reforma de l'Ajuntament

Sant Joan de les Abadesses: Grup Escolar

Sindicat de Santes Creus, Urbanització del Pla dels Noguers i Escoles Públiques No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Súria: Grup Escolar i Casa de la Vila,

Vilassar de Dalt: Grup Escolar, Casa per a Mestres

Del Jeroni Martorell i Terrats ( Barcelona, 1876 – Barcelona , 1951), sabem que era fill d'una família d'arrel calellenca, amb casa pairal situada a l'antic carrer de Mar (avui Bartrina)

M’agradarà aclarir si com sembla l’edifici de l’Antiga Biblioteca Popular Costa i Fornaguera, va ser inicialment concebut com escola pública, i per quina raó es va canviar el seu ús, al cens de 1930 constaven 7.886, la xifra fa pensar que hi havia una població en edat escolar que rondava les 2600 places, quantitat que estimem no podien absorbir les escoles religioses de la Companyia de Maria de Calella i dels escolapis, això ens porta a la pregunta, on estaven les escoles publiques de Calella?.

Ens adrecem especialment al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

També però, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

CAN GALCERAN - CAN GIOL VA ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/can-galceran-can-giol-va-acollir-les.html

LES ESCOLES PÚBLIQUES COMPARTIEN EDIFICI AMB L’AJUNTAMENT VELL DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/les-escoles-publiques-compartien.html

IN MEMORIAM. L’ESCOLA PIA A CALELLA. DESTRUIR PER CRÉIXER. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/in-memoriam-lescola-pia-calella.html

Esperem dades de l’autor de l’edifici de la Companyia de Maria, ara dels Escolapis.

dissabte, 13 de gener de 2018

IN MEMORIAM DE SANT JAUME DEL ROMEU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Gurb conserva encara un vast patrimoni històric i/o artístic que intentàvem visitar/retratar, per documentar tots els edificis religiosos de la confessió catòlica del terme.

Les indicacions per anar a la capella de Sant Jaume del Romeu, al terme de Gurb, comarca d’Osona, ens diuen que s’hi accedeix fent un recorregut de 3600 metres per pista asfaltada des de la carretera N-152a, punt quilomètric 68'400. La referència ‘ punt quilomètric’ quan la major part de la via discorre per un nucli urbà no és gaire útil, quasi a l’alçada de l’ Esperança hi ha el punt quilomètric 69; l’absència de rètols indicadors tampoc ajuda, i el desconeixement/desinterès d’una bona part de la ciutadania pel que fa als edificis religiosos, ens feia seguir el nostre ‘instint ‘ que ens portava fins a la inaccessible masia del Romeu; la capella de Sant Jaume està situada uns metres a l'oest de la masia, als peus de la vessant sud del turó de la Creu de Gurb, des de l’exterior n’obtenia una vista parcial .


Ens agradaria rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La casa i la capella van rebre el sobrenom del Romeu, ja que hi havia el costum d'enviar un romeu, o emissari del terme, a Sant Jaume de Galícia en motiu de grans adversitats com pestes o grans sequeres. Això succeïa en una època en que de forma admirativa corria aquesta brama “ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià “. En el món d’avui en que des de les administracions NO ES RECOLZA l’activitat agrícola, no sabria dir-vos si de tot allò, encara en queda alguna cosa.

La tradició ‘recuperada’ es fa avui des de la capella de sant Roc, que es troba situada en un pla elevat situat enmig d'una zona boscosa a mig camí entre les masies del Saits i del Puig, quedant al sud-oest de la primera i al nord de la segona. A 950 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 4'350

https://www.gurb.cat/index.php?tipus=5&id=2329

http://www.joanarimanyjuventeny.cat/devocions-populars/la-tradicio-recuperada-del-pelegri-de-gurb/

El Mapa de Patrimoni ens diu que de Sant Jaume del Romeu és una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb una creu de ferro al capdamunt. Els murs són de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i a la façana principal es troba arrebossat. L'absis es troba orientat al nord-oest, és carrat i lleugerament arrodonit als dos extrems, amb la peculiaritat que la teulada no segueix el lleuger arrodoniment i acaba en angle recte formant als extrems ràfecs de gran volada. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra motllurada i llinda monolítica d'arc rebaixat. A la llinda hi ha la data de 1779 inscrita amb una creu decorada a mode de custòdia intercalada. Els batents del portal són metàl·lics i decorats amb motius religiosos, en un hi ha l'anagrama JHS i una creu i en l'altre el símbol del cor de Maria. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb cinc monòlits de pedra motllurada. Aquesta façana es troba arrebossada respectant l'emmarcament de les dues obertures i les cantonades, i amb un senzill esgrafiat que consisteix en cinc marcs distribuïts al voltant de l'òcul. Les façanes sud-oest i nord-oest, on es troba l'absis, no contenen cap obertura i la façana nord-est té adossada la masia del Romeu i un petit cos amb teulada d'una vessant i una finestra circular emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un mur de pedra que delimita un espai pla i una rampa que permet l'accés a l'església.

Havia documentat les escoles de Sant Cristòfol de Vespella i Sant Julià Sassorba, i desespero ja de tenir confirmació des de l’Ajuntament de Gurb, que ambdues comparteixen el model que dissenyava l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) per la Mancomunitat de Catalunya, i que es materialitzava en primer lloc a l’escola pública de la Masó , al Camp sobirà de Tarragona.

Idèntic desconeixement constatava per l’escola de Gurb, situada a 10 metres de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2'650, i per l’escola de Granollers de la PlanA que s'aixecava l'any 1927, i era clausurada definitivament l'any 1979.


Per la intercessió de Sant Jaume feia arribar a la Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el eu poble !!!!

Antonio Mora Vergés

divendres, 12 de gener de 2018

EL PATRIMONI ‘INDOCUMENTAT’ DE CATALUNYA, AIGUAFREDA I SANT FELIU DE CODINES COM EXEMPLE. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA.

Començàvem el coneixercatalunya quan el ‘senyor’ Blogger oferia urbi et orbe l’ús gratuït de la seva tecnologia. Des de que tinc memòria però, m’ha interessat saber la història de totes les coses que he anat veient /trobant, ja siguin edificis, castells, masies, esglésies, cases pairals, edificis modernistes, edificis escolars, ponts, ..., ja arbres o arbredes, fonts, coves, muntanyes, valls, rius, pantans ..., tot, tot, diria que sortosament m’ha cridat l’atenció.

No hi ha dades accessibles de tot, sovint en alguna biblioteca sojorna una excel·lent monografia, en la que s’explica fil per randa la història de castells, masies, esglésies, cases pairals, edificis modernistes, edificis escolars, ponts, arbres o arbredes, fonts, coves, muntanyes, valls, rius, pantans,...; la frase ‘tot està a internet ‘ és més falsa que la pretesa vocació ‘democràtica’ d’una bona part dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA.

Tant a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Trobareu una bona part de que hem anat fent al llarg el temps, i en l’àmbit específic dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, on encara intuïm que n’hi ha més de 2000 per documentar vegeu : https://issuu.com/1coneixercatalunya

Avui, com el primer dia, necessitem l’ajuda de tothom, des de la ciutadania conscienciada – escassa dissortadament – fins a les associacions, arxius, fundacions,.., que tenen com a finalitat vetllar per protegir i/o divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

Així com el moviment es demostra caminant, us deixo un parell d’exemples del que voldríem documentar :


Casa. Aiguafreda.


Casa. Sant Feliu de Codines

Ens agradaria saber – per poder explicar-vos-ho – qui va ser el promotor d’aquests edificis, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..., i les mateixes dades de l’autor, ja sigui mestre d’obres, arquitecte, enginyer,..., sempre caiem en el parany de que FORA, tot o fan millor , us avanço que al REINO DE ESPAÑA, les coses encara estan pitjor, i en bona part d’Europa, desprès dels conflictes de 1914-1918, i 1939-1945, la majoria de països ens tenen com exemple.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, i per salvar la història per als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..

Catalunya us ho agrairà .

Antonio Mora Vergés