divendres, 29 de març del 2024

IN MEMÒRIAM DE L’ENSULSIADA PARRÒQUIA DE SANT QUINTÍ DE PUIG.RODON. CAMPDEVÀNOL. EL RIPOLLÈS

 

Trobava una imatge, Vista general de Sant Quintí de Puig-rodon amb gent,  Campdevànol. Ripollès


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4856/rec/5

La fotografia la cedia al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vila-Abadal, pensem que  podria referir-se  a Lluis Vila d’Abadal (  Vic (Barcelona), 19.XI.1889 – Barcelona, 10.IX.1937) en cas negatiu, agrairem que ens ho feu saber a l’email castellardiari@gmail.com

La seva aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana va ser notable:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Vila%20i%20d'Abadal%2C%20Llu%C3%ADs%2C%201889-1937/field/creato/mode/exact/conn/and

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

De Sant Quintí se’n ha escrit força:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quinti-de-puig-rodon-campdevanol

https://relatsencatala.cat/relat/noticia-de-la-de-sant-quinti-de-puig-rodon/1043275

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/04/sant-quinti-de-puig-rodon-campdevanol_9.html

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Quintí    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dijous, 28 de març del 2024

IDENTIFICÀVEM UNA IMATGE DEL JOAN ROIG FONT, L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CORÇÀ, ADVOCADA A SANT JULIÀ. L’EMPORDANET

 

Joan Roig Font , sense més dades, lloc de naixement i traspàs, peripècia vital ,…, està clar que som menys que un club, oi?.  Retratava l’any 1913, Façana d'una casa,  Baix Empordà ; Catalunya ; Arquitectura domèstica


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1552/rec/52

Demanava ajuda a la xara per identificar l’edifici que és una església, i li confirmaven al Joan Dalmau Juscafresa, que es tracta de la parroquial de Corçà, advocada a Sant Julià.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-corca

L’havia retratat l’any 2014 :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/11/esglesia-de-sant-julia-de-corca.html

Això em feia comprendre la perspectiva de la fotografia del Joan Roig Font, on no apareix  l’alt campanar (XVIII-XIX) unit al temple mitjançant un cos d'edificació que serveix de baptisteri.


Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades des germans Joan i Gabriel Roig Font, barcelonins, el Joan era el fotògraf, i el tècnic de revelat. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Julià   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



dimecres, 27 de març del 2024

IN MEMORIAM. BALNEARI DE LA FONT PUDOSA. LA BANYOLES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA DE L’ESTANY

 

De la Puda en tenim notícies històriques des del segle XV. La seva aigua s'utilitzava amb finalitats curatives, arribant fins i tot a la seva comercialització en temps moderns. En un inici, el balneari era solament una senzilla caseta amb un parell de banyeres (1847). Després, a causa de l'èxit assolit per les seves aigües es construeix una nova font i l'edifici actual (1862).

Hi van treballar :

Josep Oriol i Bernadet (el Far d'Empordà, 4 de juliol de 1811 - Escaldes-Engordany, 1860) que havia fet el projecte del Balneari de la Puda de Montserrat

Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, Bescanó, 8 de desembre de 1875 - Girona, 22 de juliol de 1960)

Des del 2014, l'associació Els amics de la Puda desenvolupa un projecte de rehabilitació del lloc per tal de fer-la conèixer a les noves generacions: reintegrar-la en els itineraris de passeig, recrear el camí embrostat cap a l'estany, organitzar un festival literari,..

L'arquitecte banyolí, Andreu Fabra - ens agradarà tenir noticia de cognom matern , i de la ta de naixement a l'email castellardiari@gmail.com -  , ha presentat un projecte de recuperació.

https://plaestanydigital.cat/index.php/arxiu-informatiu-2012-2018/item/2794-es-crea-una-associaci%C3%B3-per-intentar-recuperar-l%E2%80%99espai-de-la-puda.html

https://www.radiobanyoles.cat/un-llibre-coral-reivindica-la-historia-del-balneari-de-la-puda-i-la-seva-relacio-amb-banyoles/

https://www.facebook.com/amicsdelapuda/

Núria Esponellà (Celrà, 1959) escrivia ; des del balneari es veia la placeta de la font i tota una perspectiva idíl·lica. Les fulles dels plàtans joves arrenglerats al passeig nou començaven a caure formant corriols vegetals marronencs que brillaven sota la llum.

En aquella hora alguns clients prenien el sol tardoral. Era dissabte i el balneari de la Font Pudosa bullia d'activitat; l'establiment s'havia convertit en lloc de trobada de la gent benestant i cadascú hi feia ostentació del seu estatus social. Des de la primavera fins a la tardor, tots els caps de setmana, les vint-i-dues cambres de bany de l'establiment s'omplien de clients que rebien cures d'aigua i acabaven prenent cafè, xocolata o aigua sulfurosa a la saleta de descans, conversant sobre qualsevol assumpte imaginable. La fama del balneari motivava l'estranya coincidència d'ideologies divergents, i sovint s'hi podien escoltar converses enceses entre homes de faccions contraries. Aquella era una circumstància que confirmava el prestigi del lloc, que atreia cada cop més intel·lectuals, polítics i artistes barcelonins captivats per la bellesa de l'estany.

El Rafael Vilarrubias i Ros (Igualada, Anoia, 2 de març de 1905 – Banyoles, Pla de l'Estany, 1953) el retratava , Exterior del balneari de la font Pudosa amb gent asseguda al pati. 


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/54829/Exterior+del+balneari+de+la+font+Pudosa+de+Banyoles

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



TORRE PONÇA. RIUDELLOTS DE LA SELVA. GIRONA.

 


Retratava la dita ‘Torre Ponça’ que trobàvem  fent camí el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, el Camp jusspà de Tarragona, 1 de gener de 1951)  des de Riudellots de la Selva fins a Franciac, en terme de Caldes de Malavella, està situada al sud-oest del nucli urbà de Riudellots , i dóna nom a tot el veïnat.

Es tracta d'una masia fortificada de dues plantes i golfes, vessants a laterals i cornisa catalana. La porta principal és amb arc de mig punt adovellada. La resta d'obertures són rectangulars amb llindes, brancals i ampits de pedra monolítica. Destaca la finestra central que a diferència de la resta és gòtica amb arc conopial tardà i dentat amb arquets, hi ha relleus de caps humans a les impostes. Per damunt d'aquesta hi ha dues petites finestres cegades que corresponen a les golfes, són rectangulars amb decoració esculpida simulant un arc conopial.

Al costat de la porta i adossada a la paret es conserva una escala de pedra de quatre esglaons, utilitzada antigament per pujar damunt els cavalls. Hi ha també un parell de bancs de fusta. El més rellevant però, és la torre adossada a la casa que s'alça a la part dreta. És de planta quadrada amb obertures reduïdes, també envoltades de pedra i algunes espitlleres. Cal destacar la finestra de la segona planta d'estil renaixentista amb guardapols rematat amb petxines, a la llinda hi ha una inscripció i la data de 1566. A l'última planta hi ha una galeria més moderna, les finestres de la qual són tres a cada façana, més grans i amb arc de mig punt. La coberta d'aquesta torre és amb teula àrab i a quatre aigües, amb ràfec de quatre filades. Pel que fa al parament tan de la casa com de la torre, és arrebossat i pintat, deixant als extrems els carreus ben tallats vistos. A l'altre costat de la casa, a l'esquerra, hi ha un cos adossat, de només una planta que correspon a les antigues quadres i magatzems. Té la coberta amb caiguda a la façana i les obertures són cinc amb impostes.

La trobava a : http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/80809/105276

Avui està dedicada al turisme rural : http://www.euroresidentes.com/viajes/guias/girona/casa-rural-girona.html

L’edifici actual, te poc a veure, amb la fotografia anterior a 1920


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51918/Masia+de+la+Torre+Ponca+a+Riudellots+de+la+Selva

Com es mal costum, l’ombra del feixisme ens cobrirà pels segles del segles, cap dada de l’autor de la “ transformació” a https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1547

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com ,  castellardiari@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en a seva dèria de dessolar la terra catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



dimarts, 26 de març del 2024

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL VEÏNAT DE SANT MEDIR DE LLORÀ. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIOS A LA DICTADURA FRANQUISTA. SANT MARTÍ DE LLÉMENA . EL GIRONÈS

 

https://www.girona.cat/sgdap/docs/JoanBoadas_biografia_fargnoli_2019.pdf

Valentí Fargnoli Ianneta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 - Girona, 7 d'abril de 1944 ) , retratava,  Veïnat de Sant Medir de Llorà. D'esquerra a dreta, Can Jepic amb l'escola de Llorà, el Molí d'en Medir i Can Congentura.


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/756386/Veinat+de+Sant+Medir+de+Llora

L’església de Sant Mer o Sant Medir és situada prop de Llorà, sobre la carretera que va de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena, uns 2 km després d’haver passat Llorà.

La capella de Sant Medir és un senzill edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular.

Al mur de migdia s’obre, prop de l’absis, una finestra de doble esqueixada; al centre d’aquesta mateixa paret, s’hi obrí una altra finestra d’espitllera. La porta és al mur de ponent, coronat per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull; el mur de llevant s’aixeca per damunt les cobertes de la nau.

L’aparell és de reble unit amb morter de calç, formant filades irregulars, i és visible en aquelles parts on ha caigut l’emblanquiment amb què fou arrebossat tot l’exterior de l’edifici.

Les seves característiques permeten considerar-la una obra pròpia de les formes rurals de l’arquitectura del segle XI.



https://www.valldellemena.cat/?tool=llemena&tool_section=pagina&action=show_record&pagina_id=59&language=spa

dilluns, 25 de març del 2024

RETRAT DEL JOSEP SALVANY BLANCH A LA PLAÇA DE L’ÀNGEL D’IGUALADA. FOTOGRAFIA DE JOAN ROIG FONT. L’ANOIA

 

Joan Roig Font , sense més dades, lloc de naixement i traspàs, peripècia vital ,…, està clar que som menys que un club, oi?.  Retratava l’any 1913 , Monument a la Plaça de l'Àngel, Igualada ; Anoia ; Catalunya ; Autoretrats ; Monuments ; Places.  Apareix Josep Salvany Blanch  preparant-se per fer una fotografia


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1025/rec/58

l’any 1830, s’alçava   la Font del Rei Neptú, obra de l’artista Damià Campeny Estrany  ((Mataró, 12 de abril de 1771-San Gervasio de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1855)

L’any 1979, va passar a dir-se Plaça del Rei, denominació popular atribuïda a l’estàtua del déu Neptú.

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades des germans Joan i Gabriel Roig Font, barcelonins, el Joan era el fotògraf, i el tècnic de revelat. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



diumenge, 24 de març del 2024

IN MEMORIAM DE MIRALPEIX I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT ROC. TIURANA.LA NOGUERA.

 

Josep Danés i Torras (Olot, 1891-ibídem, 1955), retratava l’any 1929  pel Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Miralpeix, entre Pons i Tiurana al km. 71 de Lleida a Puigcerdà.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4518/rec/3

En aquell antic  poble del municipi de Tiurana (Noguera), a l’esquerra del Segre, vora el cap del municipi, hi havia una capella advocada a Sant Roc.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/10/goigs-sant-roc-capella-del-poble.html?fbclid=IwAR0K1pJN6l0xjxHt5kt4m16XUmeHCWRPXiupV5s1pWGF2SIjdC6M-45m3o0

Miralpeix, formà al segle XIX un municipi amb la quadra de la Cluella, on hi havia l’església parroquial , que depenia de la parròquia de la Torre de Rialb.

El 1995, en previsió de la inundació de bona part del nucli per les aigües del pantà de Rialb, en fou traslladada la població

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) . Se'l representa vestit de peregrí, amb vestit curt, capa, esclavina i altres atributs característics tals com el bordó, el barret amb la petxina i altres insígnies, etc. L'acompanyen un gos i un àngel i molt sovint ensenya la cama ulcerada.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Roc    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.