N’havíem escrit a : http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4975
Pensem que caldria explicar de forma detallada la història de les Clarisses de la Divina Providència a Torroella de Montgrí, en tot cas voldríem que no fos aquesta la darrera noticia de la seva presència per aquestes terres.
Sembla que ‘ la darrera noticia’ és aquesta, oí?.
Deixàvem testimoni de les escoles de Torroella de Montgrí anteriors a la dictadura franquista a :
http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-les-escoles-de-torroella-de-montgri-anteriors-a-la-dictadura-franquista-lemporda-jussa-girona-catalunya/1061655
Del Convent de les Clarisses escrivíem;
Les Clarisses arribàvem a Torroella de Montgrí el 4 de setembre de 1858, i en marxaven el 18 d’octubre de 2015, per integrar-se al Convent de Reus, a la comarca del Camp jussà de Tarragona [ BAIX CAMP ].
En els 157 de presència es succeïen dues Repúbliques, convivien amb algunes dictablandas i moltes dictadures, assistien al naixement de la Mancomunitat de Catalunya, que faria desaparèixer Miguel Primer de Rivera i Orbaneja ( Jerez de la Frontera , 8 de gener de 1870 - París , 16 de març de 1930 ) militar espanyol que va exercir com dictador entre 1923 i 1930, perquè la seva existència posava de manifest a la resta del REINO DE ESPAÑA la intensa corrupció de les mal dites elits polítiques, veurien el restabliment de la Generalitat de Catalunya en dues ocasions; durant el breu miratge de llibertat, democràcia, decència política i justícia social de la II República, i desprès de la mort ‘oficial’ del sàtrapa, els assassinats d’estat de Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, afusellat el 13 d'octubre de 1909 al castell de Montjuïc), Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) i tantes i tantes coses, oi amics lectors ?.
Durant uns anys compatibilitzaven la docència amb la meditació. Ens agradarà rebre imatges d’aquell període a l’email coneixercayalunya@gmail.com
Com a darrera mostra de la seva estima per Torroella, les Clarisses han ofert a la parròquia el seu patrimoni. Una superfície edificada de 1.300 metres quadrats entre el carrer dels Dolors, el carrer de la Farigola i el carrer del pintor Gimeno, que comprèn el convent on residien les monges, l’església, un jardí, una zona de treball. Un immoble molt ben conservat, extremadament cuidat, net, ornat amb senzillesa. Buit.
L’enciclopèdia catalana ens diu a l’entrada Clarissa de la Divina Providència: Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Teresa Argunyol i Fontseca a la vila de Gràcia (Barcelonès) el 1849, amb una forma de vida que combinava la clausura i l’ensenyament.
El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres (fundat el 1852), Torroella de Montgrí (1858), Reus (1866), la Vall d’Uixó (1894) i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona (1853), Vilanova i la Geltrú (1858), Mataró 1859), Banyoles (1862), Vinaròs (1878), Olot (1892) i l’Escala (1959)—. El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un monestir prop de Roses.
La noticia del Punt Avui explica que les Clarisses van arribar a Torroella de Montgrí el 4 de setembre de 1858.
Fins a la seva marxa, van ser una comunitat ben arrelada a la vida local, atès que combinava la clausura amb l’ensenyament. Les monges de la Providència es dedicaren a acollir les nenes de famílies pobres que vagaven pels carrers mentre les mares treballaven. L’escola començà a funcionar l’any 1858, coincidint amb la data d’inauguració del convent. Va ser un any després de la promulgació de la llei Moyano, en què es va declarar obligatori l’ensenyament per a tots els infants, nens i nenes, d’entre sis i nou anys. Les nenes, fins aleshores, no tenien reconegut aquest dret.
L’església catòlica anterior a la dictadura franquista va exercir un rol impagable en la tasca d’educar a la ciutadania, que des del meu particular punt de vista, no s’ha reconegut com caldria.
El franquisme, en un ‘tótum revolútum’, dissolia l’Església catòlica de facto, integrant-la en l’estructura del sistema, aquesta – i no cap altra – és l’explicació de l’actual desafecció.
L’església catòlica, d’obediència romana, s’hauria de plantejar, el trencament ‘formal’ amb aquella església corrupta, i endegar una nova evangelització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada