dilluns, 5 de febrer de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA I SANT NICOLAU DE BARI. CALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

L’arquebisbat de Barcelona té publicat un excel·lent treball històric ‘ el martiri dels temples’, la formidable tasca documental la devien fer TOTS ELS BISBATS, i no trobem cap raó que justifiqui la NO publicació a la resta dels bisbats catalans.

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 15 ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA I SANT NICOLAU DE BARI.

Església parroquial del segle XVIII (1755-1785), reconstruïda entre els anys 1940 1951, després del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que els vencedors qualificarien com ‘guerra civil’ .

La planta de l’església té forma de creu llatina, d’una nau, amb creuer i absis poligonal segueix el model barroc derivat de Sant Felip Neri de Barcelona. Cinc trams de volta té la nau, amb dos de desiguals, els braços del creuer; la intersecció d’aquest és coberta amb una cúpula semi-circular.

Entre els contraforts de la nau central s’obren quatre capelles a cada costat, per sobre de les quals hi ha el trifori. Un entaulament corre sobre les pilastres al voltant del temple, recolzant l’inici de la volta. El temple és il·luminat per la rosassa gran de la façana principal i dues finestres (posteriors) a cada costat de la nau.

La façana té un esquema de tres cossos amb tester semicircular i laterals decreixents, portada arquitravada amb frontó trencat, fornícula i rosassa central. La portada d’estil barroc, obra de Jean de Tours ( (Tours, Turena, segle XV - Calella, 1563 ), anomenada dels Apòstols, consta d’un retaule de pedra del segle XVI, estil plateresc, ocupats els intercolumnis per nínxols amb les testes dels dotze apòstols. A la fornícula hi ha sant Nicolau de Bari, sota l’advocació del qual juntament amb la de santa Maria va ser consagrada la nova parròquia.

L’església es completa amb un campanar de base quadrada, amb cos superior octogonal.

Utilització de carreus a la façana principal i campanar; maçoneria als murs i teules per la coberta. El material emprat en la restauració és el maó. Fins el segle XVI, Calella va ser integrada dins la parròquia de Pineda de Mar i no va ser fins l’any 1525 que obtingué del papa Climent VII la butlla que li atorgava el dret a constituir-se en parròquia independent. Aquesta disposició pontifícia va ser executada tres anys després, el 8 de maig de 1528.

El mateix any van ser adquirits els terrenys per a la construcció del nou temple, el qual va ser encomanat al mestre d’obres barceloní Pere Suaris, el 1539. Mentre els calellencs construïen el temple nou, anaven a rebre els sagraments dins la capella de sant Elm.

Posteriorment l’obra fou confiada al constructor Antoni Mateu, que al mateix temps edificava l’església de sant Martí d’Arenys. La seva mort prematura va obligar a contractar el famós escultor i mestre d’obres Jean de Tours, que va morir a Calella el 1563 deixant l’obra inacabada.

Finalment, s’encarregà l’enllestiment del temple als mestres Joan Soler, calellenc, i Perris Rohat, francès resident a Mataró. Sembla que les obres van acabar-se ben de pressa, ja que la nova església va ser consagrada el 1564. Tot seguit eren enllestides les obres al cor 1566, i al cementiri 1571.

Més ençà, hi hagué la construcció de la rectoria 1572, i del sagrari 1575.

Durant el segle XVII consta que Antic Pons eixamplava i feia un creuer al cor. El 12 de setembre de 1644 la nostra confraria del Santíssim fou agregada amb tots els honors i privilegis a la Minerva de Roma.

El 1747 s’esfondra el campanar provocant la destrucció del temple, que va ser reconstruït de bell nou el 1755 i ampliat a partir de 1785 amb un transsepte o creuer, i amb la capella dels Dolors, segons el projecte de Josep Morató Codina ( 1748 – 1826 ) de Vic.

L’església va ser parcialment destruïda de nou el 1936 i refeta entre 1940 1951, segons el projecte de Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - 1951. http://www.diba.cat/es/web/spal/cataleg-fons-jmt





La capella dels Dolors, enderrocada l’any 1986, a finals del segle passat 1898 havia estat restaurada i enriquida, amb escultures de Maurici Rovira i pintures de Serge Langrin.

Pere Suaris (mestre d’obres).

Antoni Mateu (constructor).

Jean de Tours, artista imaginaire francès, establert a Barcelona. Actuà com a col·laborador d’un dels grans mestres de l’escultura renaixent de Catalunya, Martin Diaz de Liatzasolo (Alkiza, Guipúscoa, c.1500 - Barcelona, 1583), un altre col·laborador fou el fuster Jaume Montseny.

Josep Morató Sellers (1712-1768) ), treballà a Vic (Dolors, Caputxins, Hospital), la Gleva, Manresa, Taradell, Sant Feliu de Codines ; per a Calella esculpí els retaules de sant Nicolau i de sant Ramon. Aquest artista es casà amb Felipa Codina i foren pares d’en Josep Morató Codina ( 1748 – 1826).

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ..

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés