dijous, 1 de febrer de 2018

CAL CALIXTUS . SANT SADURNI D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu de Cal Calixtus que és un edifici organitzat en planta baixa, primer pis, terrat i torratxa amb mirador, amb galeries i jardí, emplaçat en un solar fent cantonada, on el regust historicista es paladeja en cada un dels seus elements: l'encoixinat a la planta baixa, la balaustrada de ceràmica motllurada al pla, al terrat i mirador, les reixes de ferro colat, les palmetes clàssiques, les columnes de ferro colat amb capitells clàssics, les voltes de maó de pla, les carteles i permòduls clàssics d'eco barroc, etc, etc. Cal esmentar la extraordinària vidriera modernista afegida a la galeria posteriorment i l'ampli jardí.


La façana presenta un espai cobert a la terrassa a manera de boínder, sens dubte influència del modernisme, que en aquest clima temperat del Penedès sobirà, vindrà a ser l’excepció i no la norma.

L’edifici fou promogut l'any 1885 per Pau Torelló Torras , que li encarregava el projecte al mestre d'obres Narcís Aran Vidal.

Posteriorment fou adquirit per Salvador Oliver Santacana – que apareix com aspirant al càrrec de fiscal municipal de Sant Sadurní a l’edició de la Vanguardia del dimarts 03 setembre 1907:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1907/09/03/pagina-4/33373028/pdf.html?search=%20Salvador%20Oliver%20Santacana

Salvador Oliver Santacana, produïa cava sota la marca Calixtus.



La casa es construeix en el moment de consolidació del tercer eixample de Sant Sadurní del segle XIX. La Diputació convertí l'antic camí de l'estació en un tram de la carretera que comunicaria la vila amb l'eix Barcelona-Tarragona i construí el pont que salvava la riera de Lavernó (1883). Tot això fa que el carrer Diputació es converteixi en una de les principal vies de sortida, el nou carrer acollirà majoritàriament artesans i constructors que s'ha havien n vist afavorits pel creixement demogràfic i econòmic de la vila, mentre a l'eix dels carrers Raval, Escayola i Hospital, si concentren les grans famílies de l’època.

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava aquest text en un missatge al seu face, esperem que li facin una bona traducció, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés