dimarts, 20 de febrer de 2018

CASA ROSA MAS ROVIRA. SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

A un costat de la plaça de l'Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia , hi ha la casa coneguda com Josep Mestres Mas , i que nosaltres denominem Rosa Mas i Rovira, en reconeixement a la figura de la veritable promotora d’aquest magnífic edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos terrat i torratxa, provinent de la reforma encarregada al 1883 sobre la casa pairal del segle XVI. D'estil eclèctic, domina una composició de la façana que recorda els palaus renaixentistes. Si el primer pis es decora amb encoixinat, al segon la mida dels carreus disminueixen i apareixen relleus decoratius, distribuïts en diagonals creuades. Les referències neogòtiques són constants, en la modulació dels arcs de les nou finestres superiors, en la remarcada cornisa, en les motllures trencaaigües de sobre portal, etc. igual com en els elements més típicament vuitcentistes com la balustrada de terra cuita, el coronament de la façana, apte per el rellotge de sol o la tarja en ventall de la porta principal d'arc de mig punt.


La casa disposa de tres portals: el central que dóna accés a l'habitatge del pis principal, d'arc de mig punt, i els laterals, d'arc carpanell, pels locals comercials. Al costat del carrer Sant Pere, hi ha un accés al jardí i a les caves, mostra de la prosperitat de la família Mestres, propietàries de terres i que des del segle XIV ja es dedicaven a l'elaboració del vi.

Les obres de 1883 foren encarregades per Rosa Mas i Rovira, vídua d'Antoni Mestres Mir, al mestre d'obres Josep Déu Busquets de Barcelona que va treballar a Sant Sadurní per a Rosa Mas i Rovira

El fill, Josep Mestres Mas (1856-1927), va ser regidor local diverses vegades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 19 de febrer de 2018

L’EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE MANRESA HAVIA DONAR AIXOPLUC A LES ESCOLES PÚBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL BAGES. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquest edifici magnífic. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament..
Us sembla que el comentari reivindica l’eutanàsia activa ?.


L’edifici de l’Ajuntament de Manresa està situat al número 1 de la Plaça Major, la Casa de la Ciutat, ha estat històricament el centre oficial de Manresa i ocupa el nucli principal del Centre Històric. La part més destacada d’aquest singular conjunt arquitectònic, de la primera meitat del segle XVIII, és la seva façana, amb un pòrtic format per cinc grans arcs a la planta baixa que precedeixen l’entrada.

Edifici públic de caràcter monumental, aïllat. Arquitectura civil-classicista. Edifici de planta quadrangular, amb pati central interior al voltant del qual es desenvolupen les dependències de planta baixa i dos pisos.

Les façanes de composició simètrica (la principal), amb un porxo de cinc arcs -el central de punt rodó i els altres apuntats-, balcons a la planta noble i petites finestres al segon pis. Coronament en cornisa motllurada. Tractament pla a les façanes laterals, amb ritme de petits balcons i finestres.

A l'interior destaca la sala del Consistori i el lucernari al pati central.

1739-1777: Construcció.

1763: Escut de la ciutat.

1885: Decoració de la sala del Consistori.

Segle XX: reformes interiors.

Joan GARRIDO [Barcelona, segle XVIII — Barcelona, segle XVIII] se’l qualifica com ‘Mestre d'Obres’, L’enciclopedia catalana però, s’hi refereix com arquitecte : http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029240.xml

Jeroni TORRENTS Mestre d'Obres de Moià.

Jacint MIQUEL SORTS (Manresa, ? - Manresa, 1767) Escultor

La Casa Gran de Manresa ha estat testimoni de moments històrics destacats, com la crema del paper segellat durant la Guerra del Francès, el juny del 1808; o l’aprovació de les Bases de Manresa en la reunió celebrada per l'Assemblea Catalanista al saló de sessions de l'Ajuntament, el 1892, i que es consideren l’origen del catalanisme polític.

No trobava cap referència al seu ús com edifici escolar, situació molt comú arreu de Catalunya, abans de que per la Mancomunitat de Catalunya s’endegués la construcció d’escoles tasca que continuaria breument la II República. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Voldríem saber si aquest edifici situat davant del Conservatori, a la Plaça de l’Església de Nostra Senyora de Montserrat, prop dels nous Jutjats havia estat una escola. No en trobava cap dada.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 18 de febrer de 2018

CAL GASPAR IVARS. SERÒS. EL SEGRIÀ . LLEIDA. CATALUNYA

Els autors de l’Estudi de la Masia Catalana feien entre darreries del segle XIX i els primers decennis del segle XX una feina impagable, més extensa a la Catalunya ‘Vella’ – on la masia tenia una llarga tradició – i força menys a la Catalunya ‘Nova’ ; em cridava l’atenció una fotografia de l’any 1930 ‘ Façana d'una casa i nens jugant a Serós’, de l’ Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) que ens deixava una extensa col·lecció : http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Gallardo%20i%20Garriga,%20Antoni,%201889-1943/mode/exact/page/14
http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Antoni_Gallardo_i_Garriga


Patrimoni Gencat ens diu ; difici de planta baixa, primer pis i golfes, en cantonera amb façana poc conservada i molt modificada. Amb portal d'arc de mig punt adovellat i escut a la seva clau. A la façana del portal es veuen set finestres, totes allindades; una a l'alçada del portal, tres al primer pis, amb ampit motllurat i llinda d'un sol carreu, i les altres tres a les golfes.

L'aparell és de carreus de pedra prou ben escairats, amb un ràfec de tres motllures ondulades.

A l'interior, les escales compten amb baranes de fusta tornejada

Va pertànyer també als majorals del duc de Medinaceli.

Fotografia de Josep Àngel Corbella i Garcia / J.Salvadó. 1983

Trobava estrany, que entre les 14 fotografies de la comarca del Segrià, únicament sortís aquesta casa, i mes quan a la mateixa plaça al numero 8 hi ha el que havia estat Casal palau dels Marquesos d'Aitona, o Palau dels Montcada, Palau dels Marquesos/Ducs de Medinaceli.
http://www.lleida.com/noticia/seros-denuncia-la-degradacio-dun-palau-declarat-dinteres-nacional

Els camins del Senyor son inescrutables.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 17 de febrer de 2018

LA CASA LLORCA DE TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ ( BAIX EBRE). TARRAGONA. CATALUNYA

La Cinta Llatje publica una fotografia de la Casa Llorca, Edifici modernista projectat pel mestre d'obres Josep Maria Vaquer Urquizú el 1919, que va morir a Tortosa el 14-12-1921, com m’explica el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Josep_Maria_Vaquer_i_Urquiz%C3%BA


Patrimoni Gencat ens diu; habitatge situat a la cantonada entre l'Avinguda de la Rambla de Catalunya, nº1, i el Passeig de l'Ebre, nº10. En el barri de Ferreries. Consta de planta i dos pisos, en els quals s'obren sengles balconades en els dos carrers. Es tracta de balconades de pedra amb plafons frontals treballats en calat. Hi ha també quatre balcons ampitadors amb barana treballada amb el mateix motiu. Les portes són allindades i les finestres amb arc escarser o de mig punt. L'angle de les dues façanes fa xamfrà i en ell es troba la porta principal d'accés als pisos i una tribuna poligonal , o boínder, a nivell del primer pis, amb finestres emmarcades per columnes clàssiques i ample entaulament a sobre. En el pis superior es transforma en balconada. Com a remat superior de les façanes hi ha una ampla barana en forma de plafó continuat. L'arrebossat simula carreus en els forjats i presenta decoració senzilla de tipus vegetal en els emmarcaments.


La Juli Llorca Cárdenas, actual resident a la finca, m’explica que l’edifici acollia la clínica del Dr. Antonio Llorca Piñol, al que succeirà el seu fill Antonio Llorca Ricart. En un dels murs mitgers, més alt que el de la construcció contigua s'hi podia llegir encara la placa que cita: "Dr. Llorca/ Medicina General/ Rayos X/ Gabinete de Electroterapia/ Corrientes Electricas. Diatecmia/ Rayos ultravioleta".

Enviava un email al Mapa de Recursos Culturals perquè crec que les dades de l’entrada :
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/tortosa/casa-llorca

Son les mateixes que les de la Casa Sabaté :
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/tortosa/casa-sabate

Faig servir sempre que puc – i fins que ho prohibeixi l’article 155, i/o els partits de l’eix del mal – paraules de la llengua catalana, jussà, sobirà; el castellà no té mots específics per referir-se a qüestions orogràfiques, i utilitza els adjectius, ALTO/BAJO, que son del tot inapropiats al meu entendre, i que s’imposaven ’ manu militari’ – com tot el que ve de Madrid – en fer la descripció comarcal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

CAVAS FREIXINET. SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ [ ALT PENEDÈS] . CATALUNYA

Llegia que Francesc Sala Ferrés va fundar el 1861 la Casa Sala, la primera marca exportadora de vins a Sant Sadurní d'Anoia. El seu fill, Joan Sala Tubella, va seguir amb el negoci i, després del casament de la seva filla Dolors Sala Vivé amb Pere Ferrer Bosch, comença el negoci del cava, el 1914.

Pere Ferrer Bosch era fill de La Freixeneda, finca del segle XIII situada a l'Alt Penedès. El negoci es va anar ampliant i van començar a aparèixer les primeres etiquetes de cava amb la marca Freixenet Casa Sala. Des del primer moment van optar per elaborar exclusivament cava, un tipus de vi escumós natural. Van instal·lar les seves caves a Sant Sadurní d'Anoia, una població situada al cor de la comarca del Penedès. Aquesta regió ja era coneguda a l'època de l'Imperi Romà per la qualitat dels vins que s’hi produïen.

En els anys vint i trenta, l'impuls dels fundadors i la seguretat en la qualitat dels seus productes ja havien donat notorietat a la firma i fins i tot es van iniciar les exportacions destinades a situar-los en els mercats exteriors d’influència espanyola i en els mercats emergents d’aquell moment.

L’any 1914 es va comercialitzar la primera ampolla etiquetada amb la marca Freixenet. En aquest sentit, el primer establiment als Estats Units (Nova Jersey) data de 1935.


La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, va comportar l’assassinat de Pere Ferrer Bosch, juntament amb el seu germà Joan el 27 o el 28 d’agost de 1936.

Assolida la victòria per part dels sediciosos feixistes es reprèn l’activitat productiva de les caves, i l’any 1941 es va llançar, el que amb el temps es convertiria en un dels seus productes estrella, el cava Carta Nevada i, el 1974, el cava Cordón Negro, actual líder en exportació, present en més de 140 països.


Als anys setanta podríem dir que Freixenet ja és una marca plenament estable i ferma i amb una clara vocació d’expandir-se internacionalment.

A principis dels anys setanta, amb la marca Freixenet totalment consolidada en el mercat espanyol, es van intensificar les gestions, d'altra banda mai interrompudes, per arribar als mercats internacionals. Començava una expansió que no s’ha aturat i que portaria al Grup Freixenet a mitjans dels 80 al lideratge mundial de tots els vins escumosos elaborats segons el mètode tradicional. En aquesta mateixa època, l’empresa decideix iniciar la seva multinacionalització construint cellers fora de les seves fronteres, per una banda, com en els casos de Gloria Ferrer a Califòrnia, de Wingara a Austràlia i de moltes més, i, per altra banda, també a Espanya en altres zones vitivinícoles de gran reputació com la Rioja, la Ribera del Duero, el Priorat, el Montsant… Actualment el Grup Freixenet segueix sent una empresa familiar al 100% i compta amb 22 cellers en 3 continents.

L'edifici de les Caves Freixenet, situat al costat de l'estació de ferrocarril de Sant Sadurní d'Anoia, es va construir l'any 1927 amb disseny de l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951). Autor entre altres de la Catedral de Sant Llorenç, seu del bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 16 de febrer de 2018

IN MEMORIAM DELS CATALANS QUE ENDEGAVEN L’ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. GLÒRIA I HONOR !!!

Trobava un parell de fotografies fetes al setembre de 1933 per Joan Cubells – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i lloc i data de naixement i traspàs d’aquest personatge que ens deixava un bon nombre d’imatges - de Mata-redona al límit del terme de Sant Carles de la Ràpita, a la comarca del Montsià, província de Tarragona. Catalunya



L’enciclopèdia catalana en relació a Mata-redona ens diu ; Masia del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), a l’extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 metres d’altitud ), contrafort septentrional del Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles, Freginals i Amposta.

En aquesta entrada podreu veure’n l’estat en l’actualitat :


https://blosgderaulito.wordpress.com/tag/sant-carles-de-la-rapita/

I aquí un treball a la memòria de l’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’investigació que, impulsat per Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) , buscava deixar testimoni escrit, oral i gràfic de les característiques arquitectòniques de les masies i les propietats immobles.
http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/tallers_historia/patxot/arxiu_guixols_tallers_patxot_presentacio_vida_pages_1_2_eso.pdf

Catalunya, en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic, feia molts passos enrere durant la dictadura franquista, i àdhuc en el aquest període de democraciola’, i val a dir que malgrat els indubtables avenços de la tècnica; la conclusió és obvia, ens fallà el ‘paisanatge’, oi?.

Antonio Mora Vergés

dijous, 15 de febrer de 2018

IN MEMORIAM DE LA GRANJA MONSERRATINA DELS COMDALS DE VERGÓS. CERVERA. LA SEGARRA. CATALUNYA

Aprofito la fredorada d’aquest febrer de l’any 2018, per ‘viatjar’ al passat gràcies al fons Estudi de la Masia Catalana, de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, ho feia en aquesta ocasió amb la masia Dels Comdals de Vergós de Cervera de la que trobava un excel·lent treball de la Montserrat Rumbau Serra, historiadora, que té un secció a la web “Tribus de la Segarra", on col•labora amb els seus escrits.
http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/10/9_Els_Comdals_Un_palau_gotic_a_la_vora_de_lOndara.html

Avui l’edifici acull festes i celebracions : http://www.casamentscalblay.com/els-comdals-una-masia-con-mucha-historia/

La finca i la casa es troba a la dreta del riu Ondara, entre Sant Pere dels Arquells i Cervera, prop de Vergós, a tocar de l’antiga N-II, una zona ara molt tranquil·la, ja que hi ha poc trànsit. Per la finca hi passa l’antic camí reial de Madrid a Barcelona.

Poca gent coneix aquest palau gòtic, no es veu des d’enlloc, perquè queda tancat i amagat per un mur que fa de tanca i per antigues granges. El palau és elegant i auster, i té una preciosa porta dovellada. Dins, encara s’hi conserva un gran escut de pedra del monestir de Montserrat. Malauradament, no queda documentació dels segles en què va pertànyer a aquell monestir: a la guerra del Francès -1808-1814- va ser cremat pels francesos, biblioteca inclosa.

Quan els de Montserrat van comprar la finca a finals del segle XV, els Comdals era un antic molí. Al segle XII, el 1130, Ponç II de Cervera va cedir part dels terrenys del molí a Ramon Berenguer III.

En passar molí i terres a mans del monestir a finals del segle XV, la finca va esdevenir el graner de Montserrat, ja que produïa una quantitat molt important de cereals. El palau el van construir com a residència de l’abat, que devia venir a passar-hi algunes temporades. L’explotació agrària era administrada per un monjo “majordom”, hi treballaven mossos habitualment, i se’n llogaven d’altres en temps del segar i quan feia falta.

L’Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943), retratava la casa l’any 1933, en les imatges podem veure que amb excepció d’una bassa que aleshores estava davant de la casa, sembla que el temps s’hagués deturat, oi?.



http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/8106/rec/37


Em sorprenia una imatge de Sant Antoni de Pàdua, em pregunto si és aquesta l’advocació de la capella de la casa.
http://elscomdals.com/la-finca.html

També en l’àmbit polític l’ambient és gèlid, i no tot ho explica l’aplicació de l’article 155, i la restricció de les llibertats cíviques.

Antonio Mora Vergés

dimecres, 14 de febrer de 2018

CAN LLINARS/ CAN SEGARRA. SANT PERE DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Aprofito la fredorada d’aquest febrer de l’any 2018, per ‘viatjar’ al passat gràcies al fons Estudi de la Masia Catalana, de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, ho feia en aquesta ocasió amb la masia de Can Llinars , al terme de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental, documentada des del 1219.

Al desaparèixer la família Llinars, la masia passà al la família Sagarra, que la convertiren temporalment en fàbrica de llet.
Higini Herrero i Baró ( Sant Pere de Vilamajor, 1979) dedica un post a la casa en ocasió dels 50 anys del traspàs del Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau ( Barcelona, 5 de març de 1894 + 27 de setembre de 1961 )
https://higiniherrero.wordpress.com/2011/09/27/avui-fa-50-anys-de-la-mort-de-josep-maria-de-sagarra-que-enllesti-del-poema-el-mal-cacador-el-1915-a-can-llinars-de-sant-pere-de-vilamajor/

Patrimoni Gencat en relació a l’edifici ens diu; que és de planta quadrangular, de mesures considerables, amb planta baixa i dos pisos. La teulada és a quatre vents. El barri és prou gran. A un dels angles de la façana hi ha una construcció defensiva, i al lateral oposat, a l'alçada del primer pis, hi ha una terrassa sostinguda per unes arcades que formen una galeria. A la façana hi ha un pedrís i un rellotge de sol. La porta és dovellada.


L'edifici actual podria ser del segle XVIII.

Fotografia Higini Herrero i Baró

L’Antoni Gallardo i Garriga ( 1889-1943), retratava la casa l’any 1924, en la imatge podem veure que amb excepció del porxo situat a la dreta, sembla que el temps s’hagués deturat, oi?. http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7691/rec/6

També en l’àmbit polític l’ambient és gèlid, i no tot ho explica l’aplicació de l’article 155, i la restricció de les llibertats cíviques.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 13 de febrer de 2018

EDIFICI DE LA C.T.N.E A SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

De l’edifici de la telefònica a la Rambla de Sabadell , números 21-25, la fitxa de l’Ajuntament de Sabadell ens diu ;
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/150-A.htm

Edificació entre mitgeres, de planta baixa i tres plantes pis a la cantonada i dues plantes pis als laterals, amb façana principal donant a la Rambla i fent cantonada amb el carrer d’Alfons XVIII. Destaca el tractament de la façana, remarcant els eixos verticals, i el xamfrà circular de la cantonada.


Cap dada de l’autor, l’època, ...

El Valenti Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un comentari, l'edifici de la Telefònica de Sabadell és de l'arquitecte Luis Clavero Margati ( ? + Madrid, 28.01.1970) obra de l'any 1931.

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement d’aquest arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Luis Clavero Margati, va ser arquitecte de la CTNE :

EL EDIFICIO DE LA COMPAÑÍA TELEFÓNICA EN MADRID
http://oa.upm.es/8011/1/69.059_DRA_15.pdf

Central Telefónica. Tarragona. Fachada. 1934. Arquitectos: Luis Clavero Margati y Paulino Justo Gayo
.....

No podia accedir a Patrimoni Gencat : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell

Intueixo que en aplicació de l’article 155, això és una mostra més de l’estimació del REINO DE ESPAÑA.

Tampoc- curiosament – no hi cap dada relativa a l’edifici de Correus i Telègraf a la Via Massagué, 38 :
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/108-A.htm

Més que en la ‘casualitat’ , crec en la ‘ causalitat’ , l’aplicació d’instruccions perquè aquesta mena de dades – que son bàsiques en qualsevol país civilitzat- NO es facin publiques, us preguntareu; amb quin objectiu ?. Espero que us sabreu respondre, oi?:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/edifici-correus-i-telegraf-sabadell.html

Antonio Mora Vergés

dilluns, 12 de febrer de 2018

TEATRE KURSAAL. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA.

Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970) va ser l’autor d’aquest edifici de planta baixa i quatre pisos, de composició unitària i simètrica.


Patrimoni Gencat ens diu que la façana principal de composició clàssica, retrocedeix respecte a la línia del Passeig creant un pati amb porxos laterals d'una planta, recolzats sobre pars de columnes amb capitells jònics. A sobre, baranes amb balustres. La façana posterior, molt plana, amb una línia de finestres a nivell de l'últim pis i frontó triangular al coronament.

Els porxos comuniquen amb l'interior de l'edifici, on hi ha el vestíbul i dues escales laterals que condueixen als pisos superiors. A nivell de planta baixa es desenvolupa la sala d'espectacles, concebuda en la forma clàssica d'aquest tipus d'edificis. Paviments amb fusta i mosaic hidràulic. Relleus en guix.

Elements decoratius: composició d'obertures, utilització d'elements clàssics (capitells, frontons, columnes,...). Mobiliari original, làmpades, paviment.

El teatre Kursaal de Manresa va ser inaugurat el 26 d'agost del 1927, amb un acte protocol·lari i l'actuació de l'orquestra Massana. L'estrena popular, però, va ser uns dies més tard, el 30 d'agost, en plena Festa Major de la ciutat, amb la representació de l'òpera Aida per part de l'orquestra del Liceu. Va ser concebut, des d'un bon principi, com un espai escènic capaç d'acollir tota mena d'actes: teatre, òpera, sarsuela, concerts de música i, sobretot, cinema. Mut, primer, amb acompanyament musical tal com s'estilava, i sonor, a partir del 1929.

El Kursaal va ser escenari de moments importants de la ciutat, tant en el terreny cultural com social i polític. Va acollir, per exemple, els actes de commemoració de la proclamació de les Bases de Manresa, el 1931, amb la presència del president Francesc Macià Llussà [*](Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) ; un concert de l'Orquestra Simfònica Catalana organitzat per la Generalitat republicana i radiat per a tot Catalunya, el 1937; la darrera actuació del baríton Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco, Córdoba, 24 de novembre de 1893-Barcelona, 17 de juliol de 1976) en el seu comiat dels escenaris fora de Barcelona, el 1957; o les celebracions del 25è i el 50è aniversaris de l’Orfeó Manresà, els anys 1927 i 1952. Cal esmentar dues actuacions musicals que il·lustren les personalitats rellevants que hi varen actuar: Pau Casals Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 - San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973)l’any 1930, dirigint la seva i orquestra i el pianista polonès Arthur Rubinstein (Łódź, Polònia, 28 de gener de 1887 - Ginebra, Suïssa 20 de desembre de 1982 ) l’any 1931.

El llarguíssim període de la dictadura franquista, va suposar un retrocés cultural pel teatre, per Manresa i per Catalunya.


[*] Francesc Macià Llussà, va estar exiliat a Perpinyà, Bèlgica, l'Argentina, l'Havana, entre 1926 i 1931. El camí de la democràcia per als catalans ha esta sempre ple d’obstacles i paranys.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 11 de febrer de 2018

LA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT DE CA LA GODÓ. TIANA. EL MARESME

Em cridava l’atenció la Capella de la casa cantonera als carrers d’Edith Llaurador , i Doctor Fàbregas de Tiana, enfront de la Casa i Capella de la Immaculada, de les Franciscanes del Sagrat Cor.


Demanava informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i em contestaven, ‘ és la Capella de la Casa Godó, dedicada a la Marededéu de Montserrat, l'any 1984 encara estava amb culte’ ; sembla que aquest edifici, capella i casa, estant afectats d'enderrocament per la remodelació de la carretera.

De l’edifici conegut com Ca la Godó llegia ; es tracta d'una casa amb planta baixa i pis a la part frontal -al darrere són dos pisos-. Està coberta per un terrat transitable a totes dues bandes. L'edifici té un pati frontal.

Destaca pels elements neoclàssics que s'empra a la seva composició, especialment les balustrades que dominen tot el conjunt damunt la cornisa, al terrat; a totes les obertures i la balconada central, així com al cos lateral en forma de porxo tancat -on s'utilitza l'arc carpanell-. Es pot apreciar, igualment, la mateixa influència als trenca aigües situats damunt les finestres, uns d'ells rectes i d'altres amb dos vessants. Cal fer notar que la balconada central, típica de Tiana, està suportada per dos primes columnetes de ferro colat que donen un cert aire eclèctic a l'edifici.

No sabia trobar-ne les dades dels promotors i del mestre d’obres i/o arquitecte, val a dir que el fet que Tiana, no disposi d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ajuda poc.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Maria Toffoli Carbonell , historiador i ànima de la pàgina d facebook ' Tiana, recuperant la història' , que és el model per a moltes altres que pretenen també recuperar la memòria històrica, en deixa un comentari en relació a la casa; es va construir l'any 1886. El seu primer propietari va ser Jaume Amat i Peligrí que era mestre d'obres. LA casa es doncs del mestre d'obres Jaume Amat Pelegrí, i el constructor el paleta tianenc Pere Artusa i Fàbregas natural de Tiana.

Clotilde Godó i Peligrí, nascuda el 15 de maig de 1885 a Igualada + Tiana, Maresme el 28 de març de 1988 ), era parent de Jaume Amat i Peligrí , i la casa a la que havia anat molt sovint de petita li va comprar el seu pare Joan Godó i Llucià (Igualada, 20 de febrer de 1851 - 3 de juny de 1935), l'any 1906.
https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2017/01/revista-igualada-54-24.pdf

No es coneix si la capella es va construir l'any 1886 o si es posterior, si que tinc constància de la seva existència l'any 1917.


En la foto adjunta la casa de Jaume Amat, avui de la Godó a l'any 1897, quan tenia la seva entrada per el camí a la conreria i avui la té pel carrer del Dr. Fàbregas.

dissabte, 10 de febrer de 2018

IN MEMORIAN DE SANT BENET DE CASAMITJANA. BORRÈDA. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

Aprofito aquestes fredorades per repassar imatges antigues d’aquí i allà, a Catalunya tenim molts elements patrimonials que necessitem més i millor explicació, com per posar un exemple l’esglesiola de Sant Benet de Casamitjana o de Vila Plana, al terme de Borredà, a la comarca del Berguedà.

El Mapa de patrimoni ens diu : http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=24000051

Són poques les notícies documentals de l'església de Sant Benet. Les primeres són tardanes, del segle XV. L'any 1417 Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, deixà, en testament, un sou a l'esmentada església; també s'han trobat deixes testamentals de l'any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a "cobrir la dita capella ", la qual cosa indica que a mitjans segle XV s'hi feien obres de reparació.

Senzilla església rural les formes de la qual s'acosten als models del Romànic rural tot i que força modificat. Consta d'un absis semicircular i una nau de petites dimensions; els carreus de l'absis i de la nau estan tallats en pedra força regular, escantonada i poc polida, i col·locat a contrajunt i units amb morter de calç. Les cobertes originals foren substituïdes al segle XVII-XVIII època en que també es va tapiar la porta del mur de migdia i se'n obrí una de nova, al mur de ponent.

M’explicava el Josep Pregonas Manjon de la Masia de Cornet, avui terme de Sallent a la comarca del Bages; fou propietat nostra des del segle XV a principis de XX.La propietat ens venia pel casament de la pubilla Margarida Casamitjana amb Jaume Mas, hereu del Mas de Cornet; amb la unió matrimonial Casamitjana i l’esglesiola de Sant Benet, juntament amb la finca i casa de la Mesada de la Quar, passà a formar part del patrimoni del Mas de Cornet.

la casa del Mas de Cornet era la única possessió que tenia el monestir de Santa Maria de l’Estany a Cornet.

Les altres masies depenien del senyor de Cornet.

Fotografia de Josep Pregonas Manjon

Quan li ensenyava la publicació que feien el Miquel Pujol Mur i la Rosa Planell Grau :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/01/sant-benet-de-casamitjana-borreda.html

Em deia; sap greu. Te propietaris actualment?. Imagino que si, i que fora senzill aclarir-ho, ja fent consulta a l’ajuntament, ja al Registre de la Propietat.

El Josep Pregonas Manjon, conclou, m'agradaria tornar-hi.

Tenim sortosament als millors sherpes del Berguedà, el Miquel Pujol Mur i la Rosa Planell Grau, i quan el temps ho permeti, i si s’escau amb permís de l’autoritat si es l’aplicació de l’article 155 esdevé crònica, com tothom comença a témer, podem organitzar una visita.
S’acostuma a dir - el tontisme no té límits- que a Internet s’hi troba tot. Està clar que TOT EL QUE VOLEN QUE TROBIS, oi?. Em deia un catedràtic de l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic , que consultava SEMPRE l’enciclopèdia catalana ‘ LA GRAN ‘, i que quan va trobar el bloc coneixercatalunya blogspot com , ens va posar en el PRIMER LLOC. Em deia que si no troba alguna dada al nostre bloc, ja arrufa el nas, intueix que la recerca serà llarga i dura.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL ALBA. LA SEU DE MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquest edifici magnífic. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament. Us sembla que el comentari reivindica l’eutanàsia activa ?.


Llegia que l'existència de l'església de Santa Maria es remunta al segle X. Vers el 940 fou consagrat pel bisbe de Vic, Jordi, un temple amb aquesta advocació, que fou destruït per la invasió sarraïna l'any 999 i refet en temps de l'abat Oliba, entre els anys 1020 i 1030. Posteriorment, al segle XII, fou bastit un temple romànic d'una nau amb creuer, cimbori i tres absis, que fou enderrocat en construir la nova església. D'aquest edifici, disposem de notícies centrades en una deixa feta pel vicari comtal de la ciutat el 1169 per a l'obra d'aquest temple, però no disposem de cap notícia del procés de construcció.

La resta més interessant que es conserva de l'església romànica és el Portal dels Claustres, antigament anomenat Porta de l'Abadia. No se sap amb exactitud l'emplaçament original del portal però es creu que probablement es tractaria d'una entrada a un dels braços del transsepte.

El timpà original, molt malmès al ser fet de pedra sorrenca, fou substituït pel que veiem actualment gràcies al patrocini dels Amics de la Seu.

Una observació atenta de les escultures del portal permet relacionar-les amb els del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, encara que aquests són més elegants, i fa pensar en una dependència directa amb algun dels tallers que hi treballaren.

Des del segle XI acollí una comunitat canonical, que el 1592 fou convertida en col·legiata secular, suprimida al seu torn pel concordat del 1851 i restablerta el 1884 per Lleó XIII, que atorgà honors de basílica al temple.

La construcció de l'església actual fou acordada el 1301 pel consell municipal, però no començà fins al 1322 amb la contractació del mestre d'obres Berenguer de Montagut (Valls, Alt Camp ?, principi del segle XIV — Valls, Alt Camp ?, principi del segle XIV) , a qui s'encomanà simultàniament l'edificació de l'església del Carme de Manresa. Montagut seria poc després (1329) l'arquitecte de Santa Maria del Mar (Barcelona) juntament amb Ramon Despuig.

Les obres de Santa Maria de l'Alba, en les quals intervingueren altres mestres d'obres com Arnau de Velleres o Martí Ibar, començaren el 1328 i s'allargaren fins a finals del segle XV.

El 1371 fou consagrat l'altar major, i les obres reberen un nou impuls al tombant del segle XV.

Fins el 1486-88 no es tancà el mur de ponent, amb la gran rosassa.

El campanar és obra de Joan Font i Guerau Cantarell, i data del 1592.

L'església patí un incendi a la fi de la Guerra de Successió (1714)

Amb tot, la façana no es completà fins els anys 1915-34 amb l'obra del baptisteri i el pòrtic neogòtics, projectats per Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949)

En els dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República fou novament malmesa.

Manresa ha estat particularment perjudicada ens els conflictes bèl·lics que periòdicament es reprodueixen entre el REINO DE ESPAÑA i el Catalunya :

L'incendi de Manresa . L’any 1713, després del Tractat d’Utrecht i de la retirada de les tropes aliades, la invasió borbònica avançava ràpida i moltes viles i ciutats catalanes, entre elles Manresa, van començar a acceptar la submissió a Felip V. Paral•lelament, el govern de Catalunya havia iniciat una expedició comandada pel Diputat militar, Antoni Berenguer, per intentar reclutar un exercit que ataqués l’exèrcit borbònic per la rereguarda. En aquest context es va presentar a Manresa el coronel Josep de Peguera Cortit, fill de Manresa i un dels militars més destacats, que va aconseguir decantar de nou la ciutat cap al bàndol austriacista i formar la coronela amb 400 combatents.

En represàlia, el Duc de Pòpuli Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener del 1723 ) envia un exèrcit de 4.000 soldats amb l’ordre d’incendiar la ciutat. El 13 d’agost el general José de Armendáriz y Perurena, I marqués de Castelfuerte (Ribaforada, Navarra 1670 - Madrid 1740 ) va ordenar iniciar un incendi que, en principi, volia que fos controlat i més o menys selectiu sobre les cases de famílies austriacistes que havien abandonat la ciutat. Tot i haver ordenat que la gent retirés la pólvora emmagatzemada a les cases, l’incendi es va descontrolar i va calcinar unes 522 cases (prop de la meitat de la ciutat), situades majoritàriament a la part més antiga: des del Puigmercadal, la plana de l’Om i el carrer les Piques fins a la muralla del sector est, damunt del torrent de Sant Ignasi. També van quedar afectades les esglésies del Carme i de Montserrat, i derruïda la Casa de la Ciutat.

Això aleshores – i ara – s’ha de considerar una mostra d’amor a Catalunya.

L'incendi de la Seu, el 4 de setembre de 1714
, una setmana abans de la caiguda de Barcelona, Manresa va ser escenari d’una última batalla quan el marquès del Poal, Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) que des del castell de Cardona feia expedicions per atacar les guarnicions borbòniques de l’interior de Catalunya, va assaltar la ciutat. Les tropes borbòniques de la ciutat s’havien retirat del Carme i dels altres convents on s’havien fet forts i s’havien replegat a la Seu que, igual que el Carme, va funcionar com una mena de fortí.

Els austriacistes van aconseguir entrar a la basílica i els borbònics van haver de refugiar-se a la teulada i al campanar. Vista la dificultat d’accedir a la coberta als soldats austriacistes no se’ls va acudir altra cosa que calar foc a l’interior de la basílica, aprofitant que, amb els retaules, les cadires del cor i altres elements de fusta, tenien bones dosis de combustible.

L’incendi va ser realment devastador i va afectar especialment la zona de ponent de l'edifici.

L'arribada de la notícia que el comte de Montemar - més tard assoliria el títol de Duc- José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) venia en auxili de la guarnició borbònica assetjada va fer que les tropes del marquès del Poal abandonessin la ciutat.

Una de les conseqüències de la guerra va ser l’ocupació militar de les poblacions catalanes per part de l’exèrcit borbònic. Felip V no es refiava de la lleialtat dels catalans al nou règim, i per això va fer construir fortaleses concebudes per controlar i sotmetre les poblacions. El cas més conegut és la Ciutadella de Barcelona.

A Manresa no hi havia cap caserna ni cap instal·lació militar. Un cop acabada la guerra però, van quedar destacats a la ciutat diversos regiments com a exèrcit d’ocupació, i per allotjar-los es van fer obres al convent del Carme per adequar-ne un sector com a caserna militar.

Finalment, una altra de les tasques de reconstrucció de la ciutat es va centrar en reposar les obres perdudes de la Seu: un nou cadirat i el faristol del cor, el sepulcre del canonge Mulet i uns sis retaules nous, tasques que van recaure en Josep Sunyer Raurell (Manresa, Vegueria del Bages, ~1673 - Manresa, 1751). Era l’escultor manresà de més prestigi en aquell moment i un dels millors de Catalunya, havia treballat per encàrrecs al Rosselló i durant la guerra havia establert el seu taller a Perpinyà.

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/12/un-incendi-a-la-seu-de-manresa-provoca-d-anys-a-una-escultura-de-sunyer-3109.php
https://www.naciodigital.cat/noticia/49843/ciris/santa/llucia/causen/incendi/seu/manresa
La Seu de Manresa és i ha estat objecte constant d’obres de reparació, restauració, manteniment i millora :
http://www.seudemanresa.cat/CT/conservacio-02.php

El dia de la nostra visita hi havia un equip treballant a la façana del mati.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 9 de febrer de 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA ADVOCADA A SANT ANTONI [ QUIN?] QUE HI HAVIA A VILALBA DELS ARCS I QUE FOU DESTRUIDA EN ELS DIES FOSCOS QUE SEGUIEN A LA SEDICIÓ DELS MILITARS FEIXISTES CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM DE LA II REPUBLICA. LA TERRA ALTA O CASTELLANIA[*]. TARRAGONA. CATALUNYA

Aprofitava la fredorada per repassar imatges del Fons Salvany, en concret de la comarca de la Terra Alta , que l’eximi Josep Salvany Blanch Blanch ( Martorell 1866+ Barcelona, 1929 ) va visitar molt de passada, de Vilalba dels Arcs trobava una fotografia feta l’any 1922 :


Capella de Sant Antoni . Vilalba dels Arcs ; Terra Alta ; Catalunya ; Esglésies ; Retrats de grup .
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/9919/rec/7

No en trobava cap imatge ni referència en la meva recerca del patrimoni i/o la història de Vilalba dels Arcs, i puc afirmar que no existia en ocasió de la meva visita :

CASA COLL. VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/casa-coll-vilalba-dels-arcs-la-terra.html

DEL CALVARI DE VILALBA DELS ARCS, AL CALVARI DE BARCELONA I CATALUNYA.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/del-calvari-de-vilalba-dels-arcs-al.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE VILALBA DELS ARCS, OBRA DE L’ARQUITECTE RAMON SALAS RICOMA. LA TERRA NOBLE. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/11/in-memoriam-de-lescola-publica-anterior.html

CASA MARTELL. VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/casa-martell-vilalba-dels-arcs-la-terra.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/05/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc-de.html

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/04/ermita-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de.html

VILALBA DELS ARCS. SANT PAU DE ROQUEROLA. LA TERRA ALTA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/vilalba-dels-arcs-sant-pau-de-roquerola.html

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA. VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/09/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-gracia.html

L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE VILALBA DELS ARCS A LA TERRA ‘NOBLE’ ACOLLIA TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/08/ledifici-de-lajuntament-de-vilalba-dels.html

ERMITA DE NOSTRA SENYORA DE LES NEUS, ARA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/ermita-de-nostra-senyora-de-les-neus.html

FONT I RENTADORS PÚBLICS DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/font-i-rentadors-publics-de-vilalba.html

Per la semblança amb l’ermita del Calvari de Batea, traslladava la consulta a la pàgina La Batea d'ahir – en la que miraculosament podia publicar - , i el Xavier Galcerà Adell, em deixava aquest comentari; és l ‘ermita de Sant Antoni de Vilalba , destruïda a la guerra civil , estava davant del que ara és lo Russinyol .

Encara es beneeixen els animals allí ,el dia de Sant Antoni , i quan es fan professons sempre es passa i es resa en aquell espai.


Els deixava un prec/encàrrec per identificar el mestre d’obres que feia l’ermita de Batea, i que intueixo era el mateix que faria també la dissortada capella de Sant Antoni de la que confirmar l’advocació, Sant Antoni Abat, o Sant Antoni de Pàdua?, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també per descomptat si teniu dades del mestre d’obres sou pregats de fer-nos-ho saber.

Per pura casualitat, trobava a la pàgina de Batea, una imatge del Centre República Socialista, que seria durant la dictadura franquista
l’escola pública,
i del que també en voldria saber més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sovint – i amb raó – s’acusa a Barcelona d’aïllar la resta de Catalunya: sobten un xic els entrebancs per publicar en algunes pàgines, aquesta ‘dificultat’ agreuja més encara la situació d’aïllament en que sobreviu aquesta comarca.

Antonio Mora Vergés

[*]http://blogscat.com/historiesta/2016/08/19/terra-alta-o-castellania-80-anys-de-la-creacio-de-la-nostra-comarca-1936-2016-2-de-2/

David Tormo Benavent ( Barcelona, 1973 ) Doctorat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i resident des de l'any 2000 a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, em feia arribar un email ;

Benvolgut Sr. Mora,

La imatge del Sr. Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) és, efectivament, l'ermita de Sant Antoni de Vilalba dels Arcs, que segons la poca informació localitzada va ser malmesa durant la Guerra Civil, concretament fou saquejada el 3 d'agost de 1936. Era una propietat privada. La documentació de la Causa General recull que la propietària era Teresa Ferrer Piñol.

Sembla que la propietària no vivia al municipi.

Desconec la data exacta de l'enderrocament, va ser però , posterior a 1939.


dijous, 8 de febrer de 2018

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA DE LA TORRE DE LA LLEBRE. RUBÍ. EL VALLÈS JUSSÀ.

L’Antoni Calvo Uribe publicava les imatges d’aquesta ermita – que considero una troballa – i de la que no sen fa esment en el mal dit Catàleg de Patrimoni de Rubi.


https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10201311533244478&set=pcb.534149559996160&type=1&theater

Ho enviava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya – Arxiu Gavin – valuosíssima institució, sense parió ni comparança – encara - en la majoria de Països ‘civilitzats’. I rebia una imatge de l’exterior de data 4-VI-1969


I, una del interior de 8-XII-1985


Extractava de la informació de la finca principal :

L'ermita, que ja existia l'any 1659, segons documents de l'arxiu de la parròquia de Valldoreix, està emplaçada davant mateix de la casa de pagès i sota l'advocació de la Immaculada Concepció, avui, i en temps passats era dedicada al Sant Crist.

L'any 1724, l'il•lustre doctor Alemany, arxidiaca i canonge de Tarragona, amb permís del bisbe de Barcelona, Andrés de Orbe y Larreategui (1720 - 1725)- del que enlloc se’n explica ni gall ni gallina - va batejar en aquesta capella un fill del propietari, senyor Trullàs.

L'any 1781 s'hi construí el nou altar i s'hi col•locaren les imatges de la verge Immaculada, dels Dolors i de sant Antoni de Pàdua.

Al segle XIX, la masia i les terres foren annexionades al terme i parròquia de Rubí.

Devia patir alguns desperfectes en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya, perquè l’'any 1944 té lloc la cerimònia de la restitució de la capella al culte amb la restauració dels altars.

S’explica que en un forat de la paret es conserva una petita imatge de la Immaculada trobada dins la mateixa, que no aconsegueixo veure en cap de les fotografies.

Recordo que em deia una amiga de Rubí, allò tant clàssic de ‘ aquí no hi ha res interessant’. Està clar, gràcies a la tasca de l’Antoni Calvo Uribe, i del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), que com per arreu, tenen a Rubí, molt a veure i viure.

Trobava una fotografia [ca. 1927] Façana de l'oratori i porxo amb carros de Torre de la Llebre
http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/afcecemc


A l’autor se’l identifica com ‘Marí, Eduard’ , ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs

Antonio Mora Vergés

dimecres, 7 de febrer de 2018

CAL BLAY. SANT SADURNI D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Els germans Josep i Salvador Rovira Santacana, coneguts amb el sobrenom dels Mota, encarregaven la casa del carrer del Raval, 23 al mestre d’obres Enric Figueras Ribas, titulat el 1873, que treballà principalment a Barcelona: fent funcions d'arquitecte, se li deuen les cases Olegario Burés (1883); la casa de les Aigües, o de les Altures, actual seu del Districte d’Horta-Guinardó (1890); el Foment Republicà de Sants, antic Ateneu Batllorí (1894); la casa Realp-Llevat (1899); les cases Baltasar de Bacardit (1901), Caterina Pons i Henriette Cros (1903); i la casa Salvador Vendrell (1904). A Sant Sadurní d'Anoia hi dirigí la construcció de la important Cal Mota, dels germans Josep i Salvador Rovira Santacana. Ingressà per oposició a l'ajuntament de Barcelona, en fou responsable d'empedrats i enllambordats el 1903, i posteriorment va ser cap de la secció tercera d'Urbanització i Obres (1909). Probablement morí pels voltants del febrer de 1910, quan la institució amortitzà aquesta darrera plaça.

I escollien a l’arquitecte Domènec Boada i Piera (Barcelona, 1866 – 28 de gener de 1947) per encarregar-li el seu magatzem i/o celler, del que patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola planta, irregular i adaptada a la configuració dels carrers que l'envolten. Els elements més interessants que presenta són sis voltes atirantades de maó de pla amb bigues de gelosia, reflectides exteriorment als paraments laterals de la façana. Hi ha una sola porta d'accés pel xamfrà. La decoració es concentra fonamentalment a la façana principal, amb una combinació d'elements d'inscripció clàssica i naturalista (palmeta de coronament, pinacles, garlandes florals...) que respon a un cert eclecticisme basat en les estètiques modernistes i noucentistes.


En l’actualitat al local hi ha un negoci de restauració : http://cateringcalblay.com/restaurants_calblay.php

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava aquest text en un missatge al seu face, esperem que li facin una bona traducció, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dimarts, 6 de febrer de 2018

CASA TORRA. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental,2 de maig de 1926 ) davant la façana de la Casa Torra, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; habitatge unifamiliar amb tres façanes (una al carrer i dues al jardí) i una mitgera. Consta de planta baixa i dos pisos. Sobresurt una torratxa d’il·luminació de la caixa de l'escala. Les façanes són de composició ordenada i dues d'elles simètriques. Planta baixa amb portal i finestres neogòtiques, tota de pedra amb bandes horitzontals buixardades. La resta, estuc imitant totxo, remat superior monumental a la façana principal, de pedra, amb una teoria de finestres separades per columnetes amb capitells molt treballats. Tribunes al primer pis amb vidres emplomats policroms.


Paraments de totxo estucat i elements decoratius en pedra.

Obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914) – Projecte de 1910

La casa manifestament a viscut dies millors, malgrat la insistència dels partits de l’eix del mal en el ESPAÑA VA BIEN, aquí i allà , arreu de Catalunya, constatem el contrari.

El modernisme va generalitzar el boínder, o tribuna , un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. Molt adequat en una ciutat com Manresa

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des ‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

P/D

El Josep Olivé Escarré posa a la venda la seva col·lecció de més de 2600 fotografies 13X18. Ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 5 de febrer de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA I SANT NICOLAU DE BARI. CALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

L’arquebisbat de Barcelona té publicat un excel·lent treball històric ‘ el martiri dels temples’, la formidable tasca documental la devien fer TOTS ELS BISBATS, i no trobem cap raó que justifiqui la NO publicació a la resta dels bisbats catalans.

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 15 ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA I SANT NICOLAU DE BARI.

Església parroquial del segle XVIII (1755-1785), reconstruïda entre els anys 1940 1951, després del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que els vencedors qualificarien com ‘guerra civil’ .

La planta de l’església té forma de creu llatina, d’una nau, amb creuer i absis poligonal segueix el model barroc derivat de Sant Felip Neri de Barcelona. Cinc trams de volta té la nau, amb dos de desiguals, els braços del creuer; la intersecció d’aquest és coberta amb una cúpula semi-circular.

Entre els contraforts de la nau central s’obren quatre capelles a cada costat, per sobre de les quals hi ha el trifori. Un entaulament corre sobre les pilastres al voltant del temple, recolzant l’inici de la volta. El temple és il·luminat per la rosassa gran de la façana principal i dues finestres (posteriors) a cada costat de la nau.

La façana té un esquema de tres cossos amb tester semicircular i laterals decreixents, portada arquitravada amb frontó trencat, fornícula i rosassa central. La portada d’estil barroc, obra de Jean de Tours ( (Tours, Turena, segle XV - Calella, 1563 ), anomenada dels Apòstols, consta d’un retaule de pedra del segle XVI, estil plateresc, ocupats els intercolumnis per nínxols amb les testes dels dotze apòstols. A la fornícula hi ha sant Nicolau de Bari, sota l’advocació del qual juntament amb la de santa Maria va ser consagrada la nova parròquia.

L’església es completa amb un campanar de base quadrada, amb cos superior octogonal.

Utilització de carreus a la façana principal i campanar; maçoneria als murs i teules per la coberta. El material emprat en la restauració és el maó. Fins el segle XVI, Calella va ser integrada dins la parròquia de Pineda de Mar i no va ser fins l’any 1525 que obtingué del papa Climent VII la butlla que li atorgava el dret a constituir-se en parròquia independent. Aquesta disposició pontifícia va ser executada tres anys després, el 8 de maig de 1528.

El mateix any van ser adquirits els terrenys per a la construcció del nou temple, el qual va ser encomanat al mestre d’obres barceloní Pere Suaris, el 1539. Mentre els calellencs construïen el temple nou, anaven a rebre els sagraments dins la capella de sant Elm.

Posteriorment l’obra fou confiada al constructor Antoni Mateu, que al mateix temps edificava l’església de sant Martí d’Arenys. La seva mort prematura va obligar a contractar el famós escultor i mestre d’obres Jean de Tours, que va morir a Calella el 1563 deixant l’obra inacabada.

Finalment, s’encarregà l’enllestiment del temple als mestres Joan Soler, calellenc, i Perris Rohat, francès resident a Mataró. Sembla que les obres van acabar-se ben de pressa, ja que la nova església va ser consagrada el 1564. Tot seguit eren enllestides les obres al cor 1566, i al cementiri 1571.

Més ençà, hi hagué la construcció de la rectoria 1572, i del sagrari 1575.

Durant el segle XVII consta que Antic Pons eixamplava i feia un creuer al cor. El 12 de setembre de 1644 la nostra confraria del Santíssim fou agregada amb tots els honors i privilegis a la Minerva de Roma.

El 1747 s’esfondra el campanar provocant la destrucció del temple, que va ser reconstruït de bell nou el 1755 i ampliat a partir de 1785 amb un transsepte o creuer, i amb la capella dels Dolors, segons el projecte de Josep Morató Codina ( 1748 – 1826 ) de Vic.

L’església va ser parcialment destruïda de nou el 1936 i refeta entre 1940 1951, segons el projecte de Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - 1951. http://www.diba.cat/es/web/spal/cataleg-fons-jmt





La capella dels Dolors, enderrocada l’any 1986, a finals del segle passat 1898 havia estat restaurada i enriquida, amb escultures de Maurici Rovira i pintures de Serge Langrin.

Pere Suaris (mestre d’obres).

Antoni Mateu (constructor).

Jean de Tours, artista imaginaire francès, establert a Barcelona. Actuà com a col·laborador d’un dels grans mestres de l’escultura renaixent de Catalunya, Martin Diaz de Liatzasolo (Alkiza, Guipúscoa, c.1500 - Barcelona, 1583), un altre col·laborador fou el fuster Jaume Montseny.

Josep Morató Sellers (1712-1768) ), treballà a Vic (Dolors, Caputxins, Hospital), la Gleva, Manresa, Taradell, Sant Feliu de Codines ; per a Calella esculpí els retaules de sant Nicolau i de sant Ramon. Aquest artista es casà amb Felipa Codina i foren pares d’en Josep Morató Codina ( 1748 – 1826).

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ..

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 4 de febrer de 2018

IN MEMORIAM DE L’ANTONI LLOPIS FIGUEROLA. ACTUAL EDIFICI DEL MUSEU COMARCAL DE LA GARROTXA. OLOT. GIRONA. CATALUNYA

L'antic Hospici d'Olot, construït a finals del segle XVIII (1779-1784) mercès a una deixa testamentària d'Antoni Llopis Figuerola (1683-1753) i a d'altres aportacions del bisbe Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), i projectat per Ventura Rodríguez Tizón (Ciempozuelos, 14-07-1717 - Madrid, 26-09-785) (1779-1784), fou creat per a usos múltiples: escola, habitatge de mestres, beneficència i escola de Belles Arts que estigué a la base de l'anomenada escola paisatgística d'Olot, fundada per Lorenzana com a filial de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El primer director fou Joan Carles Panyó (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840), pintor i arquitecte.

Narcís Pascual i Sala. Dibuixant i decorador. (Barcelona, 1805 — Olot, Garrotxa, 1869)

Durant la guerra Gran (1793-95), l'Hospici fou habilitat com a caserna i novament ho fou durant la guerra dels carlins (1874).

Actualment hostatja, entre d'altres, les sales d'exposició permanent del Museu Comarcal de la Garrotxa.

Molt interessant la lectura de :
https://books.google.es/books?id=iQkaH9GWmUAC&pg=PA132&lpg=PA132&dq=Antoni+Llopis+Figuerola&source=bl&ots=EP-FX1HCZh&sig=zo0tTGYztVMkzrA0ARXl2iH9MqU&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjN2uKB-ovZAhWGNxQKHc-GA8wQ6AEINjAF#v=onepage&q=Antoni%20Llopis%20Figuerola&f=false

on s’acredita que uns i altres no van atendre la voluntat testamentaria del ínclit d'Antoni Llopis Figuerola (1683-1753)

Patrimoni Gencat explica que exteriorment és un gran bloc paral·lelepipèdic de tres pisos, amb els murs de paredat sense arrebossar. Els angles de l'edifici són de carreus així com els emmarcaments de les finestres que s'obren tot al llarg de les façanes als tres nivells

L'edifici és construït al voltant de dos patis entre els quals hi ha la capella.


Jordi Contijoch Boada . Vista de l'interior de l'església de la Puríssima.

El pati posterior neoclàssic, anomenat dels claustres, té, als seus quatre costats, tres pisos amb arcades de mig punt sobre pilastres de base quadrangular, que de baix a dalt presenten un ritme decreixent. Els arcs de l'últim pis són rebaixats


L’edifici de l’Hospici va ser remodelat a principis dels anys 80, a partir del projecte de Jordi Bosch Genover , Joan Tarrús Galter , Santiago Vives Sanfeliu , arquitectes, Narcís Comadira Moragriega, pintor, (Girona, 22 de gener de 1942) i l’aparellador, Domingo Iglesias Reimunde ( 1943 + Palafrugell, 6 de desembre de 2017) , per encàrrec de l’Ajuntament d’Olot i, actualment, acull la seu central del Museu de la Garrotxa i l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixement – i si fos el cas de traspàs - dels citats anteriorment així com de l’activitat professional que desenvolupaven. https://museus.olot.cat/museu-garrotxa/el-museu/ledifici/

Olot és una ciutat ‘viva’, amb força rapidesa han donat resposta a alguna de les meves preguntes :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/a-la-memoria-del-josep-salvany-i-blanch.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/torre-roses-eixample-malagrida-olot-la.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/tenim-mes-dades-daquesta-casa-del.html

Això dissortadament no ha succeït encara a :

L’Empordanet. Girona
Ht1tp://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-girona-ens-podeu-ajudar.html

La Terra Alta. Tarragona
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-tarragona-ens-podeu-ajudar.html

Lleida
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-lleida-ens-podeu-ajudar.html

No defallim, esperem – sense pressa – la resposta d’algun català, amb més de 2.000.000, segon el recompte de 21D, no sembla una tasca impossible, oi?.

Antonio Mora Vergés

ESGLÉSIA DE MONTSERRAT. MANRESA, BAGES. CATALUNYA

Retratava l’edifici d’aquesta església de planta rectangular adossada amb dues façanes fent cantonada, Patrimoni Gencat explica que presenta una nau coberta amb volta dividida per quatre arcs torals, amb sagristia i cambril situats darrere el baptisteri. Façanes: la principal està ordenada simètricament amb el portal d'accés de mig punt, amb arquivoltes, l'ultima de les quals s'enllaça amb la línia d'imposta. A sobre del portal, un rosetó. Capcer coronat amb cornisa i arcs cecs. La façana lateral presenta una sèrie d'obertures que no segueixen un ritme unitari i també apareix un tros d'arqueria cega en un tram.



Autors :

Pere Samsó i Heres [ 22 d'octubre de 1852 - Gràcia (Barcelona) + 1891 - Manresa (Bages)] Arquitecte, autor del projecte de l'església.

Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970) Arquitecte, autor del cambril.

Federico Vidal i Gomà Pintor del cambril. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest pintor, que potser, potser, va ser en realitat Francesc Vidal i Gomà (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1970)

Cronologia:

1887: Començament de l'obra.

1906: Benedicció.

1909: Cremada a la Setmana Tràgica i refeta de nou.

1932: Construcció del cambril.

L’edifici no cridava l’atenció del Josep Salvany Blanch en la seva visita a Manresa l’any 1912.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com
https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10578.pdf
ESGLÉSIA DE MONTSERRAT R017

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 26.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984)?. Dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Antonio Mora Vergés

dissabte, 3 de febrer de 2018

CASA LLUÍS MESTRES. SANT SADURNI D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu ; aquesta és una de les obres més remarcables del modernisme a Sant Sadurní. El projecte de Santiago Güell Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955), conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del 10 de febrer de 1909 i va ser aprovat el 10 de juny del mateix any. L'obra es realitzà entre els anys 1910-1912.

Sembla possible que l'edifici fos el resultat de la reforma d'una construcció anterior

La Casa Mestres se situa en un dels eixos de l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní, centrat al carrer del Raval, sector que actualment es veu afectat per un procés de terciarització.

Quan a la descripció ens diu; edifici entre mitgeres de tres crugies. Té planta baixa i dos pisos sota terrat amb torratxa, i un jardí posterior. La façana presenta com a elements remarcables la porta d’accés, els balcons i la balconada correguda de baranes amb ornamentació naturalista, les motllures i el coronament amb barana de terrat i capcer ornamentat. La decoració de la façana es completa amb simulació d'encoixinats. La construcció s'inscriu dintre de l'estètica del Modernisme.


Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 21 de maig de 1926 ) davant la façana de la casa. Aquesta imatge com la resta de la seva col·lecció editades en color i mida 13X18 estan a la venda. Podeu fer oferta a l’email coneixercatalunya@gmail.com . L’estratègia del PP i PSOE de reduir el poder adquisitiu de les pensions lògicament està al darrere d’aquesta decisió.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/indice/catalunya---comarcas/alt-peneds/sant-sadurn-danoia/casa-llus-mestres/casa-llus-mestres-----interior

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava aquest text en un missatge al seu face, esperem que li facin una bona traducció, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

divendres, 2 de febrer de 2018

LA CALELLA DE JERONI MARTORELL TERRATS. EL MARESME. CATALUNYA

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951) va ser l’arquitecte municipal de Calella, lloc d'origen del seu pare, des del 1925 fins a la seva mort el 1951). Està clar que Calella – per bé o per mal – en bona mesura li deu la seva fesomia.


Trobava en diferents llocs referències a les seves obres públiques i privades en aquesta població.

I http://www.diba.cat/es/web/spal/cataleg-fons-jmt Calella:

Església Parroquial de Santa Maria. Ens agradarà rebre dades de la seva activitat a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rectoria. Ens agradarà rebre dades de la seva activitat a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Altar del Santíssim Sagrament . Ens agradarà rebre dades de la seva activitat a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escorxador

Mercat . http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellmercat-municipal.html

Passeig Marítim . http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1242

II

Jeroni Martorell/Can Dalmau
http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellcan-dalmau.html

Jeroni Martorell/Can Marrè
http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellcan-marre.html

Jeroni Martorell/Mercat Municipal
http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellmercat-municipal.html

Jeroni Martorell/Edifici de les Escoles
http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorelledifici-de-les-escoles.html

III

Torre d'aigua del mercat (Calella - Maresme) . http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10953

Passeig de Mar (Calella - Maresme) . http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1242

IV

Escorxador Municipal; construcció noucentista, coetània del mercat i la biblioteca, projectada l'any 1927 per Jeroni Martorell i Terrats, arquitecte municipal de la vila, que ha sofert diverses modificacions i reformes per incrementar-ne la seva capacitat al llarg del temps. Composta per una nau de planta rectangular allargada, acabada amb una coberta a dues aigües amb cavalls de fusta i lluernaris que sobresurten de la mateixa, cal destacar-ne la forma en que s'acaben les finestres, simulant formes corbes d'influència modernista, que es repeteixen a les finestres de la biblioteca, i en el coronament de la façana del mercat; els guardapols són també aquí de ceràmica vidriada de color verd.
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa46.pdf

Fotografia de l’ Enric Fontvila Batalla (enfo)

No trobava ningú a l’ajuntament – trucava a la tarda – que em pugues explicar l’ús actual que té l’edifici. Ens agradarà rebre dades de la seva activitat a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Calella conserva - encara – un important patrimoni històric monumental, pendent en gran part de documentar ; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dijous, 1 de febrer de 2018

CAL CALIXTUS . SANT SADURNI D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu de Cal Calixtus que és un edifici organitzat en planta baixa, primer pis, terrat i torratxa amb mirador, amb galeries i jardí, emplaçat en un solar fent cantonada, on el regust historicista es paladeja en cada un dels seus elements: l'encoixinat a la planta baixa, la balaustrada de ceràmica motllurada al pla, al terrat i mirador, les reixes de ferro colat, les palmetes clàssiques, les columnes de ferro colat amb capitells clàssics, les voltes de maó de pla, les carteles i permòduls clàssics d'eco barroc, etc, etc. Cal esmentar la extraordinària vidriera modernista afegida a la galeria posteriorment i l'ampli jardí.


La façana presenta un espai cobert a la terrassa a manera de boínder, sens dubte influència del modernisme, que en aquest clima temperat del Penedès sobirà, vindrà a ser l’excepció i no la norma.

L’edifici fou promogut l'any 1885 per Pau Torelló Torras , que li encarregava el projecte al mestre d'obres Narcís Aran Vidal.

Posteriorment fou adquirit per Salvador Oliver Santacana – que apareix com aspirant al càrrec de fiscal municipal de Sant Sadurní a l’edició de la Vanguardia del dimarts 03 setembre 1907:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1907/09/03/pagina-4/33373028/pdf.html?search=%20Salvador%20Oliver%20Santacana

Salvador Oliver Santacana, produïa cava sota la marca Calixtus.



La casa es construeix en el moment de consolidació del tercer eixample de Sant Sadurní del segle XIX. La Diputació convertí l'antic camí de l'estació en un tram de la carretera que comunicaria la vila amb l'eix Barcelona-Tarragona i construí el pont que salvava la riera de Lavernó (1883). Tot això fa que el carrer Diputació es converteixi en una de les principal vies de sortida, el nou carrer acollirà majoritàriament artesans i constructors que s'ha havien n vist afavorits pel creixement demogràfic i econòmic de la vila, mentre a l'eix dels carrers Raval, Escayola i Hospital, si concentren les grans famílies de l’època.

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava aquest text en un missatge al seu face, esperem que li facin una bona traducció, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés