dilluns, 1 de gener de 2018

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA D’UN SANT TOMÀS – A CONCRETAR - DE LA MASIA DE L’AREGALL. AIGUAFREDA DE DALT. OSONA. CATALUNYA

Recollia al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), el darrer dia de l’any 2017. Malgrat que ni volem, ni podem, èticament oblidar les terribles circumstancies que pateix la democràcia i els demòcrates a Catalunya, “eppur si muove”, i tots plegats hem de continuar treballant en la nostra tasca, fidels per sempre més, al servei d’aquest poble. El nostre viatge ens portaria fins a l’Aragall, masia magnifica al terme d’Aiguafreda, que pertany al Vallès Oriental, malgrat que el terme situta face ot face, Sant Martí de Centelles, pertany a la comarca d’Osona.

El Mapa de Patrimoni ens explica que la capella de Sant Tomàs de l'Aragall ( ens agradarà tenir noticia de l’advocació concreta de Sant Tomàs, l’apòstol, D’Aquino, Becket,.., a l’email coneircatalunya@gmail.com ) és una construcció del segle XVIII dins el recinte que tanca el mas, que descriu així ; edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral de mig punt. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra. Està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa.





Quan a l’origen d’aquest cognom ens diu el diccionari català valència balear; d’etimologia desconeguda. Balari, Oríg. 127, l'explica per l'arrel ar- (del llatí arāre ‘llaurar’) sufixada amb -eg-: aregare ‘obrir un solc o rec en la terra’, i afegint-s'hi el sufix -all s'hauria format aregall. Aquesta explicació no és convincent, encara que no és absurda en principi. La forma aragariis que es troba a documents dels segles X i XI, i les formes aragalio i aragalium que surten en el segle XI, són llatinitzacions de aragall que no aclareixen l'etimologia d'aquest mot. Montoliu Noms fluv. 20 opina que aragall és resultat d'una metàtesi del mot hipotètic *agarall i que aquest ve d'una forma llatina (també suposada) *aquaracŭlu, derivat de aquarium o *aquare ‘lloc d'aigua’; però aquesta teoria encara és més inconsistent que la de Balari. Sembla segur que per a explicar l'origen de aragall cal partir d'una arrel pre-romana arg- o arag- (cf. Corominas DECast, i, 259). En aquest sentit el diccionari català ens diu en l’entrada Aragall; segurament d'una base preromana argalio-, probablement identificable amb l'arrel indoeuropea arg-'terra blanquinosa'.

Com en el cas del cognoms Padrós, intuïm aquí una vinculació amb el dret de la Catalunya vella, on amb el nom ARAGES, es descriu l’exacció que els senyors directes de masos cobraven dels pagesos per l'explotació de terres. Vindria a confirmar aquesta hipòtesis la dada que l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles

El darrer hereu de la nissaga fou Joan Aregall Solé (Aiguafreda, 1878 - 1940), que moria sense descendència, l’heretat passava aleshores a Pilar Palmarola Aregall ( 1908 + 25.02.2010). M’expliquen que la masia de l’Aregall, on avui es duen a terme cursos de ioga, està a la venda.

No ens sabien donar raó sobre l’existència, o no, de Goigs a llaor del Sant en aquesta capella, en cas d’existir sou pregats de fer-nos-en arribar almenys un exemplar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

He demanat informació al bisbat de Vic; ho faré també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) al que pregaré la tramesa d’imatges d’aquesta capella quan exercia com a tal.

Preservar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya és feina de TOTS

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) una fotografia datada el 19-II-1983 de la Capella de Sant Tomàs de la Masia de l’Aregall (em diuen que ignoren també quin Sant Tomàs es) d’Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda). Vallès Oriental. Catalunya.


El dibuix de l’Antònia Tort Miró nascuda a Barcelona el 4 d'octubre de 1906 i traspassada a Aiguafreda el 10 de setembre de 2004, que segons m’explica la seva neboda Carola Duran Tort, havia estudiat dibuix a l'Acadèmia Baixas i amb el pintor Josep Mongrell i Torrent (València, 3 d'agost de 1870 — Barcelona, 5 de novembre de 1937), em feia pensar que la capella de Sant Tomàs de l’Aregall era de la segona meitat del segle XX


Al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), a l’Antònia Tort Miró, i a totes les persones, físiques i/o jurídiques que ens ajuden en la nostra tasca els agraïm infinitament la seva valuosa col·laboració.