diumenge, 7 de gener de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DELS COMTES DE LACAMBRA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE VINYOLES. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

Retratava el que semblava un edifici escolar anterior a la dictadura franquista a Vinyoles, al terme de les Masies de Voltregà, no trobava cap placa que confirmes que la construcció històrica havia tingut aquest ús públic. El tema de les plaques informatives atès el seu cost ‘ elevadíssim’ per a les arques municipals el trobem quasi ‘justificable’. L’absència de dades al Mapa de Patrimoni, ho trobem – si se’ns permet l’expressió de ‘difícil explicació’.


Em deia el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ i un més dels catalans preocupats pel nostre Patrimoni històric i artístic , que no tenia dades d’aquest edifici escolar del que no en diu gall ni gallina el Mapa de Patrimoni de les Masies de Voltregà.

Tampoc Patrimoni Gencat; https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Les_Masies_de_Voltreg%C3%A0

De l’excel·lent treball del Josep Casanovas Prat i l’Anna Gómez Mundó de la Universitat de Vic.
UNA ESCOLA DAVANT LA CÀMERA CINEMATOGRÀFICA. LA INAUGURACIÓ DE L’EDIFICI DEL GRUP ESCOLAR DE VINYOLES A TRAVÉS D’UN FILM DOCUMENTAL DE 1928

Reprodueixo ; amb data del 25 de juny de 1926, es conserva a l’Arxiu Municipal de les Masies de Voltregà el projecte de Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) per a la construcció de les escoles del municipi.

En la memòria del projecte, Josep M. Pericas explica que va rebre l’encàrrec per part de l’Ajuntament de Masies de confeccionar els plànols per a la construcció de dos edificis escolars idèntics, un per a Vinyoles i l’altre per a la Gleva, «Con la finalidad plausible de poseer unos locales que respondieran a las modernas orientaciones de la Pedagogía y fuesen proporcionados al censo creciente de habitantes del Municipio».
L’edifici de les escoles de Vinyoles construït el 1928 presentava importants diferències respecte al projecte de Pericas, suposem que hi va haver canvis amb l’objectiu d’abaratir-ne els costos.

Entre les diferències trobem que no es van construir els habitatges dels mestres del primer pis, i les entrades independents per a les escoles dels nens i de les nenes, projectades inicialment als costats de l’edifici, es van fer a la façana principal. A un nivell més estètic, tampoc no es va posar el sòcol de pedra sense polir previst en el projecte, tan característic de l’obra de Pericas, a les façanes de l’edifici.

Ens crida molt l’atenció la utilització d’una motllura de carreus rectangulars, polits i amb caires vius, a les cantoneres de l’edifici i a les obertures (portes i finestres), perquè tot i ser un element habitual en molts edificis, no el trobem en cap altre projecte dissenyat per l’arquitecte Pericas.

Tenim dubtes de si finalment Josep M. Pericas va dirigir l’obra de construcció, perquè tot i que es mantenen elements propis del seu estil, com són les finestres amb columnes clàssiques de pedra, el resultat final de les escoles de Vinyoles s’allunya de l’estil més genuí de Pericas i esdevé un edifici amb un aire de construcció oficial, sense gaire personalitat, més propi d’una dictadura uniformista. Aquests dubtes sobre l’autoria de l’edifici són compartits per Aleix Catasús Oliart ( Barcelona, 1976 ) , el biògraf de Josep M. Pericas i principal coneixedor de l’obra de l’arquitecte.



Josep M. Pericas, tal i com explica el seu biògraf, era un home de caràcter fort, «segur de les seves conviccions i apassionat dels seus dissenys», la qual cosa ens fa pensar que l’eliminació d’alguns elements proposats en el projecte inicial es va fer en contra de la seva voluntat. Tampoc no seria estrany que ell comencés la direcció de l’obra, que per això manté elements propis del seu estil, però no l’acabés a causa de desavinences amb els seus promotors. Sigui com sigui, durant la dictadura de Primo de Rivera el Noucentisme va caure en decadència i «la nova etapa política va afavorir el sorgiment d’una tendència a la monumentalització clàssica pròpia de les dictadures».

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/327427-468698-1-SM.pdf

L’escola de la Gleva no es va arribar a construir.

El feixisme , com més tard el franquisme, no tenien CAP INTERÈS en promoure l’educació de les classes treballadores. La ‘democraciola’ que sorgia l’any 1978, no ha excel·lit tampoc en el seu entusiasme, oi?. De fet el ‘camarada’ Cristóbal Ricardo Montoro Romero (Cambil, Jaén, 28 de juliol de 1950) ja ha anunciat que quasi 800 milions d’€ no vindran a Catalunya aquest any 2018. Aquesta és una mostra més de l’amor del PP vers la nostra terra.

NO
em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Aquesta mena de comentaris provocaven que se’m barres la publicació a No ets de Sant Feliu de Codines si no... https://www.facebook.com/groups/741043242613178/about/

Malgrat això, em consta que a Sant Feliu de Codines hi ha una majoria democràtica entre els seus veïns.

Èticament hem d’estar SEMPRE del costat de les víctimes i MAI del dels botxins.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, feu-ho per la vostra dignitat, i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés