dijous, 18 de gener de 2018

DE SANT ELM A SANT QUIRZE I SANTA JULITA. LA CAPELLA ANNEXA A CAN BARTINA. CALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

En acabar el segle XIV la vil.la tenia una capella dedicada a Sant Elm, patró dels seus navegants, amb un magnífic retaule i un sacerdot beneficiat.

El 16 de març de 1511, el bisbe Boïl celebra missa a la capella de Sant Elm de la Pobla de Calella, i hi fa Visita pastoral.

Aquest primitiu edifici va ser habilitat com a parròquia el 1528, any de l’emancipació eclesiàstica de Pineda, per tal d’administrar els sagraments mentre es construïa la nova església de Santa Maria i Sant Nicolau, servei que va tornar a fer entre 1747 i 1755 quan s’esfondrà el temple parroquial.

La confraria del Santíssim s’establí per primera vegada a Calella l’any 1543, dins el temple de Sant Elm. En nou temple parroquial no seria consagrat fins el 30 de novembre de 1564.

L’any 1702 es restaura la capella.

Les autoritats de Calella (parròquia i municipi) la Universitat, es reuniren dins el petit temple fins el 1819; igualment fou utilitzada un quants anys com escola.

El mes de març de 1820, els patrons de Calella, Sant Quirze i Santa Julita són acollits a la capella de Sant Elm, car se’ls ha esfondrat l’ermita situada a la riera de Capaspre; són col·locats a l’altar major, i el retaule gòtic es trasllada a la capella lateral, i des d’aleshores la capella és anomenada de Sant Quirze. (el 16 de juny de 1668, els calellencs havien rebut solemnement unes relíquies dels seus sants)

Quan a la descripció llegia ; edifici d’una sola nau de planta rectangular amb una capella lateral al costat de la sagristia formant un retranqueig. Són visibles quatre pilars que sostenen arcs amb punt d’ametlla dividint la nau en tres parts. Teulada a una vessant perpendicular a la façana principal al carrer de Mar (avui Bartrina) amb portal adovellat d’arc rodó, campanar d’espadanya i una fornícula central amb imatge dels sants.

L’interior de l’església és il·luminat per tres finestres d’arc de mig punt, situades a la façana lateral.

El seu altar major havia estat presidit per un magnífic retaule gòtic, acompanyat per sant Nin i sant Non, patrons dels pagesos, destruït el 1936. Sembla que cap el 1450, un mariner calellenc va oferir a sant Elm un valuós exvot consistent en una coca (nau en miniatura), actualment conservada al museu marítim de Rotterdam.

L’any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la capella és saquejada i incendiada. La reconstrucció aixecaria a més la capella refent el coronament de la façana principal, obrint les finestres de la façana lateral i fent de nou la coberta i interior del temple.


Ens agradarà rebre imatges del interior del temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fonts :

https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa13.pdf

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8441

A l’edifici annex, restaurat per l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona , 27 d’agost de 1954 ) va néixer i morir l'advocat Francesc d'Assís Bartrina i Roca (1870-1947), figura clau en la creació de la Mancomunitat de Catalunya.
Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Trobava a la fitxa de l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró : https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/francesc-de-paula-sells-i-vilar

Que va ser l’autor de la casa anomenada Els Filipinos https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/els-filipinos


Retratava la façana del pavelló al carrer d’Anselm Clavé.

https://cuandosellevabasombrero.wordpress.com/category/barcelona/maresme/calella/

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

dimecres, 17 de gener de 2018

QUE EN SABEU DEL MAUSOLEU ‘CLÀSSIC’ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SANT FELIU DE CODINES?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava un panteó al cementiri de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental, llegia que el recinte funerari es va construir el 1860, originàriament d'estil neoclàssic. No en trobava cap dada del promotor, ni de l’autor, dissortadament no disposa aquesta població d’un Catàleg de Patrimoni en línia.



Al Cementiri Monumental de Lloret de Mar, havia retratat el panteó Cabañas, ara "Família Clua-Viladrich" construït per l'arquitecte Vicenç Artigas i Albertí (Lloret de Mar 1876 - 1963) , mentre que la part de la serralleria es va ocupar el taller de Josep Perpinyà, autor també de les tanques de forja a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-1930) de Barcelona. Ens agradarà tenir noticia a l’email
coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i de l lloc i data de naixement i traspàs de Josep Perpinyà.

El Valentí Pons Toujouse , auto del bloc MODERNISME publicava un excel·lent treball https://vptmod.blogspot.com.es/2018/01/mila-panteo-origgi-copies.html?spref=fb en el que publica mausoleus d’arreu del món de característiques molt semblants.

El concepte ‘mausoleu ‘ apareix com a conseqüència del monument funerari construït a la memòria del rei Mausol , per la seva dona i germana; considerat aleshores una de les set meravelles del món, va donar nom als monuments funeraris (mausoleus). Avui desaparegut.

En la publicació http://artegriego2728.blogspot.com.es/p/monumentos-funerarios.html , erròniament es reprodueix la imatge del mausoleu ibèric de Pozo Moro ( Albacete ) com la tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs.

… fue notable por lo suntuoso el mausoleo de orden jónico adornado con relieves y estatuas que se elevó en Halicarnaso (Asia Menor) a la memoria de Mausolo, rey de Caria por su mujer Artemisa (siglo IV a. C.) de donde toman nombre los mausoleos. Otras veces quemaban a los cadáveres guardándose las cenizas en urnas o vasijas.

Antecedents del mausoleu de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental, del que ens agradarà tenir coneixement a l’email
coneixercatalunya@gmail.com del seu promotor i del seu autor, noms , cognoms, lloc i data de naixement i traspàs; podem considerar :
MONUMENTO FUNERARIO DE POZO MORO (ALBACETE) Cultura ibérica. 500 a. C.
https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_antigua_de_la_pen%C3%ADnsula_ib%C3%A9rica


La Torre dels Escipions, monument funerari datat a la primera meitat del segle I dC, situat al costat de l'antiga Via Augusta, a l’alçada del quilòmetre 1.169 del traçat de l’antiga Carretera N-340, al terme de Tarragona, Tarragonès, Catalunya http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3377


I al Cementiri de Vilanova i la Geltrú. El Garraf. Catalunya
Panteó / Mausoleu de Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901
Arquitecte, Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918)
Escultor , Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 1860 - 1917)


Avui, ‘ descobriment’ és un mot que s’emprà amb excessiva freqüència, tanta que qualsevol dia algú reivindicarà haver ‘descobert’ el pa amb tomàquet, acció aquesta que es practicava inicialment per a fer més mengívol el pa que s’enduria amb el pas dels dies, en altres llocs, el sucaven amb, amb oli, ....,.

Sant Feliu de Codines conserva - encara – un important patrimoni històric monumental, pendent en gran part de documentar ; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 16 de gener de 2018

L’EMPREMTA MODERNISTA DEL JOSEP PAUSAS COLL A CALELLA. CAL MENUTS. EL MARESME. CATALUNYA

Havia retratat des del carrer Anselm Clavé, al costat de la via fèrria, el pavelló de la casa coneguda com CAL MENUTS, i gràcies al bon amic Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , i al zel de de l’Arxiu Històric de Calella, i del Jordi Pérez Corrales, sabíem ara, que l’autor havia estat l’arquitecte Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928), del que ens agradaria rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/10/09/pagina-2/33208435/pdf.html?search=JOSE%20PAUSAS%20COLL

http://vptmod.blogspot.com.es/2017/01/a-calella-barcelona-hi-ha-una-serie-de.html

http://blogs.descobrir.cat/modernismededinsiforadecatalunya/2017/01/28/calella-cal-menuts/

Patrimoni Gencat ens diu ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38463

Casa entre mitgeres composada per una edificació principal que dóna al c/ Jovara i un petit pavelló que dóna al c/ Anselm Clavé. La façana principal destaca per l'arrebossat, utilitza elements decoratius ja existents a les construccions de mitjans del segle XIX, però exagerant-hi les dimensions i canviant la seva disposició a la façana; també emprà les arcuacions trilobulats amb decoratives mènsules de suport que donen al conjunt un aire neogòtic. La part baixa ha estat molt reformada i ara és un restaurant.

El petit pavelló posterior és una construcció de planta baixa amb porta central emmarcada per dues grans finestres, tots tres elements amb arcuacions trilobulades. La decoració es centra en la part superior de la façana i en una franja decorativa a l'alçada de les finestres.
El pavelló de mar va ser mutilat a finals dels anys 1920 o a principi dels anys 1930 quan va perdre l’espectacular coronament de punxes que podem observar en la postal adjunta.


En l’actualitat la façana està rematada per una barana de forja.

Calella conserva - encara – un important patrimoni històric monumental, pendent en gran part de documentar ; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dilluns, 15 de gener de 2018

SANT GENÍS NOU DE LES OLIVERES. MUNTANYOLA. OSONA . CATALUNYA

En la recerca de les capelles, ermites, santuaris, esglesioles , oratoris, .., dispersos per la Catalunya ‘rural’ , majoritàriament a la denominada ‘Catalunya vella’, constatem que aquell món que en propiciava la construcció, basat principalment en l’agricultura, desapareix a velocitat exponencial des de la segona meitat del segle XX.

El comerç amb les colònies americanes comportava un allau de diners al camp català, aquesta ‘abundor’ es manifestava en la construcció i/o reconstrucció de castells, masies, oratoris , capelles, ermites, santuaris, esglesioles , esglésies,..., que seguint el ‘model’ de Trento s’aixecaven amb la mateixa tècnica que els edificis ‘civils’, dels que únicament se’n diferenciaven per la presència de la Creu i/o d’un campanar. La recerca de l’espiritualitat propugnada al romànic, donava pas, al foment de la religiositat que es traduïa en edificis ‘ad hoc’ a les cases amb recursos, i a les ‘capelles de visita domiciliaria de la Sagrada Família ‘ - que encara he vist en algunes poblacions – que servien idèntica funció a les llars de menys rellevància social. La religió tenia en aquella època un paper central en l’existència de les persones.

En els primers anys de la dictadura franquista semblava que tornava a donar-se aquella situació, que no va passar de ser un miratge ; ràpidament, a partir dels anys 50 del segle XX, el món rural comença a despoblar-se, amb la gent desapareixien els ‘nivells socials’, els propietaris més hàbils s’associaven per formar empreses agràries, i els més tradicionals veien minvar la seva situació econòmica i social en pocs anys, avui hi ha propietaris - MOLTS - que no poden sostenir el manteniment del seu patrimoni. Aquí i allà oratoris , capelles, ermites, santuaris, esglesioles , esglésies,..., s’anaven tancant i/o reconvertint per servir altres funcions. He vist capelles-garatge, capelles-cort , esglésies-bar,... , i les ‘capelles de visita domiciliaria de la Sagrada Família ‘ anaven perdent associats fins a desaparèixer en no poques parròquies.

Hi ha moltes raons per explicar l’actual situació, econòmiques, socials, polítiques,..., l’església catòlica espanyola, baixava a l’arena política, i feia pinya amb la dictadura franquista, contra el govern LEGÍTIM de la II República, i contra la decisió democràtica dels ciutadans que havien escollit aquella forma de govern.

Avui, novament l’església catòlica espanyola, s’oposa amb arguments maniqueus a la voluntat expressada democràticament per la ciutadania. El silenci ‘còmplice’ de la Conferència Episcopal davant els fets de l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya, era eixordador, i arribava arreu del món, un cop més l’església fa costat al poder !!!

Continuava – els homes ens podem equivocar moltes vegades, però Déu no s’equivoca mai - la recerca els edificis religiosos al terme de Muntanyola a la comarca d’Osona, li tocava el torn ara la església ‘nova’ de Sant Genís de Caraüll, dita així , en referència al culte que tenia tradicionalment Sant Genís en el proper paratge de Caraüll, i a l'existència d'una església romànica dedicada al mateix sant.
L'actual església, segurament bastida al segle XVII, com indica la data de 1647 de l'altar, fou emprada per al culte religiós dels masos de la zona. Consta que fou reconstruïda al segle XVIII, dins l'estil barroc, com indica la data de 1792 situada a la llinda de l'entrada a 1'5 Km de les restes de l'antiga església de Sant Genís Vell.

Sant Genís de Caraüll va deixar d'exercir com a parròquia i va deixar de tenir culte el 1936, en els dies foscos que succeïen a la sedició els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, quan va ser saquejada, i cremats part dels seus ornaments.

Des d'aleshores es va reconvertir en un cobert per estris agrícoles, per ser posteriorment espoliada i abandonada, a finals segle XX.
El Mapa de Patrimoni ens diu que la seva orientació és respecte l'eix est-oest i l'entrada, per la banda sud del recinte, evidencia la seva adscripció al cristianisme ja en un moment avançat d'època moderna. Aquesta porta, emmarcada per llindes de pedra ben treballada i motllures en guix, contrasta amb la resta de la construcció i data de 1792, i actualment està tapiada.

De l'estructura original es conserva l'eix constructiu basat en un recinte simple i unitari d'un sol espai amb un accés al sud i una obertura decorada amb motllura a la cara est de la construcció. Tot i així, segurament hauria tingut una petita sagristia, com ho demostra la presència d'una porta lateral tapiada, així com la presència de dos contraforts a les parets laterals exteriors. Al costat nord, aprofitant l'arc del creuer, s'hi va obrir una obertura posterior a mode de mitja arcada amb una persiana i es va habilitar l'espai com a garatge. Aquest fet queda ben testimoniat per la presència de cotxes i maquinària agrícola que encara es troben dins el recinte i que han quedat sepultats per la caiguda de la coberta. Del sistema constructiu destaca la combinació de petits carreus lligats amb morter rematats per blocs de dimensió mitjana disposats als angles, combinat amb el totxo. El terra és de factura senzilla, així com l'altar, on hi consta gravada la data de 1674. El lloc també havia albergat un petit cor sobre l'entrada de l'edifici, fet de fusta, i encara conserva fragments de pintura mural, de colors primaris molt vistosos, de trets populars.




Fotografies de la fitxa del Mapa de Patrimoni . Anna M. Gómez Bach

Sovint tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció. Malgrat tot, aquesta feina ‘forense’ s’ha de fer, oí?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

diumenge, 14 de gener de 2018

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MARESME. CATALUNYA

Trobava una imatge on s’identifica com l’escola pública, l’edifici conegut com Antiga Biblioteca Popular Costa i Fornaguera, vegeu dades de la fitxa del Catàleg de patrimoni:
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa43.pdf



El Museu-Arxiu Municipal de Calella, en l’ Exposició Jeroni Martorell. Arquitectures a Calella 1913-1951, explica que Jeroni Martorell i Terrats, va ser l’arquitecte municipal de Calella des dels anys 20 del segle passat i fins l’any 1951, en una mostra del treball pràctic de l’arquitecte a Calella, amb l’obra pública projectada, modificada i executada des de la segona dècada del segle XX fins a la seva mort :

http://www.calella.cat/actualitat/noticies/exposicio-jeroni-martorell.-arquitectures-a-calella-1913-1951

I fa referencia al Parc Dalmau, el mercat municipal, les escoles públiques o el passeig Manuel Puigvert,…,

De la Biblioteca i/o de l’escola no es fa esment el Fondo Jeroni Martorell. Catálogo / http://www.diba.cat/es/web/spal/cataleg-fons-jmt
En el que trobem els següents edificis escolars :

Argentona: Escoles Bernat de Riudemeia

Carme: Escoles Unitàries, Abastament d'aigua potable

Castellfollit del Boix: Casa Consistorial, Escoles Unitàries i Casa de Mestres

Cornudella de Montsant: Escoles Mixtes de Siurana

Capellades: Grup Escolar No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com
L'autor de l'escola Marqués de la Pobla fou l’arquitecte Domènec Sugranyes i Gras (1879-38)
http://relatsencatala.cat/relat/tresors-de-lanoia-lescola-marques-de-la-pobla-capellades/1056220

Lluerca: Escoles Unitàries i Casa per a Mestres/ http://relatsencatala.cat/relat/ajuntament-sant-jaume-de-lierca-la-garrotxa-sobirana-girona/1056661 és aquest edifici ?

Manresa: Oratori de Santa Magdalena, Construccions Escolars i Casa Consistorial No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Mataró: Escoles Unitàries i Casa Museu (carrer Enric Granados, núm.17) No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Olesa de Montserrat: Mercat, Grup Escolar i Quiosc de begudes

Palou [Granollers]: Grup Escolar i Casa per a Mestres

El Pla de Cabra [el Pla de Santa Maria]: Grup Escolar No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Ribes de Freser: Grup Escolar

Sabadell: Escola Industrial d'Arts i Oficis

Sant Esteve Sesrovires: Grup Escolar, casa per a Mestres i reforma de l'Ajuntament

Sant Joan de les Abadesses: Grup Escolar

Sindicat de Santes Creus, Urbanització del Pla dels Noguers i Escoles Públiques No en tenim imatges i/o dades. Agrairem la vostra col·laboració a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Súria: Grup Escolar i Casa de la Vila,

Vilassar de Dalt: Grup Escolar, Casa per a Mestres

Del Jeroni Martorell i Terrats ( Barcelona, 1876 – Barcelona , 1951), sabem que era fill d'una família d'arrel calellenca, amb casa pairal situada a l'antic carrer de Mar (avui Bartrina)

M’agradarà aclarir si com sembla l’edifici de l’Antiga Biblioteca Popular Costa i Fornaguera, va ser inicialment concebut com escola pública, i per quina raó es va canviar el seu ús, al cens de 1930 constaven 7.886, la xifra fa pensar que hi havia una població en edat escolar que rondava les 2600 places, quantitat que estimem no podien absorbir les escoles religioses de la Companyia de Maria de Calella i dels escolapis, això ens porta a la pregunta, on estaven les escoles publiques de Calella?.

Ens adrecem especialment al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

També però, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

CAN GALCERAN - CAN GIOL VA ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/can-galceran-can-giol-va-acollir-les.html

LES ESCOLES PÚBLIQUES COMPARTIEN EDIFICI AMB L’AJUNTAMENT VELL DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/les-escoles-publiques-compartien.html

IN MEMORIAM. L’ESCOLA PIA A CALELLA. DESTRUIR PER CRÉIXER. EL MARESME. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/in-memoriam-lescola-pia-calella.html

Esperem dades de l’autor de l’edifici de la Companyia de Maria, ara dels Escolapis.

dissabte, 13 de gener de 2018

IN MEMORIAM DE SANT JAUME DEL ROMEU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Gurb conserva encara un vast patrimoni històric i/o artístic que intentàvem visitar/retratar, per documentar tots els edificis religiosos de la confessió catòlica del terme.

Les indicacions per anar a la capella de Sant Jaume del Romeu, al terme de Gurb, comarca d’Osona, ens diuen que s’hi accedeix fent un recorregut de 3600 metres per pista asfaltada des de la carretera N-152a, punt quilomètric 68'400. La referència ‘ punt quilomètric’ quan la major part de la via discorre per un nucli urbà no és gaire útil, quasi a l’alçada de l’ Esperança hi ha el punt quilomètric 69; l’absència de rètols indicadors tampoc ajuda, i el desconeixement/desinterès d’una bona part de la ciutadania pel que fa als edificis religiosos, ens feia seguir el nostre ‘instint ‘ que ens portava fins a la inaccessible masia del Romeu; la capella de Sant Jaume està situada uns metres a l'oest de la masia, als peus de la vessant sud del turó de la Creu de Gurb, des de l’exterior n’obtenia una vista parcial .


Ens agradaria rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La casa i la capella van rebre el sobrenom del Romeu, ja que hi havia el costum d'enviar un romeu, o emissari del terme, a Sant Jaume de Galícia en motiu de grans adversitats com pestes o grans sequeres. Això succeïa en una època en que de forma admirativa corria aquesta brama “ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià “. En el món d’avui en que des de les administracions NO ES RECOLZA l’activitat agrícola, no sabria dir-vos si de tot allò, encara en queda alguna cosa.

La tradició ‘recuperada’ es fa avui des de la capella de sant Roc, que es troba situada en un pla elevat situat enmig d'una zona boscosa a mig camí entre les masies del Saits i del Puig, quedant al sud-oest de la primera i al nord de la segona. A 950 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 4'350

https://www.gurb.cat/index.php?tipus=5&id=2329

http://www.joanarimanyjuventeny.cat/devocions-populars/la-tradicio-recuperada-del-pelegri-de-gurb/

El Mapa de Patrimoni ens diu que de Sant Jaume del Romeu és una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb una creu de ferro al capdamunt. Els murs són de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i a la façana principal es troba arrebossat. L'absis es troba orientat al nord-oest, és carrat i lleugerament arrodonit als dos extrems, amb la peculiaritat que la teulada no segueix el lleuger arrodoniment i acaba en angle recte formant als extrems ràfecs de gran volada. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra motllurada i llinda monolítica d'arc rebaixat. A la llinda hi ha la data de 1779 inscrita amb una creu decorada a mode de custòdia intercalada. Els batents del portal són metàl·lics i decorats amb motius religiosos, en un hi ha l'anagrama JHS i una creu i en l'altre el símbol del cor de Maria. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb cinc monòlits de pedra motllurada. Aquesta façana es troba arrebossada respectant l'emmarcament de les dues obertures i les cantonades, i amb un senzill esgrafiat que consisteix en cinc marcs distribuïts al voltant de l'òcul. Les façanes sud-oest i nord-oest, on es troba l'absis, no contenen cap obertura i la façana nord-est té adossada la masia del Romeu i un petit cos amb teulada d'una vessant i una finestra circular emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un mur de pedra que delimita un espai pla i una rampa que permet l'accés a l'església.

Havia documentat les escoles de Sant Cristòfol de Vespella i Sant Julià Sassorba, i desespero ja de tenir confirmació des de l’Ajuntament de Gurb, que ambdues comparteixen el model que dissenyava l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) per la Mancomunitat de Catalunya, i que es materialitzava en primer lloc a l’escola pública de la Masó , al Camp sobirà de Tarragona.

Idèntic desconeixement constatava per l’escola de Gurb, situada a 10 metres de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2'650, i per l’escola de Granollers de la PlanA que s'aixecava l'any 1927, i era clausurada definitivament l'any 1979.


Per la intercessió de Sant Jaume feia arribar a la Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el eu poble !!!!

Antonio Mora Vergés

divendres, 12 de gener de 2018

EL PATRIMONI ‘INDOCUMENTAT’ DE CATALUNYA, AIGUAFREDA I SANT FELIU DE CODINES COM EXEMPLE. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA.

Començàvem el coneixercatalunya quan el ‘senyor’ Blogger oferia urbi et orbe l’ús gratuït de la seva tecnologia. Des de que tinc memòria però, m’ha interessat saber la història de totes les coses que he anat veient /trobant, ja siguin edificis, castells, masies, esglésies, cases pairals, edificis modernistes, edificis escolars, ponts, ..., ja arbres o arbredes, fonts, coves, muntanyes, valls, rius, pantans ..., tot, tot, diria que sortosament m’ha cridat l’atenció.

No hi ha dades accessibles de tot, sovint en alguna biblioteca sojorna una excel·lent monografia, en la que s’explica fil per randa la història de castells, masies, esglésies, cases pairals, edificis modernistes, edificis escolars, ponts, arbres o arbredes, fonts, coves, muntanyes, valls, rius, pantans,...; la frase ‘tot està a internet ‘ és més falsa que la pretesa vocació ‘democràtica’ d’una bona part dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA.

Tant a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Trobareu una bona part de que hem anat fent al llarg el temps, i en l’àmbit específic dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, on encara intuïm que n’hi ha més de 2000 per documentar vegeu : https://issuu.com/1coneixercatalunya

Avui, com el primer dia, necessitem l’ajuda de tothom, des de la ciutadania conscienciada – escassa dissortadament – fins a les associacions, arxius, fundacions,.., que tenen com a finalitat vetllar per protegir i/o divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

Així com el moviment es demostra caminant, us deixo un parell d’exemples del que voldríem documentar :


Casa. Aiguafreda.


Casa. Sant Feliu de Codines

Ens agradaria saber – per poder explicar-vos-ho – qui va ser el promotor d’aquests edificis, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..., i les mateixes dades de l’autor, ja sigui mestre d’obres, arquitecte, enginyer,..., sempre caiem en el parany de que FORA, tot o fan millor , us avanço que al REINO DE ESPAÑA, les coses encara estan pitjor, i en bona part d’Europa, desprès dels conflictes de 1914-1918, i 1939-1945, la majoria de països ens tenen com exemple.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, i per salvar la història per als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..

Catalunya us ho agrairà .

Antonio Mora Vergés

dijous, 11 de gener de 2018

CAPELLA DE SANTA CREU DE LA CODINA. PARROQUIA DE SANT ANDREU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona. La boira ajudava poc.

Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.

Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .

Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.

Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.

No trobava l’accés a La capella de la Santa Creu de la Codina que es troba adossada a la façana nord de la Codina, als peus d'un serrat allargat que delimita el terme municipal.

Es tracta d'una petita capella amb planta de creu llatina orientada al nord, amb murs arrebossats i teulada de doble vessant tot i que la part central, més alta, té una teulada de quatre vessants coronada amb una creu. L'església conté cinc obertures, quatre de les quals són finestres petites d'arc de mig punt col·locades simètricament a banda i banda de la nau i del creuer. L'obertura restant és una porta a l'extrem sud de la façana oest, emmarcada amb pedra treballada i amb una llinda doble. En la llinda inferior hi ha la inscripció "Capella de la Santa Creu Any 1852" amb una creu intercalada, i en la superior la inscripció "Reconstruïda en la festa del 1er centenari". En la masoveria de la Codina, ubicada uns metres al sud-est de l'església hi ha un petit campanar habilitat entre dues xemeneies de manera que la campana es poc visible però manipulable des de l'interior de l'edifici.

Com Sant Miquel el Soler és de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, i a priori té un accés senzill. Emplaçament: A 1100 metres per pista asfaltada i camí rural de la carretera BV-4602, punt quilomètric 1'750.


Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.

De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.

Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dimecres, 10 de gener de 2018

L’AFEGIT DE L’AREGALL ON ESTÀ SITUADA LA CAPELLA DE SANT TOMAS ÉS DEL SEGLE XX. AIGUAFREDA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Hi ha un exercici d’extrema dificultat quan vols fer recerca històrica, i és el de mirar alhora les coses tal com son, i intuir com eren. I sobretot, sobretot, comparar i valorar les fonts que en donen informació.

En relació a la capella de Sant Tomàs de l’Aregall, ponderant TOTA la informació acabava atorgant més credibilitat a la Carola Duran Tort, que a les fonts escrites, m’explicaré :

El Mapa de Patrimoni d’Aiguafreda ens diu ; Sant Tomàs de l'Aragall és una capella construïda al segle XVIII dins el recinte que tanca el mas. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral de mig punt. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra. Està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa.
Està clar que fa referència a l’edifici que retratava en la meva visita.


Patrimoni Gencat al seu torn ens diu que la primera notícia documentada que es té del mas Aragall és del segle XVII, amb tot i que probablement ja existia anteriorment. La casa actual es construeix a principis del segle XVII, com ens informen les inscripcions de les llindes i queda palès en la tipologia de la casa. Actualment està molt reconstruït (1962), respectant la tipologia. NO fa esment de la capella.

La Carola Duran Tort, publicava un dibuix datat l’any 1946 fet per una tieta seva, i em deixava aquest comentari; al dibuix no apareix la muralla amb espitlleres que sí apareix a la fotografia. Jo continuo creient que la capella és una creació moderna ja que en les visites pastorals dels segles XVI al XIX només apareixen l’església matriu de Sant Martí (Aiguafreda de Dalt) i les dependents de Sant Salvador (Avencó), Sant Miquel de Canyelles (Avencó), La Immaculada Concepció (Avui església parroquial) i Santa Madrona (Perafita)en el terme de Seva.

Item més, quan era una simple masia. Comprada per Tomàs Pou, en una visita on el propietari ens la va ensenyar , recordo que va dir que havia fet construir l'oratori, a dins de l'edifici no com a edifici independent.


La conclusió sembla obvia, la capella té l'advocació de Sant Tomàs, en honor del propietari.

Rebia un email de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic en el que Dani Font Montanyà (Torelló, 1968), em deia;

Benvolgut Sr Mora,

En la documentació que guardem al bisbat, aquesta capella no apareix.

En tenim constància gràcies a l'Inventari d'Esglésies de l'Arxiu Gavin.

Nosaltres la tenim inventariada com a capella particular, desafectada, amb l'advocació de Sant Tomàs.

Quedo a la vostra disposició.

Conec al Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i la seva visita a l’Aregall és sens dubte posterior a l’adquisició de la finca per part de Tomàs Pou.

El dibuix de 1946, val per a mi més que mil paraules. L’actual edifici que aixopluga la capella de Sant Tomàs de l’Aregall, situat prop de la llenyera, és un afegit modern.


Si algú té més dades ens encantarà contrastar-les i refer si cal la conclusió anterior. Ens mou únicament la necessitat de saber.

Gràcies per endavant.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 9 de gener de 2018

CAPELLA DE SANT MIQUEL DEL SOLER. PARROQUIA DE SANT ANDREU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona. La boira ajudava poc.

Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.

Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .

Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.

Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.

No trobava l’accés a Sant Miquel del Soler de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, malgrat que a priori queda clar, oi?. Emplaçament: A 1600 metres per carrers i pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 1'100. No trobava cap rètol

El Mapa de Patrimoni ens diu ; la capella de Sant Miquel del Soler es troba integrada en un volum adossat a la masia del Soler, uns metres a l'oest de la carretera C-17

La capella es troba a l'interior d'un volum adossat a l'est de la masia del Soler, de manera que sobre l'església el volum adossat forma una terrassa i en la façana est, les dues petites obertures circulars que corresponen a l'església, queden integrades en finestres de majors dimensions que segueixen la distribució del volum. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, en alguns punts escrostonat. La façana principal, orientada al sud, és la única on la capella no es troba integrada en el volum adossat de la masia i conté un portal d'arc de mig punt emmarcat amb obra, dues petites obertures al nivell superior i un petit campanar d'espadanya d'un sol ull.


Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.

De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.

Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dilluns, 8 de gener de 2018

EL MAS PLADELASALA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. GURB. OSONA. CATALUNYA

Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona.

Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.

Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .

Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.

Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.

El sol declinava quan aturava el meu vehicle al mas Pladelasala , situat en un pla lleugerament elevat prop del riu Gurri, en la part interior d'un meandre pronunciat del riu i al sud-oest del castell de Vilagelans i l’església de Santa Fe.

El Mapa de Patrimoni explica que és una masia de grans dimensions formada per dos volum adossats de planta baixa, primer pis i golfes, quedant el volum original a l'est del conjunt, i diverses estructures al voltant. Els dos volums estan bastits amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia a la meitat superior, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant en ambdós volums, en el cas del volum original amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest conté a nivell de planta baixa dos portals, un dels quals d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1677 inscrita. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó emmarcats amb pedra bisellada, la finestra amb decoració d'arc conopial a la llinda i el balcó amb una base de pedra que en la seva cara inferior té la data de 1667 i l'anagrama IHS amb una creu en relleu, tot i que es troba molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. De la meitat esquerra de la façana sobresurt perpendicularment el volum adossat. En la façana orientada al sud i a nivell de planta baixa hi ha un porxo format per tres obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra treballada, al fons del qual hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una data del segle XVIII molt erosionada inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat amb pilars de pedra bisellada amb motllures a mode de capitell. A les golfes hi ha una eixida amb pilars de pedra bisellada. En la façana oest d'aquest volum hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada i la data de 1767 inscrita a la llinda amb l'anagrama IHS i una creu intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura lateral de l'eixida que s'estén al sud. La façana sud conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta bisellada i tres finestres petites, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i la restant amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada als extrems i sis finestres: quatre emmarcades amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i la restant amb pedra treballada i decoració de motllures que recorren brancals i llinda i es creuen als extrems. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. La façana est té un volum adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues portes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis i ha quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: un balcó, dos accessos a la terrassa i una finestra. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord té un volum adossat a la part esquerre coronat amb teulada de doble vessant i la part central dominada per l'església adossada. A la dreta sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al nord-oest de la masia, en un pla en un nivell lleugerament superior hi ha una pallissa envoltada per estructures d'us agropecuari. A l'oest, delimitant un camp de conreu, es conserven parts del mur perimetral d'una horta.


La capella de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala es troba adossada a la façana nord de la masia Pladelasala, en un turó lleugerament elevat a l'interior d'un meandre pronunciat del riu Gurri.


És una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat orientat a l'est i teulada d'una vessant unida a una de les teulades que formen la masia. Els murs es troben arrebossats, són de maçoneria de pedra, i cantonades vistes diferenciades amb carreus treballats. Les úniques façanes que queden exemptes de la masia són la façana nord, sense obertures i la façana principal, orientada a l'oest. Aquesta façana conté un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció "AD LAUDEM B.V. MARIAE". Sobre el portal hi ha una petita obertura circular emmarcada amb dos monòlits de pedra bisellada. Coronant la façana hi ha un petit campanar d'un sol ull que encara conserva la campana. Adossat a la dreta de la façana de l'església hi ha el volum principal de la masia, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a tocar de la capella. Davant la façana principal hi ha un petit pla delimitat amb carreus de pedra foradats que provenen de l'antiga horta de la masia.

No teníem ocasió de veure’n el seu interior , i no en trobàvem enlloc imatges, en demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) ; el propietari ens explicava que el retaule aconseguia sobreviure a la mal dita ‘ guerra del francès ‘, per desaparèixer entre flames, en els primers dies de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Ens confirmava també la tradició d’acollir a la casa un estudiant de teologia del bisbat de Vic, que s’ocupava de l’educació de la quitxalla del mas.

Ens emplaçàvem per una nova visita en la que amb més temps, tinguéssim ocasió de visitar la capella, i xerrar a cor que vols sobre la història apassionant de la casa.

No trobava tampoc – si existeixen – els Goigs de la capella; ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

diumenge, 7 de gener de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DELS COMTES DE LACAMBRA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE VINYOLES. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

Retratava el que semblava un edifici escolar anterior a la dictadura franquista a Vinyoles, al terme de les Masies de Voltregà, no trobava cap placa que confirmes que la construcció històrica havia tingut aquest ús públic. El tema de les plaques informatives atès el seu cost ‘ elevadíssim’ per a les arques municipals el trobem quasi ‘justificable’. L’absència de dades al Mapa de Patrimoni, ho trobem – si se’ns permet l’expressió de ‘difícil explicació’.


Em deia el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ i un més dels catalans preocupats pel nostre Patrimoni històric i artístic , que no tenia dades d’aquest edifici escolar del que no en diu gall ni gallina el Mapa de Patrimoni de les Masies de Voltregà.

Tampoc Patrimoni Gencat; https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Les_Masies_de_Voltreg%C3%A0

De l’excel·lent treball del Josep Casanovas Prat i l’Anna Gómez Mundó de la Universitat de Vic.
UNA ESCOLA DAVANT LA CÀMERA CINEMATOGRÀFICA. LA INAUGURACIÓ DE L’EDIFICI DEL GRUP ESCOLAR DE VINYOLES A TRAVÉS D’UN FILM DOCUMENTAL DE 1928

Reprodueixo ; amb data del 25 de juny de 1926, es conserva a l’Arxiu Municipal de les Masies de Voltregà el projecte de Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) per a la construcció de les escoles del municipi.

En la memòria del projecte, Josep M. Pericas explica que va rebre l’encàrrec per part de l’Ajuntament de Masies de confeccionar els plànols per a la construcció de dos edificis escolars idèntics, un per a Vinyoles i l’altre per a la Gleva, «Con la finalidad plausible de poseer unos locales que respondieran a las modernas orientaciones de la Pedagogía y fuesen proporcionados al censo creciente de habitantes del Municipio».
L’edifici de les escoles de Vinyoles construït el 1928 presentava importants diferències respecte al projecte de Pericas, suposem que hi va haver canvis amb l’objectiu d’abaratir-ne els costos.

Entre les diferències trobem que no es van construir els habitatges dels mestres del primer pis, i les entrades independents per a les escoles dels nens i de les nenes, projectades inicialment als costats de l’edifici, es van fer a la façana principal. A un nivell més estètic, tampoc no es va posar el sòcol de pedra sense polir previst en el projecte, tan característic de l’obra de Pericas, a les façanes de l’edifici.

Ens crida molt l’atenció la utilització d’una motllura de carreus rectangulars, polits i amb caires vius, a les cantoneres de l’edifici i a les obertures (portes i finestres), perquè tot i ser un element habitual en molts edificis, no el trobem en cap altre projecte dissenyat per l’arquitecte Pericas.

Tenim dubtes de si finalment Josep M. Pericas va dirigir l’obra de construcció, perquè tot i que es mantenen elements propis del seu estil, com són les finestres amb columnes clàssiques de pedra, el resultat final de les escoles de Vinyoles s’allunya de l’estil més genuí de Pericas i esdevé un edifici amb un aire de construcció oficial, sense gaire personalitat, més propi d’una dictadura uniformista. Aquests dubtes sobre l’autoria de l’edifici són compartits per Aleix Catasús Oliart ( Barcelona, 1976 ) , el biògraf de Josep M. Pericas i principal coneixedor de l’obra de l’arquitecte.



Josep M. Pericas, tal i com explica el seu biògraf, era un home de caràcter fort, «segur de les seves conviccions i apassionat dels seus dissenys», la qual cosa ens fa pensar que l’eliminació d’alguns elements proposats en el projecte inicial es va fer en contra de la seva voluntat. Tampoc no seria estrany que ell comencés la direcció de l’obra, que per això manté elements propis del seu estil, però no l’acabés a causa de desavinences amb els seus promotors. Sigui com sigui, durant la dictadura de Primo de Rivera el Noucentisme va caure en decadència i «la nova etapa política va afavorir el sorgiment d’una tendència a la monumentalització clàssica pròpia de les dictadures».

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/327427-468698-1-SM.pdf

L’escola de la Gleva no es va arribar a construir.

El feixisme , com més tard el franquisme, no tenien CAP INTERÈS en promoure l’educació de les classes treballadores. La ‘democraciola’ que sorgia l’any 1978, no ha excel·lit tampoc en el seu entusiasme, oi?. De fet el ‘camarada’ Cristóbal Ricardo Montoro Romero (Cambil, Jaén, 28 de juliol de 1950) ja ha anunciat que quasi 800 milions d’€ no vindran a Catalunya aquest any 2018. Aquesta és una mostra més de l’amor del PP vers la nostra terra.

NO
em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Aquesta mena de comentaris provocaven que se’m barres la publicació a No ets de Sant Feliu de Codines si no... https://www.facebook.com/groups/741043242613178/about/

Malgrat això, em consta que a Sant Feliu de Codines hi ha una majoria democràtica entre els seus veïns.

Èticament hem d’estar SEMPRE del costat de les víctimes i MAI del dels botxins.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, feu-ho per la vostra dignitat, i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

dissabte, 6 de gener de 2018

ORDEIG EN EL CAMI DE LA FARGA LACAMBRA. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

Retratava la majestuosa casa Ordeig en el camí a la Farga Lacambra, el Mapa de Patrimoni, la descriu com ; masia de planta rectangular amb murs de mamposteria composta de còdol de riu lligat amb ciment i parets de càrrega de maó massís. Els forjats estan compostos per biguetes de fusta i la coberta és a dues vessants de teula aràbiga. S'hi accedeix mitjançant una galeria coberta i presenta una torre d'uns 15m d'alçada que domina tota la propietat adossant-se a la façana oest. Consta de planta semisoterrani, baixa, pis i segona amb dos conjunts annexes ocupats per granges i l'habitatge del masover.



Reformada i ampliada per l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)


Sens dubte és una de les fotografies boniques de la col·lecció de més de 2600 imatges 13X18 , que té el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) , i que està disposat a vendre. Feu les vostres ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al vespre preguntava al Reis pel ‘regal’ als fills i família dels empresonats i dels exiliats, el rei blanc - que representa Europa – feia la seva cantarella habitual ‘ això és un assumpte intern’, el moreno sembla que no estava per la conversa, i el negre amb veu forta em deia els ho he demanat fins de genolls , son mala gent’

Antonio Mora Vergés

divendres, 5 de gener de 2018

QUE EN SABEU DE L’AUTOR DE LA ‘CASA DE L’AMO’ DE LA COLÒNIA DE LA FARGA LACAMBRA DE LES MASIES DE VOLTREGÀ?. OSONA.

Retratava la ‘ casa de l’amo ‘ de la Colònia Lacambra, el Mapa de Patrimoni en diu que és un edifici de planta rectangular amb coberta a quatre vessants de teula aràbiga. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Presenten arrebossat i pintura externa. Les obertures i les cantonades estan ressaltades amb una llinda d'estuc blanc. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Al centre de la teulada existeix un cimbori de planta octogonal. Destaca la reixa de la porta d'entrada a la finca, d'estil modernista, que és de ferro forjat i conté les inicials de la família "F L".

El rei Alfons XIII, atorgava el 21 de novembre de 1927 el títol de comte de Lacambra, a favor de Francesc de Paula Lacambra i Lacambra (Barcelona, 17.02.1886 † 1933 ) .


No trobava cap dada de l’autor d’aquest edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercataluya@gmail.com

No podia accedir a l’església de Sant Francesc de Paula; un amable guarda de seguretat em deia que cal ‘demanar permís ‘

Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; església de nau única amb la façana orientada al nord-oest i un absis de planta semicircular peraltada. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga. La façana presenta dos òculs sobreposats i de diferent mida. El portal és rectangular amb dues pilastres d'estil corinti i té una llinda de marbre amb la inscripció: "Capilla San Francisco de Paula, año 1863"; al damunt hi ha un frontó triangular llis, també de marbre. La nau és il·luminada interiorment per unes finestres rectangulars situades damunt la cornisa. L'absis està decorat amb nervis de pedra i el sostre i les parets estan decorades amb pintures que imiten el marbre. Damunt l'absis s'erigeix un campanar de torre octogonal.


Natalia Salazar, l’autora de la fitxa, qualifica de ‘fàcil’ l’accés.

Tampoc cap dada – España y yo somos así señora - de l’autor d’aquest edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercataluya@gmail.com

Retratava un edifici que identifico com escola del que no en trobava cap dada, us reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Al vespre preguntava al Reis pel ‘regal’ als fills i família dels empresonats i dels exiliats, el rei blanc - que representa Europa – feia la seva cantarella habitual ‘ això és un assumpte intern’, el moreno sembla que no estava per la conversa, i el negre amb veu forta em deia els ho he demanat fins de genolls , son mala gent’

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA FE DE VILAGELANS. GURB. OSONA. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès occidental, Catalunya , 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés fins al terme de Gurb per anar completant els edificis de religiosos de confessió catòlica; el Pradell és del tot inaccessible i demanem des d’aquí permís per visitar-lo, continuaríem pels camins polsosos fins a l'església de Santa Fe de Vilagelans , situada uns metres a l'est del castell de Vilagelans, en el punt més elevat del turó on s'aixeca l'antic castell.

El Mapa de Patrimoni explica que es tracta d'una petita església d'una nau, planta rectangular, absis semicircular orientat a l'est i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i cantonades delimitades amb carreus treballats i estan arrebossats, tot i que en molts punts l'arrebossat està escrostonat. L'absis està reconstruït amb mur d'obra, tot i que la base és de maçoneria de pedra i podria correspondre a l'edifici original, d'estil romànic. La façana principal, orientada a l'oest, conté un petit portal de dos arcs de mig punt lleugerament apuntats en degradació, amb un emmarcament de pedra treballada, i una finestra circular petita just a sobre.


Coronant la façana hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol ull que encara conserva la campana Les façanes nord i sud no contenen obertures. La façana est correspon a l'absis de planta semicircular i conté una finestra de doble esqueixada al centre. Els dos únics elements que podrien pertànyer a l'edifici romànic original són l'arrancada de l'absis i el portal, tot i que aquest hauria estat antigament en una altra façana.


En retratava l’interior amb la Canon Ixus.

Quan al topònim el diccionari català valència belar ens diu; etimològicament del llatí villa Agilanis (genitiu de Agila, nom personal germànic).

Santa Fe, com Sant Sadurní o Sant Martí, venien amb les tropes franques que col·laboraven amb els comtats catalans en la recuperació/reconquesta als invasors sarraïns.
https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.preguntasantoral.es/2012/10/santa-fe-de-agen/&prev=search

Sou pregats d‘afegir-vos a la nostra recerca, i per descomptat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercataluya@gmail.com

NO em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Antonio Mora Vergés

dijous, 4 de gener de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA DE LES ANOVES. OLIANA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Sovint un dels ‘rols’ que vivim/patim , feina, família, lleure, esport, salut ..., esdevé – sense saber com – absorbent fins a l’extrem de reduir a la resta a poc més que un anhel. Quan això succeeix cal fer un replantejament de la nostra existència, i – si és possible – recuperar, o intentar-ho almenys tornar a l’equilibri.

Darrerament, avui per una cosa, demà per un altra, les sortides es van ajornant, ajornant, ajornant, i ultra la manca de material – que també - constato que m’està canviant l’humor.

Llegia a Patrimoni Gencat que l’església de Sant Joan Baptista, apareix documentada des de l’any 972. Quan al topònim Anoves , el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa la procedència del llatí unedo, amb el significat d’arboceres, o arboçars

Tradicionalment l’església havia estat sufragània de Santa Eulàlia de les Anoves.

Quan a la descripció ens diu ; edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó. El sostre és a dues aigües cobert amb teula àrab. És una construcció petita i sense massa ornaments.

La porta d'accés és un arc de mig punt que se situa a la façana oest. A sobre seu hi ha un petit òcul i un campanar d'espadanya d'un sol ull. Tot l'exterior està arrebossat.


jogava71

L'església, que ha sofert moltes remodelacions, fou allargada pel sector de llevant desapareixent així l'anterior absis.

La fotografia interior datada l’any 1973 , és de Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 1930 ).Hom diria que en aquella data existia encara l’absis.


Les imatges dels amics d’Obaga palesen clarament més enllà de la manifesta degradació que l’absis no existeix.
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/907_SJoanAnoves/SJoanAnoves.htm

Tenim feina a fer a Oliana :

SANTA EULÀLIA DE LES ANOVES
SANT GIL DEL MAS D'EROLES / SANT GILI XIC / SANT GILI PETIT / SANT GIL I SOLIVEU
OLIANA, Sant Andreu del castell
OLIANA, Sant Andreu de la vila
Sant Joan Baptista EL CASTELL
SANT JOAN BAPTISTA DE LES ANOVES
MARE DE DÉU DE LA CONCEPCIÓ

Sou pregats d‘afegir-vos a la nostra recerca, i per descomptat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercataluya@gmail.com

NO em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Antonio Mora Vergés

dimecres, 3 de gener de 2018

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS RELIGIOSOS DE CONFESSIÓ CATÒLICA AL TERME DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

Volia completar la relació d’edificis religiosos de confessió catòlica del terme de Balenyà a la comarca d’Osona, al llarg dels anys havia visitat algunes, d’altres me’n donaven referència, i en tenia com a pendents almenys un parell :

SANTA MARIA DE L’AJUDA. BALENYÀ. OSONA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/05/santa-maria-de-lajuda-balenya-osona.html

SANT FRUITÓS [ ABANS SANT PERE ] DELS HOSTALETS DE BALENYÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/05/sant-fruitos-abans-sant-pere-dels.html

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DELS SANTS. SANT MIQUEL DE BALENYÀ. SEVA. OSONA.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/11/esglesia-de-sant-miquel-dels-sants-sant.html

CASA D’ESPIRITUALITAT MARC CASTAÑER SEDA. BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/07/casa-despiritualitat-marc-castaner-seda.html

IN MEMORIAM DE SANT MAMET DE BALENYÀ. OSONA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/01/in-memoriam-de-sant-mamet-de-balenya.html

Rebia un email de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic en el que Dani Font Montanyà (Torelló, 1968), em deia;
Hola!

referent a Sant Mamet, és una capella particular del mas Sant Mamet -o Mamerto, que en diu la documentació antiga.

Diu la documentació de després de la Guerra Civil que la "Capilla llamada San Mamerto ha quedado sin restauración y es del propietario Vallosella".

És la darrera notícia que tenim a l'arxiu.

MAS EL PLA A OSONA. Mare de Déu de Gràcia
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/mas-el-pla-osona.html

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SERRA A LA MASIA HOMÓNIMA DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-serra.html

Mare de Déu del Carme de la Riera, el Mapa de Patrimoni ens diu que és una capella d'estil modernista construïda a principi del segle XX a l'extrem de xaloc de la masia de la Riera. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular i absis poligonal. La nau està dividida en dos trams amb arcs diafragmàtics de pedra, que arrenquen de pilastres motllurades amb capitells tallats amb motius iconogràfics. Els arcs sostenen un sostre enteixinat de fusta profusament decorat. La part del presbiteri està coberta amb volta de creueria i està presidida per l'altar i el retaule de la Mare de Déu, acabat amb pinacles i creueria daurada.


Fotografia del Mapa de Patrimoni

Al mur de ponent s'obren una finestra i una porta de perfil sinuós que comuniquen amb l'estança del costat. L'accés principal s'obre al mur de tramuntana de la capella, dins la galeria del primer nivell de la masia. És d'arc de mig punt de pedra motllurada, que incorpora capitells tallats i queda rematat per una creu celta de pedra. A banda i banda de la mateixa hi consta "ANY" i "1913". A l'espai del cor s'hi va obrir un gran finestral a la dècada de 1940 en motiu de la construcció d'un altre nivell sobre la galeria de la masia. Al mur de llevant hi ha una porta secundària, amb una escala exterior d'obra, perquè els fidels poguessin accedir-hi sense haver d'entrar a la casa. La resta d'obertures són d'arc apuntat de pedra, excepte l'òcul de l'absis, totes elles decorades amb vitralls. A nivell exterior, la capella presenta la part de l'absis contrafortada, com també una motllura que marca els dos nivells de la construcció, dels quals el de la planta baixa no té funcions religioses. Els murs estan revestits amb morter, decorats amb incisions que imiten carreus.

La masia de Sant Mamet, la trobava com Can Camet amb un dibuix a la ploma [ca. 1934] de Ramon Muixí Roig ( Tàrrega, 1911 + ? ). Centre Excursionista de Catalunya


Rebia un email de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic en el que Dani Font Montanyà (Torelló, 1968), em deia;

Hola!

referent a Sant Mamet, és una capella particular del mas Sant Mamet -o Mamerto, que en diu la documentació antiga.

Diu la documentació de després de la Guerra Civil que la "Capilla llamada San Mamerto ha quedado sin restauración y es del propietario Vallosella".

És la darrera notícia que tenim a l'arxiu.

Del Pla trobava una fotografia de l’arquitecte Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) datada entre 1914 i 1936. Centre Excursionista de Catalunya.


Com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 2 de gener de 2018

MASIA L’AREGALL. AIGUAFREDA DE DALT. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El darrer dia de l’any 2017, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera , el Camp jussà de Tarragona, 01.01.1951 ), visitàvem la masia de l’Aregall, i la seva dessacralitzada capella que havia estat advocada a un Sant Tomàs – no concretat, encara - . Val a dir que l’accés sense rètols indicatius és un xic complicat que superàvem una vegada més amb la col·laboració de la Mare de Déu de l’Ajuda, a la que visitaríem al llarg d’aquell mati al seu santuari.



El Mapa de Patrimoni ens diu que l'Aragall – amb e - és una masia construïda entre els segles XVII i XVIII sobre l'estructura d'una masia medieval. Va bastir-se aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part primitiva es troba semisoterrada. També podria formar part d'aquesta construcció la torre semicircular de la part de mestral del conjunt. El mas modern va consolidar-se aprofitant aquests vestigis, així com per noves construccions, com són la capella i els annexes agrícoles, formant un pati frontal i posterior. Durant la segona meitat del segle XX es va fer una important reforma a la casa, ampliant el volum en alçada i vers a garbí, on s'han incorporat diversos elements que imiten la tipologia tradicional.

La Carola Duran Tort, publicava un dibuix datat l’any 1946 fet per una tieta seva.

El volum principal consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau amb l'anagrama "IHS" l'any "1604" i "ARA...". Seguint el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: "ISIDRO ARAGALL" amb l'any "1686" i l'anagrama "IHS" intercalats. El cos de garbí presenta un gran pòrtic amb llinda de fusta i brancals de pedra, de factura moderna. A la part de gregal de la façana hi ha adossat en perpendicular un cobert i diversos volums superposats, des d'on comença una portalada amb brancals de pedra que tanca la part frontal de la casa. Aquest mur segueix en una cota inferior tot contenint el pati, on hi ha unes escales que descendeixen al nivell semisoterrat. Aquest espai està sostingut amb voltes de pedra i hi ha un portal d'arc pla de pedra que permet accedir a la casa pel semisoterrani. La façana de garbí presenta un cos avançat quadrangular obert amb dos portals d'arc de mig punt de pedra, la part superior del qual s'ha reconstruït i s'ha habilitat com a terrassa.

Aquesta enllaça amb un balcó corregut que es prolonga a ambdós costats i que, com la resta d'obertures d'aquesta façana, són de factura moderna. La part de mestral acaba amb una torre semicircular construïda sobre la roca natural i que s'obre amb grans espitlleres. Al seu costat de tramuntana s'hi va adossar la capella del mas. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç en alguns trams. Davant de la portalada d'entrada hi ha el pou de pedra de planta circular i cobert amb volta esfèrica.

Quan a l’origen d’aquest cognom ens diu el diccionari català valència balear; d’etimologia desconeguda. Balari, Oríg. 127, l'explica per l'arrel ar- (del llatí arāre ‘llaurar’) sufixada amb -eg-: aregare ‘obrir un solc o rec en la terra’, i afegint-s'hi el sufix -all s'hauria format aregall. Aquesta explicació no és convincent, encara que no és absurda en principi. La forma aragariis que es troba a documents dels segles X i XI, i les formes aragalio i aragalium que surten en el segle XI, són llatinitzacions de aragall que no aclareixen l'etimologia d'aquest mot. Montoliu Noms fluv. 20 opina que aragall és resultat d'una metàtesi del mot hipotètic *agarall i que aquest ve d'una forma llatina (també suposada) *aquaracŭlu, derivat de aquarium o *aquare ‘lloc d'aigua’; però aquesta teoria encara és més inconsistent que la de Balari. Sembla segur que per a explicar l'origen de aragall cal partir d'una arrel pre-romana arg- o arag- (cf. Corominas DECast, i, 259). En aquest sentit el diccionari català ens diu en l’entrada Aragall; segurament d'una base preromana argalio-, probablement identificable amb l'arrel indoeuropea arg-'terra blanquinosa'.

Com en el cas del cognoms Padrós, intuïm aquí una vinculació amb el dret de la Catalunya vella, on amb el nom ARAGES, es descriu l’exacció que els senyors directes de masos cobraven dels pagesos per l'explotació de terres. Vindria a confirmar aquesta hipòtesis la dada que l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles. Ens preguntem, els Cruïlles al casal/castell d’Aiguafreda tenien també una capella ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Actualment viuen a la casa, que està posada a la venda, una comunitat sembla que de procedència mexicana que pràctica el ioga, que ens permetien accedir a la capella, als que semblava extraordinàriament meritòria la tasca que duen a terme.

Imagino que la versió que tenien de Catalunya i els catalans, és la que projecta M. Rajoy, i els seus ‘camarades’, constataven que els enteníem en llengua castellana, i que eren persones afables i de bon tracte.

El mati del dia 01.01.2018 en intentar traslladar aquestes impressions al bloc coneixercatalunya el Google Chrome, em posava tota mena de ‘pegues’ amb missatge ‘que s’havia excedit el temps de resposta’. Firefox m’ho permetia fer, i això em fa pensar que potser no és un ‘problema tècnic’ sinó polític. En aquest terreny – en el polític , esperen veure i viure, canvis que ens faci creure que més aviat que tard viurem en democràcia.

Ho demanava al Sant Tomàs que havia presidit la capella i més tard a la Verge de l’Ajuda, ambdós tenen l’encàrrec de traslladar a l’altíssim la meva pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!!

Rebia un email de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic en el que Dani Font Montanyà (Torelló, 1968), em deia;

Benvolgut Sr Mora,

En la documentació que guardem al bisbat, aquesta capella no apareix.

En tenim constància gràcies a l'Inventari d'Esglésies de l'Arxiu Gavin.

Nosaltres la tenim inventariada com a capella particular, desafectada, amb l'advocació de Sant Tomàs.

Quedo a la vostra disposició.



dilluns, 1 de gener de 2018

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA D’UN SANT TOMÀS – A CONCRETAR - DE LA MASIA DE L’AREGALL. AIGUAFREDA DE DALT. OSONA. CATALUNYA

Recollia al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), el darrer dia de l’any 2017. Malgrat que ni volem, ni podem, èticament oblidar les terribles circumstancies que pateix la democràcia i els demòcrates a Catalunya, “eppur si muove”, i tots plegats hem de continuar treballant en la nostra tasca, fidels per sempre més, al servei d’aquest poble. El nostre viatge ens portaria fins a l’Aragall, masia magnifica al terme d’Aiguafreda, que pertany al Vallès Oriental, malgrat que el terme situta face ot face, Sant Martí de Centelles, pertany a la comarca d’Osona.

El Mapa de Patrimoni ens explica que la capella de Sant Tomàs de l'Aragall ( ens agradarà tenir noticia de l’advocació concreta de Sant Tomàs, l’apòstol, D’Aquino, Becket,.., a l’email coneircatalunya@gmail.com ) és una construcció del segle XVIII dins el recinte que tanca el mas, que descriu així ; edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral de mig punt. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra. Està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa.





Quan a l’origen d’aquest cognom ens diu el diccionari català valència balear; d’etimologia desconeguda. Balari, Oríg. 127, l'explica per l'arrel ar- (del llatí arāre ‘llaurar’) sufixada amb -eg-: aregare ‘obrir un solc o rec en la terra’, i afegint-s'hi el sufix -all s'hauria format aregall. Aquesta explicació no és convincent, encara que no és absurda en principi. La forma aragariis que es troba a documents dels segles X i XI, i les formes aragalio i aragalium que surten en el segle XI, són llatinitzacions de aragall que no aclareixen l'etimologia d'aquest mot. Montoliu Noms fluv. 20 opina que aragall és resultat d'una metàtesi del mot hipotètic *agarall i que aquest ve d'una forma llatina (també suposada) *aquaracŭlu, derivat de aquarium o *aquare ‘lloc d'aigua’; però aquesta teoria encara és més inconsistent que la de Balari. Sembla segur que per a explicar l'origen de aragall cal partir d'una arrel pre-romana arg- o arag- (cf. Corominas DECast, i, 259). En aquest sentit el diccionari català ens diu en l’entrada Aragall; segurament d'una base preromana argalio-, probablement identificable amb l'arrel indoeuropea arg-'terra blanquinosa'.

Com en el cas del cognoms Padrós, intuïm aquí una vinculació amb el dret de la Catalunya vella, on amb el nom ARAGES, es descriu l’exacció que els senyors directes de masos cobraven dels pagesos per l'explotació de terres. Vindria a confirmar aquesta hipòtesis la dada que l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles

El darrer hereu de la nissaga fou Joan Aregall Solé (Aiguafreda, 1878 - 1940), que moria sense descendència, l’heretat passava aleshores a Pilar Palmarola Aregall ( 1908 + 25.02.2010). M’expliquen que la masia de l’Aregall, on avui es duen a terme cursos de ioga, està a la venda.

No ens sabien donar raó sobre l’existència, o no, de Goigs a llaor del Sant en aquesta capella, en cas d’existir sou pregats de fer-nos-en arribar almenys un exemplar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

He demanat informació al bisbat de Vic; ho faré també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) al que pregaré la tramesa d’imatges d’aquesta capella quan exercia com a tal.

Preservar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya és feina de TOTS

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) una fotografia datada el 19-II-1983 de la Capella de Sant Tomàs de la Masia de l’Aregall (em diuen que ignoren també quin Sant Tomàs es) d’Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda). Vallès Oriental. Catalunya.


El dibuix de l’Antònia Tort Miró nascuda a Barcelona el 4 d'octubre de 1906 i traspassada a Aiguafreda el 10 de setembre de 2004, que segons m’explica la seva neboda Carola Duran Tort, havia estudiat dibuix a l'Acadèmia Baixas i amb el pintor Josep Mongrell i Torrent (València, 3 d'agost de 1870 — Barcelona, 5 de novembre de 1937), em feia pensar que la capella de Sant Tomàs de l’Aregall era de la segona meitat del segle XX


Al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), a l’Antònia Tort Miró, i a totes les persones, físiques i/o jurídiques que ens ajuden en la nostra tasca els agraïm infinitament la seva valuosa col·laboració.