diumenge, 17 de desembre de 2017

SABEU SI L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’AJUNTAMET FINS A L’ANY 2005 HAVIA ACOLLIT TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES?. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Feliu de Codines, malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

Llegia que la Casa de la Vila estava al nº 9 del carrer de Sant Joan. D'ací passà més tard, la Corporació municipal, a establir-se al carrer de Vic.

L'edifici es va construir en l'època del batlle Rosàs, l'any 1863. L’estructura em feia pensar – malgrat l’absència de dades- que l’edifici acollia alhora que la Casa Consistorial, potser les escoles Púbiques, i àdhuc els habitatges per als mestres. Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també lògicament del nom propi , el cognom matern , i els llocs i dates d naixement i traspàs de l’alcalde Rosàs, del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici, i de l’autor dels estucats que podria ser Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), del que hi ha constància de la seva activitat al Farell – Caldes de Montbui - i al mas Oller de Castellterçol


El dia 18 de setembre de 1943 es varen inaugurar les noves dependències de la Casa Consistorial, amb motiu de la celebració de la Festa Major de la Població. i hi varen ser fins al novembre de 2005, quan es van traslladar a un edifici nou situat a la plaça Josep Umbert Ventura.
http://www.santfeliudecodines.cat/actualitat/noticies/2005/11/24/el-nou-edifici-de-l-ajuntament-en-marxa-des-del-28-de-novembre

Actualment és la seu de l'Escola de Música Municipal.

PATRIMONI Gencat el descriu com ; edifici entre parets mitgeres compost de planta baixa i dos pisos i amb coberta a dues vessants coronada per un ràfec. La façana, de composició plana i simètrica, amb elements que li donen un caràcter neoclàssic.

L’edifici completament simètric en la seva façana, conforma malgrat l’abandó i la incúria un exemple de la tècnica de l’esgrafiat. Mitjançant aquest mètode decoratiu, a la façana s’hi representa l’escut de la vila, així com d’altres motius florals i línies que simulen marcs arquitectònics que atorgaven personalitat a l’antiga Casa Consistorial del municipi.

No disposa - encara - Sant Feliu de Codines d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dissortadament en matèria de justícia no hem trobat la resposta adient per part de Renault i de Regal,
no defallim.

En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.

Antonio Mora Vergés

dissabte, 16 de desembre de 2017

CAN PUIGDOMÈNECH. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Feliu de Codines, malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

Llegia que Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona , 30 de novembre de 1952) va ser l'arquitecte autor de CAN PUIGDOMÈNECHC, per la seva ubicació, al costat de la carretera, que aleshores li atorgava un valor afegit, i que avui constitueix l’explicació més clara del seu estat d’abandó, li esqueia el CAN.


També és obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona , 30 de novembre de 1952) Can Trinxet/Can Bosch/ la Baronia, que de totes aquestes maneres s’ha conegut la casa, situada fora del nucli de Sant Feliu de Codines.


Sobta alhora que no consti a la llista de monuments de Sant Feliu de Codines, la casa de la fotografia de la que ens agradarà rebre’n dades del promotor i de l’autor, nom cognoms, lloc i data de naixement i traspàs ,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com


No disposa - encara - Sant Feliu de Codines d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dissortadament en matèria de justícia no hem trobat la resposta adient per part de Renault i de Regal,
no defallim.

En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.

Antonio Mora Vergés

ESCOLA SANT LLUÍS GONÇAGA. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu . No vaig valorar adequadament – sóc una ànima càndida – els efectes de ‘la inèrcia perniciosa’ en el cos social de Catalunya.

Llegia que l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934), va ser l’autor de l’escola Sant Lluís Gonçaga de la Garriga, al Vallès Oriental.

Patrimoni Gencat en fa una minsa descripció; edifici civil, aïllat, destinat a escoles. Consta de planta soterrani i planta baixa. La planta és rectangular i la composició simètrica. El cos central el forma un atri de quatre columnes acanalades que reposen damunt un estilobat de pedra. Coberta de faldons amb teula plana.


Al fris de l'entaulament hi ha la inscripció: "Initum Sapiente Timor Domini".

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

divendres, 15 de desembre de 2017

IN MEMORIAN DEL XALET DEL CLOT DEL MORO I LA CAPELLA DE SANT JAUME. CASTELLAR DE N’HUG. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA .

Aprofitava la fredorada d’aquesta primera quinzena de desembre per fer ‘ feina de despatx’, i el dia de Santa Llúcia 13.12.2017, trobava que el Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), retratava l’any 1918 el Xalet del Moro, construcció de 1905 feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment pòrtland.


EL Clot del Moro fou iniciativa de l’ Eusebi Güell y Bacigalupi, I comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918 ), exponent clar de la iniciativa industrial de finals del segle XIX i principis del segle XX.

El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte Rafael Guastavino Moreno ( València, 1 de març de 1842 + Baltimore, EUA, 2 de febrer de 1908 ) el xalet, dels arquitectes Eduard Ferrers Puig (Vilassar de Mar, 1872[1] - Barcelona, 1928), i Lluís Homs i Moncusí (Valls, 1868 - Barcelona, 1956 ). El conjunt forma una unitat amb la capella propera de Sant Jaume (de l’enginyer Patricio Palomar Collado + Barcelona, 15.01.1980 ) http://josep-matarredona.blogspot.com.es/2014/08/el-clot-del-moro.html

http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=131#top_display_media

La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del segle XX.

A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada



Fotografies de la Capella de Sant Jaume de Jordi Contijoch Boada

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3268

http://modernistespuntcom.blogspot.com.es/2010/10/xalet-guell.html

Patrimoni Gencat la descriu com un edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a mode de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements.

Dissortadament, en matèria de llibertats, no hi ha constància de millores.

dijous, 14 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE SANTA MARIA DE CAMPANYÀ I SANT MAMET. SANT CUGAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Estem en terres del que fou segles ha, l’antic terme i poble de Campanyà, a mig camí entre Sant Cugat i Rubi ; el lloc esmentat l’any 991, fou donat al Monestir de Sant Cugat el 1.120. De l’antiga església n’hi ha noticies d’ença del 1.047; l’any 1.176 consta ja com Parròquia, avui encara es conserven al costat esquerra de l’edifici vestigis de l’antic cementiri. L’any 1.492 passà a dependre de la Parròquia de Valldoreix, i esdevé fins al nostres dies una capella rural.

L’edifici fou objecte d’una profunda restauració en el període 1.733 -1.739, en la que es perderen sens dubte alguns dels trets romànics inicials.

Juntament amb Santa Maria, el lloc és centre de devoció de Sant Mamet, quina denominació acabarà imposant-se. El lloc és avui un polígon industrial.

L ’esglesiola - eclipsada com totes les d’aquesta contrada per l’edifici gegantí del Monestir de Sant Cugat - , té com habituals companys cavalls, i/o com en aquesta ocasió gossos que s’esbraven corrent pel seu voltant.


No és senzill accedir fins a l’edifici; no tant per l’absència de senyalització, com pel sistema d’ordenació del tràfic rodat . Malgrat això us recomanem molt aquesta visita.

Aprofitava aquests dies rúfols de començament de desembre per repassar cròniques publicades, i trobava una fotografia de Sant Mamet i Santa Maria de Campanyà feta l’any 1919 , pel Josep Salvany Blanch. Catalunya no ha reconegut – encara – la seva ingent tasca.


La imatge palesa clarament que en aquella època , fa menys de 100 anys, l’entorn era del tot rural.

ublicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

dimecres, 13 de desembre de 2017

SANT QUIRZE DE LA COMA. LLOBERA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA.

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, teníem previst recollir imatges del mas Blanch i la seva capella de Sant Pere d’Hortoneda, al terme de Clariana de Cardener; de l’esglesiola de Sant Quirze de la Coma, de Sant Feliu de Falou, de Santa Maria de Montraveta i l’antiga parroquial de Sant Pere de Llobera, totes les esmentades fins aquí de la comarca del Solsonès, per arribar-nos abans de dinar l’Hostal Palouet, al Santuari de Camp-real, i a l’església parroquial de Sant Jaume Apostòl de Palouet, al terme de Massoteres a la comarca de la Segarra.

En la nostra cerca matinal no podíem localitzar Sant Quirze de la Coma, com si ho aconseguien els amics de :

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-quirze-de-la-coma-llobera/

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/938_SQuirzeComa/SQuirzeComa.htm

Patrimoni Gencat explica que Sant Quirze de la Coma està ubicada a 400 metres del mas anomenat la Coma. Conserva essencialment l'estructura arquitectònica original del segle XI, en un estil que és bona mostra del romànic llombard. Està orientada a l'est. La planta és rectangular i l'absis semicircular, ornamentat a l'exterior amb un fris d'arcuacions, en sèries de dues entre lesenes. L'única finestra que hi ha és al centre de l'absis. És de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat. La coberta és a dos vessant. El parament és fet de pedres solament desbastades, posades en filades uniformes, però irregulars. La cornisa de la coberta del mur de migjorn presenta tres daus, un decorat amb una creu i els dos restants amb una flor. Altres dos són trencats. En aquest mur hi ha una porta posterior a l'original tapiada. L'accés actual és al frontis, amb una llinda datada l'any 1680. Altres elements posteriors són: el campanar de cadireta, un cor i una escala que accedeix a una de les capelles que hi ha a banda i banda de l'absis. L'interior és enguixat, la volta és de canó, reforçada per dos arcs torals i un de pre-absidal en degradació que obre a l'absis. Hi ha dues capelles a banda i banda de l'absis: són semicirculars, excavades als murs. La de tramuntana conserva encara l'ara original. La cornisa sembla ser el resultat d'una restauració feta en sobrealçar la nau, segons Mateo Vidal Sanvicens , i Montserrat López Vilaseca, dels que en agradarà rebre dades del lloc i data de naixement i traspàs - si s'escau - a l'email coneircatalunya@gmail.com . Els senyals heràldics i motius florals fan referència als Cardona. La datació de la cornisa no és clara.



Fotografia de l’Isidre Blanc

En la documentació dels segles XI-XIII surt esmentada a les confrontacions com a situada "infra terminos castri Lobera ad ipsam ecclesiam Sancti Quirici". Apareix anomenada també la Serra de Sant Quirze. En els capbreus de Llobera del segles XIV i XVI esmenta que "Sant Quiro de Lobera" era sufragània de la parroquial de Sant Pere de Llobera. L'any 1855 és esmentada pel rector de Llobera com Sant Quirze de Bacons, segurament per estar dins el terme de dita casa. En aquesta època ja no era sufragània.

En idèntic termes apareix descrita a : http://www.ajuntamentdellobera.cat/wp-content/uploads/2015/02/3_Cat%C3%A0leg-de-Patrimoni.pdf

Desprès de dinar tindríem temps encara de retratar l’ església de Sant Salvador de Massoteres, i les restes del Palau Episcopal a les envistes de Guissona.

A les 16,30 amb catalana puntualitat estàvem a Guimerà, on tindria lloc la reunió Ordinària i Extraordinària de l’associació guimera.info

Ah!, documentava fins a cinc edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, a Sant Pere de Llobera, la masia Secanella, El Santuari de Camp-real, Palouet de Segarra i Massoteres, i no en sabien donar raó de l’escola de Talteüll.

Aclaria , gràcies al Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ que em feia arribar un document , que la Glorieta de la Vila Riu de Solsona fou dissenyada per Joaquin Tort Mensa, i espero rebre les dades relatives al lloc i de naixement i traspàs – en el seu cas - a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 12 de desembre de 2017

SANT CEBRIÀ I SANT ROC DE FUIROSOS. SANT CELONI. EL MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

Havia anat recollint imatges i dades de les esglésies del terme 65,2 km² de Sant Celoni a la comarca administrativa del Vallès Oriental, o al Montseny jussà, si parlem de la seva ubicació.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/08/lesglesia-parroquial-de-sant-esteve.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/05/santa-maria-de-lesperanca-la-batlloria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/05/santa-maria-del-puig-penjadis-io-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/sant-marti-de-montnegre-valles-oriental.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/sant-llorenc-de-vilardell-valles.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-marti-sant.html

Recollia també – fins on és possible – testimoni dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/edifici-de-lescola-publica-montnegre-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/escola-soler-de-vilardell-sant-celoni.html

En aquest apartat necessitem la col·laboració de la ciutadania a la que preguem ens faci arribar imatges /o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Malgrat les facilitats tècniques – si ho comparem amb les que tenia el Josep Salvany Blanch quan retratava l’any 1917 l’església de Sant Cebrià i Sant Roc de Fuirosos, jo no havia trobat – encara – la forma d’accedir-hi.


Patrimoni Gencat en fa la següent descripció; edifici religiós format per una sola nau, amb dues capelles al costat del presbiteri. La nau té dos trams i el presbiteri està separat per dos arcs torals de mig punt. La volta és de mig canó. Als dos costats de la nau hi ha una senzilla cornisa, posterior l'any 1560. El paviment és de maó. Té dues portades, una està tancada a la part de migjorn amb una petita motllura. L'altra, que és la que s'utilitza, és quadrada.

Hi ha un campanar quadrangular, d'un sol cos, amb quatre buits a les campanes, són obertures d'arcs de mig punt. Fou construïda de paredat i coronada en els seus vèrtexs amb merlets, és del segle XVI.

En trobava imatges més actuals en les que sembla haver desaparegut el coronament del campanar.


http://www.santceloni.cat/ARXIUS/publicacions/2011/40_La_Vall_de_Furiosos.pdf

El lloc de Fuirosos és esmentat des del 1020. Aquesta església sembla ser que fou sempre sufragània de Sant Martí de Montnegre, la fàbrica és posterior al 1560.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa per a Fuirosos – relacionant-lo amb al riera - el significat ‘ torrent cabalós o/i d’aigües tèrboles

Els pobles de Fuirosos i la Batllòria, formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s'integraren ‘ manu militari ‘ a Sant Celoni l‘any 1927.

Faré seguir aquest post a info@salvaguardamontseny.Cat amb prec de publicació a la revista la Sitja del Llop

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Em quedava atonit escoltant als líders dels partits anticatalans assimilant la recuperació dels mal dits ‘papers de Salamanca ‘ – que foren robats als seus legítims propietaris , en aplicació del DERECHO DE CONQUISTA - , i el tema de les obres de Santa Maria de Sixena, que foren adquirides ‘legalment’ per la Generalitat de Catalunya, i que li han estat espoliades.

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-document-que-acredita-la-propietat-catalana-de-les-obres-de-sixena/

La Trinca tenia malauradament una visió profètica.

Antonio Mora Vergés

dilluns, 11 de desembre de 2017

EL CASTELL DE MASSOTERES & CAL SOLER. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a retratar la església, l’edifici de l’ajuntament –escola, i el que em dient ‘ Castell de Masoteres’ , del que amb el nom de Cal Soler ens diu patrimoni Gencat ; edifici de grans dimensions, fet amb carreus ben polits i tallats. Consta de quatre façanes descriptibles. La façana principal( la que dona al carrer principal), presenta tres plantes: A la planta baixa, hi ha una porta noble d'arc de mig punt adovellat. A la seva esquerra hi ha una petita finestra. A la següent planta a la part dreta, hi ha dues finestres amb trenca-aigües i àmpit, a la part esquerra, hi ha una finestra amb àmpit. A la darrera planta, hi ha una seguit d'obertures senzilles.


A la façana nord, a la primera planta, hi ha obertura rectangular, a la seva dreta, hi ha un altra obertura rectangular més petita. Al darrer pis, hi ha estructura sortint, suportada per dues mènsules. A la seva esquerra, hi ha una petita obertura.


A la façana est, a la primera planta , hi ha tres finestres senzilles i al darrer pis, n'hi ha dues de les mateixes característiques.

A la façana sud, hi queden conservades, un parell d'arcades.

A l'interior a la planta baixa, hi ha arcades ogivals i de mig punt i destacar també una antiga premsadora restaurada.

No sabia trobar cap referència del ‘castell/casa forta/palau ‘ de Massoteres, per descomptat agrairem qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tampoc de l’escola, avui Ajuntament de Massoteres, espero rebre’n noticies des del consistori local, com també de l’escola de Palouet que m’ensenyava el Joaquim Vilchez Mayoral. Ah!, i fins de l’ús com escola del Santuari de la Mare de Déu de Camp-real, o Ermita de la Mare de Déu del Camp-real, posats a demanar, oi?.

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 10 de desembre de 2017

IN MEMORIAM, GRUP ESCOLAR FRANCES PI MARGALL. BARCELONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu . No vaig valorar adequadament – sóc una ànima càndida – els efectes de ‘la inèrcia perniciosa’ en el cos social de Catalunya.

Sortosament hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya.

Un altre dels Grups Escolars que es van aixecar a Barcelona va ser l'anomenat "Grup escolar Francesc Pi i Margall" dedicat al que fou el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873 nascut a Barcelona, 20 d'abril de 1824 i mort a Madrid, 29 de novembre de 1901.


Es tractava d'un edifici de dues naus laterals d'índole racionalista, de planta baixa i pis, unides per una més baixa de central amb arcades noucentistes.

S'inauguraren, com els altres Grups Escolars, l’any 1931, desconeixem però, el nom del seu arquitecte i la seva ubicació exacte.

Se sap que era a tocar del Pont Nou de Santa Coloma, al barri de Sant Andreu.

Hi afegia jo en aquesta ocasió, que Barcelona figura dissortadament també , a la llista de poblacions que ensulsiaven edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Arbúcies
Bagà
Barcelona
Guardiola de Berguedà
Sabadell
...

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

PRC, ens deixa un comentari en el que adjudica l’autoria d’aquest edifici, i també del Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau Farriols , a l’arquitecte Xavier Turull i Ventosa (Barcelona, 23 d'abril del 1896 – 25 de juny del 1934), cap d’ambdues constaven a la relació d’Obres :

1924, reforma de la «Torre dels Ocells» (Can Creixell), de la Garriga (ronda del Carril 78)

1924, escola Sant Lluís de la Garriga (ronda del Carril)


1924, Casino de la Garriga

1925, Patronat parroquial de la Garriga (passeig de la Garriga)

1925, reforma de la «Casa Carles Vives i Pujol» (Casa Ramos) de la Garriga (plaça del Silenci)

1926, «Casa Joan Font i Creus» de la Garriga (carrer del Forn)

1927, taller al carrer de la Diputació, a Barcelona

1928, cases barates d'Horta (Grup d'Habitatges Ramon Albó): 534 cases

1928, projecte per al nou santuari de la «Virgen de la Soledad», a Badajoz, que no es realitzà. El nou temple fou obra de Martín Corral Aguirre

1930, botiga al carrer Santa Clara, de Vic

1930, «Casa Avel·lí Montenegro» a Sitges (carrer de Roma 13)

1932, ampliació de la casa «Josep M. Valón», al Masnou, feta el 1935 per Pere Benavent de Barberà i Abelló sobre plànols de Xavier Turull

1933, «Casa Esteve Fernàndez» i hangar per a avioneta a la Garriga (al lloc de Rosanes)

1933, casa «Nicet Herraiz», al Masnou

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

dissabte, 9 de desembre de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JAUME. PALOUET DE SEGARRA. MASSOTERES. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a Palouet de Segarra , a llevant del terme municipal de Massoteres. L’Enciclopèdia Catalana explicà que Palouet és un poble medieval que fins a mitjans del segle XX conservava l'estructura de vila closa, amb dues portes d'entrada. Una d'elles s'obria davant l'església de Sant Jaume -advocació poc freqüent en les esglésies d'aquestes contrades- que estava fora de la vila.

L'església de Palouet, com la de Massoteres, era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll.

Des de finals del segle XVI pertany al bisbat de Solsona.

L'any 1894 esdevingué parròquia

Per donar habitatge al capellà es va haver de construir la rectoria.

L'edifici actual és una construcció reformada sobre una fàbrica medieval.

Patrimoni Gencat ens explica que Sant Jaume de Palouet és una església originàriament romànica, que ha patit diverses modificacions al llarg del temps.

La façana principal, és de grans carreus ben treballats i presenta una porta d'arc de mig punt adovellada. Al damunt hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Jaume. Un campanar d'espadanya, amb dos ulls que acullen dues campanes, corona l'edifici.


El mur dret de l'església, havia estat tapat per un magatzem, que en desaparèixer ha deixat a la vista el mur de pedra amb una espitllera.

Te una sola nau coberta amb volta de canó. Al centre de la nau hi ha una tomba que data de 1731, propietat de la família Xuriguera-Alsina.

A l'esquerra de la nau hi ha la sagristia, construïda el 1765.

Al 1861 es va construir el baptisteri i un altar d'estil barroc clàssic.

Al mur esquerra de la nau, la família Alsina, va finançar al 1942, un altar.


Destaca la pica baptismal adossada a la banda dreta que es podria datar al segle XVIII.

L'any 2000, es va fer una restauració, que va deixar la pedra al descobert, excepte a la volta.


Podíem retratar el interior perquè ens deixaven la clau a l’Hostal Palouet.

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

divendres, 8 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE LA GRUTA DEDICADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ, DITA TAMBÉ DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES DE SARRIÀ. BARCELONA. CATALUNYA

Acostumo a fer coincidir – no sempre és possible - la publicació del Conèixer Catalunya, amb dates històricament assenyalades com la de la celebració de la Immaculada Concepció, anomenada també, Puríssima Concepció; un dels dogmes de l'Església Catòlica, que afirma que la Verge Maria — mare de Jesús de Natzaret — va néixer del ventre estèril de Santa Anna, i que per tant – ella també, com després Jesús - va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda. El Papa Sixt IV va introduir la festivitat en el calendari de la litúrgia romana, i va fer crear la Capella Sixtina, pintada per Miquel Àngel , dedicada a la Concepció de Maria el 8 de desembre de 1479. El Papa Pius IX la va ratificar definitiva i solemnement com a dogma el 8 de desembre de 1854 a través de la bula Ineffabilis Deus, de manera que es va fer extensible a tota l'Església

Trobava una imatge al Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya ; Gruta dedicada a la Immaculada Concepció, anomenada popularment: "La Mare de Déu de Lourdes de Sarrià"


Està datada l’any 1915

Se’n parla de forma escadussera a : http://docplayer.es/60548599-Rere-les-passes-dels-patxot.html

Sembla que desapareixia en ocasió de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Ens agradarà rebre més imatges i dades d’aquella advocació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

dijous, 7 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MASSOTERES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

M’explicaven en la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista , que l’escola pública de Massoteres estava a l’edifici que ocupa avui el Consistori local.


El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 731 ànimes, i es tancava l’exercici 2016 amb 203 habitants de dret. Hi havia escola a Massoteres, a Palouet, i a Camp-Real, de totes elles ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixrcatalunya@gmail.com

Quan iniciàvem la nostra recerca demanàvem dades a la Generalitat de Catalunya, que ens explicava que en tenien únicament des de 1978, i que les anteriors el REINO DE ESPAÑA es negava a facilitar-les.

L’Enciclopèdia catalana ens explica que e l terme municipal de Massoteres, de 26,11 km2 d’extensió, es troba al sector NE de la plana de Guissona i arriba a la ribera del Llobregós, que forma el límit septentrional del municipi. Limita amb els termes de Guissona (W), Sant Guim de la Plana (S i E), Torà (E), Biosca (N) i Torrefeta i Florejacs (NW). Comprèn els pobles de Massoteres, cap de municipi, Talteüll i Palou de Torà (o Palouet), a més del santuari de Camp-real.

La part propera al Llobregós, que passa ben encaixat, és costeruda (amb altituds de 529 i 526 m), a la banda de Talteüll; el territori esdevé després planer entre Massoteres i Palou (es manté a uns 500 m) i puja a la banda meridional del terme fins a 637 m, a les costes de Palou. Les aigües d’aquest darrer sector van cap al Sió, mentre que les del septentrional (rieres de Massoteres i de Palou) vessen al Llobregós.

Una carretera local, procedent de Guissona arriba al poble de Massoteres des d’on es divideix en dos ramals: la carretera cap a Biosca (on enllaça amb l’antiga carretera comarcal C-1412 de Calaf a Ponts), de la qual parteix l’accés a Talteüll, i la que porta a Palouet, des d’on es pot anar també a Torà i a Ivorra

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.

Antonio Mora Vergés

dimecres, 6 de desembre de 2017

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la capella de la Mare de Déu de Fàtima, a Gallifa , al terme de les Masies de Voltregà, a la comarca d’Osona.




No en trobava cap dada al mapa de patrimoni :
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08117

Tampoc a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Les_Masies_de_Voltreg.C3.A0

En altres pàgines s’afirma que la capella s’aixecava a la dècada dels anys 50 del segle XX, sense fer esment del promotor/s, ni de l’autor.
http://devocioteca.blogspot.com.es/2010/09/la-verge-de-fatima-i-la-seva-passejada.html
http://devocioteca.blogspot.com.es/2010/05/sant-hipolit-i-les-masies-de-voltrega.html
https://www.geocaching.com/geocache/GC26PBR_ermita-de-fatima?guid=64190f2f-a39b-417b-81d4-5df6c2ee97c5

Elaborava aquesta crònica, desprès de la comunicació de l’aplicació de l’article 155 per part del govern del PP. Tornàvem a l’1 d’abril de 1939, https://www.youtube.com/watch?v=1murZqbLhdU

Catalunya està en estat de shock.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels promotors, i de l’autor d’aquest edifici.

Catalunya us ho agrairà.

Adreçava a l’ajuntamebt de les Masies de Voltregà una petició per via telemàtica :

Necessito saber qui va ser l’autor de la capella de la Mare de déu de Fàtima:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/10/que-en-sabeu-de-la-capella-de-la-mare.html

L’actual propietària Meritxell Casassas, em deia per email que la promotora havia estat la seva rebesàvia Carme Collell. NO em sabia donar raó de l’autor de l’edifici.

Agrairé que em feu arribar la resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com , nosaltres un cop confegit el post us el farem arribar – per si voleu incorporar aquest edifici al catàleg de patrimoni -, i el farem seguir també a l’enciclopèdia Catalana, a Patrimoni Gencat, i a l’Arxiu Gavin.

M’adjuntaven a la resposta un pdf en el que hi ha algunes dades relatives a l’ermita de Fàtima :

Promotora : Carme Collell , ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs; afegia que era vídua de Joaquin Serdañons, del que també ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs.

Quan a l’arquitecte se’n fa referència com ‘ el sr. Pallars’. Us deixo una pregunta podria ser Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982)?.

S’afirma en el text que l’ermita de Fàtima, com la capella de la Mare de Déu del Roser de Serratosa – imaginem que també el mas – pertanyen a la família Serdañons.

Rebia un document que alhora que el cognom matern de la promotora, CARMEN COLLELL CASALS, confirma que Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) era l’autor d’un projecte d’ampliació de la capella advocada a la Verge de Fàtima.


Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Conèixer Catalunya
té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això, èticament, no podem però, tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , trobem lògica – dit en termes estrictament legals - la llibertat condicional amb fiança de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), i preguem perquè s’apliqui idèntic criteri amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Ha començat la campanya electoral que clourà amb les eleccions del dia 21-D, amb els informatius emmordassats – no diguis, no parlis -, la llibertat d’expressió de la ciutadania ‘condicionada’ – groc no, please - , la situació de presó i/o exili dels líders catalans, .., podem afirmar que serà qualsevol cosa menys democràtica.

Ens explicava – ja fa molts anys un excel·lent catedràtic de Dret Administratiu de la U.A.B - que l’Holocaust Nazi l’imposava un ESTADO DE DERECHO, i que en termes estrictament jurídics era ‘ legal’.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.


La decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, pot obrir la porta a recórrer en empara davant el Tribunal Penal Internacional.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 5 de desembre de 2017

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE SANT PERE DE LLOBERA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a retratar la que fou església parroquial de Llobera, advocada a Sant Pere, com ho és també l’actual situada al nucli de l’Hostal.

Llegia que va ser consagrada el 1037 amb dotació de Bonfill de Sanç, senyor de Llobera i la seva muller Amaltruda, germana del bisbe d'Urgell sant Eribau.

El 1072 Em fa el seu testament amb alguens donacions a Sant Pere.

El 1087 Humbert Guitard i Ermessenda donen a Santa Maria de Solsona un alou de Llobera, amb els cementiris i els drets que tenien sobre Sant Pere.

Es conserven diversos capbreus des del segle XIV.

En el capbreu parroquial del segle XIV ens apareix la parròquia ja totalment estructurada i les seves sufragànies, que perduren fins al segle XIX

El capbreu parroquial de 1565-1569 parla d'un altar de Sant Miquel dins l'església de Llobera.

El 1897 són suprimides les sufragànies i s'hi incorporà amb la categoria d'església d'ajuda la de Sant Pere de Perecamps.

Patrimoni Gencat ens diu que l’església parroquial de Sant Pere està ubicada al poble de Llobera, totalment disseminat, a l'esquerra de la riera de Sanaüja, a 855 metres prop de les restes del Castell de Llobera.



No es conserva l'estructura arquitectònica romànica, sinó que ha patit múltiples renovacions i ampliacions posteriors que desfiguren totalment l'edifici original. Té un robust campanar de torre, quadrat. Romanen, però, dos element escultòrics aprofitats per tancar l'absis: una finestra i un sòcol. La finestra és d'arc monolític de mig punt decorat en el mateix i en els muntants. Els motius són una creu inscrita en un cercle rebaixat; entrellaçat de lòbuls present a altres llocs de Catalunya, una estrella de vuit puntes inscrita en un quadrat. Tres cercles més presenten un motiu floral de quatre pètals, una flor de vuit pètals i una palmeta apaïsada. També hi ha línies en ziga-zaga, escacat, dents de serra. Sobresurten els tres caps simètrics a l'intradós de l'arc, també un monòlit amb cornisa amb decoracions asimètriques on figuren dos àngels i motius geomètrics-vegetals.

No trobava cap imatge del interior del temple , sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El conjunt es pot datar al segle XIII.

En cap cas sembla anterior a mitjan segle XII.

No es fa esment de l’escola que hi havia al damunt de l’església, de la que el Guillem Nadal, de la masia Secanella, m’explicava que existeixen encara avui pissarres, bancs i algun material. Li pregava que quan fos possible me’n fes arribar imatges a l‘email coneixercatalunya@gmail.com


A Secanella s’ha trobat constància de l’activitat d’algun mestre de sequer.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/11/masia-secanella-in-memoriam-dels.html

Llobera no cridava l'atenció del Josep Salvany Blanch en la visita que feia al Solsonès l'any 1917

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Conèixer Catalunya
té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això, èticament, no podem però, tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , trobem lògica – dit en termes estrictament legals - la llibertat condicional amb fiança de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), i preguem perquè s’apliqui idèntic criteri amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Ha començat la campanya electoral que clourà amb les eleccions del dia 21-D, amb els informatius emmordassats – no diguis, no parlis -, la llibertat d’expressió de la ciutadania ‘condicionada’ – groc no, please - , la situació de presó i/o exili dels líders catalans, .., podem afirmar que serà qualsevol cosa menys democràtica.

Ens explicava – ja fa molts anys un excel·lent catedràtic de Dret Administratiu de la U.A.B - que l’Holocaust Nazi l’imposava un ESTADO DE DERECHO, i que en termes estrictament jurídics era ‘ legal’.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.


El REINO DE ESPAÑA com no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’?

Antonio Mora Vergés


dilluns, 4 de desembre de 2017

SANTA BÀRBARA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

No podíem accedir fins a l’ermita de Santa Bàrbara el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, el Josep l’any 2014, assolia encara el cim del Tagamanent al Vallès Occidental, el temps però, ha limitat fortament la seva capacitat ambulatòria, i adhuc visual, i dissortadament no podrà accedir fins a l’ermita de Santa Bàrbara ni ‘veure-la’, ni des del turó del Castell de Sant Joan, des de que la retratava.


El consistori hauria d’establir un sistema àgil i senzill perquè TOTES les persones poguessin accedir a Santa Bàrbara qualsevol dia de l’any.

Llegia que l a construcció més antiga sembla ser, per la tipologia, l'ermita, a la qual s'hauria afegit la torre de vigilància costanera, que fou usada sobretot els segles XV-XVI. L'ermità de Santa Bàrbara tenia cura de les terres i boscos dels voltants i era escollit com a llogater pels jurats de la vila. A finals dels anys setanta del segle XX, Josep Mestres Rovira i Domènec Valls Colls van reclamar la reconstrucció del conjunt des de la revista local "Recull", activitat que es va dur a terme durant els anys 1980-82.

Patrimoni Gencat ens diu ; conjunt d'edificis situats sobre un turó de gran visibilitat costanera i format per una torre de vigilància, una ermita i una casa d'ermità. La torre és de planta circular i té dues plantes i tres finestres, una de les quals de tipologia gòtica. Fa uns cinc metres d'amplada per vuit d'alçada. La casa i l'ermita estan adossades a la torre. La casa té dues plantes, coberta de teula a dues aigües i portes i finestres rectangulars amb llinda de pedra monolítica. La part exterior està decorada amb un rellotge de sol.

Pel que fa a l'ermita, està dedicada a Santa Bàrbara. És un edifici de planta rectangular que té una coberta a dues aigües, absis semicircular i una façana amb arcada de mig punt adovellada, sense decoració al marge de l'òcul central i les obertures primes i allargades d'ambdós costats de la porta principal.

Els interiors són de volta de canó apuntada de dos trams delimitats per arcs faixons ogivals, rebaixats i mènsulats amb decoració escultòrica vegetal i humana. Els murs laterals tenen dos contraforts per cada costat i finestres petites i simètriques. La zona de l'absis conté una taula d'altar i dues fornícules interiors, una de les quals alberga la imatge de la santa.

La torre i l’ermita de Santa Bàrbara es troba en un turó proper al Castell de Sant Joan, a 148 metres d’altitud.


El Josep Salvany Blanch, la retratava des de lluny l’any 1916.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/blanes/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1


En la fotografia de l’any 1924 de Rossend Flaquer i Barrera, (1873-1947), s’adverteix que el campanar estava situat damunt la torre.


En la fotografia de l’arxiu de la Família Cuyàs en que no s’esmenta la data, que suposem però posterior , al ALZAMIENTO NACIONAL que durien a terme els sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i que provocaria un tràgic conflicte bèl·lic en el període 1936-39, amb la participació activa de l’Alemanya del III Reich, i de la Itàlia feixista, amb el consentiment tàcit de les mal dites democràcies europees - Europa en matèria de Drets Humans, no tenia, ni té, cap crèdit -; el campanar de la torre presenta gravíssims desperfectes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català; dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

Aixecava per intermediació de Santa Bàrbara, quina festivitat és el 4 de desembre, data en que a Brussel·les es dura a terme la vista per decidir l’extradició, i en el seu cas les condicions en que es duria a terme dels exiliats a Bèlgica , la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !

Antonio Mora Vergés

diumenge, 3 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE PALOUET DE SEGARRA. MASSOTERES. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a Palouet de Segarra , a llevant del terme municipal de Massoteres. L’Enciclopèdia Catalana explicà que Palouet és un poble medieval que fins a mitjans del segle XX conservava l'estructura de vila closa, amb dues portes d'entrada
.
M’explicava el Joaquin Vilchez Mayoral en la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista , que l'edifici de l l’escola pública de Palouet de Segarra, exerceix avui com a Local Social.



El sostre demogràfic de Massoteres s’assolia al cens de 1857 amb 731 ànimes, i es tancava l’exercici 2016 amb 203 habitants de dret. Hi havia escola a Massoteres, a Palouet, i a Camp-Real, de totes elles ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixrcatalunya@gmail.com

Quan iniciàvem la nostra recerca demanàvem dades a la Generalitat de Catalunya, que ens explicava que en tenien únicament des de 1978, i que les anteriors el REINO DE ESPAÑA es negava a facilitar-les.

L’Enciclopèdia catalana ens explica que el terme municipal de Massoteres, de 26,11 km2 d’extensió, es troba al sector NE de la plana de Guissona i arriba a la ribera del Llobregós, que forma el límit septentrional del municipi. Limita amb els termes de Guissona (W), Sant Guim de la Plana (S i E), Torà (E), Biosca (N) i Torrefeta i Florejacs (NW). Comprèn els pobles de Massoteres, cap de municipi, Talteüll i Palou de Torà (o Palouet), a més del santuari de Camp-real.

La part propera al Llobregós, que passa ben encaixat, és costeruda (amb altituds de 529 i 526 m), a la banda de Talteüll; el territori esdevé després planer entre Massoteres i Palou (es manté a uns 500 m) i puja a la banda meridional del terme fins a 637 m, a les costes de Palou. Les aigües d’aquest darrer sector van cap al Sió, mentre que les del septentrional (rieres de Massoteres i de Palou) vessen al Llobregós.

Una carretera local, procedent de Guissona arriba al poble de Massoteres des d’on es divideix en dos ramals: la carretera cap a Biosca (on enllaça amb l’antiga carretera comarcal C-1412 de Calaf a Ponts), de la qual parteix l’accés a Talteüll, i la que porta a Palouet, des d’on es pot anar també a Torà i a Ivorra

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

El Conèixer Catalunya naixia per ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, dit això, èticament, no podem sinó constatar que els dies passen i la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no la podem considerar fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar .
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recorda sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963), sembla que no prendrà cap decisió en relació als empresonats fins al dilluns, dia en que el jutge belga escoltarà als exiliats.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’.

Els partits de “l’eix del mal” que es reclamen catalans, fan precampanya majoritàriament en llengua castellana, i sempre, sempre, sempre, emprant paraules que deixen clar que com el ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera, defensen el ‘sostenella y no enmendalla’.

Antonio Mora Vergés