dissabte, 28 d’octubre del 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. CALDES DE MONTBUI. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Visitava el diumenge 8.10.2017, en ocasió de la 3ª Ballada Country, l’Església parroquial de Caldes de Montbui, advocada a Santa Maria.



https://photoeditor.polarr.co/

Quan a la descripció patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals. L'estructura és la tradicional de parets de càrrega en edificis parroquials, amb voltes de creuer i contraforts. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. El campanar és de base octogonal i està adossat a l'absis. La façana és de línies simples i llises, fonamentalment plana, fent ressaltar la portada i el coronament del parament. És completament simètrica respecte a un eix central. Està rematada per un frontó i unes motllures, destacant-hi el rosetó i el portal barroc, format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb decoració vegetal, coronades amb capitells compostos que sostenen un entaulament sobre el que es recolza un arc trencat rebaixat. En el centre d'aquest s'aixeca una fornícula de pilastres. El conjunt està rematat per l'escut de Caldes, flanquejat per dos lleons.

Tota la construcció és de pedra picada. Les estructures bàsiques de la nau, les capelles i l'absis, romanen fidels a les tècniques del gòtic. Els elements ornamentals de l'interior del temple foren dissenyats quasi tots al gust clàssic. La portada de la sagristia és d'estil renaixentista, i el magnífic portal d'entrada de l'església és d'estil renaixentista, i el magnífic portal d'entrada de l'església és d'estil barroc. En tot el seu conjunt els elements estan tractats amb un gran equilibri de volums, forma i composició.

Dins la capella principal es conserva la Majestat de Caldes, talla policromada romànica del segle XII. Fou cremada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, m’explicaven que només se salvà el cap, a partir del qual es va fer una rèplica de la imatge.


El medalló que presideix l'altar de la Santa Majestat, l'autor del qual és l’Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) fill del pintor Joan Vila i Cinca (Sabadell, 29 de febrer de 1856 - Sant Sebastià de Montmajor, 2 de desembre de 1938).

Son especialment remarcables ; el viacrucis situat a les columnes que separen les capelles laterals, obra de Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 - 2009), un dels deixebles més remarcables de Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 - Caldes de Montbui, 1945), i un vitrall de Joan Vila i Grau, o Joan Vila-Grau, (Barcelona, 1932) pintor i vidrier. Fill del també pintor Antoni Vila Arrufat, i net de Joan Vila i Cinca.

Caldes de Montbui té un riquíssim patrimoni.

Antonio Mora Vergés