dimarts, 8 d’agost de 2017

ESCOLA BERNAT DE RIUDEMEIA . ARGENTONA. EL MARESME. CATALUNYA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Llegia a : http://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/129210/269484

bernat de riudemeia, el cavaller i l'escola (1932-2008)


A Argentona, fins que es va posar en servei l’escola Bernat de Riudemeia, hi havia tres escoles diferenciades per sexes, dues per a nenes i una per a nens.

En l’edifici de l’actual ajuntament vell, al primer pis però totalment separades, hi havia l’escola de nenes de la Sra. Encarnació Sau i Santaló i la de nens del Sr. Francesc Burniol. I, encara, en el carrer Sant Julià, hi havia l’escola de nenes de les monges. Ens agradara rebre imatges i dades d'aquelles escoles a l'email coneixercatalunya@gmail.com

El consistori, en època de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923- 1930), es va plantejar la possibilitat de construir una escola unitària, per a nens i nenes. Amb aquesta idea, l’ajuntament va contactar amb un prestigiós arquitecte de Barcelona, Jeroni Martorell i Terrats (1877- 1951).

Martorell havia fet importants edificis com ara la seu de la Caixa d’estalvis de Sabadell ( entitat que desapareixia com la resta de Caixes Catalanes, en la ‘crisis’ orquestrada magistralment des dels sectors econòmics més reaccionaris del REINO DE ESPAÑA) , i havia restaurat conjunts monumentals com ara el monestir de Poblet, el de Sant Cugat i el de Sant Pere de Rodes.

A partir de 1915 projectà edificis per a institucions públiques, sobretot escoles, on segueix els postulats de renovació pedagògica impulsats per la Mancomunitat de Catalunya (1914- 1925). Exemples d’aquesta pedagogia d’avantguarda aplicada als edificis escolars són els projectes de Granollers, Calella, Torroella de Montgrí, Vilobí, Banyoles, Batea, Súria, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Fresser i Vilassar de Dalt, executats entre 1917 i 1925.

L’any 1927 l’ajuntament li va encarregar el projecte de les escoles públiques d’Argentona, que va deixar executat el 1928. El cost del projecte de l’arquitecte va ser de 2.396 pessetes, que Martorell va haver de reclamar a l’alcalde Jaume Abril l’agost de 1928 per no haver cobrat.

L’any 1929 Martorell fou nomenat arquitecte conservador de Monuments del “Ministerio de Instrucción Pública”.


Fotografia feta en ocasió de la Ballada Country 2017. 15.07.2017

Esta clar que d’aquella època hi ha altres edificis escolars a la comarca del Maresme , ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

PD.

Tot el material de https://issuu.com/1coneixercatalunya és de lliure disposició, ens agradaria que servis per completar el mapa d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista de Catalunya, en tots els àmbits, local, comarcal, provincial, nacional ….

De la casa anomenada el CAPITOL, que havia estat la Casa de la Vila, al carrer Gran, 61, ens diu patrimoni Gencat; edifici situat al carrer Major de la Vila. Per l'estructura i disposició de la teulada, el seu origen devia ser una masia important dins el terme. Molt reformada a l'interior, conserva la porta dovellada. A la façana, les finestres i motllures d'estil gòtic senzill són alineades a la construcció. També els arcs dels finestrals, més propis de construccions civils d'origen reial o eclesiàstic que comunal o consistorial, foren afegits a finals del segle XIX o principis del XX. També es va construir una balconada. Les finestres estan decorades amb vitralls de colors que reprodueixen escuts heràldics.


Fotografia de A. Vilardell que suposem pels models del vehicles dels anys 60/70 del segle XX.

Cap dada del seu ús com escola, donem absoluta credibilitat a l’ENRIC SUBIÑÀ i COLL, i aixequem acta – una vegada més – de l’oblit ‘intencionat’ dels edificis que aixoplugaven les escoles abans de la dictadura franquista.