dijous, 31 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE RIDAURA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’edifici que havia acollit l’escola pública de Riudaura, a la comarca de la Garrotxa, més que centenària segons s’explica : http://blocs.xtec.cat/ceiplluiscastells/historia/


Lògicament – encara formen part del REINO DE ESPAÑA – i l’edifici no està considerat ‘monument’ a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Riudaura

Observava que s’hi està treballant , suggeriria un cop fetes les obres posar una placa que recordes els anys en que l’edifici havia acollit les escoles publiques.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.
Ens encantarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i del mestre d’obres d’aquest edifici, com també les dades biogràfiques del Lluis Castells que donava nom a l’escola.

dimecres, 30 d’agost de 2017

CASA COLL. VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava la dita Casa Coll de Vilalba dels Arcs, de la que patrimoni Gencat diu ; edifici amb façana als carrers de l'Àngel i del Gall, propietat de la família Coll. Consta de planta baixa (que té dos nivells), planta noble i golfes. Posteriorment li fou afegit un cos que fa l'angle del carrer del Gall i el Major, amb galeria porxada i terrat. L'origen medieval es posa de manifest en els nombrosos arcs interiors i exterior, finestres i fusteries; amb les reformes posteriors apareixen els balcons i canvien les obertures. Hi destaca el portal amb grans dovelles i el treball de forja.



La Casa acull un museu sobre el camí de Sant Jaume i una exposició permanent dedicada al "Terç de Requetés de la Mare de Déu de Montserrat", del que ens diu l’enciclopèdia de Catalunya ; Unitat militar organitzada a la zona franquista pel gener del 1937 i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana. Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo (batalla de Belchite). Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre (enquadrat en la 74 Divisió), en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa. Operà encara a Pena-roja. Tingué en total 316 morts. Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altre monument, amb una capella funerària que conté les despulles dels membres del Terç morts a la guerra i on es conserva la bandera del Terç, fou erigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Apòstols.

També té un arxiu i una biblioteca que es pot consultar.

En la nostra visita al fossar municipal, em sorprenia la làpida d’aquesta família, de marbre blanc amb un lema amb color vermell SOLO DIOS BASTA.

Us deixo un enllaç mot interessant per conèixer dades històriques de la casa :
http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/viewFile/216694/295271

L'habitació dita de les dues alcoves, estava destinada als hostes i en ella va pernoctar i tenir el seu despatx el general Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat.

Anys més tard faria el mateix el que avui és Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre, Ribera d'Ebre, 16 d'octubre de 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 27 de gener de 1896)

El sostre demogràfic de Vilalba dels Arcs s’assolia al cens de l’any 1900 amb 1.772, les darreres dates ‘oficials’ a darreries de l’any 2016 diuen que hi vivien 658 persones. S’ha ‘perdut’ un 62,87% de la població.

I dissortadament les perspectives de futur no son bones.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 29 d’agost de 2017

EL ‘BERNAT D’OLOT’, O COM CORREN LES MALES NOTICIES.

En la meva visita a Olot retratava un ‘petit Bernat’ dalt d’un terrat , toscament embolicat amb el que sembla un filferro.


Preguntava la raó per la qual s’havia vist necessari dur a terme aquell antiestètic embolic, i per la meva sorpresa, m’explicaven una història que té a veure amb Castellar del Vallès, i de la que en el seu dia me’n havia fet ressò.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/09/el-dolor-duna-absencia.html

Moltes persones coneixen la Montserrat Ribes Daviu,
http://www.figuresdepessebre.com/pessebres/es/cont/6-la-escultora
que ens havia ‘regalat’ la contemplació del Bernat des del terrat de la seva casa a la façana de la Plaça Major.

El relat de l’individu encaputxat que va escalar pel cablejat elèctric de l’edifici fins arribar a l’emblemàtica figura castellarenca, la va desenganxar de la plataforma metàl•lica que la sostenia, i la va fer caure al terra per esmicolar-la, havia arribat fins a la Garrotxa. http://www.lactual.cat/cat/notices/2013/09/el_bernat_no_es_restaurara_11585.php

Està clar que els Olotins no ens consideren vàndals i/o brètols, a tots els que vivim a Castellar del Vallès, tant cert però, com que en aplicació de la més elemental prudència, els ha semblat que encara que de forma maldestra calia lligar al ‘Bernat d’Olot’ en evitació d’una nova bretolada.

No li agrairem mai prou a l’individu encaputxat la seva acció abjecta – imagino que tampoc ell podrà perdonar-s’ho per anys que visqui - ; dissortadament però, ha associat Castellar del Vallès, pels segles dels segles, a la seva acció covarda i mesquina.

ITINERARI MODERNISTA D’OLOT . CASA NONET ESCUBÒS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Alfred Paluzie Lucena (Barcelona, 26 de juny de 1870- 17 de gener de 1943), va ser el primer arquitecte municipal d’Olot, us deixo un enllaç molt interessant per conèixer alguna dada de la seva vida i la seva obra:
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96322/159104

Patrimoni Gencat ens diu de la casa Nonet Escubós Serrat- Calvó, alcalde d’Olot.


http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/viewFile/277413/365330

http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/viewFile/277413/365330

Edifici que resulta de la reforma d'una antiga casa probablement del segle XVII, que s'inscriu dins el corrent modernista. Destaca la formalització de les seves façanes als carrers Major, Baix Tura i plaça del Conill.

Les obertures estan disposades sobres eixos verticals de composició i presenta balcons correguts en dues de les façanes.

Els treballs de ferro forjat en les baranes són molt simples. Les obertures resten emmarcades amb motius modernistes en els que apareixen peces de ceràmica vidriada. El ràfec és de fusta amb colls vistos


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 28 d’agost de 2017

CASA MARTELL. VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia estupefacte que la casa Martell, situada a la Plaça Major de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta – m’agrada més qualificar-la com ‘ NOBLE’- és un habitatge reconstruït després de la contesa bèl•lica que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en substitució de l'antiga casa enderrocada en aquell tristíssim episodi qualificat pels guanyadors com ‘Guerra Civil’, i beneit com CRUZADA pel cardenal primat d'Espanya Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940); la casa es tornava a fer de nou uns anys després. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquest edifici.


Patrimoni Gencat ens diu que consta de tres façanes, i segueix en part el model de casal propi de la comarca durant els segles XVI-XVII. Respon a un model eclèctic amb els diferents pisos separats per cornises, combinant les finestres i els balcons allindats i amb arcuacions als eixos principals.


Presenta un escut de cavaller sobre la porta principal, que no identifico amb el nom de la casa.

Segons la tradició, des d'un balcó de la casa Martell va predicar Sant Vicenç Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419).

Aquesta casa formaria part del castell-palau del comanador de Vilalba, recinte que tenia planta pentagonal i que va ser modificat al segle XVIII.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 27 d’agost de 2017

IN MEMORIAM; DE L’ESCOLA CATÒLICA PELS OBRERS , AL CENTRE CULTURAL ELS CATÒLICS. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Fem recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista des de l’any 2015, el nostre objectiu és per descomptat recuperar la ‘memòria històrica’, i reivindicar una obvietat, abans del naixement del sàtrapa, almenys a Catalunya, moltes persones sabien llegir i escriure.

L’entitat Els Catòlics va néixer el 1878 amb el nom d’Escuela Católica de Obreros de Olot.

Deixant de banda qualsevol connotació política, es pot dir que el que més tard esdevindria el centre cultural Els Catòlics va néixer amb un propòsit social destinat a la classe obrera. D’antuvi, doncs, neix com una societat cultural, amb activitats com ara classes nocturnes gratuïtes, però al llarg de la seva història s’ha seguit sempre una política de portes obertes a qualsevol iniciativa, així com a l’acolliment de qualsevol grup cultural, artístic o esportiu que no tingui local on aixoplugar-se.

Des d’Els Catòlics s’ha fomentat la formació i la difusió de diferents camps de la cultura.

Menció especial mereix el teatre, que va néixer amb la mateixa fundació de l’entitat. S’hi han representat tot tipus d’obres, amb els Pastorets d’Olot com una de les més representatives. Actualment a la sala de teatre Pere Serrat, s’hi representen obres de companyies d’aficionats i també hi assagen els alumnes de l’escola de teatre Groc Llimona, dirigida per Anna Roca. Els Pastorets d’Olot, aquesta obra teatral tan olotina que es representa a Els Catòlics des de l’any 1880, ha constituït en la historia de l’entitat un esdeveniment molt singular i importantíssim. Ha estat, sens dubte, l’obra teatral més celebrada de totes les que s’han dut a terme a la nostra ciutat. Cada any, pels volts de Nadal, Els Pastorets es representen al teatre d’Els Catòlics, això sí, actualitzant-los als temps actuals.

En l’àmbit lingüístic l’any 1906 s’hi impartia un curs de llengua francesa i a principis del segle XX la Secció d’Estudis del Centre Catòlic va ser corresponsal de l’obra Diccionari Català, Valencià, Balear, d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.

Pel que fa a la fotografia, a partir de 1928 l’entitat va acollir una agrupació fotogràfica que es va mantenir en actiu fins a finals de segle, quan minvà l’activitat amb el naixement de la fotografia digital.

La difusió de la sardana també ha estat present en les activitats de l’entitat, amb l’aparició de les primeres colles sardanistes als anys quaranta, com Salta i Balla, Joventut Olotina o Garrotxa, entre d’altres.

Pel que fa als esports, la secció esportiva del Centre Catòlic va néixer el 1944 i ha acollit un munt de disciplines, com ara tennis de taula, futbolí, escacs, futbol, futbol sala, ciclisme, bàsquet o motociclisme, la majoria dels quals, en anar creixent, s’han constituït com a clubs esportius. D’altra banda, la penya cavallista, que va començar a celebrar la festa de Sant Antoni a Olot, en els seus inicis també s’acollí a Els Catòlics.

Els Catòlics també ha tingut un paper important en la celebració d’esdeveniments tradicionals a Olot. En temps de postguerra i a petició de l’alcalde d’Olot Pere Bretcha, Els Catòlics va acceptar la responsabilitat d’organitzar la Cavalcada de Reis. Els Reis han arribat a Olot de totes maneres, a cavall, en cotxe o en carrossa, i per diferents indrets de la ciutat, del Parc Nou a Sant Francesc, passant per la plaça Clarà. Els patges també van prendre protagonisme i, uns dies abans de la cavalcada, recollien les cartes dels nens en una tenda, inicialment situada a la plaça dels Gegants i posteriorment al Firalet i a les escales de Sant Esteve, fins que es va produir l’autèntic esclat dels campaments nadalencs, a la plaça Clarà, on encara es fan. Des d’Els Catòlics hem d’agrair a les prop de 400 persones que col•laboren de manera desinteressada perquè la Cavalcada sigui un èxit.

Un altre dels esdeveniments mítics que han estat organitzats per Els Catòlics, des de ja abans de la Guerra Civil, és el concurs de carrosses Coso Iris, per Festes del Tura. Després d’un temps de pausa, l’esdeveniment es va reprendre a càrrec de la mateixa entitat a partir de l’any 1952 i fins al 1996. Actualment aquesta desfilada de carrosses l’organitza el CIT amb el nom de Batalla de les Flors.

En el camp de l’art, el 1995 Els Catòlics va iniciar el Concurs Internacional de Gravat Premi El Caliu amb l’objectiu de promoure la pràctica del gravat i estimular-ne el col•leccionisme .

Finalment, Els Catòlics també fa la funció d’hotel d’entitats, i en aquesta faceta ha donat suport, entre d’altres, a Olot.doc, Penya Blanc i Blava, Rialles, Associació de Pares d’Alumnes IES Montsacopa, AOAPIX o Club Caravaning La Garrotxa. http://www.olotcultura.cat/els-catolics/

L’Ajuntament d’Olot fa costat a les entitats culturals:
http://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticies/etiqueta/Els+Cat%C3%B2lics

La Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, fèiem l’itinerari Modernista d’Olot, i dinàvem als Catòlics; i ens hauria agradat veure i retratar les instal•lacions.

Quan a la descripció de l’edifici patrimoni Gencat ens diu ; casa entre mitgeres de planta rectangular i teulat a dues aigües. Disposa de baixos i tres pisos superiors, els primers amb gran porta central i dos locals comercials als costats; els segons amb les obertures distribuïdes simètricament i les baranes de fosa. Els murs varen ser estucats imitant la pedra i s'emprà el rajol. El pis superior té intercalades petites finestres amb plafons pintats representant motius florals, on predominen els colors ocres i blaus. Entre els balcons del segon pis hi ha dos grans arcs apuntats fets de rajols. La decoració de la façana fa pensar en els primer Modernisme.


Llegia que Joaquim Danés i Torras, (Olot, 1888-1960), defensava la tesis que l 'any 1737, Francisca Bosch de Pla Traver , casada amb Baltasar de Vallgornera, Montagut i Llunes , senyors de Les Presses, Vilanova de la Muga, Massó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Castell del Coll, Sagarriga, Satrilla, Cabanes i Montrós, va fer aixecar damunt el dit mas de la Masó o Sa Masó, l'actual casal dels Vallgornera - Els Catòlics s’aixecaven en terres que històricament eren també d’aquell. Mas - . El seu fill, Antoni de Vallgornera, contragué matrimoni el 1754 amb Antònia de Lentorn, els quals al seu torn, tingueren com a hereu Ramon de Vallgornera i de Lentorn, esdevingut l’any 1796 primer marquès de Vallgornera, pr decisió del rei Carles IV d'Espanya ( Portici , 11 de novembre de 1748- Nàpols 19 de gener de 1819).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 26 d’agost de 2017

ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA. CASERES. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava l’església de Santa Magdalena de Caseres, de la que patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una nau, amb dos altars i presbiteri. Volta apuntada i capçalera interior poligonal gallonada. Construïda de carreus quasi totalment. Portalada de mig punt dovellada amb guardapols decorat per una ziga-zaga, situada a un lateral. Les finestres són escasses i molt petites. L'exterior és molt massís i presenta una torre campanar rectangular al peu de la nau. La coberta és a doble vessant de teula àrab. Als paraments exteriors s'aprecien successives reformes, hi ha un ràfec que de vegades és una cornisa motllurada i altres lloses planes de pedra.


A la façana principal trobem una sèrie de mènsules amb relleus esculpits, representant un cap, una fulla, un animal, etc.

El campanar està bastit parcialment de totxo, la major part està feta de carreu.

El temple estava tancat el dia de la nostra visita, estiuejants i veïns preparaven la Festa Major, i no va ser possible accedir al interior de l’església, sortosament - un cop més – el Jordi Contijoch Boada, l’any 2005 n’havia obtingut imatges.


Llegia que parts de la façana i altres carreus de l’església parroquial de Santa Anna d’Almudéfer , municipi independent fins a l’any 1842, foren utilitzats per bastir l'església de Santa Magdalena de Caseres o fer-hi una ampliació http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11708

Quan al topònim Caseres , trobava; en la documentació antiga Caselas (Segle XII), probablement és un derivat de casa.

Ho ratifica el diccionari català valència balear, etimològicament del llatí tardà *casaria, derivat de casa, ‘casa rústica’.

En relació al topònim Almudèfer, sembla que etimològicament deriva de l'àrab al-muẓaffar, ‘el victoriós’, segons Asín Topon. 71. El temps amb el seu pas inexorable ha esborrat fins al darrer vestigi d’aquell passat, afegiré que l’abandó i la incúria han tingut també un paper essencial.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 25 d’agost de 2017

EDIFICI DEL CONSISTORI MUNICIPAL D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Tenia interès en fer una visita al patrimoni modernista/noucentista d’Olot, i m’adreçava a l’oficina de Turisme, on em facilitaven una minsa relació, que esperem i desitgem s’anirà ampliant.

Retratava l’edifici de l’actual consistori, situat al que havia estat edifici industrial de Can Joanetes, ser projectat per l’arquitecte Joan Roca Pinet ( Girona, 19-08-1885 + Girona, 16 de gener de 1973 ) entre 1926 i 1928, seguint el corrent noucentista de línies clàssiques propi de la dècada dels anys 20 dels segle XX.
http://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/120615/165807


El projecte de rehabilitació fou encarregat a l’arquitecte Arcadi Pla Masmiquel (Girona, 1945) l’any 1985, dos anys després d’haver adquirit l’Ajuntament l’edifici.

Entre les estructures a recuperar la més malmesa era la de la xemeneia, desplomada i amb greus esquerdes.
Ara constitueix una fita referencial.
http://www.arcadipla.net/projectes.php?idm=1&subpagina=1&sub=1&tipus_projecte=18&proj=128

No en trobava cap referència a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?
registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=19

Tampoc a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Olot_(centre)

I si curiosament a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Joanetes
http://poum.olot.cat/PDF/Vol08/08A-ME.pdf
http://poum.olot.cat/PDF/Vol08/08G-CA.pdf

Al llarg dels anys havia anat publicant entrades relatives a Olot, que ofereixo ara a l’Oficina de Turisme si els poden interessar :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/08/patrimoni-modernista-dolot-la-porta.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/05/el-casal-maria-dolot-refer-la-historia.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-olot-i-el-mestre-ramon-calm.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/09/santa-margarida.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/12/in-memoriam-de-la-biblioteca-publica.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/05/esglesia-dels-pares-caputxins-olot-la.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/capella-de-nostra-senyora-de-lesperanca.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/sant-francesc-dassis-i-del-sant-crist.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/cronica-dun-viatge-olot.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-de-la-torre.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/12/vista-de-sant-pere-martir-olot-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/01/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-olot.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-del-centre-obrer.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/07/capella-de-nostra-senyora-de-la-salut.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-estudi-de-la-senyora-rosa.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/santuari-de-la-verge-del-tura-olot-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/capella-de-sant-bernat-de-claravall.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-de-la-trinitat-de-batet-olot.ht
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/oratori-de-la-sagrada-familia-batet-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/08/la-placa-de-braus-dolot-la-garrotxa.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/la-provindencia-dolot-preguntes.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/03/memoria-de-lescorxador-dolot.html
Ens encantarà anar afegint noves entrades, i agrairem a aquesta fi la vostra col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Farem seguir aquest post a lacomarca@lacomarca.cat i turisme@olot.cat

dijous, 24 d’agost de 2017

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI REPÚBLICA ARGENTINA, AL JOSEP VICENÇ FOIX I MAS. BARCELONA

http://www.barcelonaenhorasdeoficina.com/fui-colegio-nacional-republica/

Con relación al edificio que albergaba el colegio, tampoco existe demasiada información para consultar. Situado en el número 298 de la calle Balmes, parece ser que ya existía cuando comenzó el proceso de edificación de la zona una vez acabada la prolongación de la calle a principios de los años 30, entre la avenida Diagonal y la avenida del Tibidabo. Por lo tanto, por lo que he podido deducir, la construcción del edificio-castillo, de estilo eclíptico-modernista, la sitúan entre finales del siglo XIX y principios del XX como torre de veraneo, dado que esa zona de Barcelona era uno de los lugares habituales de descanso estival. Según consta en el Pat.map de la Generalitat de Catalunya, fue propiedad de los marqueses de Sant Julià, aunque no he encontrado ninguna información sobre ese marquesado que permita añadir mucho más.

No trobàvem tampoc cap dada d’aquest ‘marquesat’, no sabem doncs res dels promotors, ni de l’autor d’aquest singular edifici, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Respecto a los orígenes del colegio, debemos remontarnos al 20 de diciembre de 1939, cuando el Ayuntamiento alquiló el edificio con la intención de destinarlo a equipamientos municipales de carácter escolar, que daría lugar a la inauguración del Colegio Nacional República Argentina el 12 de octubre de 1941. Tampoco he encontrado ningún argumento sobre el porqué del nombre, pero si partimos de la base en que la República Argentina fue uno de los diez países latinoamericanos que reconoció la legitimidad del gobierno franquista antes del final de la Guerra Civil, el 26 de febrero de 1939, creo que podemos suponer una respuesta. [Nota: El colegio público para niños del barrio se llamaba Colegio Nacional Uruguay, país que también reconoció al nuevo régimen el 17 de febrero del 1939, antes incluso que lo hiciese Argentina]. En una ocasión -como me explica una de las compañeras de clase que conserva muy viva la memoria de aquellos años-, vino a visitarnos el cónsul de la Argentina para participar en una conferencia sobre el General San Martín, y nos regalaron una bolsa de chocolatinas con arroz inflado (algo muy innovador para la época) a cada una de las alumnas para celebrarlo.

El conjunt docent actual és fruit de la intervenció realitzada l'any 1987 per l'arquitecte Carles Fochs Alvarez (Barcelona, 1944), ampliant l'antic habitatge residencial amb nous cossos, amb materials i llenguatge contemporani, que s'entronquen amb l'edifici pel costat de llevant i ponent, deixant la façana de migdia o principal amb tota la seva formalització.


El Cercador Patrimoni Arquitectònic de l’ajuntament de Barcelona ens diu que l'antic edifici residencial de planta baixa i dues plantes pis està actualment molt transformat interiorment. La façana principal es compon d'un eix de simetria amb un llenguatge eclecticoromàntic propi del segle XIX. Aquesta façana, que en planta baixa conté un porxo de ferro de fosa i forja, es veu coronada amb dos miradors laterals acabats amb prominents pinacles. En general les façanes que resten dempeus estan tractades amb proliferació d'elements ornamentals prefabricats, estucs lliscats de color i ferro de forja.

És un exemple interessant d'intervenció, creant un nou conjunt escolar, de línies i plantejaments absolutament contemporanis, recollint (mantenint-lo i transformant-lo convenientment) l'edifici residencial original.

Reiterem la nostra petició de col•laboració a la CIUTADANIA, mitjançant la tramesa de imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; des del REINO DE ESPAÑA aquesta recerca es veu quasi com un acte d’hostilitat , i per a les Administracions catalanes ‘democràtiques’ , malgrat que fa més 40 anys de la mort del sàtrapa – encara – no s’aprecia la urgència. El Patrimoni històric i/o artístic, la seva documentació, i àdhuc la seva divulgació , no desperten gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em diu en relació a aquesta finca ; Casa, DOMINGA JUERA DE VILAR, marquesa consort de Julià, títol atorgat pel Sant Pare Lleó XIII a Camilo Julià i Vilasendra, enginyer barceloní, casat amb Josefa Vilar i Juera, filla d’uns americanos que a Cuba havien fet una immensa fortuna.

L’autor del projecte fou l’Antoni Serra Pujals (mestre d'obres), l’any 1898.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/antoni-serra-i-pujals

El marquesat de Julià:

Camilo Julià i Vilasendra, 1 marquès ; 27 de març de 1901+ 1911
Camilo Julià i Vilar, 2on marquès; 1911 + 17 de novembre de 1936
Camilo Julià i de Bacardí, 3er marquès mort a Madrid el maig de 1999.
Camilo Javier Julià y Díez de Ribera, 4art marquès

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Poeta_Foix#1895:_La_torre_dels_marquesos_de_Juli.C3.A0

dimecres, 23 d’agost de 2017

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE CARRASSUMADA. TORRES DE SEGRE. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

De Carrassumada al terme de Torres de Segre, a la comarca del Segrià, al limit quasi de la provincia de Lleida amb l’Aragò, Patrimoni Gencat ens diu ; conjunt d'ermita i masia situades sobre un tossal. Ambdues construccions són molt senzilles i sense cap afegit decoratiu. L'ermita és de planta rectangular amb absis circular i té una sola nau amb embigat al sostre faixat, amb dues arcades de mig punt rebaixat amb contrafort exterior. La masia contigua conserva part de l'obra mestra primitiva a la planta baixa, reforçada també amb contraforts.

Després del conflicte bèl•lic que començava l’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es va reconstruir part de l'ermita i també s'ha fet molta obra nova a la masia. Els ‘guanyadors’ no en parlen gaire de la destrucció que va provocar la revolta sediciosa, està clar que el comentari, ‘mutatis mutandis’ ens ho confirma, oi?.


I, a la pàgina web de l’Ajuntament de Torres de Segre : http://www.torressegre.cat/turisme.php?seccio=Turisme&id_seccio=2459

L'Ermita de Carrassumada es troba en un petit turó a pocs quilòmetres del centre de Torres de Segre. Està situat a la part Sud est del municipi, i és propietat del Bisbat de Lleida.

Per la seva situació elevada, des del seu cim es poden observar molt bones vistes de la major part de la comarca del Segrià. Al peu del tossal s'obren infinitat de conreus de fruiters, fruit de la transformació en regadiu d'una gran expansió de terreny àrid. La ratlla del riu, contornejada de verd i més amunt, a ponent, els serrats tabulars de l'Aragó. I a l'oest, s'aixeca, la mola cònica del Montmeneu, el cim solitari i orgullós que és el pic més alt del Segrià.

L'ermita de Carrassumada, amaga molts anys d'història d'aquestes contrades. Sota les seves construccions, s'hi troben records d'altres èpoques. Hi ha mostres evidents de població al tossal en època iber, els primers pobladors del lloc. Hi ha restes importants de construccions i objectes de l'època i gran part d'aquestes formen part del museu arqueològic de la Fundació Pública de L’ institut d'Estudis Ilerdencs. De l'era Romana, no tenim indicis de vida sedentària, però sí una moneda que fa pensar que aquest llogaret elevat, es feia servir com un enclavament estratègic.

Un cop arribat a l'època sarraïna, la serralada, torna a estar ocupada, fent la funció de fortalesa o de recinte fortificat, amb una finalitat eminentment defensiva.

El nom del temple de la Mare de deu de Carrassumada és fruit de sis segles d'assentament de cultura aràbiga. Carrassumada, en àrab Kars'umm-adà és un mot compost de Kars (palau o castell), Umm (mare) i adà nom propi de l'amo. Per tant sembla que significa: Palau de la mare d'Adà. Aquesta tesis, topa amb el fet que únicament a la comarca del Segrià, i quasi face tot face, hi ha un altre CARRA, el castell i ermita de Carratalà, al terme d’Aitona, i la confusió Kars (palau o castell) no es repeteix en cap altre lloc de Al-Àndalus. Els àrabs feien servir la paraula qalat quan es referien a un castell i/o palau, altrament aquest CARRA, podria derivar de llatí QUER, roca , penyal.

Ítem més; al indret creix de ben segur Eryngium campestre, coneguda també com: Cardo corredor, : cardacuca, carderol, cardicuco, cardo bajo, cardo blanco, cardo corredor, cardo cuca, cardo cuco, cardo de carracuca, cardo estelado, cardo macuquero, cardo punchero, cardo santo (Aragón), cardo setero, cardo ventero, cardo virgen, caricuca, carracuca, eringio, cabezuela, trabalón,...

Tinc el goig de relacionar-me amb persones que pel seu origen tenen bon coneixement de la llengua àrab, un possible significat de CARRATALA, podria ser Jalae Al•là ,amb un sentit de ‘terra i/o indret improductiu i/o estèril ‘, això lògicament no exclou la presència d’una torre de guaita i bada amb la funció de controlar el pas pel riu Segre, CARRASSUMADA amb característiques similars, tindria el significat de MÉS ALTA , en relació a CARRATALÀ.

Recordeu que el Segre era un dels rius ‘ grans’, i que fins èpoques relativament recents les seves aigües transportaven la fusta de les muntanyes fins a Tortosa, on els àrabs construïen vaixells.

La filologia no desperta gaires passions en un context històric, en que distreure els cabals públics en benefici particular té la consideració de ‘mèrit’, alhora que es considera ‘delicte de lesa majestat ‘ cridar a la ciutadania a les urnes per decidir si desitja continuar ‘tolerant’ aquest espoli, o decideix començar de cap i de nou.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com per aclarir – si és possible – el significat dels topònims Carratalà i Carrassumada.

Probablement quan els cristians tornaren a ocupar la terra, als voltants del segle XII, dedicaren aquesta muntanyeta a Santa Maria amb una petita església al costat del palau, sinó és que la mesquita passés a temple cristià.


Fotografia de Jaume Ignasi Argilés



Fotografies del interior. Montse.

Un cop consultada diferent informació, es pot afirmar, que Carrassumada ha estat sempre poblada, d'una forma o altra amb diferents finalitats, però sempre ocupada.

Testimoni del pas del temps i les cultures, ara és un lloc de culte estimat per la gent dels pobles propers. El dia 10 de Maig de cada any es puja la Mare de Déu des del poble en processó i es fa la missa en el seu honor. També cada any es fa l'aplec del "Mai Més" una trobada de gent dels pobles dels voltants on es recorda a tots els morts en la guerra civil .

A part dels diversos valors culturals que hi són presents, aquest tossal també té interès natural ja que degut a les seves característiques d'aridesa hi són present algunes espècies de vegetació i de fauna de gran interès, per aquest motiu forma part de l'EIN d'Utxesa. Cal dir, però, que des de la transformació de secà a regadiu que s'ha dut a terme al municipi de Torres de Segre les característiques del tossal han canviat bastant i actualment els valors naturals tenen una superfície més reduïda.

http://lamarededeuacatalunya.blogspot.com.es/2011/09/mare-de-deu-de-carrassumada.html

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/search?q=CARrassumada

Sobta trobar alhora un text tant extens per l’ermita de Carrassumada, i constatar que no hi ha una línia sobre escola pública que portava aquest nom; quan es va fer, qui en va ser l’autor, perquè no s’han fet – encara – les obres de transformació en un equipament social,...?


Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 22 d’agost de 2017

CONVENT DE SANT SEBASTIÀ. LA BISBAL D’EMPORDÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el convent de Sant Sebastià, o de Sant Francesc de la Bisbal d’Empordà que va ser fundat l'any 1580 al lloc on antigament hi hagué una ermita dedicada a Sant Sebastià.



Llegia que damunt la porta de l'edifici figura la data del 1689, i a l'interior hi ha diverses inscripcions del segle XVIII. El conjunt és, per tant, el resultat de diverses etapes constructives. A la primera etapa correspon el refectori, bastit en estil gòtic tardà, en el segle XVI. Posteriorment, durant el segle XVII, es va modificar la porta d'accés, on apareix la data anteriorment esmentada del 1689; i el claustre, segons consta a les inscripcions del 1739 i el 1740 que hi apareixen, és obra del segle XVI.

L'edifici del convent-noviciat de franciscans també estava dedicat, en la part no ocupada pels frares, a l'Escola de Ceràmica, que s’ha traslladat al poble de Vullpellac, al terme veí de Forallac:
http://www.revistadegirona.cat/recursos/1993/0160_016.pdf

L'església del convent de franciscans va ser iniciada l'any 1590. Sembla que la primera pedra fou col•locada el 18 de maig d'aquell any, i que la benedicció es va fer el 21 de desembre del 1591. El temple va ser ampliat l'any 1791. La façana és d'estil barroc. L'església està dedicada a Sant Sebastià, segurament en record de la primitiva capella que hi havia anteriorment al mateix lloc.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 21 d’agost de 2017

LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE LA RIBA. HOSTALNOU. BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Havia dedicat un post a la casa Riba a l’Hostalnou, Vall de Bianya, la Garrotxa, Girona, Catalunya :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/tresors-de-la-vall-de-bianya-la-riba.html

el dimecres 16.08.2017 m’hi arribava novament per retratar l’absis de la capella que dissenyava l'arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del s.XIX - (?), 23 de gener de 1937 ) , autor d'un projecte de reforma de característiques neogòtiques, que no va portar a terme en la seva totalitat, ja que els propietaris només el tingueren en compte en la part corresponent a la capella particular.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/02/26/pagina-2/33116570/pdf.html?search=%22simon%20cordomi%22


Patrimoni Gencat : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10955
Fa una una afirmació ‘amb anterioritat als projectes de remodelació que a principis de segle va fer Rafael Masó i Valentí (1880–1935), un altre arquitecte barceloní va projectar la capella familiar vers el 1890’. Que contradiu clarament el primer paràgraf, em pregunto ; qui va ser aquest misteriós arquitecte barceloní?.


L'any 1965 l'empresa Laboratorios Sobrino va adquirir la casa i els terrenys que l'envolten; un nou projecte fet per Francesc Vayreda i Bofill ( (1927-2011) va adaptar l'edifici a les funcions industrials, a la capella s'hi col•locaren als finestrals vidrieres amb imatges del santoral vinculades amb el món animal, farmacèutic i veterinari.
http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

Avui els termes ‘cultura’ i ‘religió’ semblen antònims; rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) una imatge datada el 18-IX-1978, del interior de la Capella de la Marededéu del Carme, de La Riba de Bianya, a Hostalnou, La Vall de Bianya, Garrotxa. Girona.


L’edifici és avui la seu de l’empresa Zoetis Manufacturing & Research Spain Sociedad Limitada. http://guiaempresas.universia.es/PFIZER-OLOT.html

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qualsevol dada relativa a aquest edifici religiós.

diumenge, 20 d’agost de 2017

CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA EN EL CAMÍ DEL VIA CRUCIS DE BATEA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

Queia un sol d’injustícia quan desprès de dinar esplèndidament al restaurant Miravall de Batea, començàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, Catalunya , 2.05.1926 ) , i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el camp jussà de Tarragona, 01.101.1951 ) el camí del Via Crucis aturant-nos a la capella de Sant Joan Baptista, de la que patrimoni Gencat ecplica que és la més antiga de totes les capelles del calvari i data del 1625.


D'uns 3,5 x 3,5 metres, té la planta rectangular i cap finestra.

Coberta a dues aigües, el ràfec està fet amb lloses de pedra, així com la resta de la teulada.

La portada és de mig punt i està adovellada, amb petits bordons als brancals. A sobre, hi ha una cornisa motllurada i un frontó triangular on hi ha una inscripció esculpida sobre la pedra. El conjunt està coronat amb una espadanya de pedra.

La inscripció del front diu: [SEGUNDA ESTACI?/POR SER TV CULPA INFINITA/LA FA XPO H? CARGAD/Y ES GRAVE TV PECADO/QUE TU PERDON FACILITA/ ~AÑO 1625~]

Quan al topònim, llegia ; en la documentació antiga ja apareix la forma Batea (Segle XII), probablement prové de l’àrab batia ‘tina, conca’.

Els de http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ acostumen a viatjar a la Catalunya interior en el període estiuenc – que dissortadament com a conseqüència de l’escalfament global s’allarga una mica més cada any -, i en els períodes de tardor/hivern/primavera seguim la línia d ela costa. Anem per així dir-ho al inrevés de la majoria, i això ens permet gaudir més i millor dels indrets, del seu patrimoni, i àdhuc del tracte de les persones que resideixen tot l’any.

No pensàvem – ni en pitjor malson – que Catalunya rebria també les conseqüències de la barbàrie terrorista, de les que en tindríem coneixement quan en el camí de tornada ens aturàvem al forn de la carretera a les Borges del Camp.

El nostre condol a totes les persones que han patit alguna pèrdua en aquesta tragèdia.

dissabte, 19 d’agost de 2017

PATRIMONI MODERNISTA D’OLOT. LA PORTA DELS MORTS DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la portalada lateral de l’església parroquial de Sant Esteve D’Olot, obra que s’adjudica a Martí Sureda, pensem atès que fou arquitecte provincial i diocesà, que fa referència a Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), i no al seu fill Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947).


No en diuen res a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Olot_(centre)

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Olot

Identifico – no se si de forma correcta - aquesta portalada amb la que patrimoni Gencat anomena Porta dels Morts de la que diu , ubicada a la façana sud, formada per un arc rebaixat adornat amb volutes a les impostes. A la clau de l'arc hi ha l'escut d'Olot i diversos fullatges. La part més remarcable és la superior, decorada amb rajols vidriats de colors grocs i blaus alternats. Al centre hi ha un gran òcul amb el signe de la creu a la reixa de ferro. La cornisa és ondulada, amb teules vidriades de color verd i dos pinacles als costats. A l'interior de la porta hi ha una fornícula amb la imatge de Crist i la data de 1843, possiblement la data de construcció de la porta.

Forma part de l’itinerari Modernista d’Olot que cal suposar anirà augmentat la seva ‘oferta’. Olot que pot presumir de moltes coses, té – encara - un patrimoni modernista molt interessant.

http://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/12265/greco/olot/tot/cal/saber/joia/sant/esteve

Enviare aquest post a l'Oficina de Turisme , turisme@olot.cat

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixa un comentari, l’obra de l’any 1905, s’atribueix a l’arquitecte Martí Sureda i Vila (Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947)


divendres, 18 d’agost de 2017

DEL CALVARI DE VILALBA DELS ARCS, AL CALVARI DE BARCELONA I CATALUNYA.

Coincidia quasi en temps la nostra visita al Calvari de Vilalba dels Arcs, a la comarca de la Terra Alta – m’agrada mes qualificar-la com NOBLE -, i l’atemptat de Barcelona : http://www.ara.cat/societat/Atropellament-massiu-Rambles-Barcelona_0_1852614886.html

Quan al topònim Vilalba, hi ha diversitat d’opinions :
http://www.edu.xunta.gal/centros/iesagraraices/system/files/TOPONIMIA.pdf

Etimològicament del llatí villa alba, ‘vila blanca’.

‘Lloc elevat’.

La referència als Arcs desprès que la població fos objectiu militar en el conflicte bèl•lic que es desfermava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM de la II República, s’ha de tenir nomes com a referència històrica.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de l’any 1900 amb 1.772 ànimes i es tancava l’any 2016 amb 658 habitants, s’ha ‘perdut’ un 62,87% de la població. Un altre èxit ‘épatant’ de les politiques econòmiques del REINO DE ESPAÑA

Retratava l’església/ermita de la Mare de déu Dolors, edifici d’una nau i campanar d’espadanya amb un cos més petit adossat a l’entrada que fou construït el 1724 a càrrec de la Casa Coll i a iniciativa del Dr. Gabriel Coll el seu Germà Joan Coll. És va iniciar l'any 1707 i va ser consagrada l'any 1718.
http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/viewFile/216694/295271



patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors és situada al recinte del cementiri, s'hi accedeix però , des de l'exterior. És de planta gairebé quadrada, té tres naus, la central coberta amb volta de canó, amb el tram del presbiteri i el més proper a aquest amb llunetes, que havien estat decorades. Es conserva decoració d'un Ecce Homo, una coronació de la Mare de Déu i un Sant Papa. Als peus de la nau hi ha el cor amb un òcul que dona a la façana. Sobre la nau de la dreta hi ha la casa de l'ermità. És tota feta de maçoneria i carreus als angles i obertures. És precedida d'un porxo asimètric. La façana està coronada per un campanar d'espadanya.

La coberta de teula va ser canviada al 1982

Seguint el nivell de façana de l'ermita hi ha la tanca del cementiri; a l’entrada del fossar, situades a banda i banda de la porta, hi havia les capelletes bessones de Santa Maria Cleofé i de Santa Magdalena.



Retratava també la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la que patrimoni Gencat ens diu ; edifici de petites dimensions, situat al calvari, prop del cementiri. Té planta rectangular i és fet de maçoneria amb carreus als angles i obertures. La porta d'accés d'arc de mig punt, que arrenca d'impostes, és adovellada. Té l'arc i els brancals motllurats. Damunt la porta hi ha una inscripció que diu " LO QUE DEVEIS COENPAR CORAÇONES TIERNOS ES A CHRISTO SUPREMO JUEZ". Més amunt hi ha un òcul. Corona el conjunt un campanar d'espadanya.


L’atemptat de Barcelona, si més no, ha de fer recordar a tothom que la propietat privada segons la Constitució de 1978, en el seu article 128 :

Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.

Dit de forma senzilla; legalment i mentre no es faci realitat allò que disposa l’article 47 :

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.

La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.


Els ‘apartaments turístics’ situats en edificis destinats a ser vivenda habitual constitueixen una infracció MOLT greu de l’ordenament jurídic.

Dissortadament per a la ciutadania la Constitució de 1978 per al nacionalisme Español era, es i serà en el millor dels casos, una ‘carta al Reis ‘.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte, autors dels edificis que s’esmenten a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Quan a la portalada barroca de l’església parroquial advocada a Sant Llorenc, és obra de Francesc d'lbargüens, autor de la no menys bella porta de L’Església de Calaceit, al que feien venir a Vilalba dels Arcs, D.Bernat i D. Gabriel Coll, ambdós rectors parroquials.

CASA DE FIGUERES I CAL REVERTER. MONTBRIÓ DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

No apareix cap referència al seu autor, ni fins a l’estil arquitectònic, malgrat que al peu de la pàgina 37 de 48 podem llegir ‘ edifici modernista de principis del segle XX ‘ : http://www.montbriodelcamp.cat/docs/poum/Patrimoni_arquitectonic.pdf

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La pregunta, QUE EN SABEU D’AQUESTS EDIFICIS DE MONTBRIÓ DEL CAMP?, que publicava al post :
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4522


Trobava resposta – una vegada més – per part del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ que en feia arribar un enllaç:
http://blogs.descobrir.cat/patrimoni/2011/03/07/montbrio-del-camp-cal-reverter/

Projectada per Domènec Sugranyes Gras , (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938), arquitecte modernista i noucentista que col•laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)i el succeí com a arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.

Quan a la descripció de la casa llegia; hi ha un molt bon treball en l’ornamentació de la façana, els diferents tipus d’obertures, l’ús de ceràmica al coronament i als sotabalcons, el treball de ferro de forja i la seva asimetria remarcada per la torre de la seva banda dreta.

Farem arribar aquest post al consistori de Montbrió ; ajuntament@montbriodelcamp.cat

Quan al topònim Montbrió, us deixo un interessant enllaç on es tracta de l’origen dels topònims d’aquesta comarca :
http://www.ub.edu/geocrit/sn-67.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 17 d’agost de 2017

NUCLI DEL CASTELL DEL REMEI. PENELLES. LA NOGUERA. LLEIDA

la Noguera urgellenca depara una sorpresa notable, un château que vol emular els del Loire, dins la finca dita Castell del Remei.


La descripció tècnica ens diu ; construcció situada al Sud del nucli de Penelles i de la caseria de Torreneral, en un trencall de la carretera aque mena fins a Ivars d’Urgell, conformada per un gran casal de planta quadrangular amb quatre torres circulars als angles, consta de planta i dos pisos, amb les façanes fetes de pedra i arrebossades excepte a la planta baixa, totes les obertures són quadrangulars amb excepció de les portes, que s'estructuren amb arcs rebaixats; les quatre torres angulars són coronades per merlets d'estructura simple.

Durant la primera meitat del segle XIX, el lloc fou adquirit per Ignasi Girona i Targa (Tárrega, Lérida; 1781 - Barcelona; 1867), un cop adquirida l’antiga "Torre del Bisbe", durant la desamortització ampliaren l'antic edifici, afegint-hi les quatre torres a la manera d'un castell.

S’explica que quan els francesos van entrar a Tàrrega perseguiren l'hereu de la família per obtenir-ne les riqueses, aquell però, se n'escapà tot amagant-se a l'altar de la Mare de Déu del Remei, d'on vindria el nom nou de la finca.


Joan Girona i de Vilanova industrialitzà l'heretat i la convertí en un important centre de producció vinícola, en els període 1936-1939 hi funcionà una escola d'agricultura dependent de la Generalitat, i també s'hi instal•là dissortadament un polvorí, que explotava l’any 1939; l’any el 1970 s'hi elaborava la prestigiosa marca de vi (Castell del Remei); l’any 1988 la família Cosiné portà a terme una profunda tasca de modernització de les instal•lacions, actualment, amb el mateix nom de marca i nova denominació d'origen (Costers del Segre), s’hi continuen elaborant vins de reconeguda qualitat.


Ens agradarà tenir noticia a l’emal coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d’obres i/o arquitectes que al llarg dels anys aixecaven, el ‘ Castell’, el Santuari, el Restaurant, i els edificis dels cellers.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deixava un comentari ; tinc dades únicament del santuari, d'estil renaixentista italià, és de l'arquitecte Antoni Fisas i Planas (Sarrià, Barcelona, 1896 — Barcelona, 1953 / 1953/55, amb decoracions de Josep Obiols Palau (Sarrià, Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967)

Esperem amb l'ajuda de totohom esbrinar també qui va ser l'autor del ‘ Castell’, el Restaurant, i els edificis dels cellers.

dimecres, 16 d’agost de 2017

MEMÒRIA DE SANTS. L’ESCOLA PUBLICA I L’EDIFICI DEL CONSISTORI LOCAL.

La fotografia de l’ Eloi Castells. 2012 , de la part posterior de l’edifici que acull la seu del districte de Sants-Montjuic , amb les clàssiques tres portes em feia pensar en que potser havia acollit en algun moment les escoles públiques. El fet que l’any 1897 Barcelona es va annexionar el municipi, ha suposat l’oblit de la ‘petita història’ d’aquest indret – com acostuma a succeir, i com pretenien/pretenen/pretendran sempre els ‘annexionadors’.


Trobava una noticia que confirmava la meva hipotesis :
http://www.elperiodico.cat/ca/sants-montjuic/20150512/un-collegi-que-es-va-gestar-en-un-ajuntament-4179860

Curiosament no s’esmenta aquest ús escolar en la fitxa de Patrimoni Gencat :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40361

Ni al Cercador Patrimoni Arquitectònic de l’ajuntament de Barcelona :
http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1655&id.districte=03

A l’edifici hi treballaven al llarg dels anys entre altres :

Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932) Arquitecte 1908 - 1915

Ubald Iranzo Eiras (Barcelona, 1854 -1923) Arquitecte 1908 - 1915

Joan Vallhonrat Marcet (1875-1937) Forja

Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883 - ídem, 1963 ) Decorador

Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona 1861 - 1914) , Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 1867-1931) Vitrallers

Jaume Arderiu SALVADÓ ( Bellvís – Lleida 1951 ) Arquitecte 2001

Tomàs Morató I PASALODOS ( Barcelona 1955 ) Arquitecte 2001

Els edificis escolars no acostumen a rebre la qualificació de ‘monuments’; l’explicació es molt senzilla, els poders públics es feien càrrec molt tardament – i a contracor – d’aquesta ‘competència’ que havia desenvolupat amb eficàcia l’església catòlica apostòlica i romana, i possiblement ho feien amb càracter ‘defensiu’ per estalviar-se mals majors en el futur. Recordeu que quan s’ha decidit retallar, no s’ha seguit la tècnica per tenir l’escala neta, començar a escombrar/retallar des de dalt, sinó que contràriament s’han tocat - i es continuen tocant – els drets socials més bàsics, l’educació, la sanitat, la cultura, l’atenció als més desfavorits,..., sempre convé fer memòria,oi?.

Per cert teniu dades biogràfiques del mestre i escriptor Miquel Bleach; cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,...?.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1883/08/25/pagina-1/34685967/pdf.html?search=Miguel%20Bleach
Ens agradarà rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 15 d’agost de 2017

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Havíem dinat a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps el Xavier, la Montserrat, la Maria Jesús i l’Antonio, Santa Coloma de Queralt com li succeïa Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), almenys a mi, en té el cor robat :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/santa%20coloma%20de%20queralt/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

Abans de tornar cap al Vallès en arribàvem a l'església de Santa Maria de Bell-lloc, ubicada al sud de la vila de Santa Coloma de Queralt, encara que dins del perímetre del nucli urbà, davant de la façana retrataria al Xavier i la Montserrat.


Patrimoni Gencat ens diu que l a construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca.

L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister. Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior.

L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada. És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells. L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal. Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen el fust de les columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep. Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar.

Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag.


Fons Salvany. “Biblioteca de Catalunya”

Destaca també la imatge gòtica de Santa Maria de Bell-lloc tallada en fusta.


La primera noticia de l’edifici data del 1220, al testar Arnau de Timor fa una deixa al convent.

A finals del segle XIII s’hi va establir una comunitat de donats passant, finalment, a dependre de l’orde de la Mercè per cessió expressa de Pere Queralt durant la meitat del segle XIV.

Els mercenaris s’hi estigueren des del 1335, aproximadament, fins a la desamortització del 1835 quan el convent fou incendiat i només va restar sencera l’església.

Entorn a la capella s’hi van anar bastint diverses dependències conventuals que es van conservar fins els anys 30 del segle XX aproximadament, quan van començar a ser enterrades indiscriminadament.

A finals del segle XIII; la comunitat l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè.

Els mercedaris van instal•lar-s'hi definitivament el 1335, i hi habitaren fins el 1835, que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República

Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976.

L'any 2009, dins del Programa Romànic Obert de la Fundació "La Caixa", es van rehabilitar les cobertes de l'església i es va fer un seguiment arqueològic que va permetre documentar diferents estructures.

El Mapa de Recursos Culturals de la Diputació Provincial de Tarragona descriu així l’església : edifici d’una sola nau, amb àbsis a la capçalera semicircular, en origen. Uns segles més tard s’hi va afegir encara una capella barroca, avui sagristia. Al segle XIV es va substituir el presbiteri per una capella de planta quadrada i volta de creueria simple,de tipus cistercenc. Capella lateral quadrada i volta de creueria del segle XV. L’església és coberta per una volta de creueria en dos trams. Els suports dels nervis són unes pilastres adossades en el mur, en les quals hi ha dues columnes lateral i una central que reben directament l’empremta dels arcs. Els capitells de la part superior de les columnes no tenen cap mena de decoració. L’aparell és tallat regularment i col•locat a la manera isòdoma. Conserva una bella portalada romànica, de l’escola lleidatana (1230). És d’arc de mig punt i capçalada. S’hi poden veure dibuixades representacions religioses, d’adoració dels reis, a la Mare de Déu. També es poden veure escuts heràldics, ornaments mitològics i de pecat. Al timpà hi ha la figura de l’Epifania i una possible Anunciació. Aquesta escena ve completada per altres dues que apareixen a la part superior dels brancals externs del portal (sota la línia d’impostes): els tres reis d’orient dialogant amb Herodes i l’àngel anunciant el camí a la Santa Família durant la Fugida a Egipte. La façana primitiva era més alta. El campanar d’espadanya que tenia fou destruït durant la guerra civil[*]. A l’interior hi ha algunes mènsules gòtiques esculpides. Com a elements ornamentals posseeix la creu de terme gòtica de la Font de Canelles.

[*] El terme ‘ Guerra Civil’ el ‘naturalitzaven’ els militars que s’havien aixecat contra el govern LEGÍTÍM de la II República a les ordres del general Franco. El terme ‘ Cruzada’ li devem al Cardenal Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), Primat d’Espanya, que perdia el favor del dictador – i potser la vida – en demanar ‘moderació’ amb els vençuts al Dictador.
https://evangelizadorasdelosapostoles.wordpress.com/2017/07/05/la-carta-de-los-obispos-espanoles-que-incomodo-el-vaticano/

El sepulcre gòtic de Pere V de Queralt i la Alamanda de Rocabertí (segle XIV), que va esculpir Pere Aguilar de Lleida, i en va fer els acabats Esteban de Burgos. Sepulcre doble, exempt, en alabastre. Tapa a dues vessant, amb un jacent tallat en alt relleu a cada cantó, i la imatge de pedra de Santa Maria, feta per un autor local.

Us recomano la lectura d'aquest enllaç : http://www.raco.cat/index.php/Dart/article/view/100053/150835

Santa Coloma de Queralt, la Conca de Barbera, la Segarra,.., son indrets propers extremadament bonics i acollidors, que esperen la vostra visita.

dilluns, 14 d’agost de 2017

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS DE LA MASIA DE CLAPERS AL VEINAT DE SANT JOAN, AL TERME DE SANTA MARIA D’OLÓ, EL MOIANÈS. CATALUNYA

Un foc forestal ens portava fins al menjador de casa les imatges de Sant Joan d’Oló, competint amb les ‘tradicionals’ tragèdies de l’estiu; l’odissea sovint mortal dels que fugen de la guerra i la misèria de l’Àfrica; les xarlotades del ‘camarada’ Trump; la crueltat del turc, Recep Tayyip Erdoğan i/o del seu homònim Maduro; el silenci aclaparador de la justícia del REINO DE ESPAÑA en qüestions de corrupció – la justícia penal en un ESTADO DE DERECHO no descansa mai - , que contrasta amb l’activitat frenètica del mal dit TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ,...

Llegia a : https://www.decolonies.com/casadecolonies/els-clapers

La Masia Els Clapers es va construir al segle XVII.

Quan al topònim el diccionari català valència balear li atorga el significat ‘munt de pedres en el camp’, el refranyer català ens diu «de pedra en pedra es fa un claper»

L’havíem visitat l’any 2008 :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/09/torrespaia-la-careta-cal-cases-els.html

al llarg dels anys des del http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ es pot dir que descrivíem fil per randa el patrimoni històric i cultural de Santa Maria d’Oló i el seu terme, com ho faríem amb la resta de poblacions de la comarca del Moianès.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida ens remet sempre ‘ als dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; cal recordar que el sàtrapa mora ‘oficialment’ a Madrid el 20 de novembre de 1975, passats llargament més de 40 anys, l’argument és manifestament groller i per emprar un llenguatge ‘políticament correcte’ fals.

Quan a la descripció tècnica us adreço a la pàgina 19 de 156 del Catàleg de Masies de Santa Maria d’Oló

http://www.olo.cat/data/actuacions/2402110303_annex1fitxes.pdf


Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges del interior de la capella de la Mare de Déu dels Dolors de Clapers, i per descomptat com sempre, les vostres aportacions.

diumenge, 13 d’agost de 2017

COL•LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA. SARRIÀ. BARCELONA

Llegia a patrimoni Gencat que l 'any 1892 un desacord entre l'Ajuntament de Manresa i el col•legi internat ignasià establert a la capital del Bages, provocà que els jesuïtes haguessin de desallotjar l'edifici municipal llogat en què s'hostatjaven . Aquell mateix any, la Companyia adquirí la finca Gardenyes de Sarrià, que constava d'una casa i extensos jardins, per tal de traslladar-hi el seu col•legi internat. L'edifici actual fou dissenyat per l'arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) i fou construït entre 1893 i 1896, essent inaugurat, inacabat, el 3 de desembre de 1895. En conjunt, es tracta de l'edifici escolar més representatiu d'entre els que la burgesia barcelonina construí a la falda del Tibidabo en abandonar l'Eixample, seguint els corrents higienistes. L'edifici acollí infants interns en edat escolar fins que, a partir de 1905, també incorporà alumnes migpensionistes i externs.

L'any 1914 el col•legi internat fou clausurat i l'edifici passà a allotjar el Col•legi Màxim, per a jesuïtes en període de formació en Filosofia i Teologia. Durant aquesta nova etapa l'edifici de Martorell va ser completat entre els anys 1915 i 1926.

L'any 1916, el Laboratorio Químico del Ebro, fundat pel pare Eduard Vitòria a Roquetes (Baix Ebre), es traslladà al col•legi de Sarrià, adoptant el nom d'Institut Químic de Sarrià.

A partir de 1927 l'edifici tornà a allotjar el col•legi internat, incorporant, també, una secció d'estudis de Batxillerat. Llavors, els alumnes interns passaren a ser la minoria.

Durant la II República, i com a conseqüència del decret d'expulsió dels Jesuïtes, la Generalitat confiscà l'edifici, que funcionà com escola pública fins el final de la Guerra Civil. Per suplir el seu col•legi, els Jesuïtes obriren l'Acadèmia Ramon Llull i l'Acadèmia Margenat, que també serien confiscades.

L'any 1939 els Jesuïtes recuperaren el col•legi, que reprengué la seva activitat habitual fins que, l'any 1949, el Col•legi Màxim abandonà l'edifici, degut al creixement del seu alumnat. A partir de llavors el Sant Ignasi funcionà exclusivament com a centre escolar i, l'octubre de 1959, es construí un gimnàs nou i una piscina per als alumnes.

L'any 1992, en ocasió dels Jocs Olímpics, el col•legi albergà el Camp Internacional de la Joventut, el que portà a la remodel•lació de les instal•lacions esportives i d'esbarjo cobertes i a l'aire lliure. En l'actualitat, el Col•legi de Sant Ignasi, acull alumnes d'educació infantil, d'ensenyament primari i secundari obligatori, batxillerat i estudis professionals.

Ubicat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, el Col•legi de Sant Ignasi de Loiola es troba en una àmplia parcel•la delimitada pel Carrer de Margenat, la Via Augusta i els carrers del General Vives i d'Anglí. El seu accés principal es realitza des del Carrer de Carrasco i Formiguera. Es tracta d'un edifici aïllat al bell mig d'un bast jardí en el que s'hi edificaren, posteriorment, construccions annexes.

La planta del col•legi es regeix per una estricta simetria, amb diversos cossos al voltant de dos claustres, formant una "T" invertida. Al voltant dels claustres s'hi disposaren les habitacions i les aules dels interns i el cos central que els separa allotja l'escala principal, la capella i el saló d'actes. L'estructura en alçat de l'edifici comprèn semisoterrani, planta baixa, dues plantes i golfes sota coberta a doble vessant. La parcel•la posterior acull els pavellons d'educació infantil i primària i de l’ Institut Químic de Sarrià (afrontat a la Via Augusta), així com dos camps de futbol, dos camps de futbol sala, sis camps de bàsquet i una pista d'atletisme. L'edifici principal recull alguns models estètics propis de l'arquitectura anglesa de l'època dels Tudor, inspirant-se tangencialment en els "colleges" britànics.

La façana recull l'estricta composició simètrica de la planta, amb un cos central dissenyat com un mur-cortina de finestrals i vitralls, coronat per una torre central i amb una cuculla a l'extrem meridional de la façana, no havent estat mai conclosa la seva bessona de l'extrem septentrional. Les façanes presenten els elements portants i els emmarcaments de les obertures acabats en maó rogenc, mentre que els paraments presenten un aplacat de pedra en forma de paredat comú, tot creant una bicromia de gran plasticitat. Totes les obertures de la façana presenten forma d'arcs escarsers, a excepció de les ogives de maó que s'obren en la segona planta dels cossos laterals i del cos central. El cos central acull l'accés principal a l'edifici, configurat per un pòrtic de tres arcs escarsers de pedra recolzats sobre pilars vuitavats de capitell neo-gòtic vegetal. Les dovelles clau d'aquests arcs presenten els escuts caironats de la Companyia de Jesús i de Loiola. Sobre aquest pòrtic hi reposa un transparent mur-crotina de dos pisos d'alçada que s'obre al jardí per mitjà de grans finestrals rebaixats ornats amb traceria ogival de pedra. El cos central queda coronat per un conjunt de pinacles que emmarquen la imatge en pedra de Sant Ignasi de Loiola i dos medallons amb l'acrònim "AM" de l'Ave Maria. Per damunt d'aquest cos central hi sobresurt una gran torre de planta quadrangular flanquejat per quatre torrelles vuitavades que contenen les escales de cargol que dónen accés al cim de la torre. Aquestes torrelles es presenten perforades amb espitlleres i son coronades per cuculles cobertes amb escates de ceràmica vidrada multicolor. Els pavellons laterals es presenten coronats amb teulades de quatre vertents acabades amb el mateix material. El cos meridional presenta les finestres de les golfes amb un potent emmarcament de pedra coronat per un gablet de regust gotitzant. A les cantonades, dues torres de planta quadrada sobresurten de la línia de cornisament, però només la torre meridional fou conclosa amb una alta cuculla vuitavada coberta amb escates de ceràmica vidrada multicolor.


Fotografia Bob masters

El vestíbul principal, al que s'accedeix des del pòrtic, és un ampli espai que conté l'escala principal flanquejada, a banda i banda, pels accessos a la capella i al saló d'actes. L'arrencada de l'escala principal es presenta emmarcada per un segon pòrtic de voluminosos pilars vuitavats de pedra i arcs de maó al sardinell. En aquest espai es conserven els forjats, els terres i els arrimadors originals.

La Capella - de la que ens agradarà tenir noticia de la seva advocació a l'email coneixercatalunya@gmail.com - , a la que s'accedeix per mitjà de tres portes ogivals de pedra, conserva la pràctica totalitat dels seus elements originals. Es tracta d'un gran espai de planta rectangular amb un cor sobreelevat que conté l'orgue i una capçalera plana flanquejada per una crugia d'arcs ogivals. Els murs de la capella estan ornats amb un fals presbiteri de traceria pètria i de marbre rosat i llurs rosasses superiors, inscrites dins d'ogives. L'espai queda cobert per un potent forjat de fusta ornat amb cassetons i rosasses de fusta sostingut per semivoltes amb nervadures que es reuneixen en les diverses pilastres de secció polilobular adossades als murs. El resultat és un dels espais més ricament ornamentat del conjunt, desplegant amb mestria gran quantitat de solucions estètiques provinents de la tradició gòtica britànica.


Fotografia Bob masters

El Saló d'Actes, al que també s'accedeix per mitjà de tres portes, consisteix en un espai de planta rectangular amb una tribuna volada que recorre els seus murs i amb un escenari al fons. La sala conserva els mosaics de noia originals, així com els seus arrimadors de fustes nobles i els domassos amb insígnies jesuítiques que cobreixen els murs. La tribuna, tancada amb una rica barana de llautó, se sosté sobre columnes de marbre rosat que floten sobre mènsules de pedra adossades al mur. L'escenari, consistent en una tarima de fusta noble, queda flanquejat per dues fornícules gotitzants amb escultures al•legòriques referents a l'educació catòlica. L'espai queda cobert per un ric enteixinat de fusta cassetonat i amb talla neogòtica.


Fotografia Bob masters

Havia retratat la porta d’accés al mal dit ‘castell’ del mas Oller, ara ‘Oller del Mas’ al Bages, que corresponia a un centre escolar ‘CENTRO DE ENSEÑANZA PRIVADA Nº 219’ , les meves indagacions concloïen que la porta pertanyia a un edifici situat per la zona dels carrers Angli i Passeig de la Bonanova. Reitero la petició de col•laboració per tal d’aclarir la seva procedència a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Fotografia de l'Antonio Mora Vergés

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/un-retol-del-feixisme-com-pista.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/del-mas-oller-loller-del-mas.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/05/on-era-el-centro-de-ensenanza-primaria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/la-capella-de-sant-camil-de-lellis-de.html

Gràcies a la tasca ‘eficient’ duta a terme en els llarguíssim període la dictadura franquista – que en molts aspectes sembla continuar activa – a Catalunya patim una ‘desinformació’ del patrimoni històric i cultural que ens situa al nivell dels països del III món, o del mateix REINO DE ESPAÑA.