dilluns, 17 de juliol del 2017

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE SERÓ. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El castell de Seró, apareix citat per primer cop el 1133, tot i que el llinatge anomenat Seró ja apareix citat al final del segle XI, amb Ramon de Seró (1094).

No se'n coneixen més detalls fins el segle XVI, quan es trobaria sota domini dels Alentorn i d'aquests passà als Pinós, marquesos de Barberà des del 1702, que en conservaren la senyoria fins al segle XIX

El conjunt fortificat de Seró es troba ubicat a la part més elevada de Seró, petit nucli agregat d'Artesa de Segre. El conjunt es troba format pel castell i pel portal i les restes de muralles perimetrals. A la part més encimbellada de la vila s'hi localitza un casalot barroc aïllat, edificat on hi hauria hagut el castell original medieval; en canvi, els trams de muralla conservats i el portal es troben entre mitgeres, formant part de les cases actuals de la vila.


El casal del segle XVIII és un edifici quadrangular de planta baixa, dos pisos i golfes, molt alterat per notables refaccions i que actualment no sembla estar en ús.A llevant i a prop es documenta un pany de muralla sense connexió amb el casalot que podria correspondre's amb les antigues restes del castell. Destaca la porta parcialment adovellada amb arc rebaixat que presenta un blasó sobre les dovelles, la peça del blasó és l'ampit de la finestra encerclada de carreus encoixinats. Per sobre la clau s'hi observa un escut, on hi ha una figura humana a cada costat emmarcant les més petites centrals coronades pel ràfec inferior de la finestra. L'aparell constructiu de l'edifici és molt heterogeni, amb grans carreus regulars i altres de mitjans ben escairats i regulars, inclòs amb alguns encoixinats. La teulada és a doble vessant, amb teula àrab. La façana oposada compta amb una obertura moderna, possiblement una porta de servei, al costat de la qual neix un mur sense continuïtat amb un aparell arcaic i que es correspondria amb una part del casalot del que no en coneixem dades.

El portal de la vila antiga de Seró presenta arc carpanell construït amb dovelles regulars. A la cara interior de l'arc no s'observen acabats ni trets arquitectònics perquè els murs són arrebossats. El tram central està cobert de bigues de fusta que formen el forjat de la primera planta d'una casa.

Per últim, els trams de muralla perimetral del nucli originari de Seró s'observen només esporàdicament ja que es troben visibles només en panys puntuals. Es tracta de paraments regulars que presenten grans blocs escairats a les parts baixes i de carreus mitjans a mida que es guanya alçada, lligats amb morter de calç groguenc. Crida l'atenció la presència a prop del castell d'una mena de torre baixa que sembla completament creada ex novo i que forma part d'una casa particular.

Tot i alguns trams de mur conservats del que podria ser el castell medieval a llevant, prop de l'església parroquial de Santa Maria de Seró, actualment es localitza només el casalot modern al cim del turó de Seró, construït el 1723.

Quan al topònim trobava al diccionari català valència balear, SERO m. grafia antiga de cero, ‘cérvol’. Sots los arbres hi hauia cabirols, seros, gatzeles, Llull Gentil 6

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa que el topònim s’originaa en el període de domini dels sarrains, i té un significat ‘falca, clavilla ‘ .

No trobava cap esser humà al que preguntar-lo on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!