dimarts, 18 d’abril de 2017

SANT SADURNÍ DE VILAFRESER. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges d l'església del nucli de Vilafreser dedicada a Sant Sadurní, ara al terme de Vilademuls a la comarca del Pla de l’Estany.

Patrimoni Gencat diu que es troba esmentada en documents del segle XI, l'any 1058 fou restituïda al Bisbe de Girona per la Comtessa Ermessenda.

El 1698 era lloc reial.

Quan a la descripció – lacònica - explica que és d'origen romànic del segle XIII. Antigament hi havia hagut una graonada d'accés a l'església avui desapareguda.


Al costat sud de l‘església hi havia hagut un antic cementiri, també al costat de l'entrada es fa esment de l'existència d'una llosa sepulcral.

No existeix curiosament per :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vilademuls&page=1

La pàgina de l’Ajuntament http://www.vilademuls.cat/el-municipi/vilafreser/ ho amplia un xic ; l’església primitiva va caure per l’acció dels terratrèmols de la primera meitat del segle XV, concretament dels anys 1427 i 1428 els quals van destruir, entre altres edificis, l’església del monestir de Banyoles i van afectar particularment la zona d’aquesta població i dels seus voltants; l’actual absis va ser construït el segle XVIII. Sobre la llinda de la porta d’entrada a la capella del Santíssim hi ha la següent inscripció: “ANY 1734 OBRERS DESPRES DE RENART ERAN GRAU Y PUIG, DOCTR BONY RECTR AUTEM”; és a dir: “Any 1734. Obrers desprès de Renart eren Grau i Puig. I el Rector era el Doctor Bony”.
L’estat actual de l’interior del temple es deu a la restauració realitzada pels feligresos sota el guiatge del seu rector, Mn. Modest Prats i Domingo (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1936 - Girona, 29 de març de 2014), l’any 1980. Abans, el paviment era molt deteriorat i les parets, enguixades. Es van netejar els murs, es va pintar el sostre i es va pavimentar el sòl. Ara apareix un recinte auster, agradable i acollidor.


L’actual Capella del Santíssim, era un local de mals endreços. En la restauració es va disposar de la forma actual.

La Imatge de Sant Sadurní, el patró de la parròquia, és posterior a l’any 1939.

Antigament, a l’absis hi havia un retaule barroc dedicat al Sant, construït els anys 1755 al 1769; destruït en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Sant Sadurní va cristianitzar amb la seva predicació la ciutat de Tolosa (França) on, segons la tradició, va morir màrtir l’any 251; el seu culte es va estendre a Espanya en l’època visigòtica i el seu nom figurava en tots els calendaris mossàrabs


Al veïnat de Viella, limitada a l'oest pel camí que va de les Olives a Vilafreser, i al sud per l'església de Sant Pere de Viella, hi ha la casa de José de Quadras y Veiret, II barón de Quadras, que la rebia pel casament amb María del Pilar de Camps y de Casanova, filla de Carlos de Camps y de Olzinelles (Gerona, 1860 - San Sebastián, 1939), II marqués de Camps.

De Sant Pere de Viella llegia ; hi havia una capella romànica, la primera referència de la qual és de l’any 1276.

Tenia uns deu metres de llargària i uns cinc d’amplària. La portada era dovellada amb doble arc, l’absis, semicircular i la volta, apuntada. Davant la façana hi havia una escalinata i un petit cementiri. A sobre, s’aixecava un campanar d’espadanya amb dos finestrals. Les persones que el 1920 tenien 10 anys, no recorden que s’hi fes cap aplec, ni tan sols que s’hi celebrés la santa Missa; sinó només que els veïns s’hi reunien alguna vegada per resar el Rosari. En aquelles dates, era totalment abandonada i, uns anys més tard, va caure el tram de volta mes a prop del presbiteri.

L’hereva del baró de Quadras, Juana de Quadras y de Camps (nascuda l’any 1931), III baronessa de Quadras , resident a Sevilla, a la qual va correspondre la finca, va fer-la enderrocar totalment l’any 1991 i en va vendre les pedres de més valor a un senyor d’ Hostalric; les altres romanen al mateix lloc cobertes d’herbes i de bardisses.

Ens agradaria rebre una imatge d'aquella església o de les actuals runes a l'email coneixercatalunya@gmail.com

D’ençà de la mort del sàtrapa, s’ha fet POC O RES, per part de les Administracions públiques, Diputacions, Consells Comarcals, Generalitat,..., per ‘refer’ la documentació històric i/o artístic de Catalunya, delmat greument durant la dictadura franquista.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , recordeu sempre que Catalunya NOMÉS ens té a nosaltres.