dissabte, 8 d’abril de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DE MERAVELLA. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA

Ens endinsàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés per les terres del ‘ forat negre’ de Catalunya

Ens aturàvem a Meravella, nom que deriva etimològicament del llatí mirabĭlĭa, ‘coses admirables’.

L’església parroquial, advocada a Santa Magdalena té unes dimensions petites. La seva planta és/era quasi quadrada. La façana, tota de pedra de carreus, té una porta d'accés a l'interior adovellada amb arc de mig punt i al costat esquerre hi a una altra finestra. La part superior hi ha una cornisa amb decoració i a la part central una espadanya, amb arc apuntat , sense campana i al damunt d'aquesta una creu. La teulada és de doble vessant. Una part d'aquesta capella estava arrebossada, en alguns llocs però, l’arrebossat, com la teulada ja ha caigut, o està a punt de caure.




És certament ‘admirable’ la desídia de les administracions publiques, catalanes, castellanes i àdhuc europees, així com de l’església catòlica apostòlica i romana.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com, també de l’església de la Mare de Déu del Carme de Claret, i la de la Verge del Pilar de la Canosa, ambdós, com Meravella, al terme d’Oliola.

En demanaré imatges anteriors a la seva quasi ruïna al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Quan al topònim Oliola, demanava el diccionari etimològic de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), i em deien a la biblioteca de Castellar del Vallès, que per indicació de la Diputació de Barcelona estan fent un espurgo. Em temo el pitjor.