divendres, 7 d’abril de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SAVALLÀ DEL COMTAT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); la Generalitat de Catalunya en el curt període de la II República Española, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, van desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns d’aquells edificis tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions Catalanes, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Joan Altimís Santacana, alcalde de Savallà del Comtat, em confirmava que l’escola pública havia estat a l’actual edifici de l’Ajuntament.


L’experiència – tenim recollides més1100 escoles – em diu que és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Pel que fa al castell de Savallà fou una de les residències senyorials més importants de la comarca. Amb elements de períodes anteriors, l’edifici fou bastit principalment a la fi del segle XV i al segle XVI —ho palesen els seus finestrals del gòtic florit i renaixentistes— i fou residència habitual dels Boixadors i després comtes de Savallà, fins al segle XVII. Amb l’abandó per part dels comtes, el castell palau s’anà degradant progressivament i sofrí, a més, greus desperfectes durant les guerres carlines del segle XIX (els veïns del poble foren obligats a portar feixos de llenya per cremar el castell).

L’any 1876, el Excmo. Sr. Don Fernando Felipe Basilio de Rocavertí Boxadors Chaves Messía Aragón Anglesola Pax y de Orcau, por la gracia de Dios, vizconde de Rocavertí, conde de Perelada y de Savallà, varón y marqués de Anglesola, y señor de Requesens, y de las varonías de Valmoll, de Navata, de Villademuls, de San Lorenzo de la Muga, de Llers, de Terrades, de Darnius, de Santa Leocadia de Esterri, y de las villas del Madexal y Castroverde, juez conservador perpetuo de la Universidad de Salamanca, grande de España y gentilhombre de Cámara con exercicio de S. M. [ està escrit en llengua castellana, perquè com diu ‘ el rei mentider ‘ https://www.youtube.com/watch?v=QACAShjAT40

s’emportà diversos elements procedents de l’antic castell de Savallà, com la galeria i alguns finestrals, per a restaurar el seu palau de Peralada.

Amb tot, al començament del segle XX hom encara podia distingir diverses parts de l’estructura del vell castell de Savallà, malgrat que resten avui encara algunes parts del mur i de les dues torres que flanquejaren el recinte emmurallat.

Des de l’any 1982 s’hi han dut a terme treballs de consolidació de les restes.


A la banda de ponent, i al costat del camí per on s’accedia a la residència, hi hagué una petita església dedicada a sant Sebastià, documentada al començament del segle XVI, de la que en demanarem imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

No disposa Savallà del Comtat d’un Catàleg de Patrimoni en línia, pensem únicament que per raons econòmiques.

Les actuals Administracions públiques catalanes superiors, Consell comarcal, Diputació, Generalitat, haurien de fer-se càrrec d’aquesta tasca de documentar el patrimoni històric i/o artístic existent en els municipis que no compten amb la força demogràfica i/o econòmica suficient.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com