dimecres, 15 de març de 2017

IN MEMORIAM DE LA PARROQUIA DE SANT ESTEVE DE CAULÈS. ARA ERMITA DE SANTA SUSANNA. VIDRERES. LA SELVA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’ara ermita de Caulès de Vidreres, el temple fou església parroquial fins el 27 de febrer de 1448, quan el bisbe de Girona, Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457), uní aquesta parròquia, de la qual restava un sol veí, amb la més pròxima que era la de Vidreres.

L’església primer va estar dedicada a Sant Esteve i a partir del segle XIX a Santa Susanna. L’edifici està format per una nau rectangular capçada a la part de llevant per un absis trapezial, en un distribució típicament preromànica, així l’origen de l’església se situa en el segle X. A la banda de tramuntana hi ha una capella i una sagristia, afegides posteriorment


L’any 1835 es va acabar la capella lateral dedicada a la Verge del Roser per voluntat testamentària de Josep Mundet, terratinent de la zona pròxima a Caulès. Les obres les va fer el mestre de cases Joan Güell i va costar 259 lliures.

El 1964 es va restaurar la façana, el teulat i el cementiri. El preu de les obres fou de 130 mil pessetes.

Per les seves característiques s’ha relacionat amb l’Església de Sant Marcel de Flaçà, al Conflent, construïda al finals del segle X i principis de l’XI.

Edifici de planta rectangular i en planta baixa cobert a dues aigües a laterals situat en un turonet al qual s’accedeix per mitjà d’unes escales. Té una capçalera en forma de trapezi de tipus preromànic , una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i, al costat septentrional, una capella i una sagristia afegits.


La façana, l’única part arrebossada, té una porta rectangular emmarcada de pedra de Girona i un òcul de rajol. Les pedres cantoneres, de granit, no estan cobertes d’arrebossat.

El seu petit interior està enguixat i consta d’un cor amb balconada de fusta a la part occidental, d’unes escales d’accés, de la petita capella lateral i de restes de mobiliari religiós i litúrgic en mal estat (bancs, imatges, altars...).



Escultura de Santa Susana. Fotografia de Caparrós, X.; Serrano, M.2005

L’exterior és de pedra vista menys la façana, reformada el segle XIX. Conserva tres contraforts al costat meridional i un al costat septentrional. Un dels elements més antics, a part de l’absis i les parets mestres, és la finestra tapada del lateral meridional. El sostre té un campanar de cadireta amb dues obertures de mig punt i cap campana, al qual s’accedeix recolzant una escala i amb uns graons efectuats en un dels contraforts.

A la part meridional del temple s’aixeca un aterrassament que contenia el cementiri, que va estar en funcionament fins a finals del segle XX, quan es van traslladar les restes al cementiri nou de Vidreres, a causa de les nombroses profanacions.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com