dimarts, 28 de febrer del 2017

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP. L’ALDEA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

M’aturava a retratar l’Església de Sant Josep, situada a tocar del traçat de la carretera N-340, a l'Hostal dels Alls, al terme de l’Aldea, a l’Ebre jussà. La desviació del tràfic per la carretera que voreja l’Aldea, ha sumit aquest indret en la més absoluta de les misèries.


Edifici inaugurat el 1969, es tracta d'una església de planta circular on hi destaca la façana amb un voladís sostingut per dues bigues, coberta amb una atrevida volta parabòlica ovoide i campanar exempt, projectada per V. Tolós i J. Sans, tècnics dels que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement, i del nom propi i ambdós cognoms.

Rebia un email del Xavier Tolós Petrus, també arquitecte, en el que em deia ;

Hola

En relació a l’església de Sant Josep de l’Aldea, escrit de 09-11-2015.

Els arquitectes redactors i directors de l’obra van ser:

Victori Tolós Michavila ( L’Aldea, Tarragona, 17.07.1932 )

Juan Ramon Sans Segarra  ( 
 Barcelona, 11 de Novembre de 1940 + Barcelona, 10 d'agost de 1989 ) 

Salutacions

La filla del Juan Ramon Sans Segarra, Mònica Sans Duran , també arquitecta em facilitava les dades de naixement i traspàs del seu pare, 

La construcció es troba al mig d'una illa de cases, pel que només és visible la façana frontal. Aquesta presenta un voladís aguantat per dues bigues disposades verticalment. Al costat dret s'hi troba un campanar format per quatre bigues.

Per sobre del voladís queda un espai recte de perfil el•líptic sobre el qual hi ha una creu feta en gelosia. S'hi pot accedir a través de tres portes, la del mig més alta i ampla que les laterals. L'interior és de planta el•líptica trencada als extrems i la coberta de volta el•líptica, decorada en obra vista.

Aconseguia una vista parcial del interior amb la CANON IXUS


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

dilluns, 27 de febrer del 2017

IN MEMORIAM DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DEL MAR. CALONGE. L’EMPORDANET.

La Nicole Rodríguez té un veritable tresor a la seva pàgina :

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=1890942761148687&set=a.1772421376334160.1073742001.100006989435116&type=3&theater


Vista general del Collet. Sant Antoni de Calonge, 1929 Antoni Gallardo i Garriga AFCEC


Havíem publicat l’any 2011 una crònica del Feliu Añaños i Masllovet en la que s’afirma l’advocació de la capella a Sant Antoni.



De la lectura del excel•lent treball de l’ Arxivera de la comunitat monàstica de Sant Daniel de Girona, la Germana, Rosalia Samsó: http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/viewFile/272268/360472


S’infereix que des de 1360 hi havia un altar de Sant Antoni:


"Havent la Senyora Raimunda de Valmanya, Priora del Monestir de Santa Maria de Mar suplicat a l’Il•lustríssim Senyor Bisbe de Gerona, Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) de poder en la Iglésia de dit Monestir construir un altar baix invocació de St. Antoni; lo Senyor Vicari General de dit Senyor Bisbe concedí llicència per a fer-lo i construir-lo en lloc idòneo i decent, ab la condició emperò, que davant dit altar havia perpètuament i de continuo fer cremar una llàntia i dit altar adornar de tovalles, creu, missal i paraments sacerdotals. Consta de dita llicència amb acte fet en Gerona, als 23 desembre de 136
0"


Un document de l’any 1666 ens dóna un detall que no podem passar per alt. L’any 1662 Magí Batlle i Mascort, negociant de Palamós, descendent d’Anton Mascort, va vendre diverses possessions, entre les quals hi havia la casa i capella de Santa Maria del Mar, a Pere Gallart, i ara, passats quatre anys de la venda, li fa algunes concessions.


Se’n conserva l’acta notarial, que, entre altres coses, diu que Pere Gallart ha de pagar un determinat cens a la priora del monestir i comunitat de Santa Maria del Mar, “nunch nuncupatus Almus Antonius.” I, més avall, en un altre fragment de la mateixa acta, escrit en català: “I així mateix és pactat que tots los censos... que per raó del meu mas anomenat Sant Antoni, del qual avui vós, etc". No sabem si hi ha alguna dada més antiga que anomeni Sant Antoni el lloc on estigué situat el priorat de Santa Maria del Mar; si no se n ’ha trobat cap opino que el seu fonament l’hem d’anar a buscar en aquell altar dedicat al sant el llunyà 1360


En un document turístic es fa referència a l’ermita de Santa Maria del Collet



Faig costat a la tesis de que defensa l’advocació de Santa Maria del Mar, llevat sempre de trobar millors arguments que ho desmenteixin.

La Maria Plana, en feia arribar  un parell de fotografies  del Collet de Sant Antoni de Calonge.










Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 



diumenge, 26 de febrer del 2017

LA CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE CAN BRUSTENGA. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Joaquim Brustenga Etxauri, m’havia honorat amb l’obsequi de la història novel•lada dels Brustenga de Santa Eulàlia de Ronçana ‘DEL DANUBI AL TENES’ ,que llegia àvidament en una revolada.

Quan li agraïa la finesa, li demanava imatges de la Capella de la Immaculada Concepció, que manava construir Francesc Brustenga Torres, que lliurava l’ànima al senyor sense poder veure-la acabada.


Sant Isidre Llaurador i Sant Josep de Copertino, son copatrons de la Capella.



Trobava uns Goigs a :
https://mariatoldra.wordpress.com/2016/12/11/els-goigs-a-la-concepcio-immaculada-de-maria-i-el-seu-devot-ramon-llull-i-2/


La masia del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana Can Brustenga va publicar uns senzills i bonics Goigs a llaor de Maria Immaculada que es venera a la capella de la casa pairal Brustenga a Santa Eulàlia de Ronsana, amb lletra del polígraf Enric Cubas i Oliver (1866-1950) i una partitura del musicòleg Francesc de Paula Baldelló i Benosa (1887-1977) impresa al revers. L’entrada feia: “Puix sou Verge Immaculada / regina celestial / sigueu la nostra advocada / i lliureu-nos de tot mal” L’estrofa sisena cantava:

Ramon Llull, Bonaventura,
Duns Scot, Francesc d’Assis,
en lloar-vos, Verge, pura,
amb el mot seu voladís
us exalcen destriada
del pecat de tot mortal


No porten peu d’impremta.

Havia dedicat anys enrere un post a aquesta casa :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/05/can-brustenga-de-santa-eulalia-de.html

Espero tenir properament l’ocasió de veure i ‘viure’ la casa i la capella.

dissabte, 25 de febrer del 2017

ERMITA DE SANTA LLÚCIA (ABANS SANT MIQUEL DE SOLANS). LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ, GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’ermita romànica, advocada actualment a Santa Llúcia, que es troba a uns quatre quilòmetres del poble de la Jonquera, a la comarca de l’Empordà sobirà .

L'accés al temple es fa pel mur meridional on hi ha la portalada formada per tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà.


Patrimoni Gencat ens diu que és un temple de grans dimensions que consta de una sola nau i absis semicircular amb coberta a dues aigües.


Reprodueixo de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=La+jONQUERA&page=4&pos=36

Església de planta de nau única, coberta per volta apuntada, amb absis semicircular.

La porta d'entrada, a migdia, consta de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà. En aquest mateix mur s'hi obren dues finestres de doble esqueixada amb guardapols decorat amb dents de serra. L'aparell és de carreus de pedra granítica molt ben escairats. A la façana occidental s'alça el campanar de cadireta, amb una única obertura.
Les notícies més antigues, amb el nom de Sant Miquel, són del segle X.

Tenim notícies que esmentan l'"Ecclesia Sancti Michaelis" com a temple pertanyent a l'alou de Solans, que en 947 era propietat del Monestir de Sant Pere de Rodes. El segle XIII diversos documents l'anomenen Sant Miquel de Solans. Fins el segle XIV fou parròquia; l'any 1362, la titularitat va passar a l'actual església de Santa Maria de la Jonquera.


Fotografia de Marta Lloret . 2009

Durant el segle XVIII es converteix en una ermita, dedicada a Sant Miquel i Santa Llúcia, i s'hi duen a terme algunes reformes.


Actualment és un lloc de picnic

divendres, 24 de febrer del 2017

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DELS SANTS GERVÀS I PROTÀS DE LA TORRE DE TAMÚRCIA. TREMP. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Francesc Arrachea em deixava un comentari al facebook ; TINDRIA INFORMACIO O FOTOS ANTIGUES DE L`ERMITA DE SANT GERVÀS PROP DEL CAMÍ D'ADONS A TORRE DE TAMURCIA PEL PAS DEL PERTÚS...?

El poble de la Torre de Tamúrcia pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Antigament, el 19 de juny se celebrava l'aplec de sant Girvàs, amb un romiatge des dels pobles de la Terreta fins a l'ermita de sant Gervàs i sant Protàs , dels segles XVII - XIX , que es troba enlairada en els vessants meridionals de la Serra de sant Gervàs. Aquest aplec esdevenia l'autèntica Festa Major de la Terreta.

La concentració/integració/ ‘manu militari’ a les darreries de la dictadura franquista al terme de Tremp, suposava de facto, la pèrdua irremissible de la petita història de TOTS AQUESTS POBLES , més enllà dels discursos de la ‘racionalització administrativa’, en les fusions/concentracions/integracions SEMPRE, SEMPRE, hi ha voluntat política d’anorrear les voluntats ‘particulars’ que a criteri dels centralistes van contra la UNIDAD DE DESTINO EN LO UNIVERSAL, que llevat d’ells ningú ha entès mai que vol dir.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau, de petites dimensions, pintada de blanc. La façana principal té accés a través d'una porta d'arc de mig punt amb brancals de pedra, sobre de la qual s'identifica un òcul circular i una finestra sota teulada. Em el flanc occidental són visibles antigues obertures i el cos rectangular d'una capella lateral. El seu interior conserva pintures murals.


Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) imatges d’aquest edifici de l’època en que s’hi duien a terme els aplecs.


Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, una fotografia del Josep Sansalvador Castellet, datada el 8-VIII-1998, de l'interior de l’ ermita de Sant Girvàs de la Torre de Tamúrcia (Tremp), a la comarca del Pallars Jussà

dijous, 23 de febrer del 2017

EL PUIG DE LES TORRETES. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de les runes espoliades que hi ha al Puig de les Torretes.
Reprodueixo de la pàgina 181 de 480 de
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Torre de planta circular afegida a un edifici rectangular de dos pisos; el conjunt és molt ruïnós.


La torre no conserva el remat superior i presenta grans esquerdes; s’hi manté una volta semiesfèrica de pedra morterada. EL mur es dreça actualment en una alçada irregular, d'uns 7 metres com a màxim.


Del casalot se n’han arrencat les pedres escairades de les obertures i de les cantonades; l’interior és molt enrunat.

Hi ha testimonis d’un inici d’obres furtives fetes modernament amb bigues de formigó.

La construcció que es pot datar als segles XVII-XVIII ,és de pedres sense treballar lligades amb morter.

La seva situació enlairada al cim d’un turó i en un extrem de Palafrugell, permet endevinar que la mal dita ‘Torre dels Moros’* rebia les senyals de perill emeses per les torres de Sant Sebastià de La Guarda i de Calella. Aquests avisos es transmetien des d’ací no sols a la vila sinó també a la majoria dels masos escampats pel terme i a algunes poblacions veïnes.

A : http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2012/06/la-torre-dels-moros.html
En podeu llegir un text més aprofundit i aclaridor.

Patrimoni Gencat publica una informació del insuficient.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1287

No va merèixer l’ interès de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palafrugell&page=8

Tampoc del Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Palafrugell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

Quatre dades per una reflexió, al cens de 1515 Palafrugell tenia 108 focs, que a l’any 1553 eren 213, el mot foc, tenia el sentit de casa i/o edifici habitat; aquest sistema s’utilitzava bàsicament per fer el càlcul dels diners a cobrar, encara que indirectament s'utilitza també per estudiar la població històrica. Antigament, es comptaven els "focs" o llars, i es calculava que cada llar tenia entre quatre i set membres.

Els números semblen indicar-nos que no va ser tant ‘terrible’ el setge dels corsaris.

Hom pensa que la Torre del Puig de les Torretes, tenia exclusivament funcions de guaita i bada, i que la seva importància va declinar amb la caiguda de l’activitat corsària.

Palafrugell va poder comprovar el 20 de juliol de 1638 , dia de Santa Margarida, que el veritable perill, ve del centre i en alguna ocasió del Nord, i no serveixen per evitar-lo les torres i/o fortificacions litorals.

*La referència als ‘moros’ és molt comú en tota mena d’edificis i àdhuc de tombes i/o enterraments, i fins de coves naturals, i respon al mal costum de referir-se al ‘temps dels moros’, quan no es coneix la data en que es va fer l’obra i/o l’ús.

http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/La-Cova-dels-Moros-del-Cogul/225.aspx

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_dels_Moros_(Vilanant)

Potser som una Nació – a mi m’agradaria creure-m’ho – NO som però, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que somniava Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)

dimecres, 22 de febrer del 2017

CAPELLA DE SANT QUINTI. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes bellíssimes fotografies de l’ aïllada església de Sant Quintí, situada al bell mig de la plana de la vall d'en Bas, prop del veïnat de Can Trona.



Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una nau rectangular i absis carrat, cobert amb volta de canó, orientat a llevant. La part original romànica de l'absis presenta dues obertures de doble esqueixada i un parament fet amb carreus perfectament tallats. La nau va ser allargada pel costat de ponent i molt alterada en la reforma del segle XVIII i és coberta amb voltes de llunetes.

L'any 1980 es va fer l'última restauració que va permetre la recuperació de la part antiga romànica, fins aleshores destinada a sagristia. Cal destacar el petit campanar d'espadanya d'un sol ull que s'alça sobre la portalada d'arc de mig punt coberta per una desafortunada teuladeta moderna.

La primera notícia és datada l'any 998 en una butlla expedida pel Papa Gregori V on es nomena com a depenent del monestir de Sant Genís de Besalú.

Vora l'any 1000, Bernat Tallaferro, comte de Besalú, feia donació al monestir de Santa Maria de Besalú de l'alou i l'església de Sant Quintí.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII consta documentalment que la feligresia era formada tan sols pel Mercadal.
Fou església parroquial i consta que tenia cementiri i fonts baptismals. A finals del segle XVI presentava un estat de conservació força dolent i el 1633 el bisbe de Girona Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563 — Tortosa, 1663), va manar que es reparés la teulada.

El nomenament del rector el feia el prior de Santa Maria de Besalú, si bé en donava possessió el bisbe de Girona. Normalment, els rectors residien fora de la parròquia, la qual cosa també es donava el 1722 quan el bisbe Josep Taverner va manar que el rector passés a residir-hi.

L’any 1766 el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), va suprimir la parròquia que prengué la condició de capella i quedà unida com sufragània a la parròquia de Sant Esteve de Bas.

L'estiu de 1980 es feren obres de restauració a l'església que van suposar eliminar la sagristia que havia estat ubicada en la part de la capçalera de l'edifici.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans, ‘’posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

dimarts, 21 de febrer del 2017

LA MARINEDA. CALELLA DE PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la Marineda al carrer Punta d'en Blanc, 23, de Calella de Palafrugell.

No en trobava cap referència a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=B%C3%A0scara&page=3&pos=22

a la pàgina 260 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Llegia, edificis de grans dimensions, voltats d’extens jardí-bosc, limitat pel traç del Camí de Ronda. La casa és al sector de llevant de la finca. Diferents cossos de volum divers. El principal alt i massís, quadrangular i de tres plantes; teulat a quatre vents. Al nord s’enlaira una torre quadrada, de quatre plantes i coberta de piràmide.


L’entrada a migdia precedida de pòrtic cobert. A llevant cos adossat d’una planta amb terrassa a sobre que té una glorieta d’obra i, més endavant, un pavelló d’arc de mig punt o rectangulars. A la darrera planta galeries d’arquets correguts, sobre columnetes de tipologia idèntica a les obertures bífores del darrer pis de la torre. Façanes estucades i encalcinades; decoració de ceràmica vidrada verda en els remats. interior amb àmplies estances i gran espai de l’escala. El jardí clos amb tanca i murs de contenció fets amb blocs de granit, integrant-se amb els afloraments rocosos del litoral.


L’extens jardí integra la vegetació natural del lloc, sobretot la pineda. Conserva conjunts arboris molt notables per l’envelliment.

Ha estat però, reduït i modificat per la construcció successiva d’altres edificis dins la finca, com el de tipus “masia” que es troba al sector de ponent o un pavelló en forma de proa de vaixell al nord-est, sobre el passeig. D’altres de més recents, també a llevant i a migdia són els que més han contribuït a malmetre espais en origen enjardinats.

Creada per a residència d’estiueig de la familia Barris, importants industrials suro-tapers de Palafrugell, concretament per Joan Vergés i Barris ( 1873 + 1914) , que fou alcalde de la vila i destacà com a poeta. La finca passà posteriorment a mans de la família Martí, de Barcelona, la qual remodelà el jardí, segons projecte de Joan Mirambell y Ferran (1892-1983) i ha anat construint els altre edificis escampats pel seu extens espai.

http://www.revistadegirona.cat/recursos/2007/0245_074.pdf

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, ens agradarà com sempre tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan a la destrucció de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, s’ha fet una feina extraordinària seguint les instruccions del ‘Régimen’; dissortadament d’ençà de 1978, NO S’HA FET per part de les ‘institucions democràtiques’ un semblant esforç per recuperar tot el que s’ha perdut. La qualitat de ‘demòcrata’ només es pot demostrar amb fets.

dilluns, 20 de febrer del 2017

SANT JOAQUIM D’OLIVARS. SANT JULIÀ DE RAMIS. GIRONÈS

El Joan Dalmau Juscafresa s’arribava fins al veïnat d’Olivars situat al nord del nucli urbà de Sant Julià de Ramis, format per diferents masies: Cal Frare, Cal Carreres, Can Font, Can Martí, Cal Sereno i l'ermita de Sant Joaquim.

A http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21791

L’edifici religiós el situen al terme de Sant Julià de Ramis, i el descriuen així ; edifici d'una sola nau, de volta de canó, ara enfonsada, i absis semicircular.


L'entrada és a l'oest i la llinda de la porta és bisellada i té una data inscrita (1633). A sobre hi ha un òcul de dues peces i dos incisions circulars de decoració i restes de l'Ave Maria. Clou la façana un campanar d'espadanya de dos forats, del qual només queden els pilars. Sembla que antigament la façana era a solana i ara hi ha un esbornac. La façana nord té tres contraforts posteriors.


L'interior té el sostre enfonsat i l'absis mig tapat pel pedruscall. Al costat de la façana nord hi ha dos arcs de punt rodó, així com restes de l'arrencada de la volta i d'una cornisa. Molta vegetació també. A l'absis hi ha restes de l'arrencada de la volta i d'una cornisa, així com forats on hi podia haver un baldaquí.


Està realitzada amb carreus irregulars i de diferents materials. Hi ha restes romanes a l'absis (tegulae).

L’edifici ha estat objecte de tota mena d’actes d’incívics, i adhuc d’espoli d’algunes de les seves pedres, actualment està encerclat, no tant per evitar que continuí el vandalisme, com perquè ningú que vulgui contemplar-lo prengui mal.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) imatges antigues d’aquesta església. Destruir és una feina tan senzilla !

El Joan Dalmau Juscafresa, em deixava un missatge al facebook; segons el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya es dins el terme de Sant Julià de Ramis i no de Medinyà.

Sant Julià de Ramis, no els considera 'un lloc d'interès'.

L’església de Girona començava a retornar al poble el que és del poble, i ho feia com pertoca, modificant la titularitat dominical dels edificis, amb l’única reserva de poder celebrar funcions litúrgiques, si algun dia, els fidels poden oblidar com se’ls va trair – per garantir-se una “nomina” de l’estat,  i els beneficis socials que això comporta -, no és cert allò “ de que més va tard que mai” com bé deia l’Ermessenda de Valrà, m’agrada però, que sigui l’església de Girona, l’església catalana, la primera en fer aquest reconeixement. Déu els hi tindrà present.    

diumenge, 19 de febrer del 2017

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS DE L’ASIL D’ANCIANS DE PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa, em feia arribar fotografies del interior de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil d’Ancians de Palafrugell.

Llegia que l’Esteve Casadevall i Pareres deixava l’any 1897 deixà els seus bens per fundar un asil d’ancians. Havia de ser regentat per les Germanes dels Ancians Desemparats, congregació que havia estat fundada 25 anys abans per Teresa de Jesús Jornet (Aitona, Lleida , 9 de gener de 1843 - Liria, Valencia, 26 de agost de 1897) Fou beatificada el 27 de abril de 1958 pel Sant Pare , Pío XII y canonitzada por Pau VI el 27 de gener de 1974.

L’asil començà amb una casa modesta que acollia 7 ancians. Molt aviat es construí la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor, així com de l’edifici que també s’anà ampliant.





La capella no té la consideració de BCIL [ bé cultural d’interès local ], se’n fa esment ‘0biter dicta’ a la pàgina 141 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Fem una crida a TOTS els palafrugellencs perquè s’afegeixin a la recerca de la ‘petita història’ del patrimoni col•lectiu, a l’email coneixercatalunya@gmail.com dissortadament avui hi ha sectors que consideren un ‘especial mèrit’ l’absoluta ignorància en aquesta matèria.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un email en el que em deia; he anat a l'arxiu a buscar informació de qui va fer la capella de l'asil de Palafrugell i he trobat que el 22-9-1899 es va ficar la primera pedra,el 13-9-1899 es va demanar permís a l'ajuntament,el mestre d'obres va ser en Baldomer Brias Torrent ,t'adjunto plànol,el 27-10-1890 es va fer la benedicció, també hi algo publicat dintre la col•lecció Quaderns de Palafrugell De Palafrugell a América pàgina 143-145 (adjunto copia) a l'arxiu també hi ha un petit llibre que es va publicar arrel del I centenari de l'asil, no està però escanejat,també hi ha publicat alguna cosa a la publicació Nou Palafrugell concretament al número 100 del 31-10-1997


Des de l’1 d’abril de 1939 s’ha fet una feina excel•lent en la ‘destrucció’ i/o ‘confusió’ de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, el fair play obliga a felicitar a TOTS els que s’afegien a aquella iniciativa miserable; a Catalunya sortosament comptem amb persones com el Joan Dalmau Juscafresa, que esmerça temps i esforços en corregit aquell crim execrable.

dissabte, 18 de febrer del 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ORFES, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . VILADEMULS. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’església parroquial d’Orfes, al terme de Vilademuls, a la comarca del Pla de l’Estany, advocada l'Assumpció de la Marededéu, maldita  Santa Maria, per la nefasta influència de la llengua castellana,  de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici del segle XVIII – fet amb els diners d’Amèrica – del que ens diu patrimoni Gencat ; estructurat en una sola nau, amb diverses capelles laterals obertes en els murs.


La façana principal presenta un portal amb pedra amb els brancals formant pilastres estriades. La llinda forma tres cossos sobreposats amb frontó partit al damunt, amb una fornícula rematada amb un altre frontó amb la data de 1765. el campanar és de planta quadrangular amb coberta piramidal i balustrada en el perímetre.

Originàriament hi havia una església romànica que devia ser del segle XII o principis del XIII. La primera notícia d'un temple en aquest lloc és de l'any 1279, referida als delmes.

Al segle XIV ja era parròquia.

A la pàgina de l’ajuntament de Vilademuls trobava : http://www.vilademuls.cat/el-municipi/orfes/

L’església i la parròquia de Santa Maria d’Orfes apareixen esmentades el 1146. En els nomenclàtors des del 1362 fins el segle XVII figura com una parròquia de l’ardiaconat de Besalú. La façana és la part més sumptuosa i decorada de l’església. La portada és construïda amb pedra calcària amb els brancals de pilastres estriats. La llinda forma tres cossos sobreposats i sobre d’ells s’eleva un frontó d’entaulament sortint. A la part central s’obre una fornícula rematada per un altre frontó acabat amb ventall, al centre del qual hi ha la data 1765. Fou construïda entre els anys 1762 al 1771, uns 15 anys abans que la de Galliners. Antigament hi hagué una església romànica, de la qual procedeixen, segons l’opinió més comuna, el forrellat i el picaporta de ferro forjat que hi ha a la porta actual. L’any 1975 es va traslladar el cementiri, que era situat davant l’església, i la superfície que ocupava es va convertir en la plaça actual

Calaixera de la sagristia. És de fusta de noguer amb treballs de relleu. Es va salvar de la crema gràcies a l’ interès del poble,  en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC de la II República, - els vencedors batejarien aquella acció criminal com a Guerra Civil i fins com a CRUZADA - 


 El campanar, de planta quadrangular, és airós i esvelt. Cada un dels quatre angles superiors és rematat amb una esfera. La piràmide tetragonal amb què era coronat va ser abatuda per un llamp el 26 de juny de 1976. El rellotge, que ara no funciona, fou col•locat el 1856.

Interior. L’edifici pertany a la segona meitat del segle XVIII. Consta d’una sola nau amb diverses capelles laterals obertes als murs, amb tribunes a la part superior. Pràcticament és igual que la de Galliners i ambdues vénen a ser una reproducció proporcional de la del monestir de Banyoles. Entrant a l’esquerra hi ha l’anomenada capella fonda o dels Dolors, que tenia accés a l’exterior, i que durant un temps -al voltant de l’any 1945- va ser adaptada per fer-hi sessions de teatre, essent rector mossèn Francesc Vallmajor.

La imatge de la Marededéu Assumpta presideix el temple, del qual és la titular. Procedeix dels tallers d’imatgeria d’Olot i és posterior a l’any 1939.


A la primera capella de l’entrada a l’esquerra hi ha la imatge de sant Antoni de Pàdua. És de fusta policromada, d’estil barroc, obra d’un artista popular del segle XVII-XVIII.

No en tenen dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=vilademuls&page=1

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

  Que la Marededéu     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

divendres, 17 de febrer del 2017

ESGLÉSIA I CASTELL DE SANT MARTÍ DEL FAR D’EMPORDÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la façana de l’església de Sant Martí del Far, un bell edifici romànic fortificat que no ha sofert gaires modificacions.


Reprodueixo de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=El+far&page=2&pos=13

L'Església apareix documentada en els segles XIII i XIV.

L’any 1229 hi ha notícia de l’homenatge retut al bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) , per part de R.de Fallines i G.Alió per raó de part del delme de Sant Martí del Far.

Temple de nau única amb absis de planta rectangular. La volta de la nau és apuntada i seguida igual que la del presbiteri. L'arc triomfal, igualment apuntat, se sosté per columnes semicilíndriques adossades.

Totes les façanes presenten fileres de carreus ben tallats, col.locats amb cura. A llevant, la façana presenta unes interessants gàrgoles amb forma de lleons. També s’endevina un antic rellotge de sol, que posseeix el gnòmon. La portalada de la façana principal és de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. La porta presenta decoració de ferro forjat de tipus romànic (el forrellat duu la data de 1692), amb ferradures (en al•lusió a Sant Martí). Al costat d’aquesta porta hi ha una petita làpida amb inscripció gòtica del segle XIV.

Al centre de la façana hi ha una gran finestra de doble biaix, amb dos arcs de mig punt en degradació resseguits per un fris de dents de serra. Damunt d’aquesta façana s'alça el campanar de cadireta. Està format per tres grosses i sòlides pilastres que es clouen en dues arcades de mig punt. És coronat per una corsera, sostinguda per nou mènsules.
Els murs laterals de la nau presenten elements defensius que corresponen a una etapa posterior a la de l'absis i la portalada.

Al costat de llevant hi ha un petit espai de terreny que antigament devia ser el cementiri. Actualment és un petit jardí que forma una terrassa o mirador. La sagristia es va afegir posteriorment.


Foto del interior de Jacob Casquete. 2009

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la façana del castell del Far d’Empordà , bastir pel comte Ponç-Hug d'Empúries el 1294, del que només se'n conserven restes del recinte. El tram millor conservat és un tram atalussat que delimita l'església de Sant Martí del Far per la part meridional, amb 38 metres de llargària. Aquest mur està construït amb pedruscall sense treballar exceptuant l'aparell de la part superior de la cantonada a on els carreus són escairats i col•locats ordenadament. Aquest gira cap al nord-est en un altre tram del qual se'n conserven 17 metres.


Dels edificis que acollien les escoles publiques, no se’n troba cap referència a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Empord%C3%A0#Far_d.27Empord.C3.A0.2C_el

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=El+far

Sortosament l’ ESTER BARTOLOMÉ , en el seu magnífic treball “Origen i evolució de l’escola del Far d’Empordà” , deixa clar que elsfarencs ja sabien llegir i escriure, molt abans de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franc contra el govern LEGÍTIM de la II República.

En la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista necessitem a TOTS els catalans, sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades de les escoles on anaven els vostres pares, avis o besavis, tenim el temps, i les ‘Administracions democràtiques catalanes’ en contra.

dijous, 16 de febrer del 2017

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA LESTONNAC DE CARDEDEU ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. FARINERA ‘ LA DOLORES’. VALLÈS ORIENTAL.


El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , al que devem un bon nombre de ‘troballes’ d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, em feia arriba una imatge de l’edifici que havia acollit la primera ESCOLA LESTONNAC DE CARDEDEU
http://www.santamariacardedeu.com/index2.php?cat=maria

La primera comunitat es va establir a Cardedeu l'any 1919 a l'edifici de la que havia estat la Farinera, “La Dolores”. Allà estigué instal•lada l'escola fins l'any 1941.


No teníem cap dada ni del promotor, ni de l’autor d’aquest edifici, d’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Seguidament la comunitat i l'escola es traslladaren al Mas del Pla, on es continuà la seva tasca, ampliant els nivells de formació, Parvulari i estudis de Batxillerat Elemental, que suspengué a partir de l'any 1968. El Col•legi deixà d'impartir els estudis d'Ensenyança Primària l'any 1976 i el Parvulari continuà fins el 1995. Durant tots aquests anys molta gent de Cardedeu ha estat formada a les seves aules.

Actualment la Comunitat està formada per germanes que per la seva edat o salut no poden realitzar tasques docents. Des la realitat pròpia se senten obertes i implicades en les necessitats del món, de l'Església, de la parròquia i de la vila. La pregària, l'acollida de persones i grups i l'animació de les antigues alumnes constitueixen elements d'una presència que crea relació propera i d'amistat tota vegada que participen activament en la vida de la parròquia i de la vila.

Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans, estimem en uns 3000 el nombre d’edificis escolars existents abans de la dictadura franquista, en tenim poc menys de 1100 a https://issuu.com/1coneixercatalunya , l’administració local - la que hauria de tenir particular cura d’aquesta tasca - salvant algunes honroses excepcions ens ha fallat estrepitosament. Parleu als pares, avis, besavis, i demaneu-los on era l’escola pública, privada i/o confessional a la seva infantessa, i ens ho feu saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE L'ERMITA DE SANT NICOLAU DE BOÍ?. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde, publicava un fotografia datada a l’octubre 2016 de l’ermita de Sant Nicolau de Boï, que NO FORMA part de la relació de MONUMENTS d’aquell terme.


Llegia que es controvertit, que aquesta església sigui romànica, bàsicament perquè no apareix entre les monografies de la Catalunya romànica. Entenc que allò que no està catalogat com a romànic per Catalunya Romànica, no tant sols NO ÈS ROMÀNIC, sinó que clarament NO EXISTEIX, recordo almenys una església NO CATALOGADA en aquella obra, Sant Pere de Vilanova, que TOTHOM – imagino que fins la mateixa Catalunya Romànica – admet que ho és.

La descripció, feta amb bona voluntat, ens diu que Sant Nicolau de Boí és una ermita d'una sola nau i absis, situada al terme de la Vall de Boí, just a l'entrada de la zona interna del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per la Vall de Sant Nicolau, a la que dóna nom , Pertany al territori de Boí, inclòs en l'antic terme municipal de Barruera.

Està en bon estat, i pel seu aïllament normalment sols està oberta el primer diumenge de juliol, quan els habitants de Boí fan un aplec i un dinar a l'ermita.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com totes les dades històriques que es tinguin de Sant Nicolau de Boí

El Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) em deixa un comentari al facebook :

apareix citada al ‘Inventari d'esglésies’ del Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930)

Vicenç Buron i Llorens (desembre del 1912 - juny del 2001) la inclou com ‘ romànica’ en el seu llibre "Esglésies romàniques catalanes. Guia"


Rebia una imatge des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), foto Josep Sansalvador Castellet – 12-VIII-1996 -, Capella de Sant Nicolau, Boí (La Vall de Boí), Situada a uns 600 metres de l’estany Llebreta , al Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Alta Ribagorça

dimecres, 15 de febrer del 2017

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES DE LA SELVA DE MAR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Trobava al municipi de la Selva de Mar a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=josep+claret&denominacio=&adreca=&poblacio=Selva+de+Mar&page=1&pos=1

Curiosament és l’únic edifici que apareix en aquesta entrada, malgrat que d’ençà de l’'any 1787 es va independitzar del municipi del Port de la Selva, per privilegi de Vila Reial concedit per Carles III, el rei que assolia reconeixement universal, per ser el que duia a terme la primera operació especulativa-urbanística obligant – sobretot a les ciutats – a treure els fossars del costat de les esglésies, alliberant així grans parcel•les de terreny que passaven a ser de domini reial. Encara avui s’explica a Europa allò ‘ dels efluvis’ que sortien dels cementiris, criteri científic, que pesa com una llosa damunt el col•lectiu que treballa en recerca, i que condiciona més que els ‘toreros’ i ‘ manolas’ la desconsideració que manifesten pel REINO DE ESPAÑA arreu del món

Situat a l'inici del nucli urbà de la població, a la banda dreta de la carretera que porta a la Selva de Mar des del Port de la Selva, l’autoria de l’edifici s’adjudica a Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) ,
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=37724
ens agradarà rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Edifici de planta rectangular amb un annex, amb coberta de teula àrab a quatre vessants. Les façanes exteriors estan revestides de blanc. Les obertures a les diferents sales són de secció rectangular, sense emmarcaments de cap mena, el mateix succeeix amb les portes. La façana principal, que dóna pas a l'accés al centre, presenta quatre grans obertures en finestrals i emmarcat de fusteria blava.

El centre està envoltat d'un gran pati i zona d'esbarjo.

Aquestes escoles foren construïdes per la Generalitat de Catalunya en el breu miratge de llibertat democràtica que va suposar el govern de la II República.

A data de 25 de febrer de 1933, sota el mandat de l'alcalde Antoni Climent, queda registrada la sessió extraordinària del Consistori on s'acordà començar a realitzar tots el tràmits burocràtics oportuns. A la sessió del dia 10 de novembre de 1935 presidida pel mateix l'alcalde, aquest anuncia que les escoles estan finalment acabades.

Emplaçades a l'entrada del poble, a la banda dreta, representaven durant molts anys l'exponent cultural més important de la població, cosa que honora el Consistori d'aquella època, regit pel batlle Antoni Climent, car no escatimà esforços per tal d'aconseguir la seva construcció.

Recentment, s'ha format el Centre Cultural i d'esbarjo "Les Escoles", que té la seu en el mateix edifici.



Fotografia de Jacob Casquete. 2008

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA, recentment en resposta a una petició feta a varies marques d’automòbils perquè ens fessin d’espònsor , ens responien NEGATIVAMENT, Catalunya és un lloc ideal per a vendre vehicles, tothom però, té por quan se’ls planteja una iniciativa que es pot interpretar com a col•laboracionisme en contra dels interessos del REINO DE ESPAÑA - per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dimarts, 14 de febrer del 2017

SANTA ANNA DELS SOLA. PEDRAFITA. RUBIÓ. L’ANOIA. CATALUNYA

Llegia a la pàgina de l’Ajuntament de Rubío que La capella de Santa Anna, formava part d’un ‘Hospital ‘ , denominació que es donava a l'edat mitjana a les institucions que tenien entre les seves funcions acollir als pelegrins i a les persones que necessitaven qualsevol atenció, consta que estava construït abans del segle XIII.

Sembla del tot versemblant i lògic , atesa la seva ubicació al costat de d’aleshores ancestral i transitada via de comunicació carenera que descendeix des de l'altiplà de Calaf fins a la Conca d'Òdena.

La capella de Santa Anna, apareix documentada des de 1470, té doncs un probable origen romànic, consta que fou totalment reformada en el segle XVIII transformant-la en una capella associada a un mas important, el de Pedrafita que substituí l'antic hospital de pelegrins , i al ensems de desenvolupar l’activitat agrícola, feia d'hostal.

Llegia també – sense cap aclariment i/o ampliació – que la capella de Santa Anna de Pedrafita , fou un punt bàsic per a la resistència igualadina, durant la guerra de la Independència.

La capella continua com a propietat de la família que la feia aixecar, malgrat la resta de la casa de Pedrafita, i algunes terres annexes han estat venudes.

Us deixo un enllaç als usos ‘actuals’ de la casa, que tornen curiosament als seus orígens d’Hostal i/o Hospital, encara que actualment NOMÉS per ciutadans amb recursos.

Si s’accentua aquesta Sola, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercataunya@gmail.com



Es feien treballs per assegurar l’estabilitat de la llinda, quan visitàvem la capella, i tenia ocasió de recollir una imatge de Santa Anna, mare de Verge Maria.

Rebia un email des de Buenos Aires, a la República Argentina, en el que l’ Alejandro Solà Torres, em deia;

Si, el Solà del dintel de la ermita es, muy probablemente, Jacint Solà, ocupante por entonces de la masía. Los Solà - antepasados míos - vivieron allí desde comienzos del Siglo XVI, según se infiere del capbreu de Rubió de 1752-1755.

Els camins del Senyor son inescrutables.

dilluns, 13 de febrer del 2017

TRESORS DE SORDS. EL PONT MEDIEVAL, EL COMUNIDOR I L’ESGLESIA DE SANT ESTEVE. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el pont medieval de Sords, al terme de Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que els seus tres arcs són construïts amb carreus de mida regular. Els dos arcs laterals, més petits, són parcialment cegats. Alguns fragments d'aquest pont foren reconstruïts amb formigó, que resulta ben visible.


El pont medieval queda avui en un costat de la nova via, que mena fins a l’església de Sant Esteve, que conserva un curiós comunidor, que exerceix alhora com accés i tancament del recinte del fossar parroquial i el temple.


Quan al topònim, al diccionari Català Valencia Balear trobava : A la sorda o A les sordes: sense fer remor, sense dir res, procurant passar inadvertit. Des del pont aquesta és la sensació que us trametrà el Terri, topònim que com Ter, hom defensa que és d'origen preromà, i que vindria a ser una forma diminutiva de riu, rieró, rierol, rierany, flum,....
http://www.raco.cat/index.php/treballsscgeografia/article/viewFile/221176/301981

Per aquest any 2017, els catalans haurien d’assumir el compromís de ‘posar en valor’ algun element del patrimoni històric i/o artístic, s’inclouen aquí masies, ponts, castells, escoles, edificis medievals, modernistes, ermites, capelles, esglésies,..., i allò que a vosaltres us sembli d’interès.

Catalunya us ho agrairà

diumenge, 12 de febrer del 2017

LA CASA JOAN BOFILL GIRALT DE PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes bellíssimes imatges de Can Bofill o de Ca l’Ambrós , al carrer de Sant Sebastià, 15, de Palafrugell.

En català Can implica alhora que reconeixement i respecte, una clara distància social, parlem d’una propietat que pertany una persona i/o família, amb la que no tenim ‘tracte social’; Cal, ben al contrari no pressuposa la qualitat de propietari de la persona i/o família – tampoc l’exclou - , amb la que hi ha un tracte d’amistat i/o de relació. Can s’acostuma més en entorns rurals, i Cal en entorns urbans.

Reprodueixo de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, estructurada en tres crugies. Les obertures de la planta baixa i les dues finestres del primer pis, a cada costat de la tribuna, són d’arcs tudor, mentre que les de la darrera planta tenen mènsules de quart de cercle. L’esmentada tribuna és l’element destacat, que emfatitza aquesta façana, centrant-la. Les seves altes vidrieres estan separades per columnes i capitells; al cim, s'hi forma un balcó, a l’alçada del segon pis, amb baranes de forja i gàrgoles angulars, a més d’altres detalls ornamentals. A l’interior destaca l’escalinata que configura la distribució espacial; s’hi han conservat força bé els compartiments i altres elements originals. Cal remarcar la façana posterior, que dóna a un pati, de molta més simplicitat.



L’acabat dels murs és de remolinat rugós amb ressalts als extrems i a la socolada en la façana principal. El ràfec de teula i rajola és molt prominent.

Ca l’Ambrós” era el renom de la família Bofill, que feu construir la casa.

A l’Arxiu Històric hi ha un primer projecte d'aquesta casa, de 1911, de modificació d’un edifici anterior i que no contempla la construcció de la tribuna (està signat per Joan Bofill, propietari, i Miquel Brias p.o. de “l’albañil” B.Brias).

L’any següent, 1912, es presentà un altre projecte que amb una modificació de la façana en la qual s’afegia la tribuna , Projecte signat per Miquel Mundet “director” de l’obra, i autor també almenys de les conegudes ‘cases Esteve’, al carrer de Pi i Margall, 41-43 i 45-47, que van ser bastides l'any 1906

Patrimoni Gencat ens diu d’aquesta casa ; segons consta en la documentació consultada a l'Arxiu Històric Municipal de Palafrugell, el propietari de la finca, Sr. Joan Bofill i Giralt, fou autoritzat el 14.4.1911 a construir una casa d'acord amb el plànol presentat a l'ajuntament. Segons sembla, no va poder acabar l'obra en el termini concedit de quatre mesos i el 27.12.1912 va demanar permís per concloure-la definitivament i construir un mirador- façana segons plànol adjunt. El director de l'obra va ser Miquel Mundet.

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha dues obertures d'arc conopial als extrems; la de la dreta és la porta d'accés. Al primer pis hi ha una gran tribuna central sostinguda per mènsules amb decoració vegetal; hi són remarcables les gàrgoles amb caps d'animals als extrems de la part superior.


A banda i banda hi ha una finestra decorada amb motius vegetals.


Al segon pis hi ha cinc obertures d'arc mixtilini, tres de les quals ocupen l'espai superior de la tribuna, que fa de balcó protegit per una barana de ferro. El coronament és amb cornisa de maó i teula. La coberta és de teula, a dues vessants.

Els catalans hem de recordar en tot moment que , QUI PERD ELS SEUS ORÍGENS, PERD LA SEVA IDENTITAT.

dissabte, 11 de febrer del 2017

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE SANTES CREUS. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Camp sobirà de Tarragona i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives als edificis on s'impartia l'ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven on era l’escola del poble de Santes Creus, que retratava des de l’ombra dels xiprers del pati del Palau de l’Abat.



Em deien que hi ha avui encara una llar d’infants al mateix edifici.


Havia retratat :

L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DEL PLA DE MALLEU. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LES POBLES . AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

M’explicaven que l’edifici dels caçadors de l’Albà havia estat l’escola. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Selma – avui despoblada i abandonada – hi havia escoles, si alguna persona en té imatges agrairem que ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les d’ Aiguamúrcia son avui la casa de Turisme Rural, el Xiprer.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 986 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.