dissabte, 28 de gener del 2017

MONESTIR DE LA MARE DE DÉU DEL CAMP. GARRIGUELLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, retratava el monestir benedictí de la Mare de Déu del Camp, al terme de Garriguella, a l’Empordà sobirà.




Llegia a patrimoni Gencat que el bisbe Arnau de Mont-rodon (Mont-rodon, Osona ? + Girona, 21 de novembre de 1348), en el seu breviari escrit el 1345, recollí la llegenda segons la qual Carlemany, després de tenir una visió de la Verge, va derrotar els sarraïns en aquest indret i fundà una església dedicada a Sant Andreu en el mateix lloc on es va produir l'enfrontament.

Malgrat aquesta notícia de caire llegendari, la primera notícia històrica sobre aquest monestir benedictí és de l¡any 1218. L'11 de desembre, el Comte d'Empúries va fer donació al prior de Santa Maria la tercera part del delme de la parròquia de Sant Martí de Baussitges i del domini directe d'un mas de Freixa. Hi ha també notícies del 1314.

Més tard, el priorat es va agregar a l'abadia de Santa Maria de Roses. El 1592 va passar a dependre de Santa Maria d'Amer.

La vida monàstica s'extingí l’any 1835 amb la llei de desamortització de Mendizábal; aquest recurs desesperat del REINO DE ESPAÑA - immers ja en la corrupció política, que esdevindrà endèmica i sistèmica - per obtenir diners, comportarà la major pèrdua patrimonial de la història de la humanitat.

Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez (Chiclana de la Frontera, Cádiz, 25 de febrer de 1790 - Madrid, 3 de novembre de 1853), les ‘males llengües ‘ diuen que es canviava el cognom Méndez, pel de Mendizábal, per amagar l’origen jueu d’aquella família. Dels jueus se’n poden dir moltes coses, està clar però que de ‘tontos’ no en son gens,oi?. La pèrdua del patrimoni històric i/o artístic NOMÉS la patien l’església i les classes més desfavorides, i els pretesos beneficis per a la CORONA eren finalment una enganyifa.

Vers el 1889, uns quants benedictins que no varen poder establir-se a Quermançó, per motius internacionals, demanaren si podien fundar a l'ermita un col•legi de llengües estrangeres, i així fou. Després del tràmits pertinents, s'hi instal•là una comunitat formada per un abat, tres religiosos i un llec.

El 27 de maig de 1993, el Bisbat de Girona va cedir a l'associació Amics de la Tortuga de l'Albera,una part dels terrenys de la finca de l'ermita de la Mare de Déu del Camp, per tal que s'hi pogués instal•lar el Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. Aquest centre ocupa un edifici annex (sembla ser que eren antic estables, però ja rehabilitats) i l'espai exterior que corresponia a zona d'horta (part lateral d'aquest annex i zona que toca amb l'absis de l'ermita). El centre està gestionat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en col•laboració amb el Paratge Natural de l'Albera. El centre compleix també funcions didàctiques.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com