dissabte, 27 de maig de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL RUBIÓ DEL MIG. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Ens arribàvem sota un sol abrusador malgrat trobar-nos encara al mes de Maig de l’any 2017, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins al nucli de Rubió del Mig, al terme de la Foradada, a la comarca de la Noguera, al cor del ‘forat negre’ de Catalunya, volia retratar l'església parroquial advocada a l’Arcàngel Sant Miquel que es troba al costat de la carretera, entre el carrer de Sant Miquel, el fossar des d’on en retratava la façana, i el carrer de les Escoles, d'aquest petit nucli.



Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un temple de planta rectangular d'una nau, orientat de nord-oest a sud-est, amb un immoble adossat a la façana nord-est. La façana principal afronta a llevant i està coronada amb un campanar d'espadanya. A banda i banda hi té adossades dues capelles laterals a manera de transsepte, amb una sagristia a l'angle oest i la capçalera recta. La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal.

L'aparell constructiu denota almenys dues fases de construcció. La part baixa de les façanes està feta a base de carreus més o menys regulars (amb un tènue encoixinat molt erosionat a la façana principal) de gres. Aquests carreus de la banda baixa es troben molt erosionats i afectats pel mal de la pedra. A partir de mitja alçada, des de la setena filada, els carreus són més regulars i polits i lligats amb morter de calç. Encara hi ha una tercera fase que va consistir en la modificació de la volta i l'aixecament de la teulada, circumstància que va obligar a fer créixer la part superior de les façanes laterals i posterior amb obra de carreuons irregulars. Només aquest tram d'aparell irregular es troba arrebossada amb morter de calç.

La façana principal conté l'únic accés en forma de portalada d'arc de mig punt de dovelles, amb la imposta exterior amb una motllura mixta de gola. A sobre de la portalada se situa una fornícula en forma de petxina sobre una motllura semblant a l'anterior. La petxina està flanquejada per un baix relleu que representa dos obeliscs i un frontó triangular. A sobre d'aquesta fornícula hi ha el rosetó, motllurat i amb traceria de pedra. Aquesta façana és coronada amb l'esmentada espadanya, de dos ulls d'arc de mig punt i rematada amb un frontó triangular.

La façana sud-oest conté dos contraforts i la capella lateral esquerra, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la nau central. A l'angle entre el presbiteri i la capella lateral hi ha la sagristia.

Cal dir que hi havia originalment una altra capella lateral a la banda oposada, que actualment està integrada a l'immoble veí.

L'interior està cobert amb una volta de canó que integra tota la nau central. Les capelles laterals (encara que la de la dreta es troba tapiada en estar englobada a l'immoble veí) estan igualment cobertes amb volta. La volta central, de la mateixa manera que la coberta, va ser modificada i elevada.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada

La decoració interior s'adiu amb els cànons renaixentistes i neoclàssics i es considera l'església, tot i l'origen en el segle XVI, un exemple d'art neoclàssic religiós.

Retratava l’edifici de les escoles públiques, que només per excepció es consideren ‘monuments’ al REINO DE ESPAÑA, del que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com la data en que s’aixecava, el seu autor, i quan va deixar de fer la seva funció originaria. Al cens de 1857 Foradada tenia 1.084 habitants, que serien només 570 l’any 1930, que han davallat exponencialment fins als 172 al tancament de l’any 2016.


La Noguera al segle XIX i ara, està sense cap dubte prop de Déu, i massa allunyada de la megalòpolis barcelonina.

No fora desassenyat que de forma col•lectiva TOTS els municipis de la Noguera, col•laboressin per a confegir un Catàleg del Patrimoni Històric i/o Artístic de la comarca, els resultats traduïbles en l’augment de les visites turístiques foren immediats. Escrit queda.

Habitualment faig arribar les meves cròniques als mitjans de comunicació locals, comarcals , provincials i/o d’àmbit català; la nostra tasca consisteix en fer conèixer i ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb aquesta finalitat es permet la còpia, la reproducció total o parcial, i qualsevol citació de forma general, tant a persones, com entitats, com mitjans d’arreu del món.

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL SOCORS D’AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Em costava localitzar la capella de la Mare de Déu dels Socors d’Agramunt, com m’havia costat localitzar el pont-aqüeducte de ferro, que devem a l’enginyer Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916). En un i altre cas, no sabia ‘veure’ – si existeix – cap indicació. Agramunt ha de potenciar – també – el seu patrimoni, fent-ho veurà com s’incrementen alhora les vendes de torrons i xocolata, que son hores d'ara l’únic al•licient per als visitants.

Llegia que la capella fou construïda (segons una llegenda) perquè uns pastors varen trobar la bellíssima imatge de la Mare de Déu dels Socors enmig d'uns matolls a prop del riu Sió. Al seu honor li varen fer aquesta ermita. Durant dos segles i mig fou el punt de trobada dels devots de la patrona, la Verge dels Socors, i marc adient de moltes celebracions religioses festives.


Quan a la descripció ens diu patrimpni Gencat ; edifici rectangular de petites dimensions construït amb paredat comú. La portalada s'hi observa un petit cos amb campanar al vèrtex superior. La porta principal de mig punt està aixoplugada per una coberta a dues aigües de fusta que sobresurt notablement. A dita portalada s'hi accedeix mitjançant quatre graons de pedra. L'interior és de nau única i està cobert per una falsa volta feta amb totxo sobre una imitació de trompes i queda separada de la volta que cobreix l'altar per una arcada de mig punt. A la façana hi ha una inscripció al costat dret de la porta que diu : Fonch posada/ esta primera/ pedra a 6 de/ febrer 1678/ fundada per/ Franch Berenger/. És la primera pedra de la capella.


No s’esmenta que l’edifici patis cap dany durant la rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1876, que s’enduia un pont-aqüeducte de pedra de set ulls, aigües amunt.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.

divendres, 26 de maig de 2017

IN MEMORIAM D’ALGUNS EDIFICIS ESCOLARS DE LLEIDA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l'edifici de l' ajuntament de Foradada, a la comarca de la Noguera, que es troba a la banda nord de la plaça Major de la població, encarada a la façana de l'església de Sant Josep


Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular, d'aproximadament 17 metres per 11 metres , amb la façana principal en el costat llarg que afronta amb la plaça Major, dos pisos i golfes i teulada a doble vessant que desaigua en els costats curts. Està construïda amb maó i arrebossada amb morter de calç.

La façana principal disposa els seus elements de forma simètrica, amb una franja central, lleugerament més avançada que els laterals de la façana, on se situa la porta d'accés principal, i dues finestres, una a cada banda. Al primer pis es disposen dues finestres a la franja central i dos finestrals amb balcó a cada banda i sobre les finestres del primer pis. Totes aquestes obertures estan rematades amb arcs rebaixats. A les golfes s'obren, a la franja central, tres finestres de mida més petita i rematades amb arcs de mig punt. Tota la façana es remata amb una motllura: La part que correspon a la franja central es remata amb un frontó semicircular mentre que les bandes laterals decauen a banda i banda amb un perfil curvilini còncau fins esdevenir planes. En el centre del frontó circular hi ha un rellotge. En conjunt es pot dir que aquesta façana dialoga arquitectònicament amb la façana de l'església de Sant Josep, de perfils curvilinis similars en els laterals mentre que el centre es remata amb un frontó triangular de línies clàssiques. Cal dir que l'edifici de les escoles va ser plantejat a partir d'aquesta església quan es va decidir, a finals del segle XIX, substituir l'església vella per aquest edifici funcional.

Les façanes laterals presenten igualment una disposició simètrica de les obertures, amb tres finestres d'arc rebaixat a la planta baixa i tres finestres rectangulars al primer pis. La façana posterior, amb una balconada de barana de ferro forjat i un total de vuit obertures no disposades simètricament, no té l'elegància de la façana principal.

Actualment l'edifici, després d'haver allotjat l'escola pública durant bona part del segle XX, és la seu de l'ajuntament de Foradada. Sobre la porta principal, un fris rectangular de rajola esmaltada conté la llegenda 'Casa de la Vila' envoltant una creu de Malta i l'escut municipal que representa la roca foradada que dóna nom al poble.

Demanaré a l’Ajuntament ajuntament@foradada.cat les dades de l’autor d’aquest magnífic edifici , faig extensiva la petició urbi et orbe a tothom, persona i/o entitat, catalana o estrangera, que pugui donar-nos al resposta.

Rebia un e.mail des de l’Ajuntament de Foradada a la comarca de la Noguera, en el que en relació a l’autor de l’edifici de les escoles – ara seu de la Casa de la Vila – en diuen ; segons la documentació que tenim, l'autor d'aquest edifici va ser l'arquitecte municipal José M. Font Blanco.

Salutacions

Gemma

En trobava poca informació per la xarxa :
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/FontBlanco/FontBlanco_c.htm
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn.htm

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ a qui dec gratitud eterna per la seva col•laboració constant i desinteressada, em deia que era fill de l’arquitecte August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924)
https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu/afonsbcn/FontCarreras/FontCarreras_c.htm

Enviaré aquestes dades a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, acnoguera.cultura@gencat.cat , on espero trobar col•laboració en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i al que faig des d’aquí ofrena del material recopilat a https://issuu.com/1coneixercatalunya

Lleida té el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic.

Foradada tenia 1084 veïns al cens de 1857, això ens permet suposar que hi havia escola almenys a Foradada, i Rubió, i malgrat no trobar cap esser humà per a preguntar-li aventuro que és molt possible que també a Montsonís n’hi hagués, ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'antiga església romànica de Sant Pere, del segle XI , fou enderrocada a finals del segle XIX i en el seu lloc s'hi va construir l'edifici de l'escola-ajuntament

dijous, 25 de maig de 2017

OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. MAS BELASC I CAPELLA DE SANT MARTÍ.

La baronia d’Oliola, va ser una jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. L’any 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513). Comte de Cardona (1486-1491), després I duc de Cardona (1491-1513), I marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513), i baró d'Entença (1486-1513), que la incorporà al seu patrimoni.

Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.

Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :

M’adreçaven fins a Sant Martí de Belasc, situada darrera del mas d’aquest nom, visible des d’Oliola, com és ‘mal costum’, cap dada mes enllà d’una xifra picada a la pedra damunt la porta de la capella que llevat d’error interpreto com 1849.




Sou pregats de fer-nos arribar més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M'aribava també fins a l'ermita del Sagrat Cor.

Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).

A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.

Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.

Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques

Poc se sap de les vicissituds històriques de Castellblanc, ja que el seu arxiu fou destruït en el segle XIX. No obstant es considera que el seu origen pot ser medieval, atesa l'existència d'una làpida de marbre a l'entrada de l'edifici que commemora que el 1174 Ermengol VI comte d'Urgell atorgà franqueses al lloc de Castellblanc.

Segons algunes fonts, el lloc de Castellblanc fou fidel al comte d'Urgell Jaume el Dissortat en el seu conflicte amb el Trastàmara.

D'època moderna se sap que pertangué a les famílies Camats, Albareda i Civit de Motes, tots ells vassalls dels ducs de Cardona. Per les dates inscrites a les portalades, es possible que el gruix de l'obra i el seu aspecte fortificat corresponguin al segle XVII. Després, en el segle XIX es van fer modificacions que n'alteraren l'aspecte general. Actualment pertany a una família barcelonina.

De la capella, probablement també bastida en el segle XVII, se sap que s'hi va celebrar el casament de la pubilla de la casa Albareda amb un membre de la família noble Civit de Motes, que inaugurà el llinatge d'aquest cognom i el títol de baró de Castellblanc, que perdurà fins el segle XX. Actualment només s'hi celebren actes religiosos puntuals.

Quan a la descripció; Castellblanc es troba al sud del terme municipal d'Oliola, a només 800 metres al sud-est de l'església de Santa Magdalena dels Arquells, a 2,3 km al sud del poble de Coscó i a 2,3 km a l'est de les Puelles (Agramunt).

Es tracta d'un casal fortificat, de quatre plantes d'alçada, planta rectangular (d'uns 17 metres per 21 metres ), amb la façana d'accés a llevant i una capella adossada (la capella de la Mare de Déu del Roser) a l'angle sud-est. La teulada es disposa a quatre vessants, amb ràfec de tres nivells de teula i maó. A les cantonades superiors de la façana meridional hi té integrades sengles garites de planta circular, l'oriental de les quals es troba integrada en una torre de planta quadrada de construcció posterior, arrebossada i amb tres obertures a cada cara d'arc fals escalat. La torre és rematada amb un parapet de merlets amb troneres.

Així mateix, l'edifici va ser ampliat a la part septentrional amb un cos constructiu de tres pisos, de teulada a un sol vessant (a continuació del vessant nord de la teulada principal) amb ràfec en forma de cornisa de pedra motllurada. L'aparell és similar en ambdues parts constructives, amb aparell regular de carreus de gres ben escairats i polits lligats amb morter de calç, si bé els carreus dels panys afegits són de mida més gran que els de la part original.

A la façana sud destaca la disposició simètrica de tres balcons amb llosana de pedra motllurada i amb les obertures rectangulars emmarcades amb esgrafiats. Sobre el balcó central hi ha el blasó de la família Batalla i una inscripció esgrafiada informa que aquest agençament data de 1998.

La façana oest consta de 5 obertures rectangulars disposades asimètricament, però en destaca l'alt sòcol trapezoïdal a l'angle nord-oest. Aquest sòcol, que fa de contrafort i alhora reforça l'aspecte de fortificació, té continuïtat a la façana septentrional, en la qual hi ha dos balcons a l'alçada de la planta noble, amb llosanes i marcs motllurats de pedra. Aquesta part de l'edifici és rematada amb la cornisa de pedra motllurada.

L'accés a l'edifici es realitza per la façana est, però per accedir-hi cal entrar a un recinte tancat amb una muralla de planta trapezoïdal que forma un ampli pati a llevant del castell. A aquest patí s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat en el tram sud de la muralla. En la dovella clau hi ha la inscripció 'Maigi Camats' i la data 1630 flanquejant el símbol de la família, una cama esquerra flexionada.

Entre aquest portal d'entrada al recinte d'accés i l'angle est de la façana meridional de l'edifici hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda amb el mateix tipus d'aparell de carreus regulars ben escairats i polits, amb porta d'arc de mig punt de dovelles amb la data 1674 inscrita en les quatre dovelles superiors de l'arc. Les dates de què informen aquestes inscripcions són concordants amb la lectura atenta dels paraments, de la qual s'observa que la façana de la capella està construïda sobre el pany de la muralla.



La capella consisteix en una petita església d'una sola nau, amb teulada a tres vessants (est, sud i oest), amb ràfecs disposats en tres nivells de teula i maó, un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull d'arc de mig punt, sobre la façana d'accés i un petit òcul ovalat sobre la porta abans descrita.

antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.

http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15

llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques

L'església de Sant Antoni Abat és el temple parroquial de Renan, donada al poca gent que viu actualment a Renan tan sols es diu missa un vegada a l'any, pel primer diumenge d'octubre.

Aquesta església fou construïda pel senyor Llogaret – crec que és una errada, i vol referència al ‘senyor del llogaret’ - per poder ésser el centre religiós. En qualsevol cas, agrairem l’aclariment a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Actualment a Renan tan sols hi viu una família i es aquesta la que es troba al càrrec de l'església.



Quan a la descripció; edifici d'una nau de construcció molt senzilla i de planta rectangular. Està feta amb carreus de pedra. A la façana hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i al damunt hi ha un ull de bou i a la part superior una espadanya, que trenca una mica amb la senzilla construcció de l'església, amb una petita campana. A la part exterior hi ha contraforts. La teulada és a doble vessant.

Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.

No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.

Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.

A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.

Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt

No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.

Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No en trobava dades al Fons Salvany

A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14

dimecres, 24 de maig de 2017

ESCOLA DE SANT RAMON DE PENYAFORT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

Continuava la meva recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, superats llargament els 1100, ja podem afirmar que almenys a Catalunya, un bon nombre dels habitants ja sabia llegir i escriure, abans que els sàtrapa decidís immolar més d’un milió de persones a la seva supèrbia.

Retratava la façana de l’Escola Sant Ramon de Penyafort , de la que llegia; es desconeix la data de la seva construcció, se sap però que a l'any 1802 s'hi estatja el rei Ferran VII. Aquesta circumstància va fer considerar seriosament la possibilitat d’ensorrar l’edifici com a mesura per evitar el ‘contagi’ del virus absolutista.


L'any 1886 s'hi instal•la un col•legi portat per seglars, però tres anys més tard se'n fa càrrec la Congregació del Fills de la Sagrada Família, que tenien llogat l'edifici al seu propietari, el VII marquès d'Alfarràs, Juan Desvalls y de Amat.

L'any 1899 consta com a nou propietari de l'edifici el bisbe Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901)

L'any 1926 s'hi celebra la primera Exposició d'Arts del Penedès.

A mitjans dels anys 70, es reforma la capella del col•legi, segons projecte de l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny.
La descripció tècnica ens diu; casa - palau que fa cantonada, de planta rectangular. Consta de planta semisoterrani, planta baixa, entresol i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a diverses aigües. Hi ha un gran pati central de planta quadrada amb portals adintellats a la planta baixa, balcons a l'entresòl i primera planta i finestres a la segona planta. El vestíbul està cobert per una volta de canó sobre arcs torals de pedra.

Façana principal formada sobre quatre eixos verticals. A la planta baixa, destaca el portal d'accés amb arc rebaixat amb esplandit que l'emmarca i tres balcons de poca volada que fan joc amb sengles finestres. A la planta pis, destaquen quatre balcons d'obertura única i adintellada emmarcats amb pedra. A la segona planta hi ha quatre finestres quadrades. El coronament és amb dentellons, cornisa i parament llis. També destaquen d'aquesta façana el sòcol, alguns escuts i parament de bandes horitzontals. A la façana del carrer Marquès d'Alfarràs destaquen una sèrie d'obertures adintellades col•locadets simètricament. El coronament és idèntic a la façana principal. Un dels escuts de la façana és el del Marquès d'Alfarràs, ubicat sobre el portal d'entrada. Al costat, i més gran, trobem l'escut del Bisbe Morgades
Constato que alhora que sorgeixen majors dificultats per a localitzar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista – les persones que en tenen coneixement van desapareixent – es redueixen dramàticament els ‘col•laboradors’ majoritàriament privats. Cada nova escola demana ara un major esforç.

Continuaré, estimo que com a mínim n’hi havia més de 3.000 a tota Catalunya, i tot just ,’ho ‘trobat’ un terç.
Agrairé la vostra ajuda a l’email coneixercatalunya@gmail.com enviant-nos imatges i/o dades d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/05/que-en-sabeu-dels-edificis-escolars.html

Recuperar la memòria històrica és per als catalans un imperatiu ètic.

dimarts, 23 de maig de 2017

OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. CASTELLBLANC I LA CAPELLA DE LA VERGE DEL ROSER

La baronia d’Oliola, va ser una jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. L’any 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513). Comte de Cardona (1486-1491), després I duc de Cardona (1491-1513), I marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513), i baró d'Entença (1486-1513), que la incorporà al seu patrimoni.

Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.

Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :

Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).

A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.

Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.

Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques

Poc se sap de les vicissituds històriques de Castellblanc, ja que el seu arxiu fou destruït en el segle XIX. No obstant es considera que el seu origen pot ser medieval, atesa l'existència d'una làpida de marbre a l'entrada de l'edifici que commemora que el 1174 Ermengol VI comte d'Urgell atorgà franqueses al lloc de Castellblanc.

Segons algunes fonts, el lloc de Castellblanc fou fidel al comte d'Urgell Jaume el Dissortat en el seu conflicte amb el Trastàmara.

D'època moderna se sap que pertangué a les famílies Camats, Albareda i Civit de Motes, tots ells vassalls dels ducs de Cardona. Per les dates inscrites a les portalades, es possible que el gruix de l'obra i el seu aspecte fortificat corresponguin al segle XVII. Després, en el segle XIX es van fer modificacions que n'alteraren l'aspecte general. Actualment pertany a una família barcelonina.

De la capella, probablement també bastida en el segle XVII, se sap que s'hi va celebrar el casament de la pubilla de la casa Albareda amb un membre de la família noble Civit de Motes, que inaugurà el llinatge d'aquest cognom i el títol de baró de Castellblanc, que perdurà fins el segle XX. Actualment només s'hi celebren actes religiosos puntuals.

Quan a la descripció; Castellblanc es troba al sud del terme municipal d'Oliola, a només 800 metres al sud-est de l'església de Santa Magdalena dels Arquells, a 2,3 km al sud del poble de Coscó i a 2,3 km a l'est de les Puelles (Agramunt).

Es tracta d'un casal fortificat, de quatre plantes d'alçada, planta rectangular (d'uns 17 metres per 21 metres ), amb la façana d'accés a llevant i una capella adossada (la capella de la Mare de Déu del Roser) a l'angle sud-est. La teulada es disposa a quatre vessants, amb ràfec de tres nivells de teula i maó. A les cantonades superiors de la façana meridional hi té integrades sengles garites de planta circular, l'oriental de les quals es troba integrada en una torre de planta quadrada de construcció posterior, arrebossada i amb tres obertures a cada cara d'arc fals escalat. La torre és rematada amb un parapet de merlets amb troneres.

Així mateix, l'edifici va ser ampliat a la part septentrional amb un cos constructiu de tres pisos, de teulada a un sol vessant (a continuació del vessant nord de la teulada principal) amb ràfec en forma de cornisa de pedra motllurada. L'aparell és similar en ambdues parts constructives, amb aparell regular de carreus de gres ben escairats i polits lligats amb morter de calç, si bé els carreus dels panys afegits són de mida més gran que els de la part original.

A la façana sud destaca la disposició simètrica de tres balcons amb llosana de pedra motllurada i amb les obertures rectangulars emmarcades amb esgrafiats. Sobre el balcó central hi ha el blasó de la família Batalla i una inscripció esgrafiada informa que aquest agençament data de 1998.

La façana oest consta de 5 obertures rectangulars disposades asimètricament, però en destaca l'alt sòcol trapezoïdal a l'angle nord-oest. Aquest sòcol, que fa de contrafort i alhora reforça l'aspecte de fortificació, té continuïtat a la façana septentrional, en la qual hi ha dos balcons a l'alçada de la planta noble, amb llosanes i marcs motllurats de pedra. Aquesta part de l'edifici és rematada amb la cornisa de pedra motllurada.

L'accés a l'edifici es realitza per la façana est, però per accedir-hi cal entrar a un recinte tancat amb una muralla de planta trapezoïdal que forma un ampli pati a llevant del castell. A aquest patí s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat en el tram sud de la muralla. En la dovella clau hi ha la inscripció 'Maigi Camats' i la data 1630 flanquejant el símbol de la família, una cama esquerra flexionada.

Entre aquest portal d'entrada al recinte d'accés i l'angle est de la façana meridional de l'edifici hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, construïda amb el mateix tipus d'aparell de carreus regulars ben escairats i polits, amb porta d'arc de mig punt de dovelles amb la data 1674 inscrita en les quatre dovelles superiors de l'arc. Les dates de què informen aquestes inscripcions són concordants amb la lectura atenta dels paraments, de la qual s'observa que la façana de la capella està construïda sobre el pany de la muralla.



La capella consisteix en una petita església d'una sola nau, amb teulada a tres vessants (est, sud i oest), amb ràfecs disposats en tres nivells de teula i maó, un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull d'arc de mig punt, sobre la façana d'accés i un petit òcul ovalat sobre la porta abans descrita.

antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.

http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15

llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques

L'església de Sant Antoni Abat és el temple parroquial de Renan, donada al poca gent que viu actualment a Renan tan sols es diu missa un vegada a l'any, pel primer diumenge d'octubre.

Aquesta església fou construïda pel senyor Llogaret – crec que és una errada, i vol referència al ‘senyor del llogaret’ - per poder ésser el centre religiós. En qualsevol cas, agrairem l’aclariment a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Actualment a Renan tan sols hi viu una família i es aquesta la que es troba al càrrec de l'església.



Quan a la descripció; edifici d'una nau de construcció molt senzilla i de planta rectangular. Està feta amb carreus de pedra. A la façana hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i al damunt hi ha un ull de bou i a la part superior una espadanya, que trenca una mica amb la senzilla construcció de l'església, amb una petita campana. A la part exterior hi ha contraforts. La teulada és a doble vessant.

Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.

No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.

Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.

A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.

Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt

No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.

Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No en trobava dades al Fons Salvany

A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14

dilluns, 22 de maig de 2017

GIRONA, 'COLORS I FLORS'. ESGLÉSIA DE SANT FELIU.

En ocasió del GIRONA, COLORS i FLORS de l’any 2017, teníem ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, de visitar l'església de Sant Feliu; llegia que per la seva posició extramurs fou fortificada en més d'una ocasió, és el fruit de diverses etapes constructives i presenta per tant diversos estils arquitectònics.

Patrimoni Gencat, ens explica que de la primitiva església romànica, dels segles XII-XIII, conserva només la planta.
L'edifici actual fou bastit a partir del 1313 en estil gòtic. El 1318 s'acabà de construir el presbiteri, i el 1326 es cobrí la nau amb volta de creueria, amb tercelets. Només el braç esquerre del creuer conserva la volta de canó romànica. La transició entre els dos estils és resolta sàviament per un trifori, poc freqüent en el gòtic català, amb finestres coronelles d'arc de mig punt. A mitjan segle XV, entre 1357 i 1368, es construí també un claustre gòtic, però aviat (1374) s'hagué d'enderrocar per raons defensives. En resten quatre arcades muntades a la porta de migdia.

L'element més destacat és el campanar, iniciat el 1368 sota la direcció del mestre d'obres gironí Pere Sacoma, i que a causa de les obres de fortificació de l'església no fou acabat fins el 1392, el campanar de Sant Feliu constitueix sense cap mena de dubte, una fita essencial en la imatge monumental de la ciutat. La seva punxa massissa, més pròpia del gòtic nòrdic, era rematada per una agulla que fou escapçada per un llamp el 1651.

A principis del segle XVII (1601), s'edificà la façana barroca, obra del picapedrer gironí Llàtzer Cisterna. La seva composició, que recorda solucions de retaules contemporanis, amb les fornícules sense imatges i un gran rosetó, fou recollida molt posteriorment per Pere Costa a la façana de la catedral (1730). La façana resta entre el campanar i l'altre torre bessona que restà inacabada.

Finalment, entre 1782 i 1792 fou edificada la capella de Sant Narcís, al lloc de l'antic claustre. De planta el•líptica, fou decorada amb pintures murals de Manuel Tramulles Roig (Barcelona, 1715- 1791), avui molt malmeses. La capella, que fou restaurada a principis de segle XX per Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) i el pintor Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 — Barcelona, 1950) , guarda un retaule gòtic del segle XV, atribuït a Joan de Borgonya, conegut també com a Mestre de Sant Feliu (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526.


A l'interior de l'església es conserven vuit sarcòfags romans i paleocristians, dels segles III i IV, encastats a les parets del presbiteri. Foren trobats arran de la construcció de l'església, que ocupa el lloc d'un antic cementiri romà, i són d'un valor extraordinari.

També cal esmentar el sepulcre gòtic de Sant Narcís, obrat probablement per Joan de Tournai (1328), i un Crist jacent d'alabastre, única resta del grup del Sant Sepulcre, que cal considerar obra del mestre Aloi de Montbrai (1350).


Conserva un relleu gòtic de la Verge i el Nen, realitzat el 1504 per Joan Venetrica i que formava part del retaule de Sant Feliu, desmuntat el 1936 i portat en part al Museu d'Art de Girona. També conserva una imatge barroca de Sant Josep.


L’any 1989 la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona signaren un conveni de col•laboració conjunta per a les tasques de restauració de Sant Feliu. Des d'aleshores s'han dut a terme diverses obres de connexió i restauració global de l'edifici.

La Façana principal és barroca, de traces molt senzilles i encaixada entre la torre campanar i una torre bessona inacabada. Es composa de dos cossos amb quatre columnes cadascun. Entre aquestes columnes hi ha cinc fornícules sense Sant titular. Al damunt de les quatre columnes inferiors hi havia quatre caps, dels quals un ha desaparegut, obrats pels mestres picapedrers Felip Regi i Joan Jausi, entre els anys 1605 i 1610. Sobre aquests dos cossos hi ha un gran rosetó i al damunt d'aquest, tres finestres amb frontons alternants. Una cornisa i una balustrada limiten la façana per la part superior. Dissenyada per Llàtzer Cisterna, picapedrer de Pedret, l'any 1601.

El Campanar està format per tres pisos assentats sobre una torre de base octogonal. Els intermedis de les finestres es perllonguen en esvelts pilars rematats per nou agulles dentades. Tot el conjunt és remarcat per una agulla massissa, atípica del gòtic català i d'origen nòrdic, que va ser escapçada per un llamp el 10 de gener de 1651.

El campanar de Sant Feliu creà escola i va ser imitat en les esglésies de Sant Martí Vell, Fornells de la Selva, Cassà de la Selva, Bordils i la Pera. A la part oposada de la façana principal es va començar la construcció d'un altre de planta igual, però les obres s'aturaren en arribar a l'alçada de la façana.

Arcades del claustre; la porta meridional de Sant Feliu conserva a ambdós costats, unes ogives procedents del derruït claustre gòtic, situat antigament al lloc on ara hi ha la capella de Sant Narcís. Se'n conserven quatre arcades i cinc columnes amb capitells que les sostenen.

L'antic claustre, format per vuit parells de columnes a cada galeria, fou construït durant el període 1357-1368 pel mestre picapedrer Arnald Estany i enderrocat l'any 1374 per ordre de Pere el Cerimoniós per necessitats de guerra (la campanya de l'Infant de Mallorca contra el rei d'Aragó). El 1378 el comte d'Urgell va comprar 25 parells de columnes a 50 sous el parell. L'ordenació reial que decretà l'enderroc del claustre preveia la fortificació del temple i la construcció d'un portal de fusta que enllacés l'absis de Sant Feliu amb la torre de Sobreportes.

L'església romànico-gòtica de Sant Feliu ocupa actualment una zona preeminent immediata al carrer del Llop, antiga Via Augusta, pel costat de ponent i a pocs metres de la porta de Sobreportes, fora de les muralles de la ciutat romana. A mode d'hipòtesi es considera que l'església s'edificà entorn a la sepultura de Sant Feliu i sota la seva advocació, indret on es podria haver ubicat des d'antic un cementiri tal i com era costum en època romana. Diverses intervencions arqueològiques portades a terme els darrers anys confirmen aquesta teoria, i s’han pogut determinar 4 fases:

1ª fase de fundació de la ciutat. Són diversos els estrats que aporten materials d'època republicana, moment en què es porten a terme els treballs d'adequació i preparació del terreny per a la fundació de Gerunda.

2ª fase, ús funerari. En època romana imperial, l'espai situat a banda i banda del tram nord de la Via Augusta s'utilitza com a àrea funerària (fet testimoniat també als Banys Àrabs), amb diverses tipologies d'enterraments (caixes de tegulae, incineracions, tombes en fossa). També s'han trobat restes d'un possible ustrinum, emplaçament on es realitzaven les cremacions de cadàvers. Aquesta tradició funerària durarà fins el segle II d.C.

3ª fase. Es construeix la primera església cristiana a principis del segle I d.C. Adossat a la seva fonamentació també s'hi porten a terme enterraments al voltant del centre, on podria haver una tomba principal. Segons la tradició el màrtir Sant Feliu, va ser enterrat teòricament en un dels sepulcres que actualment es troben encastats als murs laterals de la capçalera. Aquest hauria funcionat com a nucli original del cementeri creat a l'entorn de la tomba del màrtir utilitzat pels fidels més rics. D'altra banda, es pot intuir que la tomba del màrtir, ja sigui un sepulcre o una tomba d'obra, aquesta es troba situada per sota del paviment.

4 ª fase. En els darrers anys del segle XI principis del XII es destrueix l'edifici antic, es buiden i s'amortitzen les tombes romanes i es construeix l'edifici que no acabarà fins al segle XVI amb el campanar gòtic. Aquest segon edifici aprofita diverses materials de l'antic edifici del segle I dC, com carreus grans de sorrenca i travertí

Girona, demana i necessita temps per conèixer-la

diumenge, 21 de maig de 2017

OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. SANT ANTONI ABAT DE RENAN/RENANT.

La baronia d’Oliola, va ser una jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. L’any 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513). Comte de Cardona (1486-1491), després I duc de Cardona (1491-1513), I marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513), i baró d'Entença (1486-1513), que la incorporà al seu patrimoni.

Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.

Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :

Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).

A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.

Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.

antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.

http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15

llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques

L'església de Sant Antoni Abat és el temple parroquial de Renan, donada al poca gent que viu actualment a Renan tan sols es diu missa un vegada a l'any, pel primer diumenge d'octubre.

Aquesta església fou construïda pel senyor Llogaret – crec que és una errada, i vol referència al ‘senyor del llogaret’ - per poder ésser el centre religiós. En qualsevol cas, agrairem l’aclariment a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Actualment a Renan tan sols hi viu una família i es aquesta la que es troba al càrrec de l'església.



Quan a la descripció; edifici d'una nau de construcció molt senzilla i de planta rectangular. Està feta amb carreus de pedra. A la façana hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i al damunt hi ha un ull de bou i a la part superior una espadanya, que trenca una mica amb la senzilla construcció de l'església, amb una petita campana. A la part exterior hi ha contraforts. La teulada és a doble vessant.

Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.

No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.

Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.

A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.

Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt

No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.

Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No en trobava dades al Fons Salvany

A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14

dissabte, 20 de maig de 2017

GIRONA, ‘COLORS I FLORS’. ELS CONTES DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ

L’església de Sant Martí quina façana havíem retratat en la visita que fèiem l’any 2016 el Tomàs Irigaray López i l’Antonio mora Vergés, en la que sojornàvem al Monestir de Sant Daniel, en aquella ocasió no podíem accedir – ni pagant - al interior del temple, obert en aquesta ocasió en que en ewl marc del GIRONA, COLORS i FLORS, acull un excel•lent treball que combina material, colors i flors, evocant els contes que ens explicaven quan érem infants.








Imagino que els heu encertat tots, oi?


Em va semblar que Sant Martí somreia, a ell li agradava la gent, fins al punt de partir-se la capa amb algú que passes fred.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

GIRONA ‘COLORS I FLORS’. DE L’ESCALINATA FLORIDA DE SANT MARTÍ A L’ESCALINATA DE LA BASÍLICA CATEDRAL.

Retratava a la Maria Jesús Lorente Ruiz, a l’escalinata de pedra que uneix la Plaça de l'Oli amb l'església de Sant Martí, es manté aquí la tradició floral.


Patrimoni Gencat ens explica que passa ran del Palau dels Agullana a l’esquerra i d'edificis del segle XIX i l'Odeó a la dreta. En els seus inicis es bifurcava vers la Pda. de Sant Domènec, passat pel pati-placeta del palau. La part més baixa i la més antiga està refermada amb unes baranes de pedra i amb motius de boles a banda i banda de la barana. La de la dreta originària i la de l'esquerra del segle XX. Al segle XX també es feu la reforma de la primera part del carrer (esglaons) i que trencaren la visió i la idea originària.

Per les referències als aiguats, podria ser que l’any 1533 ja estigués feta, i que posteriorment es modifiqués, a finals el segle XVI.

Havia retratat també l’escalinata de la Catedral, on no llueixen flors en aquesta ocasió, llegia que consta de 90 esglaons de pedra nummulítica, dividits elegantment en tres trams gràcies a amples replans. En el perfil del monument es construí una barana de balustres puntuada amb diversos pilars rematats per boles. Els graons dels dos darrers trams, els de major longitud, fan 23,30 m. La construcció s'adiu perfectament amb l'extremisme espacial i la teatralitat pròpies del barroc. L'escalinata, junt amb la façana i el campanar de la Catedral i els edificis envoltants, conforma un singular espai urbà.


En uns documents de 1035 i 1043 ja s'esmenta l'existència d'unes escales per accedir a la Seu. Tot i així durant els períodes romànic i gòtic, el capítol massa ocupat en les obres de la Catedral, no hi endegà intervencions ressenyables.

El primer projecte important s'inicià l'any 1607, amb la construcció d'una nova escalinata seguint un plànol semblant a l'actual. Sota impuls del bisbe Francesc D'Arevalo de Zuazo (1598-1611), les obres adquiriren un ritme constant i l'any 1610 s'acabava el primer replà. Malgrat aquest fet ben aviat s'alentiren els treballs, restant en un estat llastimós tot el projecte fins el 1690.

El gener de 1691 el bisbe Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) col•locava la primera pedra, i el mes de juliol de 1694 es donaven per acabades les obres que encara avui podem contemplar, llevat dels esglaons afegits al capdavall entre els anys 1904-1907.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE LES MISIONERES DEL COR DE MARIA DE GIRONA. GIRONA, COLORS I FLORS.

La visita que fèiem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés a Girona el dilluns 15 de maig de 2017, ver ‘viure’ GIRONA, COLORS i FLORS, que ha substituït en la pràctica al GIRONA , TEMPS DE FLORS, em permetia ‘descobrir’ un altre edifici que havia estat Escola abans de la dictadura franquista, el de les Misioneres del Cor de Maria, Concregació que fundava al juliol de 1848, el Servent de Déu, Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886)





En altres visites havia anat documentant alguns edificis :

GRUP ESCOLAR O ESCOLA GRADUADA JOAN BRUGUERA / CEIP JOAN BRUGUERA. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/grup-escolar-o-escola-graduada-joan.html

IN MEMORIAM. ANTIGA ESCOLA DE LA FÀBRICA GROBER. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-antiga-escola-de-la-fabrica.html

IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT DANIEL [ TERME AGREGAT A LA ‘GRAN’ GIRONA ].
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-escoles-publiques-de-sant.html

ESCOLA VEDRUNA DE GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/escola-vedruna-de-girona.html

ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMILIA DEL CONVENT DE LES FILLES DE SANT JOSEP. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/esglesia-de-la-sagrada-familia-del.html

EDIFICI DE LA PIA ALMOINA. DE LA CARITAT A L’EDUCACIÓ. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/edifici-de-la-pia-almoina-de-la-caritat.html

IN MEMORIAM DE L’INSTITUT VELL DE GIRONA.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/06/in-memoriam-de-linstitut-vell-de-girona.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA FEMENINA D’ATS DE GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-de-lescola-femenina-dats-de.html

COL•LEGI JOAN BRUGUERA. GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/collegi-joan-bruguera-girona.html

CEIP MONTJUICH. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/ceip-montjuich-girona-catalunya.html

MARISTES GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/maristes-girona.html

IN MEMORIAM ANTIGUES ESCOLES DELS MARISTES A GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-antigues-escoles-dels.html

EL SOMNI DE LA CIUTAT ESCOLAR PRAT DE LA RIBA. GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/el-somni-de-la-ciutat-escolar-prat-de.html

ESCOLA EIXIMENIS. EDIFICIS ESCOLARS DE GIRONA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/escola-eiximenis-edificis-escolars-de.html

EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA DE TER I ESCOLA. GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/edifici-de-lantic-ajuntament-de-santa.html

http://www.escolaverd.cat/lescola/historia/
http://www.fapac.cat/wiki/CEIP_Montjuic_Girona
http://www.girona.cat/web/roger/nouweb/index2.php?id=1947&NOTICIA=107571

GIRONA. DEL COL•LEGI PUBLIC JOAN BRUGUERA, I L’ESCOLA DE NENES DEL CARRER DE L’ESCOLA PIA, 6.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/06/girona-del-collegi-public-joan-bruguera.html

Girona, veritable capital de la Catalunya – catalana -, enfront de la Barcelona capital de la Catalunya – espanyola – , era ja una ciutat culta abans de la victòria dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en trobava esmentades algunes més a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Girona&page=1&pos=4

ESTUDI GENERAL / LES ÀLIGUES
CONVENT DE LES FILLES DE SANT JOSEP (BUTINYANES O JOSEFINES)
CONVENT DE SANT JOSEP / EDIFICI D'HISENDA / ARXIU HISTÒRIC PROVINCIAL
CONVENT DEL COR DE MARIA (CASA DE L'ABADIA DE SANT FELIU)
ESGLÉSIA I CONVENT DE SANT DOMÈNEC / FACULTAT DE LLETRES
EDIFICI DE LA GUARDERIA INFANTIL DE LA FÀBRICA GROBER.
CONVENT DE SANTA CLARA
ATHENEA / ESCOLA DE MESTRES
COL.LEGI LA CARITAT / CASA D'ASSISTÈNCIA LA SOPA
ESCOLES DE LA MERCÈ / GRUP ESCOLAR RAMON TURRÓ / COL.LEGI BISBE LORENZANA / CEIP VERD
COL.LEGI DELS MARISTES DE GIRONA
RESIDÈNCIA DE LES ADORATRIUS
ESCOLA DE BELLES ARTS / CASA CRISTALERIAS SAGARRA
ESCOLA DE BELLES ARTS / BOTIGA CODINA
ESCOLES VELLES DE GERMANS SÀBAT
PARVULARI
ESCOLA MATERDEI
EDIFICI DELS SALESIANS / IES NARCÍS XIFRA MASMITJÀ
COL.LEGI BELL-LLOC DEL PLA. CAN PAU BIROL
ESCOLES, CASA DEL MESTRE I AJUNTAMENT DE SANT DANIEL
SEMINARI MENOR / ESCOLA UNIVERSITÀRIA
SEMINARI MAJOR
COL.LEGI CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA
PROJECTE NR CIUTAT ESCOLAR PRAT DE LA RIBA / ESCOLA ANNEXA / CEIP ANNEXA JOAN PUIGBERT
ESCOLA PALAU-SACOSTA / CEE PALAU
ESCOLES I AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA / CEIP STA. EUGÈNIA
DOMINIQUES C. NORD / ADAPTACIÓ PER ESCOLA GRADUADA JOAQUIN MAURIN
MARISTES DEL CARRER BEATES / ADAPTACIÓ PER ESCOLA B. DURRUTI
ESCOLES CRISTIANES DE LA SALLE / GRUP ESCOLA KARL MARX / COL•LEGI LA SALLE
ESCOLA BAKUNIN
CONVENT DEL CARME DESCALÇ
ESCOLA D'ARTS I OFICIS / ESCOLA NORMAL DE MESTRES

De ben segur que n’hi havia més, podreu comprovar que no de totes se’n tenen imatges i/o dades, esperem trobar la col•laboració de la ciutadania en aquesta tasca de documentar la ‘memòria històrica’.

Oferim TOTA AQUESTA INFORMACIÓ a qui vulgui fer un treball d’àmbit local; alhora us convidem a fer-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura de la ciutat de Girona, i de qualsevol indret de Catalunya

Els catalans tenim un especial compromís ètic amb la recuperació de la memòria històrica, literalment ens hi va la vida.


La imatge de l’escalinata d’accés a la Catedral il•lustra perfectament allò de GIRONA, COLORS i FLORS,oi?.

divendres, 19 de maig de 2017

OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. EL MAS VELL I LA CAPELLA DE SANT RAMON NONAT. CLARET.

La baronia d’Oliola, va ser una jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. L’any 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513). Comte de Cardona (1486-1491), després I duc de Cardona (1491-1513), I marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513), i baró d'Entença (1486-1513), que la incorporà al seu patrimoni.

Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.

Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :

Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).

A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.

Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.

antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.

http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15

llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.

Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.

No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.

Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.

A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.

Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt

No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.

Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No en trobava dades al Fons Salvany

A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14

dijous, 18 de maig de 2017

GIRONA. COLORS I FLORS. L’ESGLÉSIA DELS DOLORS.

Visitàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, Girona el dilluns 15 de mag de 2017, festa de Sabadell, l’objectiu de l’excursió era veure – una vegades més – Girona, temps de flors, que en aquesta ocasió s’hauria d’haver qualificat com, Girona, Colors i Flors.

La 62a Exposició de flors, monuments, patis i jardins, permet accedir a una bona part del patrimoni històric, que en algunes casos és únicament accessible previ pagament, i en altres per estricta invitació de les entitats que per així dir-ho ‘ocupen’ els temples.

Tenia ocasió de visitar l’església dels Dolors, de la que llegia a patrimoni Gencat; aquesta església era germana de la de la Mercè i en fou la successora. Donà cabuda a l'Ordre dels Servites que fomentaven l'establiment a les parròquies de la Congregació dels Dolors com a Tercera Ordre o com a Confraria. La fundació d'aquesta Congregació a Girona es realitzà l'any 1687. S'establí inicialment l'església de l'hospital de Santa Caterina, però varià el seu emplaçament diverses vegades. Així, el 1695 anà a Sant Felip Neri, el 1711 s'establí a l'església de Sant Josep dels Carmelites Descalços; a la capella de les monges Beates quan eren a la capella del carrer Nou. El 1731 s'integrà a l'església de la Mercè, al costat de la qual hi havia una casa que la Congregació ja havia comprat el 1699 per a convertir-la en capella pròpia. El dia 19 d'abril de 1732 el bisbe Bastero va beneir la primera pedra i onze anys més tard s'inaugurà solemnement per a celebrar-hi els cultes de la festa dels Dolors.


L'any 1835 els Mercedaris abandonaren el convent i l'església de la Mercè. Només es salvà per al culte l'església els dolors, en la qual va refugiar-se tot el culte a la Mercè.

A la cantonada del c/Portal Nou hi ha una pedra esculpida amb un cor travessat per set espases i la data 1732. S'aprofità part de l'obra de fàbrica de la casa anterior.

Exteriorment l'edifici presenta una façana principal molt continguda a nivell formal. Únicament és visible la senzilla portalada de pedra i un remat en forma de frontó delimitat per una motllura del mateix material. És apreciable com s'englobà dins el volum general l'antic campanar del convent de la Mercè que presenta fàbrica de carreus. L'interior s'estructura en una sola nau.


Acull en l’actualitat alguns dels ‘passos’ que acompanyen les processos de la Setmana Santa.


Ens agradarà tenir més noticies d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 17 de maig de 2017

EL PONT-AQÜEDUCTE DE FERRO DEL CANAL D’URGELL. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant d’aquesta magnifica estructura de ferro, no senyalitzada com a monument per l’ajuntament d’Agramunt , i desconeguda per una gran majoria de catalans.



Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916) director des de l’any 1880 fins a la seva mort, de la Maquinista Terrestre i Marítima, va ser l’enginyer autor del disseny del pont- aqüeducte de ferro, que substituïa un d’anterior de pedra , de set ulls , que es va endur la rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1876.


© FOTOTECA.CAT Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916)

El pont- aqüeducte per on passa el canal d'Urgell, als afores d'Agramunt, serveix per salvar la diferència entre la llera del canal i la del riu Sió.

El pont està format per una gran biga caixa d'acer i formigó de tres trams, sostinguda per dos grups de tres pilars de formigó revestits amb planxes d'acer.

Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923) assoliria amb la torre Eiffel – que segons l’ABC de Madrid, Barcelona desestimava per considerar que ‘no encaixava amb l’estètica de l’Exposició Universal de 1888 http://www.abc.es/viajar/20150331/abci-torre-eiffel-201503310057.html

En el mateix sentit : http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2012/02/11/quan-eiffel-volia-construir-la-seva-torre-a-barcelona/

la Vanguardia de Barcelona de forma raonada nega aquella hipòtesis :
http://www.lavanguardia.com/vida/20090601/53714791930/eiffel-jamas-ofrecio-su-torre-a-barcelona.html

S’afegeix a la negativa :
http://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/es-verdad-que-la-torre-eiffel-pudo-estar-en-barcelona/

Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916) , juntament amb Nicolau Tous i Mirapeix (Barcelona, ~1810 — 1892), codirector de la Maquinista Terrestre i Marítima entre els anys 1871-1872 van projectar els ponts de metall de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona.

Recordeu allò de ‘ ningú és profeta a casa seva’? , doncs a Catalunya més !!!!