diumenge, 31 de desembre de 2017

VISITA AL SANTUARI DE L’AJUDA. BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

Recollia al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), el darrer dia de l’any 2017. Malgrat que ni volem, ni podem, èticament, oblidar les terribles circumstancies que pateix la democràcia i els demòcrates a Catalunya, “eppur si muove”, i tots plegats hem de continuar treballant en la nostra tasca, fidels per sempre més, al servei d’aquest poble. El nostre viatge ens portaria fins al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, antigament Sant Fruitós de Balenyà, el Mapa de Patrimoni explica que és una església d'origen romànic que va ampliar-se entre els segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu se'n conserva part de la nau i del campanar.

És un edifici de planta rectangular amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos. Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis semicircular. A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arcuacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s'observen diverses làpides inscrites.


Tocava donar gràcies, aquest any en el terreny col·lectiu s’ha d’agrair que malgrat la excepcional violència – per un estat que es vanta de ser democràtic - emprada l’1 d’Octubre contra el poble de Catalunya, no hàgim tingut morts

Com tampoc – encara – entre els empresonats i/o exiliats

També, també, li deixaven una llarga ‘llista’ de peticions per l’any 2018 :

Que s’acabi la corrupció, que es castigui als corruptes i se’ls faci retornar allò que és de tots.

Que les classes més desafavorides no paguin els ‘plats trencats’, i no pateixin més restriccions en els seus drets bàsics, salut, educació, cultura, llibertats ,...

Que TOTS els que en nom de la ‘neutralitat’ política, acaben fent el joc als malfactors, quedin al descobert, i pateixin el rebuig social.

Per intermediació de la Mare de Déu, elevava la meva sempiterna pregaria l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!

Perdonava – davant de Déu – l’actuació miserable de RENAULT i REGAL, tenim tantes a coses a fer que no podem ‘reservar’ cap espai – per petit que sigui - a aquesta mena d’actuacions.

Ens queda feina a Balenyà

Capella de la Mare de Déu del Carme de la Riera
Capella de la Mare de Déu de Gràcia del mas Pla
Capella de la Mare de Déu de la Serra

Agrairem la tramesa d’imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Que l’any 2018 ens porti a nivell personal, familiar i col·lectiu allò que ens manca. Amén!

VILLA FRANCISCA. AIGUAFREDA. OSONA. CATALUNYA

Llegia al Mapa de Patrimoni ; Villa Francisca és una torre d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici de planta quadrangular amb una torre quadrangular adossada a l'extrem de ponent de la façana de migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La torre presenta quatre nivells d'alçat i té la coberta a quatre vessants. Les obertures de la construcció són d'arc mixtilini, algunes amb guardapols decoratiu i les del nivell superior de menors dimensions i agrupades a mode de galeria. En un extrem de la façana de ponent hi ha adossades unes escales exteriors amb un pilar de pedra amb decoració vegetal que condueixen a una porta d'entrada, situada a tramuntana. En aquesta darrera façana hi ha adossat un cos poligonal habilitat com a terrassa transitable a la part superior. La façana de migdia presenta dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc rebaixat, ceràmics a la planta baixa i arrebossats al pis. Els pòrtics de la planta baixa, on hi ha un portal d'accés, estan tancats amb reixat de forja. Les façanes de ponent i llevant estan rematades per un notable capcer sinuós decorat als extrems amb fulles d'acant. El ràfec està acabat amb cabirons i la coberta de la torre presenta ceràmica vidriada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra, així com esgrafiats vegetals al capcer de ponent i a la torre, on hi consta respectivament "ANY 1906", "VILLA FRANCISCA" i un rellotge de sol. A la planta baixa s'hi conserven diversos elements decoratius modernistes, com són els vitralls i obertures amb motius florals, la barana forjada de l'escala, els paviments de mosaic i la llar de foc. La casa està envoltada per un jardí ampli, on s'hi conserva la portalada original i una casa-masoveria.

En algun lloc es defensa que l’autor podria ser Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877[ - la Garriga, 15 de setembre de 1937) http://www.centelles.cat/docs/fons%20documental/DESCRIPCI%C3%93%20FONS%20FAM%C3%8DLIA%20PI%2020121211.pdf

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , i l’autora del a fitxa del Mpa de Patrimoni diuen que és obra de l’arquitecte Rafael de Sorarrain de Milans de Bosch (Tolosa, Guipúscoa, el 25 desembre de 1863 + Sant Andreu de Llavaneres, Barcelona , 16 setembre 1924 ), autor també – possiblement - de la propera església del Sagitat Cor de Jesús. Ambdós edificis s’aixecaven entre els anys 1904 i 1906

El promotor el sr. Ignasi Font ( del que ens agradarà saber el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) , va cedir-la a la Congregació de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret després de la victòria dels sediciosos feixistes que s’havien alçat en armes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que qualificaven aquella vilesa com ‘Guerra Civil’.

Durant un curt període passà a ser coneguda com "El Pilar" i es destinà a l'acolliment de nenes desvalgudes. Més tard, es destinà a casa d'exercicis espirituals, i després d'estar uns anys desocupada, l'any 2007 va ser reformada per utilitzar-se com a casa de colònies.


Havíem dedicat un post a la casa l’any 2013 http://relatsencatala.cat/relat/el-modernisme-daiguafreda-villa-francisca/1043912

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneircatalunya@gmail.com

dissabte, 30 de desembre de 2017

EL MAS LA ROCA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 01-01.1951 ) anàvem completant el que anomeno : MEMÒRIA DELS LLOCS DE CULTE CATÒLIC DE MUNTANYOLA. OSONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/memoria-dels-llocs-de-culte-catolic-de_15.html

Del mas la Roca llegia al Mapa de Patrimoni de Muntanyola, que segons el document de dotació de la parròquia de Muntanyola en motiu de la consagració de l'església realitzada el 12 de juliol de 1177, en Guillem Alfanec fou donant del cens del mas la Roca. Aquest gran mas, situat estratègicament sobre el camí ral de Muntanyola, hauria estat una gran casa forta, fins i tot alguns elements arquitectònics fan pensar en l'existència d'una antiga torre de defensa, actualment absorbida pels annexos del mas i la masoveria. La Roca consta en la documentació alt i baix medieval de Muntanyola a través dels seus propietaris i les seves transaccions, ja bé com a partícips o com a testimonis de nombroses transaccions.

Trobem també esmentat en Roca en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. La casa conserva nombroses llindes, ampits i rajoles amb dates marcades i amb el nom del propietari, sempre fent referència a un membre de la família Roca. A la part inferior es conserven les dates de 1835 i 1864, i un banc de missa que té gravat ROCA 1815. La part de la cuina conserva la data de 1815. Segons les llindes del mas, aquest fou cremat per la guerra del francès l'any 1809. Aquestes paraules consten a la llinda d'una porta del primer pis: FOU CREMAT PER LO EXERCIT FRANCES LO ANY 1809 Y TORNAT EDIFICAR LO AÑ 1815; així mateix consten les dates de 1836, 1819, 1804, 1824, etc. A partir d'aleshores es va anar edificant en diverses etapes al llarg del segle XIX. Aquest mas, com la majoria de masos del municipi, gaudia d'una cisterna interior a la qual s'accedia per un pou construït i ubicat en un pis superior; aquesta recollia l'aigua de la pluja de les diverses teulades. En el cas de la Roca, aquest pou es troba ara ubicat al pati de davant la masoveria. Actualment, ha perdut les funcions de masia i s'ha convertit en casa de colònies.

En època contemporània , en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel generals Franco contra el govern legítim de la II República , s'hi anava a buscar el racionament, després, a la postguerra, ens els AÑOS TRIUNFALES s'anava a l'Aliberch.

Aquest mas també es caracteritza per haver ajudat a amagar la gent durant les diverses guerres sofertes, i consten diverses habitacions que haurien funcionat d'amagatall, ja que tenen accessos restringits. També conserva una habitació coneguda com l'Habitació de la Passejada, on es conserva un llit amb dosser , així com diversos festejadors.

Més recentment, al 12 novembre 1956, es va instal·lar aquí el primer telèfon del municipi de Muntanyola.


En la nostra visita no trobàvem ningú al mas, i no podíem per tant accedir a la Capella advocada a la Mare de Déu del Caramel, situada en una habitació interior del mas. Aquest espai es troba obert a la sala principal del gran mas la Roca, i l'accés es realitza per una porta rectangular coronada amb brancals i llindes formats per pedres de grans dimensions i ben treballades i que corresponen a la reforma que tingué el mas després de la repressió de la guerra del Francès el 1808. Tota aquesta planta del mas fou reedificada de nou, com consta en nombroses llindes inscrites de la sala. La capella està formada per una petita estança rectangular d'escasses dimensions, on es guarden diversos elements litúrgics i un petit altaret dedicat a la Mare de Déu del Carme. L'habitació només té una petita obertura rectangular a mode de finestra i no contempla cap element ornamental ni en el sostre ni en la resta de l'habitació.


Fotografia del Mapa de patrimoni. Anna M. Gómez Bach
http://dps.gencat.cat/jov_geij_web/AppJava/cercar.do?reqCode=view&id=309

El terme de Muntanyola és un indret proper i desconegut per una bona part de catalans, això lògicament s’ha d’esmenar a partir d’aquest proper any 2018, que us desitgem venturós i ple de joia, malgrat el que ‘esta caient’.

Antonio Mora Vergés

divendres, 29 de desembre de 2017

EL PRADELL I LA SEVA CAPELLA DEL SANT CRIST. SANT ESTEVE DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

Fa molts, molts anys que voltem per Catalunya, i en alguna ocasió ens hem sentit allò de ‘ aviat no sabreu on anar’; ben al contrari, com explicava en una entrevista a Catalunya Cristiana , ‘el temps i sobretot la incúria s’enduen davant dels nostres ulls, els testimonis de la història, podria fer un altre bloc amb imatges i dades del que ja no tenim’. Com exemple, no he tingut – encara – ocasió de visitar el Pradell i la seva capella del Sant Crist, a la Parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana, al terme de Gurb, comarca d’Osona.

Llegia al Mapa de Patrimoni de Gurb, el Pradell es troba situada a l'oest de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i al sud-est del serrat de Palau, en un pla enjardinat delimitat per camps de conreu.

Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa i dos pisos de planta rectangular amb un volum adossat a l'est que forma una torre de major alçada que el volum principal i diversos volums ubicats al voltant entre els que es compten una petita església i dues masoveries. El volum principal està bastit amb murs arrebossats i pintats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i coronat amb una teulada de quatre vessants de la que sobresurt una torre al centre, amb diverses galeries formades per obertures d'arc de mig punt, que dóna llum a l'interior de l'edifici. La façana principal, orientada al sud, està dominada per dos cossos idèntics adossats als dos costats de la façana formant porxos a nivell de planta baixa i amples eixides als dos nivells superiors. Darrera els dos cossos adossats, el volum principal conté diverses obertures d'accés a les eixides emmarcades amb pedra bisellada i en la part central, entre els dos cossos adossats, hi ha una obertura per nivell. A la planta baixa és un portal d'arc rebaixat adovellat, amb l'escut heràldic de la família d'Abadal Cavalleria en relleu a la clau envoltat de motius florals també en relleu. Al primer pis hi ha una finestra d'estil neogòtic emmarcada amb pedra motllurada, de triple arc conopial amb dues fines columnes enmig i guardapols motllurat amb rostres en relleu als extrems. A les golfes hi ha una petita galeria formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra bisellada i amb columnes dobles enmig amb capitells amb relleus. A la dreta de la façana hi ha adossat el volum de la torre, que conté un portal d'arc de mig punt adovellat amb la inscripció a la clau "1940 + PAX HUIC DOMUI" . Al primer pis hi ha una finestra d'estil neogòtic idèntica a la del volum principal i al segon pis una galeria també idèntica a la del volum principal. Per sobre, en el nivell de tercer pis, la torre queda exempta del volum principal i compta amb dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a les quatre façanes. El nivell superior queda ocupat per galeries d'obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada, de quatre o cinc obertures segons la façana. La façana oest conté sis finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó i quatre finestres emmarcades amb pedra motllurada, tres de les quals amb una creu inscrita a la llinda i la restant amb decoració d'arc de cortina a la llinda amb un motiu floral a l'interior i la inscripció "AÑI 1704". El balcó està emmarcat amb pedra motllurada decorada ricament, i coronada amb una llinda on hi ha un guardapols motllurat amb una decoració en relleu que consisteix en un rostre masculí i un femení als extrems i l'escut de la família Abadal al centre flanquejat per dos lleons rampants. Al segon pis hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra motllurada, quatre de les quals amb una creu inscrita a la llinda i la restant amb decoració d'arc de cortina a la llinda. La façana nord conté un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis formada per set obertures d'arc rebaixat, cinc orientades al nord i dues a les façanes laterals. Al fons de l'eixida hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i en el segon pis quatre finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La façana oest conté la torre adossada a la meitat esquerra. Pròpiament a la façana hi ha diverses finestres a cada un dels tres nivells, la major part de les quals bastides amb pedra treballada i les restants amb pedra bisellada. Les dues masoveries estan bastides amb murs de maçoneria de pedra i teulades de doble vessant. Una es troba situada uns metres a l'oest de la masia i l'altre, formada per dos volums, adossada a l'est de l'església.


Fotografia de la fitxa de patrimoni.

No fa cap esment la fitxa de l’autor de la ‘reforma’ de l’edifici, que el Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ atribueix a Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), i que apareix corroborada en l’excel·lent treball de l’ ENRIC TUBERT I CANADÁ Josep Azemar i Pont, arquitecte modernista’.
http://www.trianglegironi.cat/images/imatges%20i%20documents/alt%20emporda/agullana/azemar.pdf

Tampoc s’esmenta, que Felip Vall i Verdaguer (Tona, Osona, 26 de maig de 1916 - Vic, Osona, 5 d'agost de 2012) va ser l’autor de les pintures murals del menjador d’aquesta casa.
https://felipvall.blogspot.com.es/2014/01/mas-pradell-mural-painting-of-dinning.html

Volem confirmar també , l’autoria de l’edifici de la Capella de la casa advocada al Sant Crist, que si fos possible ens agradaria visitar.


Fotografia de la fitxa de patrimoni.

Sou pregats de fer arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR. LA LLOBETA. AIGUAFREDA. OSONA. CATALUNYA

El dissabte 13 de març de 2013, Mn. Pedro José Ynaraja Diaz avui feia 80 anys. És l’autor de ‘Si el Senyor tornés, potser...’, i moltes obres que pretenen – diré en la línia del nou Sant Pare – apropar-nos el missatge cristià : http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/search/C%7CSYnaraja%2C+P.+J.%7COrightresult?lang=cat&suite=pearl

El trucava per felicitar-lo, i preguntar-li alhora per l’advocació de l’ermita de la Llobeta, dins el terme d’ Aiguafreda, pertanyen des de 1985 al Vallès Oriental. Aleshores no era ‘pecat’ això del dret a decidir.

L’esglesiola estava dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

L’accés no està indicat, imagino que des de l’Ajuntament deuen sentir ‘ vergonya torera’ pel lamentables estat en que està a dia d’avui aquest edifici que s’ha d’incloure- quan es faci – dins del Catàleg de Patrimoni Històric.









Retratava l’edifici en estat quasi ruïnós.

Sou pregats d’enviar-nos més informació d’aquesta esglesiola, del seu promotor, del mestre d’obres i/o arquitecte que l’aixecava, i de la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ sosté que es pot atribuït a l’arquitecte Rafael de Sorarrain de Milans de Bosch (Tolosa, Guipúscoa, el 25 desembre de 1863 + Sant Andreu de Llavaneres, Barcelona , 16 setembre 1924 ), autor també de la propera Villa Francisca. Ambdós edificis s’aixecaven l’any 1904



Joan Miró Farrerons , administrador del Grup Gent d'Aiguafreda, em feia arribar unes unes postals en la que no apareix l’autor ni la data en que es van fer.

dijous, 28 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DEL CASTELL DE MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 01-01.1951 ) ens aturàvem davant del mas el Castell de Muntanyola , a poc a poc, sempre presa ni pausa, anem completant el que anomeno : MEMÒRIA DELS LLOCS DE CULTE CATÒLIC DE MUNTANYOLA. OSONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/memoria-dels-llocs-de-culte-catolic-de_15.html

El Mapa de Patrimoni explica que el mas va reemplaçar l'antic Castell de Muntanyola, ubicat orogràficament en una posició dominant.
Al costat – avui sense culte - s'hi erigí una capella advocada a Sant Pere, que apareix documentada des del segle XI, i que possiblement era en aquelles dates l’església del castell, i àdhuc del terme.

El topònim Muntanyola ‘ muntanya petita ‘ s’esmenta l’any 1023 en un empenyorament de diversos castells que signa Guilemus de Montagnola (dit també Guillem de Vacarisses i Guillem de Montcada, el tronc de la dinastia Montcada). El 22 octubre de 1013, en l'acta de consagració de Sant Feliu de Vacarisses, signa " Guilielmo, vicario de Montannola". Entre els anys 1.029 i 1033 Guillem de Muntanyola començà a adoptar el cognom de Montcada. En morí Guillem, es reparteix el domini del castell entre els seus tres fills, Ramon Guillem de Montcada, Bernat Guillem (ardiaca de Barcelona) i Reinard o Renard Guillem de la Roca. El primer dels germans mor vers el 1075, comportant discussions entre el fill Berenguer Ramon de Montcada i els seus tiets. El 1084, els dos oncles donaren al nebot la tercera part del castell, amb la condició que si moria sense fills, un cop morta l'esposa, aquesta part passaria als fills de Renard Guillem.

El 1089, l'ardiaca Bernat Guillem de Montcada va cedir als canonges i a l'església de Barcelona la seva tercera part del castell de Muntanyola, amb el pacte que ell la tindria en vida i un cop mort passaria al seu nebot el clergue Renard i mort aquest, seria lliurada a Barcelona. Entre 1101 i 1136 apareix Berenguer Ramon de Montcada amb la possessió d'un terç del castell, i les altres dues parts en poder de Ramon Renard i Guillem Renard. Al segon quart del segle XII, el castell passa a ser domini del monestir de Santa Maria de l'Estany. L'any 1137 Ramon Renard fa donació de les dues terceres parts del castell a l'Estany i al seu prior Guillem. El 1166 Guillem Ramon de Montcada, amb els seus fills Guillem i Ramon i el seu germà Ot empenyoren al monestir la part que els correspon del castell. Una part de la família es continua cognominant Muntanyola; el 1177 Pere de Muntanyola signa l'acta de consagració de Sant Quirze i Santa Julita.

L’any 1191, els Montcada van recuperar el castell, ja que en aquest any consta que Guillem Montcada i Guillelma, i el seu fill Guillem tornaren a fer-ne penyora al mateix monestir. El 14 de juny de 1190 Guillem Ramon de Montcada ven definitivament tots els drets i dominis que posseïa sobre el castell i terme de Muntanyola al monestir de l'Estany. Pel què fa a la castlania, apareix la família Castell o Castelló, documentada al 1260 en els capítols matrimonials entre Berenguer de Castell i Elissendis d'Oló. Al 1288 l'infeudat de la castlania és Galceran de Rosanes, fill de Bernat de Rosanes i Elissendis, que fa una permuta i la batllia de la castlania passa a Guillem de Vilardell, ciutadà de Barcelona. Al segle XIV Jaume II ven la jurisdicció de Muntanyola a l'abat Berenguer de Riudeperes i a l'Estany, de nou. I al 1324 consta com a batlle del castell Jaume de Postius. Aquest mateix any fou dirimida per arbitratge entre l'Estany i Guillem de Castell i el seu fill Oliver una qüestió sobre els drets del castell on es deia que des de temps immemorials la família Castell exercia en feu del monestir unes atribucions que no els eren reconegudes. Un dels drets al·legats era el de nomenar el batlle, pel que resulta que els Castell tenien subinfeudada la castlania, en aquell moment a Alamanda de Muntanyola. I al 1346 hi ha Guillem Castell com a castlà, mentre que al 1353 és Blanca Castell casada amb Felip de Dosrius la que ven la castlania un altre cop al monestir de l'Estany.

El terratrèmol del 24 de maig del 1448 destrueix de forma important el castell i la capella de Sant Pere.

Al 1458, el procurador de l'Estany arrenda a Bernat Grau el castell de Muntanyola, detallant que ha de refer el castell i la vida del paratge. El castell passarà a ser un mas, com consta en el fogatge de 1553.

En el capbreu de 1645, s'esmenta el mas Castell.



El mas, segurament ampliat i reformat el segle XVIII, esdevindrà un dels més importants de la zona fins ben entrat el segle XX.


La pagesia se sent, i està abandonada a la seva dissort per part d’una administració estulta, que gestiona la ‘res publica’ amb els criteris de benefici ‘immediat’ del sistema capitalista. Els resultats en forma d’incendis, sequeres, riuades,.., els viu i pateix alhora que la pagesia – en primer lloc - , la ciutadania que viu de forma més precària i humil, de moment - això s’acabarà per a tothom – les classes benestants, i els que anomeno ‘ rics del cagar’, poso d’exemple a Donald John Trump (Queens, Nova York, 14 de juny de 1946), perquè l’ombra de l’article 155 és allargada, malgasten els recursos de TOTS com si no s’haguessin de morir mai.

Muntanyola és un indret proper i desconegut per una bona part de catalans, això lògicament s’ha d’esmenar a partir d’aquest proper any 2018, que us desitgem venturós i ple de joia, malgrat el que ‘esta caient’.

Antonio Mora Vergés

dimecres, 27 de desembre de 2017

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI QUE ACULL LA FUNDACIÓ AGUSTÍ DE SANTACRUZ DE SANT FELIU DE CODINES?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Feliu de Codines, malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

Retratava la fàbrica magnifica de la FUNDACIÓ AGUSTÍ DE SANTACRUZ DE SANT FELIU DE CODINES.



Patrimoni Gencat el descriu com ; edifici aïllat de planta rectangular i compost de planta baixa i dos pisos amb coberta a quatre vessants acabada amb un ràfec que corona les façanes a excepció de la principal que queda acabada per una balustrada i cornisa. La façana és de composició plana i simètrica. Té un pati central. És un edifici rectangular i sever de reminiscències "herrerianes".

No trobava cap dada relativa a la Capella, identificable únicamebt avui pel campanar.


Vista de l'edifici. Miquel Àngel Solé i Bausà. 1983


Imatge actual. 15.12.2017. Antonio Mora Vergés

Fou aixecat en època del rector Agustí Santacruz l’any 1744, que en fou l’inspirador. Ens agradarà saber el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs del fundador a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del 1859 és regentat per religioses dominiques de l'Anunciata.

Sota seu es van construir les escoles l’any 1940 i darrerament el CAP de Sant Feliu de Codines, que substituïa un dispensari o casal d'assistència a càrrec de la parròquia. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29399

Demanava informació al Rector de Sant la Parròquia de Sant Feliu de Codines, Mn. Martin Kabamba i Belangenyi, que em manifestava desconèixer l’advocació de la Capella, i que farà gestions per aclarir-ho.

La Germana Mercè Lopez Rodríguez, m’explicava que la imatge la capella és una mare de Déu amb el nen i que porta un rosari, farà també gestions per esbrinar l’advocació de la Capella.

No disposa - encara - Sant Feliu de Codines d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les publicacions relatives a Sant Feliu de Codines comportàvem la meva exclusió – espero que temporal – de la pàgina no ets de Sant Feliu de Codines si no ...

Vivim/patim una ‘democraciola’ de baixíssima qualitat.

Antonio Mora Vergés

dimarts, 26 de desembre de 2017

Santa innocència. Gaudi va ser l’autor de parc Nicolau Usart Furriol?. SANT FELIU DE CODINES, VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Llegia a la pàgina :http://www.santfeliudecodines.cat/adreces-i-telefons/parcs-i-zones-verdes/parc-usart

El Parc Usart està situat a 1 quilòmetre de Sant Feliu de Codines, a la carretera de Sant Miquel del Fai, en direcció a l’Espai Natural. El Parc va ser inaugurat a principis de segle, rep el nom del seu fundador, Nicolau Usart Furriol (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 29 de març de 1854 - Barcelona, 1928).

Em sorprenia l’afirmació, té dues construccions ideades per Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926). No en trobava cap referencia documentada, i no se’n fa esment a :
http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/lista.html

On curiosament apareix : Mesa del comedor propio en Sant Feliu de Codines

L’època en que s’inaugurava el parc coincideix amb el període en que l’Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) es va dedicarà exclusivament a l’obra de la Sagrada Família de Barcelona (1914 - 1926)

El Parc Usart fou inaugurat el dia 1 d’abril del 1918 sota l’impuls i el finançament de Nicolau Usart, industrial del poble establert a la capital de Catalunya.

Va ser durant la celebració de la festa de la “Llar, de l’Arbre i de la Flor“.





A les primeries del segle XX, molta gent de Barcelona i altres zones urbanes venien a Sant Feliu de Codines a estiuejar o a fer salut, en ser el nostre clima més sec i menys calorós a l’estiu que la majoria de viles dels voltants de la ciutat, i com no, del Vallès. Aquí molta gent es va guarir de les seves afeccions pulmonars, i degut a la proximitat amb la ciutat, afegit als nostres meravellosos paratges naturals, fonts i parcs, moltes famílies benestants de Barcelona van anar establir-s’hi, formant una gran "colònia" de persones desitjoses de gaudir d’una sèrie de serveis associats a l’estiueig, com el passeig, els esports, el lleure i la cultura. Anar a berenar o a gaudir de la natura al Parc Usart era un plaer indefugible.

Llavors s’arribava al Parc Usart pel camí de Sant Miquel del Fai, que no estava asfaltat com ara la carretera, i el trànsit de vehicles pràcticament no existia.

Durant molts anys tot es va mantenir igual, a mitjans del segle XX però , es va pavimentar el camí de Sant Miquel del Fai, fet que va popularitzar les excursions a aquest monestir benedictí del segle segle X.

A partir de llavors la nova carretera ja va començar a ser un pas obert pels vehicles cap als Cingles de Bertí, i tota aquesta zona natural tant feréstega i original.

El 1983, i amb l’esclat dels nous temps democràtics, el parc Usart es va reformar i es van consolidar les antigues edificacions.

Ja a la dècada dels 90, els nois i noies d’un camp internacional de treball del SCI van millorar l’entrada, amb noves jardineres de planta autòctona, i als primers anys d’aquest segle s'ha millorat el pas central i més cap aquí s'hi han posat jocs infantils.

El 9 de febrer de 2011 es va inaugurar el nou Camí de vianants fins al Parc Usart. Cada dia hi ha més gent gran al municipi o parelles joves amb nens petits que fan del seu passeig per una de les poques zones planes del municipi el seu gaudi favorit.

Ens agradarà tenir confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.co de l’autor del parc Nicolau Usart Furriol, i de la casa per la que dissenyava l’Antoni Gaudí Cornet, la Mesa del comedor propio.

Antonio Mora Vergés

Rebia un email del Pere Pladevall Vallcorba, Alcalde de Sant Feliu de Codines en el que em diu ;

Si que és cert, i moltes persones ho han explicat als seus fills, nets i/o besnéts , que l‘Antoni Gaudí passava temporades a la Masia de Can Ullar, de Sant Feliu de Codines.

Sembla que en una època en que hi va haver una epidèmia de tifus a Barcelona, Gaudi va estar a Sant Feliu de Codines, i fruit d’això, cert o no, també es diu que va basar-se en els Cingles de Bertí i Sant Sadurní per la façana de La Pedrera ( diuen ) i que va fer el “bocet” en unes estovalles de la Fàbrica “ Roca Umbert” i potser, potser, també els de la font i la torre del Parc Usart.


La resposta – com acostuma a succeir – en genera més i més preguntes, una però, fora senzilla de contestar, la Mesa del comedor propio en Sant Feliu de Codines, que s’esmenta a : http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/lista.html és a la Masia de Can Ullar


ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE MÚNTER, MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 01-01.1951 ) anàvem completant el que anomeno : MEMÒRIA DELS LLOCS DE CULTE CATÒLIC DE MUNTANYOLA. OSONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/memoria-dels-llocs-de-culte-catolic-de_15.html

Havíem visitat Sant Esteve de Múnter en altres ocasions :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/04/sant-esteve-de-munter.html

El Mapa de Patrimoni ens diu que aquesta església es trobava dins l'antic terme de la vila de Múnter i del castell que s'hi va construir a prop.

L'església aviat degué assumir les funcions parroquials que encara té actualment, bé que està lligada al veí municipi de Malla per no tenir sacerdot propi.

El lloc de Múnter, amb la vila i el castell, apareixen documentats al 929, quan Gonteric i la seva muller Tadega vengueren al levita Elisagar i a Odó una terra situada al comtat d'Osona, al terme de la vila de Múnter (Montari), afrontant pel costat septentrional amb el castellet. L'església apareix per primer cop documentada l'any 965, quan una dona anomenada Fredesinda, i els seus fills, vengueren a Odó i a la seva muller Ercolda diversos béns situats al comtat d'Osona, a vila de Múnter; aquestes possessions afrontaven per llevant amb la casa de Sant Esteve. Les funcions parroquials de la mateixa església no es documenten fins el 1191 quan Guanalgod i la seva muller Adaledis i llurs fills empenyoraren a Amat i a la seva muller Estefania i a llurs fills una peça de terra o de vinya al comtat d'Osona, a la parròquia de Sant Esteve, al lloc anomenat Matavaques, i encara es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154. Tenim documentades diverses obres dutes a terme en aquest edifici, que fou renovat el segle XII. A més de l'altar del sant patró de l'església, s'hi venerava l'altar de Santa Maria, documentat al 1357.

L'any 1564 consta que Ramon Puig va fer el retaule de l'altar major, que amb el temps va ser substituït per un altre de neoclàssic.

L'any 1579 Bernat Toll esculpí un altre retaule, el qual era dedicat segurament a la Mare de Déu del Roser, molt semblant al de Malla. La porta d'entrada, tot i que encara resta emplaçada al seu lloc primitiu, fou modificada l'any 1613, moment en què també s'abarrocà la decoració del temple. Actualment, encara té l'absis romànic ben conservat, així com bona part dels murs de la nau. El campanar, que és contemporani de l'església, sobre la boveda del fons, té la part superior modificada i és adherit a una escala, que fou construïda el 1728.

L'any 1918 s'ensorrà la primitiva coberta, que fou substituïda per una altra que no s'avé amb l'estil de l'edifici, que exhibeix en conjunt una part important d'elements abarrocats, entre els elements romànics originals. Com indica el portal, orientat a migdia, el recinte està construït A HONOR A SANT ESTEVE 1613.


Múnter, després de deslligar-se dels Montcada, formà terme propi fins l'any 1840, en què es va unir de nou a Muntanyola. Aquest terme comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996.

Entre els masos més antics hi ha el de Matavaques, la Fàbrega, el Vilar, el Camp i Comelles. Altres cases de la parròquia són Clavegueres, Dosrius, la Serra, la Rocassa, les Eres, can Gaja, el Solà, la Franquesa, el Bosc, can Febrer, el Colomer, el Puig, la Casanova del Puig, el Castell, la Rectoria i la Caseta del Mestre.

ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA DE MUNTANYOLA. OSONA
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita-de-muntanyola-osona/1054950
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/antigues-escoles-publiques-de.html

SANT ESTEVE DE MÚNTER

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/04/sant-esteve-de-munter.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/escoles-publiques-de-munter-anteriors.html

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA BONA SORT. mas Comelles,
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/09/la-masia-comelles-i-la-seva-capella-de.html

ORATORI CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME Mas la Roca. El Castell de Muntanyola
Està situada al interior de la casa que trobàvem tancada. Ignorem el seu estat actual .

CAPELLA DE LA PURÍSSIMA Mas la Rovira. Zona de la Vall
Queda pendent.

CAPELLA AL MAS DALMAU. ESTÀ ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA, MALGRAT CONSTA AL MAPA DE PATRIMONI QUE ÉS SANT ISIDRE
M’ho confirmava la meva visita, i el testimoni de l’Antoni Alibés Balmes que farà esmenar aquesta errada. http://eldalmau.com/ca/eldalmau
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/12/capella-de-sant-joan-evangelista-del.html

CAPELLA DE SANT PERE Mas Postius.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/11/de-lestany-muntanyola-seguint-les.html

CAPELLA DE SANT PERE DEL CASTELL El Castell de Muntanyola
S’ha perdut la memòria de l’època en que es va deixar de fer culte. Avui és un edifici sobreelevat dedicat a les activitats agrícoles

CAPELLA DEL PURISSIM COR .Mas Vilavendrell .
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/capella-del-purissim-cor-de-santa-maria.html
Aquí començava la fabricació dels formatges MUNTANYOLA que avui propietat d’AMPANS, s’ha traslladat a la finca Urpina de Sant Salvador de Guardiola al Bages

SANT GENÍS NOU DE LES OLIVERES Edifici davant el mas Oliveres
Queda pendent.

SANT GENÍS DE CARAÜLL Vall de Caraüll. EL Pla del Vilar
Queda pendent

La pagesia se sent, i està abandonada a la seva dissort per part d’una administració estulta, que gestiona la ‘res publica’ amb els criteris de benefici ‘immediat’ del sistema capitalista. Els resultats en forma d’incendis, sequeres, riuades,.., els viu i pateix alhora que la pagesia – en primer lloc - , la ciutadania que viu de forma més precària i humil, de moment - això s’acabarà per a tothom – les classes benestants, i els que anomeno ‘ rics del cagar’, poso d’exemple a Donald John Trump (Queens, Nova York, 14 de juny de 1946), perquè l’ombra de l’article 155 és allargada, malgasten els recursos de TOTS com si no s’haguessin de morir mai.

Múnter al terme de Muntanyola és un indret proper i desconegut per una bona part de catalans, això lògicament s’ha d’esmenar a partir d’aquest proper any 2018, que us desitgem venturós i ple de joia, malgrat el que ‘esta caient’.

Antonio Mora Vergés

dilluns, 25 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE CAN NADAL A SANT FELIU DEL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Volia aprofitant el dia de Nadal, fer una cerca al Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya, en la que introduïa aquest nom , Nadal.

El resultat eren un parell d’imatges d’una finca d’aquest nom, que havia estat situada a Cerdanyola, que el Josep Salvany Blanch, retratava encara l’any 1916, i que devia desaparèixer en el període de la II República.



Llegia que l’any 1853 Antonio Nadal i Pujolar (1810-1876), adquirí de Maria del Pilar Orozco Calvo Encalada d’Agulló i de Sans [*] un casalot (l’antic casal del Palau, sembla) que havia de convertir-se en el nucli aglutinant de Can Nadal.
[*] Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com ,
http://www.blasoneshispanos.com/Heraldica/HeraldicaGentilicia/Armoriales/EE/Encalada.htm

l’ any 1870, es construí la torre que retrataria el Josep Salvany Blanch el 1916 , de la que ens agradaria saber qui en fou l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’any 1904 es va aprovar el projecte de pla d'eixample de Gabriel Borrell i Cardona Sabadell, 23 de novembre de 1862 - Barcelona, 6 d'octubre de 1944, que preveia travessar la propietat en diferents direccions, arrasar els seus jardins i afectar la torre.

L’any 1932, el que restava del clos de Can Nadal, propietat de Zoa Nadal Vilardaga, (filla d’Antonio Nadal Pujolar ) i el seu fill Antonio Clavé y Nadal Flaquer y Vilardaga, Comte de Vilardaga, títol pontifici atorgat per Pío X (Treviso, Regne de Llombardia - Venècia (actual Itàlia); 2 de juny de 1835 +Roma , 20 de agosto de 1914) amb caràcter personal i no hereditari el 31 de març de 1905 y autoritzat per al seu ús a España pel Real Despacho de 7 de agosto d’aquell mateix any. La finca va passar a l’ajuntament per raó d’expropiació forçosa, per tal com era afectat pel projecte de reforma del Sector Occidental; part de la finca fou destinada a parc públic.

http://www.raco.cat/index.php/Materials/article/viewFile/200859/268381

http://arrelslocals.blogspot.com.es/2013/02/antoni-nadal-i-pujolar.html

Carlos Gardel – deixem-ho així - ens recordarà sempre que ;

El siglo veinte
Es un despliegue de maldad insolente
Ya no hay quien lo niegue
Vivimos revolcaos en un merengue
Y en el mismo lodo
Todos manoseaos

Hoy resulta que es lo mismo
Ser derecho que traidor
Ignorante, sabio, chorro
Generoso o estafador

¡Todo es igual, nada es mejor!
¡Lo mismo un burro que un gran profesor!
No hay aplazaos ni escalafón
Los inmorales nos han igualao

Si uno vive en la impostura
Y otro roba en su ambición
Da lo mismo que sea cura
Colchonero, rey de bastos
Caradura o polizón

https://www.youtube.com/watch?v=fsAGpw5uwDU

Tant cert com ;

Que el mundo fue y será una porquería
Ya lo sé, en el quinientos seis
Y en el dos mil también
Que siempre ha habido chorros
Maquiavelos y estafaos
Contentos y amargaos, varones y dublé

Aquest any 2017, vivim/patim a Catalunya el malson d’un ‘déjà vu’ que ni el mateix autor de la lletra de Cambalache es podia imaginar, oí?.

BON NADAL, només a les persones de bona voluntat.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 24 de desembre de 2017

CAPELLA DE SANT JOAN EVANGELISTA DEL MAS DALMAU DE MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

l’Antoni Alibés Balmes ens rebia quan arribàvem al Dalmau, edificació magnifica situada enmig de camps de blat , al cor d’Osona, envoltada per boscos de pins, alzines i roures, alguns d’ells centenaris , amb belles vistes dels Pirineus nevats a l’hivern.

A la pàgina de la casa s’explica ; mas carregat d’història, apareix documentat l’any 1213, conserva però , alguns vestigis d’èpoques anteriors, restes de murs amb disposició de pedres “Opus spicatum”.


A pocs metres del mas, trobem dos forns de teuleria en molt bon estat de conservació, es creu que foren construïts per fer l’obra de la casa.

La finca d’unes 230 hectàrees conserva la producció agrícola i ramadera.

Una de les joies del Dalmau és l’antiga bassa, alimentada per l’aigua que brolla de la muntanya i que arriba canalitzada fins la font que hi ha al davant de la bassa.

Aquesta font és una de les tres mes pures de la comarca i en podeu beure amb total tranquil·litat.

El Dalmau ha anat passant de generació en generació de la nostra família, travessar les seves portes és endinsar-se en un viatge en el temps, on es pot descobrir el llegat dels nostres avantpassats en cada racó.

Parets gruixudes, racons antics, i molts detalls que han quedat al descobert en la seva restauració, mostrant l’evolució de la història i les constants ampliacions que s’han anat fent al llarg dels segles, conservant l’embigat de fusta de roure als sostres, els terres de pedra o encaironats, les portes i finestres, els mobles que tenen les petjades d’un altre temps i que ens ajuden a entendre una forma de vida passada, una època, un país.

Té annexada una església del segle XVII , advocada a Sant Joan Evangelista , molt ben conservada i amb culte, on s’hi poden celebrar casaments .


Edifici religiós exempt, situat al costat del mas Dalmau. Aquest presenta una obertura al sud, i per tant a l'exterior del mas, i un altre accés interior. Es tracta d'una petita capella a la qual s'accedeix des del primer pis del mas Dalmau, que dóna al cor de la capella. És de nau única i sense absis. El portal d'entrada és orientat a llevant. S'il·lumina mitjançant unes finestres rectangulars que s'obren als murs de la nau.

A l'interior hi ha un altar que presideix Sant Joan Evangelista, flanquejat per Sant Antoni de Pàdua, i Sant Ramon de Penyafort. A sota el cor hi ha un petita sagristia.


Està decorat amb estucs i pintat, recentment es recuperava una pintura de Sant Isidre.


Es construïda amb pedra i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, la qual té un portal rectangular descentrat. A la llinda es llegeix Joan Dalmau (1675)

El Dalmau és un dels indrets que heu de visitar abans de lliurar l’ànima al Senyor.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 01-01.1951 ) anàvem completant el que anomeno :

MEMÒRIA DELS LLOCS DE CULTE CATÒLIC DE MUNTANYOLA. OSONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/memoria-dels-llocs-de-culte-catolic-de_15.html

ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA DE MUNTANYOLA. OSONA
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-sant-quirze-i-santa-julita-de-muntanyola-osona/1054950
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/antigues-escoles-publiques-de.html

SANT ESTEVE DE MÚNTER
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/04/sant-esteve-de-munter.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/escoles-publiques-de-munter-anteriors.html

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA BONA SORT. mas Comelles,
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/09/la-masia-comelles-i-la-seva-capella-de.html

ORATORI CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME Mas la Roca. El Castell de Muntanyola
Està situada al interior de la casa que trobàvem tancada. Ignorem el seu estat actual .

CAPELLA DE LA PURÍSSIMA Mas la Rovira. Zona de la Vall
Queda pendent.

CAPELLA AL MAS DALMAU. ESTÀ ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA, MALGRAT CONSTA AL MAPA DE PATRIMONI QUE ÉS SANT ISIDRE
M’ho confirmava la meva visita, i el testimoni de l’Antoni Alibés Balmes que farà esmenar aquesta errada. http://eldalmau.com/ca/eldalmau
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/12/capella-de-sant-joan-evangelista-del.html

CAPELLA DE SANT PERE Mas Postius.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/11/de-lestany-muntanyola-seguint-les.html

CAPELLA DE SANT PERE DEL CASTELL El Castell de Muntanyola
S’ha perdut la memòria de l’època en que es va deixar de fer culte. Avui és un edifici sobreelevat dedicat a les activitats agrícoles

CAPELLA DEL PURISSIM COR .Mas Vilavendrell .
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/capella-del-purissim-cor-de-santa-maria.html
Aquí començava la fabricació dels formatges MUNTANYOLA que avui propietat d’AMPANS, s’ha traslladat a la finca Urpina de Sant Salvador de Guardiola al Bages

SANT GENÍS NOU DE LES OLIVERES Edifici davant el mas Oliveres
Queda pendent.

CAPELLA DE LA SAGRADA FAMILIA DEL MAS ALEBERCH
Queda pendent

SANT GENÍS DE CARAÜLL Vall de Caraüll. EL Pla del Vilar
Queda pendent

Muntanyola és un indret proper i desconegut per una bona part de catalans, això lògicament s’ha d’esmenar a partir d’aquest proper any 2018, que us desitgem venturós i ple de joia, malgrat el que ‘esta caient’.

Ah!, ens podeu fer arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

dissabte, 23 de desembre de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA AGRÍCOLA MÉNAGÈRE SANTA ANNA DEL CASTELL DEL REMEI. PENELLES. LA NOGUERA URGELLENCA. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament tant des de l’àmbit privat , o religiós, com de la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, es va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava – em confesso un optimista incorregible - que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Encara que fins al dia d’avui no ha estat així, no perdo l’esperança.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’.

L’any 2014 visitava novament el nucli del Castell del Remei, al terme de Penelles, a la Noguera urgellenca, que no havia cridat – dissortadament – l’atenció del Josep Salvany Blanch:
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/08/llar-santa-anna-dels-germans.html


la Congregació Religiosa Germans Franciscans de Creu Blanca, em feia arribar un llibret on s’expliquen algunes dades de la història d’aquest nucli, així;

A la finca del Castell del Remei, a la comarca de l’Urgell, vers el 1910 va crear-se una escola agrícola ménagère , el Col·legi Santa Anna, a càrrec de religioses d’ensenyament general, de la Congregació de Religioses Dominiques de l'Anunciata. que també tenia com a objectiu però , ensenyar a les noies les pràctiques casolanes d’una casa de camp. L’escola portava el nom de Santa Agna i havia estat una iniciativa de Anna Jover Peix ( de la família propietari de la Banca Jover ) , muller del propietari de la finca, Ignasi Girona Vilanova (Barcelona, 1857 - 1923). L’escola tancava l’any 1975, i es signava el traspàs als Germans Franciscans de Creu Blanca al mes de aog de 1977m i al gener de l’any 1978 començaven a arribar els primer interns. El 8 d’abril de 1978 es feia la inauguració oficial amb presència dels bisbes de la Seu d’Urgell, Solsona i Tànger , i el fundador de la Congregació Religiosa Germans Franciscans de Creu Blanca , el germà, Isidoro Lezcano Guerra (Tenoya, Las Palmas de Gran Canaria, 1935 - Las Palmas de Gran Canaria., 20 de febrer de 2006).

Al ensems el capellà de la casa s’ocupava de la instrucció dels nois.

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de l’edifici l’any 1910, i els de les darreres ampliacions i reformes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya decidia 21.12.2017 quan ‘bones’ poden ser les festes nadalenques i els dies que vindran.

En paraules del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964) , tothom va tenir ‘llum als ulls i força al braç’.

Parlant des del que abans en dèiem ‘ la història Sagrada’ , la imatge de la victòria de David enfront de Goliat és inevitable, tant com el fet que en aquesta ocasió malgrat les pressions del poder – civil, religiós, militar - el poble no ha triat a Barrabàs.

La democràcia ha de restaurar – fins on sigui possible – les trencadisses provocades en l’aplicació de l’article 155, i el nou govern de la Generalitat com a primera feina ha de fer una avaluació de danys i pèrdues

Antonio Mora Vergés

divendres, 22 de desembre de 2017

QUE EN SABEU DE LA CAPELLA DEL MAS VECIANA’. TARRAGONA. CATALUNYA

Aprofitava la fredorada d’aquesta primera quinzena de desembre per fer ‘ feina de despatx’, i en la recerca per la xarxa trobava de la Capella del Mas Veciana : https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4771

Edificació exempta de planta rectangular amb coberta de doble vessant bastant inclinada. Te la particularitat d'estar feta
de peces ceràmiques esmaltades molt fosques.

La façana principal, tota de pedra, es composa d'una porta rectangular emmarcada per uns arcs apuntats de tipus conopial. La porta és de fusta i hi destaquen les frontisses de ferro decorades. Al timpà, es llegeix la llegenda "DOMUS DEI". Per sobre de la porta hi ha una única finestra allargada, amb arc apuntat i vitrall. El trencaaigües superior culmina amb un gablet. Sota la cornisa hi ha una arcuació decorativa disposada seguint la pendent de la teulada. A ambdues cantonades hi ha unes petites pilastres circulars amb uns capitells i basaments molt treballats amb decoració vegetal que suporten la composició.

En un dels extrems del lateral esquerra s’hi distingeix un cos afegit que segurament és una petita sagristia. Al carener, sobre on suposadament es troba l'altar, hi ha un campaneret de forja.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12420


Capella neogòtica semblant al seu estil a d'altres capelles privades del terme. Façana de pedra. Coberta de ceràmica esmaltada.

Des del ‘tontisme’ s’afirma que a Internet es troba TOT, està clar que en relació a qüestions d’àmbit cultural català, hi ha poques dades, i les existents son majoritàriament de producció privada. Catalunya, també en la cultura, ha de pagar peatges. Ens agradarà tenir noticia de l’ajtor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya decidia ahir quan ‘bones’ poden ser les festes nadalenques i els dies que vindran.

En paraules del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964) , tothom va tenir ‘llum als ulls i força al braç’.

Parlant des del que abans en dèiem ‘ la història Sagrada’ , la imatge de la victòria de David enfront de Goliat és inevitable, tant com el fet que en aquesta ocasió malgrat les pressions del poder – civil, religiós, militar - el poble no ha triat a Barrabàs.

La democràcia ha de restaurar – fins on sigui possible – les trencadisses provocades en l’aplicació de l’article 155, i el nou govern de la Generalitat com a primera feina ha de fer una avaluació de danys i pèrdues

Antonio Mora Vergés

dijous, 21 de desembre de 2017

QUE EN SABEU DE LA CAPELLA DEL MAS SANROMÀ?. TARRAGONA. CATALUNYA

Aprofitava la fredorada d’aquesta primera quinzena de desembre per fer ‘ feina de despatx’, i en la en la recerca per la xarxa trobava de la Capella del Mas Sanromà al terme de Tarragona : https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4771

Complex format per una masia, menjador, capella i edificacions auxiliars. Capella neogòtica de planta rectangular amb façana de pedra profusament decorada i coberta amb teules ceràmiques esmaltades que li donen molta lluminositat. La façana culmina amb una creu.


Exemple de tipologia de capella de propietat privada, arquitectònicament no adscrita a cap estil concret ja que depenia del gust del propietari i de l'arquitecte, de les quals pràcticament no en queden al terme. Cal destacar la necessitat de conservar la capella amb el conjunt (menjador, nau industrial i l'antic mas)

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12419


Capella neogòtica, amb façana molt decorada amb pedra i coberta amb teules de ceràmica esmaltada que li donen un agradable to festiu.

No se sap qui és l'autor, però no hi ha dubte de que tractava d'un bon professional.

http://www.diarimes.com/noticies/opinio/2017/11/20/josep_pujol_barbera_arquitecte_plural_28563_3064.html

L’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) , té relació amb aquest edifici, no queda clar però, si en qualitat d'autor , de reconstructor/reformador , o d’ambdues. Ens agradarà rebre més informació sobre aquest extrem a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del ‘tontisme’ s’afirma que a Internet es troba TOT, està clar que en relació a qüestions d’àmbit cultural català, hi ha poques dades, i les existents son majoritàriament de producció privada. Catalunya, també en la cultura, ha de pagar peatges.

Dissortadament, en matèria de llibertats, no hi ha constància de millores.

dimecres, 20 de desembre de 2017

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE LLINARS DE L’AIGUADORA. CASTELLAR DEL RIU. BERGUEDÀ SOBIRÀ.

Aprofitava la fredorada d’aquesta primera quinzena de desembre per fer ‘ feina de despatx’, i el dia de Santa Llúcia 13.12.2017, trobava que el Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), retratava l’any 1919 l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l'Aiguadora, al trerme de Castellar de la Ribera a la comarca del Berguedà, que qualifico jo de sobirà.


El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya no fa esment de l’advocació de Sant Iscle i Santa Victòria, sou pregats de fer-los-ho saber.

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, la ‘ parella romànica’ la visitaven l’any 2012 :
http://relatsencatala.cat/relat/sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars-de-laiguadora-castellar-del-riu-bergueda-sobira/1039342

Patrimoni Gencat ens diu;
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3207

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l'Aiguadora és una església parroquial bastida a finals del segle XVII o principis del XVIII, a partir de models del barroc rural. Consta d'una sola nau amb capelles laterals, presbiteri quadrat i la façana oberta al mur de migdia, on s'hi varen encastar unes laudes sepulcrals d'època romànica. El campanar és una torre de secció quadrada amb finestres d'arc de mig punt. A ponent de l'església hi ha la masia que funciona com a rectoria adossada, amb una gran portalada d'arc de mig punt.

Blocs esculpits de la façana:

1- Bloc de 64 x 26 cm, el més petit dels quatre. És decorat amb una cinta estreta cargolada que crea una forma geomètrica sense cap simetria regular. És flanquejat per cercles amb formes florals inscrites.

2- Bloc de 62 x 53 cm, decorat amb una creu de pedra amb braços iguals flordelisats. Als extrems hi ha un motiu floral de sis pètals inscrit en un cercle. Els motius decoratius són fets amb força relleu.

3- Bloc de 60 x 38 cm que podria correspondre a una lauda sepulcral incorporada a la façana de l'església al segle XVII. Presenta un petit motiu floral de sis pètals inscrit dins un cercle. Entre aquests dos motius hi ha dos personatges molt esquemàtics.

4- Bloc de 74 x 37 cm ornat amb una sèrie de relleus que formen tres arquets, a l'intradós dels quals hi ha un cercle en baix relleu en el que s'inscriu una creu grega.

Aquests blocs esculpits s'encastaren al mur de migdia de l'església quan l'edifici romànic fou substituït per l'actual construcció barroca al segle XVII.

El lloc de Llinars de l'Aiguadora és documentat des del segle IX car fou un dels punts claus de la repoblació del comte Guifré el Pelós a la vall de Lord. En aquest segle el bisbe Galderic de la seu d'Urgell hi organitzà la primera vida parroquial i el nucli reïxi durant l'alta edat mitjana.

Dissortadament, en matèria de llibertats, no hi ha constància de millores.

dimarts, 19 de desembre de 2017

CAN PUJOL. SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL – sobirà - . CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Feliu de Codines, malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

Retratava la casa coneguda com CAN PUJOL, a la que per la seva ubicació actual al cor de Sant Feliu de Codines, possiblement se la designa més com CAL PUJOL. En la llengua catalana, tenim paraules intraduïbles, CAL i CAN en son un exemple, CAL implica proximitat, confiança i àdhuc una certa empatia vers a les persones que resideixen en aquella casa, CAN, que es feia servir més per llocs fora vila, implica respecte, reconeixement, i alhora distància, tant física com social. Altres exemples els tenim en els mots sobirà/jussà que serveixen exclusivament per definir situacions orogràfiques, en castellà ho tradueixen com ALTO/BAJO, i tenim comarques com EL BAJO LLOBREGAT per on les persones poden circular perfectament dretes , o EL ALTO URGELL, on òbviament no cal portar equips d’oxigen per a respirar. Sant Feliu de Codines pertanyi al Vallès sobirà, i Caldes de Montbui, claramebt al Vallès jussà.


Tornem a Can Pujol, del que Patrimoni Gencat en fa una minsa descripció ; edifici de tipologia ciutat jardí amb paret mitgera i alineat al carrer. Compost de planta baixa i dos pisos. Les façanes són de composició simètrica i estan coronades per una balustrada que en la façana principal es transforma en un frontó, aquest, junt amb els elements formals i decoratius, donen al conjunt un caràcter historicista.

Cap dada del promotor ni de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber amb profusió de detalls, nom, cognoms, Lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al llarg dels anys, hem anat publicant als nostres blogs, entrades relatives a Sant Feliu de Codines :
LA ROCA, ARA CASA BATLLORI A SANT FELIU DE CODINES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/06/la-roca-ara-casa-batllori-sant-feliu-de.html

CAN RODÓ I LA CAPELLA DE SANT FRANCESC A SANT FELIU DE CODINES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/can-rodo-i-la-capella-de-sant-francesc.html

CAN PUIGDOMÈNECH. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/12/can-puigdomenech-sant-feliu-de-codines.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/11/esglesia-parroquial-de-sant-feliu-de.html

Sant Miquel del Fai, pay per view.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/12/sant-miquel-del-fai-pay-per-view.html

SABEU SI L’EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’AJUNTAMENT FINS A L’ANY 2005 HAVIA ACOLLIT TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES?. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/12/sabeu-si-ledifici-que-aixoplugava.html

LA TORRE DEL RELLOTGE DE LA VENDERIA A SANT FELIU DE CODINES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/06/la-torre-del-rellotge-de-la-venderia.html

SANT CLIMENT DEL FLEQUER.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/sant-climent-del-flequer.html

EL VILLAR I SANTA MARIA DEL VILLAR
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/01/el-villar-i-santa-maria-del-villar.html

LA PRIMERA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/la-primera-capella-del-sant-crist-del.html

MODERNISME A SANT FELIU DE CODINES. LA BARONIA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/12/modernisme-sant-feliu-de-codines-la.html

CAN PUIGDOMÈNECH DE SANT FELIU DE CODINES
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/can-puigdomenech-de-sant-feliu-de.html

LA SAGRERA DE SANT FELIU DE CODINES AL VALLÈS SOBIRÀ
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/la-sagrera-de-sant-feliu-de-codines-al.html

DE LES ESCOLES PARROQUIALS A LA FEDAC. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/de-les-escoles-parroquials-la-fedac.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA DOÑA ROSARIO. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-de-lescola-de-la-dona.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT FELIU DE CODINES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lescola-publica-de-sant.html

IN MEMORIAM DEL MESTRE ANTONI JANÉ JANÉ. SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-del-mestre-antoni-jane-jane.html

CAPELLA DEL CEMENTIRI DE SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/capella-del-cementiri-de-sant-feliu-de.html

LA CASA MATARRODONA DE SANT FELIU DE CODINES AL VALLÈS SOBIRÀ
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/la-casa-matarrodona-de-sant-feliu-de.html

CEMENTIRI DE SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/10/cementiri-de-sant-feliu-de-codines.html

CAN TORRENTS A SANT FELIU DE CODINES
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/can-torrents-sant-feliu-de-codines.html

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI QUE ACULL LA FUNDACIÓ AGUSTÍ DE SANTACRUZ DE SANT FELIU DE CODINES?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/12/que-en-sabeu-de-ledifici-que-acull-la.html

CAN VILASECA.SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/12/can-vilasecasant-feliu-de-codines-el.html

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE ‘CAN TALET’ A SANT FELIU DE CODINES?.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/12/que-en-sabeu-de-ledifici-de-can-talet.html

EL FLAQUER DE SANT FELIU DE CODINES
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/05/el-flaquer-de-sant-feliu-de-codines.html

Tinc hores d’ara més preguntes que respostes, dissortadament Sant Feliu de Codines no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni d’un mitjà de comunicació com el Montbui de Caldes , o la Tosca de Moià. Si us son d’utilitat quan es confegiu el Catàleg, podeu fer ús lliurement de totes les nostres publicacions.


Dissortadament en matèria de justícia no hem trobat la resposta adient per part de Renault i de Regal,
no defallim.

En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.

Antonio Mora Vergés

dilluns, 18 de desembre de 2017

ESGLÉSIA ARXIPRESTAL DE L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. MOIÀ. MOIANÈS. CATALUNYA

Al llarg dels anys he visitat en moltes ocasions l’actual capital de la comarca del Moianes, i la seva església advocada a l’assumpció de Santa Maria.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/la-misericrdia-de-moi.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/07/moia-i-els-temps-dificils.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/07/moia-la-catalunya-ilustrada.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/09/temple-arxiprestal-de-lassumpcio-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/09/facana-de-lesglesia-arxispretal-de.html

l’Any 1924 el Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) visitava la població i recollia entre altres imatges les següents ;

Altar major

Vista de l'altar major

Capella del Roser

Cambril

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/mOI%C3%80/mode/all/order/title/page/1

Moià, i la resta de poblacions de Catalunya, tenen un deute pendent amb el Josep Salvany Blanch.

Patrimoni Gencat en diu d’aquest temple magnífic ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16677

Església de 3 naus amb creuer, coronat per una gran cúpula, al costat de migdia s'aixeca un esvelt campanar de pedra ben treballada i planta octogonal amb grans finestrals d'arc apuntat al pis de les campanes i amb una cornisa sostinguda per aldans(*)- expliqueu-nos el significat a l’email coneixercatalunya@gmail.com - que actuen de gàrgoles. També destaca el seu rellotge, que funciona amb pesos de pedra, la balustrada del coronament (amb la data de 1726) i els pinacles. Darrera l'església hi ha el cambril de planta rectangular. De grans dimensions on es troba la mare de deu de la misericòrdia. L'accés a l'edifici es fa mitjançant una gran portalada barroca. Articulada en 3 nivells. Així mateix hi ha a la façana nord un altre accés de més reduïdes dimensions però de factura similar.

Cal destacar la façana principal i la façana lateral d'aquesta església pel seu alt valor artístic, ja que són un dels exponents més extraordinaris del barroc salomònic en pedra a Catalunya. La façana principal està articulada en diversos cossos. El cos baix està composat amb certa desimboltura, si bé les tres fornícules dels intercolumnis recorden maneres anteriors i el torçal del fust està fet amb timidesa i decorat ingènuament. Al segon cos les columnes són estriades helicoïdalment i el cos superior es veuen altres dues columnes ni salomòniques ni helicoïdals en llurs estries, sinó acordonades. Les imatges d'aquesta façana representen a Sant Josep, Sant Pere de la Cadireta, Sant Ponç de Planella, Sant Josep de Calassanç i la Verge Maria.

La façana lateral-nord està articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals. Aquestes columnes es recolzen en sengles pilastres de planta quadrada. Dintell de pedra coronat per un frontó truncat, en el qual s'obre una fornícula (coronada per un frontó amb l'escut de Moià), flanquejada per dues columnes salomòniques. A l'interior de la fornícula hi ha una imatge de la Verge Maria amb el nen (decapitat) als braços, possiblement del segle XV, reutilitzada d'una obra anterior.

Adossat a la paret nord de l'església es troba el Baptisteri. A l'exterior destaca un portal d'estil neoclàssic centrat per quatre columnes corínties que aguanten el coronament de la porta. Un fris sosté un nínxol, també emmarcat per columnetes, on s'hi ha col·locat unes rajoles amb la figura de Sant Joan Baptista. La coberta és a doble vessant amb ràfec de pedra. Corona l'edifici una llanterna octogonal. L'interior és amb planta de creu grega, coberta amb cúpula que s'alça sobre quatre arcs de mig punt.

La torre del campanar arrenca de l'església amb planta quadrada que, més o menys a un terç de la seva alçada, esdevé octogonal, no mantenint totes les cares les mateixes dimensions; Les quatre cares que donen als punts cardinals són el doble d'ample que les de les cantonades. La part superior és la més treballada; hi destaquen els vuit finestrals al pis de les campanes, la cornisa sostinguda per mènsules que a la vegada actuen de gàrgoles, la balustrada del coronament i els pinacles. És una construcció de pedra ben treballada de 52 metres.

Sepulcre dels Planella. Sarcòfag de petites dimensions (80x40 aproximadament), tallat en marbre i policromat. El sarcòfag és sostingut per dos lleons. La part frontal està dividida en tres cossos, els laterals mostren un relleu d'arcs ogivals sota els que hi ha el cap d'un lleó, mentre que en el central un parell d'àngels sostenen l'escut dels Planella, motiu que es repeteix als costats laterals del sarcòfag, on dos personatges sostenen l'escut familiar. A la part alta dos àngels sostenen un llençol del qual surten dos personatges. Una creu molt treballada remata el conjunt.

Verge de la Misericòrdia de talla policromada i de principis del segle XIX.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/la-misericrdia-de-moi.html

Talla d´alabastre d´estil gòtic de la Verge amb el Nen de la segona meitat del segle XIX.

Situada al mur de llevant de l´església i d´estil barroc del segle XVII trobem la Imatge de Sant Sebastià treballada en pedra blanca.

Situada al mur est de la capella del Santíssim i d´estil realista del segle XX trobem el Crist d´Asorey fet amb fusta policromada per Francisco Asorey González (Cambados, Pontevedra, 4 de març de 1889 - Santiago de Compostela, La Coruña, 2 de julio de 1961),


Pedro TORRENTS Mestre de cases 1674

Josep Morató i Soler Arquitecte 1730


L'església primitiva fou consagrada l'any 939 i era d'estil romànic. El creixement de la vila de Moià durant els segle XVI o XVII principalment degut a les indústries de pararies i teixidors, decidí a la comunitat de presbiteris a aixecar un nou temple. Els primers treballs s'iniciaren el 1674, essent rector-arxiprest D. Carlos Soia de Sant Esteve i Batlle de la vila Lleodegari Abadal. L'arquitecte fou Pere Torrents. Les despeses de la construcció anaren a càrrec de diverses institucions civils, religioses i particulars (el cambril fou construït l'any 1747). El 22 de maig de 1730 continua la prossecució i acabament del temple l'arquitecte de Vic Josep Morató i Soler a qui pot atribuir-se el campanar.

La façana principal i la façana lateral-nord d'aquesta església són el primer conjunt de barroc salomònic en pedra que es coneix a Catalunya. Van ser fetes entre 1646 i 1670. Les imatges originals de la façana principal van ser destruïdes durant la guerra civil. Les actuals són de factura moderna.

El baptisteri actual s'aixeca on abans de la guerra civil hi havia l'altar Roser, decorat amb retaules de Pau Suñer. A la dècada de 1950 es remodelà l'espai, construint l'actual Baptisteri. Per aquesta obra s'aprofità l'antic portal de la capella de Sant Pere (també de la vila) que hi havia quedat abandonada, per utilitzar-lo con a portal d'accés. En el nínxol on hi havia la imatge de Sant Pere, s'hi col·locà unes rajoles de tradició catalana que recorda la funció actual de l'edifici.

A la capella del Santíssim hi ha el sepulcre dels Planella, família important al municipi, sobretot des del segle XIV. Feien les funcions de senyors comtals, guerrers i eclesiàstics. El fet de trobar al costat del sarcòfag uns plafons de pedra amb l'escut de la família, representat per un peix, un bàcul i una estola fa pensar que es tractaria del sepulcre d'un bisbe, potser Pere Planella, bisbe d'Elna. És de les poques peces que es va salvar de la crema en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República l’any 1936.

El Mapa de Patrimoni de Moià fa algunes precisions :

L'actual temple parroquial fou construït entre els anys 1670 i 1730. A dalt del terrat del campanar s'hi pot veure la data del seu coronament: 1726.

Portalada que dóna accés a l'església de Santa Maria. D'estil Barroc i amb arquitectura en pedra articulada en tres nivells És el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya.

Actualment té als angles de les cantonades dues escultures modernes del Pere Coll (esquerra) i Fc. Xavier Ponce (dreta). Les imatges originals de les fornícules van ser destruïdes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República l’any 1936; les actuals imiten les antigues i representen a : Sant Josep de Calassanç, Sant Pere de la Cadireta, Sant Ponç de Planella i la Verge Maria.

Josep Morató Sellés ( Vic, 1712-1768) era l’autor del Cambril de l'església Parroquial Santa Maria

Havíem estat col·laboradors de la Tosca de Moià durant molts i molts anys, desconeixem – cas d’haver-ho fet – quin és el nostre pecat, perquè en l’actualitat no se’ns publiqui cap aportació. En tots cas, demanem perdó de forma pública.

Antonio Mora Vergés

diumenge, 17 de desembre de 2017

EDIFICI QUE AIXOPLUGAVA L’AJUNTAMENT FINS A L’ANY 2005 I QUE HAVIA ACOLLIT TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA . SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Feliu de Codines, malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

Llegia que la Casa de la Vila estava al nº 9 del carrer de Sant Joan. D'ací passà més tard, la Corporació municipal, a establir-se al carrer de Vic.

L'edifici es va construir en l'època del batlle Rosàs, l'any 1863. L’estructura em feia pensar – malgrat l’absència de dades- que l’edifici acollia alhora que la Casa Consistorial, potser les escoles Púbiques, i àdhuc els habitatges per als mestres. Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com , també lògicament del nom propi , el cognom matern , i els llocs i dates d naixement i traspàs de l’alcalde Rosàs, del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici, i de l’autor dels estucats que podria ser Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), del que hi ha constància de la seva activitat al Farell – Caldes de Montbui - i al mas Oller de Castellterçol


El dia 18 de setembre de 1943 es varen inaugurar les noves dependències de la Casa Consistorial, amb motiu de la celebració de la Festa Major de la Població. i hi varen ser fins al novembre de 2005, quan es van traslladar a un edifici nou situat a la plaça Josep Umbert Ventura.
http://www.santfeliudecodines.cat/actualitat/noticies/2005/11/24/el-nou-edifici-de-l-ajuntament-en-marxa-des-del-28-de-novembre

Actualment és la seu de l'Escola de Música Municipal.

PATRIMONI Gencat el descriu com ; edifici entre parets mitgeres compost de planta baixa i dos pisos i amb coberta a dues vessants coronada per un ràfec. La façana, de composició plana i simètrica, amb elements que li donen un caràcter neoclàssic.

L’edifici completament simètric en la seva façana, conforma malgrat l’abandó i la incúria un exemple de la tècnica de l’esgrafiat. Mitjançant aquest mètode decoratiu, a la façana s’hi representa l’escut de la vila, així com d’altres motius florals i línies que simulen marcs arquitectònics que atorgaven personalitat a l’antiga Casa Consistorial del municipi.

No disposa - encara - Sant Feliu de Codines d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia un email del Pere Pladevall Vallcorba, Alcalde, de Sant Feliu de Codines, en el que en relació a l’edifici de l’antic ajuntaments al carrer de Vic em diu ;

Sí. Els baixos de l'Ajuntament van acollir molts anys l'escola pública.


A la pel·lícula de la inauguració del Parc Usart, l’any 1917, els escolars surten de l'Ajuntament i tenim fotos de grups d'alumnes al pati de darrere.


El que no podem concretar es quan va començar, ni quan va acabar, ni si l'acollia totalment o parcialment.

Des d’aquesta publicació demano alguna de les fotografies a que fa referencia el senyor Alcalde per afegir-la a aquesta crònica.

Per endavant gràcies.

Antonio Mora Vergés