divendres, 16 de desembre de 2016

SANTA MARIA DEL COLLELL. EL TORN. SANT FERRIOL. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’església ‘vella’ de Santa Maria del Collell, al poble de Torn, integrat avui al terme municipal de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa.


Llegia que l'església del Collell disposava d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i petits arcs faixons; a partir del segle XVI es portaren a terme moltes obres d'ampliació, unint una nau gòtica pel costat de tramuntana (1550-1570). Així mateix es va realitzar la porta (1670) obra del mestre gironí Llàtzer Cisterna: disposa d'uns grans basaments on es recolzen unes columnes amb el fust estriat i capitells ornats amb fulles d'acant, que sostenen un entaulament superior decorat amb motius vegetals i caps d'àngels amb fulles que els surten de la boca, tot coronat per un frontó.

A ressaltar el petit claustre gòtic, anomenat de la Cisterna, construït pels volts del 1500. És un rectangle de pocs metres de longitud, amb una arcada apuntada a cada un dels costats. Actualment ha estat tancat per unes grans vidrieres i el seu interior s'ha enjardinat.



Fotografia : Olga Sacrest i Roca, 1988

A l'interior és guarda una imatge de la Verge feta d'alabastre del segle XIV que prové del temple de Ventatjol; aquest està situat a un quilòmetre del santuari del Collelll en direcció est. Actualment està situat a un quilòmetre del santuari del Collell en direcció est i s'utilitza com a capella de fossar.


Fotografia : Olga Sacrest i Roca, 1988

La talla romànica, del tipus anomenat bizantí, entronitzada i policromada de La Mare de Déu , està situada a l'actual monestir del Collell.


Consta, documentalment, que l'any 1198 existia un priorat que depenia del monestir de Sant Pere de Besalú; era prior del Collell un monjo anomenat Andreu. L'any 1256 s'esmenta el lloc del Collell que es trobava sota el domini directe del senyor de Falgons, Arnau de Cartellà. El llistat de priors, des de finals del segle XII fina al 1405, corresponen a l'ordre benedictina; a partir d'aquesta seran sacerdots diocesans, nombrats pel Bisbe de Girona, qui regiran aquesta casa i molt sovint no hi faran estada.

El servei religiós del santuari del Collell va ésser interromput per la guerra dels remences; pocs anys abans de la sentència de Guadalupe, Miquel Noguer , un piadós feligrès de la parròquia del Torn , va tenir una visió de la verge que li recomanava la nova obertura de la capella abandonada ; explica la tradició, que anava a caçar cada dia amb la seva ballesta pels terrenys on hi ha el santuari. Abans de tornar a casa seva, s'agenollava sempre davant la porta de la capella i destinava un temps a la pregària. Un dissabte, el 25 d'octubre de 1483, després d'haver resat, sentí dins de l'ermita uns grans plors acompanyats de tristos laments. Al cap d'uns instants, s'obrí la porta de l'església i aparegué una noia jove d'uns 8 anys, vestida de blanc que es presentà a Miquel Noguer com la Mare de Déu. Li demanà que fes conèixer als veïns del Torn, de Mieres, del Sallent i de Sant Miquel de Campmajor els següents desigs: guardar el sant diumenge, el compliment de les lleis de Déu, la pràctica de la caritat i la regeneració del santuari. A dins de l'església antiga del Collell, hi ha una làpida a terra, on s'indica que era precisament allí on va tenir lloc aquest fet.

No teníem ocasió d’accedir a l’església ‘vella’ del Santuari del Collell, que trobàvem tancada.

A partir d'aquest moment el santuari va experimentar un gran creixement que serà continuat en el decurs de les centúries següents.

Dissortadament la secular corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, va fer que els béns del Collell fossin venuts en subhasta pública l'any 1806 a causa de les infaustes lleis desamortitzadores , causa directa de la pèrdua d’una bona part del nostre patrimoni històric i artístic . L'any 1851 i després d'aquest temps de degradació, un mestre d'Aiguaviva anomenat Pau Corbatera, proposà al bisbe de Girona, Florencio Lorente y Monton [ 1847 – 1862 ] , la creació en el santuari d'un col•legi per a nois pobres, a fi de preparar-los al mateix temps per a la carrera eclesiàstica. Aquell mateix any van començar les obres d'acondicionament i engrandiment del recinte. El 16 d'octubre de 1852 es va fer la inauguració oficial. El 1876 es va agregar el seminari-col•legi a l'Institut de Batxillerat de Girona. D'aquesta manera, tots els qui volien seguir una carrera civil podien cursar el batxillerat en el mateix centre. L'any 1895, s'obriren les classes d'agricultura i comerç per als alumnes que no desitjaven fer una carrera i volien tenir coneixements d'aquestes matèries. El Collell es convertí així en una escola pilot en el camp de la formació professional.

Llegia que l’any 1912 comencen els treballs del temple actual, obra de l’arquitecte Josep Renom Costa ( Sabadell, 22 de novembre de 1880 + Sabadell, 11 de març de 1931), en col•laboració amb Joaquim Masramon de Ventós (Olot, 1910-Girona, 1987), que serà inaugurat l’any 1949, la consagració solemne tindria lloc l’any1952, i el 25 d’octubre del 1953 es va fer la coronació canònica de la Verge. Està clar que les obres es perllongaven com a conseqüència del conflicte bèl•lic, el que no trobo explicat enlloc , és la causa que va portar a la seva construcció, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email cconeixercatalunya@gmail.com


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, el santuari va patir danys en els primers mesos de la mal dita ‘ guerra civil’. Les instal•lacions van deixar la seva funció escolar i eclesiàstica i s'hi va establir una presó, dirigida per Anastasio Sánchez Monroy ( Puente del Arzobispo, Toledo, 1912 - ? ) al mes de gener de 1939, el Collell es va omplir de gent vinculada a la Falange Española. Unes 50 persones van ser afusellades a l'exterior del recinte el 30 de gener de 1939, entre ells Robert Bassas Figa (Castelló d'Empúries-Santa Maria del Collell, 30 de gener de 1939 i Joaquim Guiu i Bonastre Joaquim Guiu i Bonastre (l'Hospitalet de Llobregat, 1898 – Santa Maria del Collell, 30 de novembre de 1939). Dos van poder escapar de l'assassinat massiu fugint enmig del bosc: Jesús Pascual Aguilar ( Alcorisa, Teruel ? + ? ) i Rafael Sánchez Mazas (Coria, 18 de febrer de 1894 - Madrid, 18 d'octubre de 1966)

Quan el 8 de febrer de 1939 les tropes franquistes arribaren al santuari hi havia tancades més de 200 dones i 148 homes. Hi havia encara 18 soldats republicans, que foren abatuts a trets i enterrats en làpides sense identificar.

L’any 1942 deixà de ser seminari. Tot i així, a partir del 1945 i fins al 1965, els seminaristes de la diòcesi de Girona, hi passaven una temporada de "Seminari d'Estiu". L'afluència d'estudiants i l'afany de millorar el centre, va obligar que, des de la seva inauguració, s'hi realitzessin contínuament obres d'ampliació.

Des del 1955 fins al 1962 es va fer un nou edifici durant el rectorat de Mn. Joan Piera i Bech: noves classes, dormitoris, sales de joc, menjadors i un teatre.

El curs 1989-90 van arribar a cursar-hi 469 alumnes.ç

A partir de la dècada del 1990, el col•legi va patir una progressiva davallada d'alumnes i els responsables del centre van decidir tancar-lo un cop acabat el curs 1997/98.

http://www.elcollell.com/llistats/album_fotos.jsp?pag_actual=8
http://www.elcollell.cat/

Curiosament a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=Collell&adreca=&poblacio=&page=1&pos=2
es situa el Santuari al terme de Sant Miquel de Campmajor, i alhora com si aquest formes part del de Banyoles, a la comarca del Pla de l’Estany que va ser creada l'any 1988.

Això podria explicar la quasi absoluta absència de dades relatives a Sant Miquel de Campmajor.