dilluns, 5 de desembre de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. CRESPIÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El sostre demogràfic de Crespià s’assolia al cens de 1857, amb 728 ànimes, al tancament del de l’any 2014 eren 245 habitants.

A l’arxiu del COAC de Girona :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Crespi%C3%A0&page=1&pos=1 Crespià té una migrada presencia i els nuclis de població que l’integren CAP.

M’aturava per retratar l’església parroquial, advocada a Santa Eulàlia, de la que ens diu patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular estructurada amb una nau central principal i dues laterals de construcció posterior. La portalada principal és l'original romànica, del segle XII, amb diferents ampliacions que responen a l'obra de fortificació duta a terme. Presenta quatre arquivoltes de mig punt en degradació. Els arcs són fets amb dovelles i els brancals són de pedra ben tallada. L'arc exterior presenta un guardapols motllurat. Els arcs arrenquen d'una línia d'imposta de pedra motllurada que ressegueix horitzontalment tot el conjunt. L’ intradós és cec sobre una llinda de pedra d'una sola peça. Sobre la porta hi ha un finestral amb arc de mig punt fet amb dovelles motllurades. Al damunt de l'arc hi ha un guardapols amb un fris dentat i per sobre d'aquest una mènsula que dóna unitat al conjunt, amb una figura humana, una pinya i un altre motiu en relleu.


A l'extrem meridional es conserva una torrella de defensa. És de planta circular i presenta una peanya en forma de mènsula feta amb pedra, murs de rajol corbat amb quatre petites obertures i coberta amb una cúpula de filades horitzontals de rajol. Exteriorment, sobre la cúpula, hi ha una senzilla creu metàl•lica.

A l'altre costat de la façana s'alça l'imponent torre quadrada que substitueix l'antic campanar d'espadanya del qual en resta la base.

A la part posterior es pot observar l'absis original, amb la primitiva ornamentació de tipus llombard, sobrealçat amb un element de fortificació que l'ha convertit en torre de defensa.

La vila apareix documentada en un precepte Reial de l'any 834. En els primers temps l'església estava sota l'advocació de sant Marc i posteriorment sota la de santa Eulàlia de Mérida.

L'edifici del segle XII ampliat durant el segle XVI i següents, amb les naus laterals i voltes. Conserva vestigis del temple originari. En aquest sentit cal remarcar la portalada amb quatre arquivoltes en degradació i l'absis que presenta una finestra i un fris dentat damunt mènsules.

Llegia que ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l'any 1936 és ‘perderen’ els retaules barrocs. Desconec si ‘es perderen per a TOTHOM’

Com succeeix dissortadament en aquests poblets de la Catalunya ‘real’, no trobava cap persona per a preguntar-li on estaven les escoles públiques abans de la dictadura franquista. A Crespià les aules estaven instal·lades al carrer de les Escoles, entre l'edifici de l'antic Hospital (ara Ajuntament) i can Porcioles, fins a la construcció de les Noves Escoles, inaugurades l'any 1962.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTS.