dimecres, 14 de setembre de 2016

MAUSOLEU DE RAMON FOLC III DE CARDONA-ANGLESOLA. BELLPUIG. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch visitava Bellpuig l’any 1912 i retratava el Mausoleu de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, aquesta dada es contradiu a el que es recull a patrimoni Gencat; quan el convent restà abandonat arran de la desamortització de 1835, el sepulcre fou traslladat a l'església parroquial de la població (1841-42), sota la direcció de l'arquitecte Pere Casalda.


Hi ha encara una segona imatge de l’any 1924 que intitula Nova vista del sepulcre a Bellpuig d'Urgell


En la imatge actual que signa Amador Alvarez s’aprecien uns bancs, això ens permet suposar que si més no, la ubicació del mausoleu no és la mateixa que va veure i retratar Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)


Quan a la descripció tècnica ens diu patrimoni Gencat; el mausoleu de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens (Bellpuig, 1467 — Nàpols, 1522) té l'estructura d'un arc de triomf clàssic, en què se simbolitza la victòria sobre la mort a partir de la fama assolida amb les qualitats i gestes de l'heroi. La base conté un magnífic relleu que representa la batalla naval de Mers-el-Kébir (1505), guanyada per Cardona als berbers. El nivell principal és centrat pel sarcòfag, ornat amb escenes mitològiques i amb l'estàtua jacent del duc, vestit amb armadura i amb el cap reclinat sobre l'elm. En el segon nivell, sota l'arcosoli, hi ha un alt relleu que representa la Pietat. La clau de l'arc és presidida per l'escut d'armes. L'entaulament és sostingut per un fris al•lusiu a la batalla guanyada pel difunt, capità general de la Santa Lliga, als venecians vora el riu Brenta (1513). L'àtic és coronat per una Madonna en màndorla, sostinguda per dos àngels, símbol de la glòria cristiana. Els cossos laterals del mausoleu són enriquits amb escultures al•legòriques, situades dins fornícules, i trofeus.

La qualitat dels abundosos elements figuratius i ornamentals que hi són esculpits, superposats als elements de definició arquitectònica, fan que el conjunt sigui una de les millors obres renaixentistes existents a Catalunya.

L’any 1522 moria a Nàpols, essent-ne virrei, Ramon Folc III de Cardona-Anglesola, el qual havia disposat d'ésser enterrat al monestir franciscà de Sant Bartomeu, fundat el 1507 per ell mateix a Bellpuig d'Urgell, on havia nascut i d'on era baró. La seva vídua, Elisabet Enríquez de Requesens, (?, 1468 - ?, Nàpols, 5 de març de 1532). Comtessa de Palamós, de Trivento i Avellino i senyora de la Baronia de Calonge, virreina consort de Nàpols, encarregà la construcció del sepulcre a l'escultor napolità Giovanni Merliano da Nola (Nola, 1488 - Nàpols, 1558), dins d'un estil plenament renaixentista i en marbre de Carrara. El conjunt escultòric, finalitzat vers el 1525, fou transportat desmuntat a peces, per mar i per terra, fins a l'església del convent de Bellpuig, on el cos del virrei fou inhumat el 15 de març de 1531.

Quan el convent restà abandonat arran de la desamortització de 1835, el sepulcre fou traslladat a l'església parroquial de la població (1841-42), sota la direcció de l'arquitecte Pere Casalda.

El sepulcre, que ja havia estat violentat durant la Guerra del Francès, sofrí l'incendi de l'església parroquial l'any 1936, com a conseqüència del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, però posteriorment fou restaurat.

Us recomano la lectura de ‘Aclariments sobre Ramón de Cardona i el seu sepulcre’ , de Joan Yeguas i Gassó.

Malgrat hi ha un primer projecte de restauració de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) , el projecte s’executarà, sota la direcció de arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976) i l'execució tècnica de l'escultor Antonio Cruz-Collado ( , Madrid 17/03/1905 + Pozuelo de Alarcón (Madrid) 9/08/1962 ) ajudat pel també escultor Fernando Pau Serra.

La ‘catalanitat’ de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), va ser un handicap insuperable per al feixisme.

Trobàvem el Tomàs irigaray López i l’Antonio Mora Vergés, tancada l’església parroquial de Bellpuig advocada a Sant Nicolau. A dia d’avui és més difícil trobar una església oberta fora dels horaris de culte, que un polític honest.