dissabte, 17 de setembre del 2016

LA MASIA COMELLES I LA SEVA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA BONA SORT. MÚNTER. MUNTANYOLA. OSONA. CATALUNYA

Aprofitava la meva coneixença amb la Teresa Mirambell Lleopart, que per la seva feina havia tingut relació amb totes les cases de pagès de Tona i el seu rodal ; em confirmava per les meves explicacions que l’objecte del meu interès era la masia Comelles que es troba dins l'antic terme de la vila rural de Múnter, actualmente terme de Muntanyola a la comarca d’Osona; apareix esmentada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Esteve de Múnter. Habitava el mas per aquella època Benet Comelles, obrer. No hi ha cap dada constructiva que ens permeti identificar les reformes que es degueren produir vers el XVII-XVIII, com en la majoria de masos de la contrada.

El terme de Múnter comptava amb 12 famílies al 1370, 11 famílies al 1553 i 14 famílies al 1782, i amb 12 famílies al 1996.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; masia de planta quadrada coberta a dues vessants amb la part dreta més prolongada que l'altra. La façana es troba orientada a migdia; el carener li és perpendicular i ostenta un portal adovellat, i al damunt una finestra amb un escut, totalment esborrat. A la part esquerra hi ha una torre de planta quadrada coberta a quatre vessants, on s'hi adossa una capella. Al davant de la casa s'hi forma una lliça, la qual és enllosada. A la part dreta de l'edificació s'hi adossa un cos quadrat de planta baixa i dos pisos, el qual sembla ésser un afegitó posterior a la construcció de la casa; en aquest indret hi ha un altre portal d'accés el qual és destinat als propietaris.


És construïda amb pedra, arrebossada i pintada al damunt.

Des del 1640 hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de la Bona Sort, on s’hi guarda un retaule del segle XVII.


Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) una imatge del interior de la Capella de la Marededéu de la Bona Sort, del Mas Comelles o les Comelles de Múnter, de Múnter (Muntanyola ). Osona


Retratava també el magnífic plàtan de les quatres besses – del que no ens en diu res la fitxa tècnica - és bo recordar que aquests arbres esdevenien per la seva procedència símbols de llibertat, i foren talats abastament pels protofeixistes, feixistes i cleptofeixistes.



Amb molts menys mèrits hi ha exemplars catalogats com Arbres Monumentals de Catalunya, l’explicació potser té relació amb la naturalesa de disseminat agrícola del terme de Múnter & Muntanyola ?.