dijous, 26 de maig del 2016

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA VERGE MARIA. EL SOLERÀS. LES GARRIGUES. LLEIDA

No apareix cap dada a patrimoni Gencat de l’església de l’Assumpció de la Verge Maria del poble del Soleràs, a la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida, és un recurs molt suat està clar però , que el Soleràs, les Garrigues i fins la mateixa província de Lleida, potser estan prop de Déu, i lluny , MOLT LLUNY de Barcelona.

Sortosament tenim una societat que des de la nit dels temps ha vingut ocupant-se dels afers culturals sense col•laboració amb les Administracions Públiques , i continua fent-ho lloat sigui Déu.

Reprodueixo de : http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7378


Església neoclàssica. Consta de tres naus, la central coberta amb una volta de llunetes, les laterals amb voltes d'aresta; estan separades per robustos pilars quadrats amb decoració de capitells compostos que sostenen arcs formers de mig punt. Té un cor als peus de la nau. El frontis ha estat bastit amb carreus ben escairats de pedra marronosa; està dividit en tres sectors per quatre pilastres toscanes de poc relleu que ressegueixen el mur de dalt a baix, dues d'elles a les cantoneres; també una motllura horitzontal composta a la part alta el divideix en dues zones, partida al centre per deixar lloc a una gran arcada que sobresurt lleugerament del mur frontal. Té una portada amb un portal en arc de mig punt acanalat amb dovelles i brancals motllurats; està flanquejat per dues altes i fines columnes de capitell compost sobre pedestals que sostenen un entaulament i una fornícula amb imatge; poc més amunt hi ha un òcul motllurat i, al capdamunt, una cornisa motllurada angular. Té unes poques grades al davant del portal.

Guarda un retaule modern a l'altar major dedicat als patrons fet per Ramon Borràs Vilaplana [Lleida, 1886 – 1967]; és una rèplica del que va es va perdre en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta gairebé quadrada (4'60 x 4'90 metres) amb un rellotge d'esfera a la seva part superior; un segon cos vuitavat acull la cel•la ornada amb una motllura al dessota i una altra a sobre dels finestrals en arc rebaixat; n'hi ha un a cada cara alterna; hi pengen campanes; els seus caires estan ressaltats lleugerament per unes pilastres fent angle. Està coronat per una cornisa motllurada, un tambor octagonal amb òculs a cada cara i una agulla piramidal de perfil còncau amb pinacle al cim i una llucana a la cara frontal. Els seus murs tenen paraments, com els del frontis, de carreus mitjans, ben escairats de pedra un pèl marronosa. Per l'interior hi puja una escala de pedra i amb barana de fusta que va de paret a paret fins accedir a la cel•la; té un replà a l'alçada del cor.

Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a migdia.

Alçada: 29'70 metres.


L’enciclopèdia catalana afegeix; presideix el nucli antic, que agrupa tota la població del terme, l’església parroquial de Santa Maria (1805), obra neoclàssica de tres naus, façana ornamentada i campanar de torre vuitavat, amb un retaule de Ramon Borràs. Aquest temple substituí l’antic, de transició del romànic al gòtic, que fou utilitzat per a escola i el 1804 fou destinat a forn públic.

El sostre demogràfic 1029 veïns s’assolia l’any 1877 , i es tancava l’any 2014 amb 359 habitants. Una caiguda del 65,11% , cal descartar aquí les catàstrofes naturals i/o provocades per l’home, la progressiva desertització del mon rural és la conseqüència de la mala política de la dictadura franquista, i de la posterior ‘Democraciola’ que ha situat al REINO DE ESPAÑA en el primers llocs del rànquing mundial de l’estultícia i la corrupció.

Per intermediació de la l’Assumpció, reiterava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!