La descripció en diu que té una sola nau de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant. A la façana principal observem un eix ascendent des de la porta d’accés, la rosassa i campanar d'espadanya. A cada banda dels alçats laterals hi ha una finestra amb arc de mig punt. A la part de darrera hi havia una finestra també amb arc de mig punt, però de majors proporcions, avui en dia tapiada. El sistema constructiu és de pedra vista amb pedres de majors proporcions a la zona dels angles i a la cornisa que envolta tota l’edificació.
Imatge obtinguda amb força dificultat tècnica i física a traves de la reixa de protecció i el vidre.
No hi ha cap senyalització per accedir fins aquesta esglesiola, de la que em feia arribar una imatge del Lucien Roisin Besnard (Luciano Roisin ) (París, 1884 - Barcelona, 1943), al que es coneixia en alguns llocs del Reino de España, com ‘ el fotógrafo catalan’ , el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
La Creu del Sant Crist de la Salut era obra de Joan Llimona i Bruguera (Barcelona, 23 de juny de 1860 - 23 de febrer de 1926), i fou destruïda en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco conta el govern LEGÍTIM de la II República. L’actitud del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que es negava a signar la infame CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES A LOS OBISPOS DE TODO EL MUNDO
http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7
el portava a morir a l’exili, les seves restes no tornarien a terra catalana fins l’any 1978 , moment en que també s’erigiria una nova imatge del Crist de la Salut.
Us deixo un enllaç amb més dades :
https://books.google.es/books?id=DKN4U7HKOxoC&pg=PA258&lpg=PA258&dq=ermita+de+la+salut+.+tarragona&source=bl&ots=hAVhzmogzP&sig=MXF9_uhIh643qi2IfVRxZfoDQI4&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjo1Lmo9JfWAhWNL1AKHfVzAAg4FBDoAQg-MAQ#v=onepage&q=ermita%20de%20la%20salut%20.%20tarragona&f=false
Em dolia constatar l’abandó del indret.
La meva pregaria a l’Altíssim era la de sempre, Senyor; allibera el teu poble !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada