dilluns, 31 d’agost de 2015

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE TOURS. SOBREMUNT. OSONA, CATALUNYA.

Retratava l’església parroquial de Sobremunt, advocada a Sant Martí de Tours; la descripció ens diu que està orientada a ponent amb teulada de dues vessants. L´ envolten un grupet de cases formant el nucli rural de Sobremunt. La part davantera, està formada per un campanar de planta quadrangular de tres sostres i cobert de teules. A la part superior, s´hi observen quatre obertures semi- circulars, on es troben les campanes. A sota, el portal d´ entrada, amb una llinda de pedra treballada datada de l´ any 1890. Les cantoneres són de pedra i té adossada una capella al cantó dret, rematada amb un petit absis. Al cantó esquerra, un gran pati dona accés a la rectoria. Aquesta, amb teulades de dues vessants es troba orientada al sud.


Existia ja l’any 1094, bé que fou totalment transformada any aprofitant una bona part dels murs romànics.

L’any 1760 – amb els diners d’Amèrica - fou ampliada i decorada amb elements barrocs, i el 1890 li fou afegida una espaiosa capella del Santíssim.

En la nostra visita romania tancada

Sobremunt tenia 339 veïns al cens de l’any 1857 en que s’assolia el nombre màxim d’habitants , que trobada reduïts fins a 90 a finals de l’any 2013.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 30 d’agost de 2015

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE TOURS. COFORB. CAPOLAT. EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Coforp ( ara Coforb )´, advocada a Sant Martí de Torus, al terme de Capolat, al Berguedà.


El topònim evoluciona del llatí FAGU CURUV ‘ faig retorçat , corbat’ , i possiblement era aleshores de caire descriptiu, avui dissortadament no hi ha un faig en aquesta zona, ni per un remei.

La descripció ens diu, edifici d'una sola nau, el cementiri al seu costat i una casa annexa. L'església és de planta rectangular, ubicada en un terreny amb desnivell, d'aquí que l'accés pels peus es faci a través de graons. Aquesta porta és una obra posterior, un arc escarcera de maó flanquejat per falses pilars, també de maó. El parament és de pedra sense treballar, de diverses dimensions i disposada en filades després arrebossat. Sobre la porta hi ha un petit òcul i rematant la façana, un campanar d'espadanya de dos ulls. La coberta és a dues aigües feta de teula àrab.

El Miquel Pujol Mur, i la Maria Rosa Planell Grau, tenien ocasió d’accedir a l’interior, i en retrataven l’altar.

La reiteració d’aquesta advocació en aquestes contrades, s’explica per la presència de tropes franques a l’època de la reconquesta als sarrains; tothom viatja amb els ‘seus Sants, i les seves Mares de Déu’, i això en els nostres dies, es continua repetint. També els nostres ‘emigrants’ , dits ara per la ‘camarada’ María Fátima Báñez García (San Juan del Puerto, Huelva, el 6 de gener de 1967), Ministra de Treball, ‘mobilitat exterior’, s’encomanen a la Mare de Déu de Montserrat, o a la que els pertoqui per veneració familiar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 29 d’agost de 2015

ESGLÉSIA DE SANT LLUÍS BISBE. ELS GUIAMETS. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església parroquial dels Guiamets, advocada a a Sant Lluis, bisbe de Tolosa, i coincidia amb la senyora, Concepció Perpinyà Giné, amb la que tenia ocasió de tenir una gratíssima conversa , en la que m’explicava entre altres coses interessants , que la figura que decora la fornícula de l’església de Sant Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe, va ser obra de Marcel•lí Giner i Folch (Marçà, Priorat, 4 de desembre de 1918 - 13 de novembre de 2006), i que l’escultor va prendre com a model per a la seva cara, la d’un germà de la Concepció.


La descripció de patrimoni gencat ens diu ; construcció de planta rectangular, bastida de maçoneria arrebossada, amb carreus tallats a les cantoneres, coberta per teulades i cúpula al creuer. Església de tres naus de tres trams, el primer dels quals és ocupat pel cor, separades per pilastres, amb el creuer que no sobresurt de la planta i un absis poligonal. La volta, de canó amb llunetes a la nau central i al creuer, d'aresta a les laterals, arrenca a partir d'un entaulament clàssic. El campanar vuitavat és als peus de la nau, de 36 metres d'alçada i base quadrada, amb quatre finestres i cobert per una teulada piramidal de teula vidriada. La façana, sòbria, presenta un petit ull de bou i la portalada de pedra, decorada amb unes volutes senzilles que emmarquen dues pilastres que suporten un arc rebaixat. A l'interior s'hi troba la porta en un arc de mig punt i, a sobre, una fornícula amb una imatge moderna del patró del poble, afegim; obra de Marcel•lí Giner i Folch (Marçà, Priorat, 4 de desembre de 1918 - 13 de novembre de 2006).


En una futura ocasió esperem poder veure’n l’interior.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 28 d’agost de 2015

SANTA MARIA DE BIOSCA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’església parroquial de Biosca, advocada a Santa Maria.


La descripció ens diu que és un edifici de grans dimensions. La porta principal, és quadrangular, i presenta dues pilastres amb estries molt profundes en disposició vertical i doble cornisa. A sobre hi trobem un frontó semicircular. A sobre d'aquest, hi ha una rossassa. L'extrem superior de la façana, utilitza formes còncaves i convexes. El campanar de forma octogonal, i presenta dos cossos separats per una motllura. A l'interior hi ha tres naus i les cobertures son de volta de canó amb quatre trams.

El sostre demogràfic de Biosca s’assolia al cens de 1857 amb 1.093 habitants, que es reduirien a 835 l’any 1900, i que a darreries de l’any 2013 eren 202.

A la llinda de la porta de l’església de Santa Maria de Biosca, hi ha gravada la data 1859.

A la Segarra, hi ha Catalunya, li cal desenvolupar una planificació pel que fa a l’ocupació del sòl, i als seus usos, i establir politiques que permetin viure dignament a qualsevol lloc.

dijous, 27 d’agost de 2015

SANTA MARIA D’ARDÈVOL. PINÓS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església parroquial d’Ardèvol, al terme de Pinós, a la comarca del Solsonès, advocada a Santa Maria.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, orientada a llevant i amb la façana a ponent. Al costa de migdia hi té adossada la rectoria. L'església té un presbiteri quadrat. Totalment llis , al costat nord-est s'alça al campanar de planta quadrada, coronat per una balustrada i dos obertures a cada cara d'arc de mig punt. La façana, oberta a la plaça i a la torre de guaita medieval del castell d'Ardèvol és un exemplar propi de l'època: frontó triangular amb un petit nínxol que guarda la imatge de Sant Isidre. La porta té la següent inscripció a la llinda: "Sit Nomen Domini Benedictum anno 1688". El temple conserva alguns elements romànics en els murs.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada. 2002

Hom pensa que Santa Maria era alhora que la capella del Castell – del que resta únicament una torre – la parroquial d’Ardèvol; no hi ha però cap constància documental de l’existència d’una primera església romànica.

Joan Coromines i Vigneaux[ (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa la tesis de que aquest topònim té origen en la llengua dels ibers, que es conserva parcialment encara en l’euskara que es parla a la Nació Basca. http://www.laiavilanova.org/Adjunts/l'euskera.pdf

ILDIBÊRIS / IRDÎBÊLI amb el sentit ‘ Vilanova’, el pas fins a l’actual Ardèvol, és la clàssica perversió fonètica.

dimecres, 26 d’agost de 2015

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE TORÀ. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la Capella del Sant Crist del Cementiri de Torà, a la comarca de la Segarra.



Trobava forçà informació a : TORÀ•Arqu. RELIGIOSA OK_TORň•Arqu ... - Raco

La capella va ser sufragada pel bisbe Gil Esteve i Tomás (Torà, la Segarra, 16 de desembre de 1798 - Tortosa, 27 de juliol 1858), que va ser alhora promotor del recinte.

El mateix bisbe va ser qui va dissenyar el recinte, preveient un passeig central amb arbres i flors.

Se li encarregaven les obres al mestre de cases Josep A. Riera.

El dia 2 de setembre de 1854 va ser beneit per les autoritats.

No trobava cap referència als possibles estralls materials – els mort no poden ofegar-se - que deuria provocar l’aiguat del 12 d'octubre de 1907, a la Font de la Vila, hi ha un rètol que diu “l'aigua arribà aquí" que fa referència al nivell que assolí­ l'aigua del riu Llanera després d'uns forts aiguats.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També pel que fa als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que segons m’expliquen van ser posteriorment caserna de la Guardia Civil, i dels que m’agradaria saber-ne la història, i rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 25 d’agost de 2015

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MAS D’EN BOSCH. CAMBRILS. TARRAGONA

Retratava l’esglesiola coneguda avui com capella del Mas d'en Bosch, i anteriorment església de Santa Maria del Mas d'en Bosch, o església de la Mare de Déu de Vilafortuny, quan al segle XV, a causa de la destrucció del castell i de l'església de Barenys i de Vilafortuny, l'arquebisbe ordenà que de les desferres es bastís l'església del Mas d'Oliver (Mas d'en Bosch), terres endintre. A la clau de l'arc de la porta del fossar, al costat de l'església, hi ha la data 1799 sota una calavera i dues tíbies.



La descripció – quasi telegràfica – ens diu , petita església d'una sola nau amb arcs de pedra, amb coberta de fusta a dues vessants. Absis semicircular amb contraforts. Façana de pedra, amb porta adovellada en arc de mig punt.

En demanaré imatges de l’interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )


En el seu fossar hi va ser enterrat l'escriptor Joaquim Roca i Cornet (Barcelona, 6 de febrer de 1804 - Vilafortuny, Cambrils, 1873).


Que fou una de les figures més importants de l’anomenada Escola Apologètica Catalana.

Joaquim Roca i Cornet, publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión (1837-41), continuada per La Civilización (1841-43), on col·laboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Llucià Balmes i Urpià.

Rebia resposta des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin .
Municipi: Cambrils
Agregat: Vilafortuny
Capella de la Marededéu de Vilafortuny
Mas d’en Bosc

Exterior i interior horitzontal: 27-XI-1977



Exterior vertical: febrer 1973


S’han fet canvis notables com es pot apreciar en la pèrdua del campanar, que s’ha incorporat avui a la façana, centrat a la teulada.

dilluns, 24 d’agost de 2015

IN MEMORIAM. ESCOLA EL BOSQUET. SANT FRUITÓS DE BAGES

Demanava a l’Arxiu Municipal de Sant Fruitós de Bages, imatges de l’’escola al Bosquet de Sant Fruitós, que fou projectada per Pere Armengou i Torra (Manresa, 1905 - Manresa, 17 de desembre de 1990), arquitecte municipal de Sant Fruitós de Bages.


En una entrevista que li feien a :

http://www.memoria.cat/entrevista-amb-pere-armengou-i-torra-arquitecte-municipal-de-manresa-i-de-sant-fruit%C3%B3s-de-bages-dura

Pere Armengou i Torra parla de 6 0 7 aules, amb un porxet davant de cada aula. El projecte encarregat per l’ajuntament era de 5 aules.

Creu recordar que l’obra la data l’any 1932 i/o 33. De la lectura de les actes del Ple de l’ajuntament es conclou que la construcció es va dur a terme entre els anys 1933 i 1934.



A les fotografies de l’Arxiu Municipal de Sant Fruitós de Bages, apareix només un edifici, que actualment és la seu de Ràdio Sant Fruitós.



Les actes del Ple de l’ajuntament, ens diuen que l’any 1934 només es va construir un mòdul, d’aquelles Escoles Nacionals projectades des del Consell d’Ensenyament, que és el que actualment es troba al bosquet.

Agraïm a l’Arxiu Municipal de Sant Fruitós de Bages , i molt particularment a l’Anna Cura Subirana la seva col•laboració

diumenge, 23 d’agost de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLORENÇ DEL PENEDÈS. TARRAGONA

Retratava l’església parroquial de Llorenç del Penedès, advocada a Sant Llorenç.


La descripció ens diu que una escalinata mena a la façana principal, que està envoltada per una balustrada de pedra. En la façana, dividida en tres cossos, destaca el central amb una gran rosassa i una estructura a dues vessants adossada, on es troba l'arquivolta d'arcs de mig punt que forma la porta d'accés. El cos de l'esquerra presenta una portalada d'arc de mig punt amb arquivoltes, i una finestra formada per dos arcs de mig punt i un ull, tapiats amb vitralls. El cos dret presenta la mateixa estructura però a sobre hi ha el campanar. És una torre quadrada de tres plantes separades per cornises i de diferent diàmetre. El segon pis consta de quatre obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. Està rematat per una estructura piramidal.


L'interior és molt il•luminat, pels nombrosos vitralls decorats amb escenes de la vida de Sant Llorenç. Presenta una sola nau amb capelles laterals, i a l'absis hi trobem una imatge de Sant Llorenç. La pica baptismal d'immersió d'estil preromànic, té una forma de copa amb base d'origen recent. És decorada amb un fris i un llibant prop de la boca. La part central presenta altres motius d'ornamentació, com ara arcs, reticulats, fulles de palma, aus, rostre allargat i dibuixos de formes geomètriques. La part de baix té un senzill fris. El basament és tot nou, i la decoració està feta a base de relleus.

No trobava cap dada de les vicissituds d’aquest edifici en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Històricament depenia del bisbat de Barcelona, per això fou el bisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972), qui beneiria la pica del nou baptisteri.

Actualment depèn de l’Arquebisbat de Tarragona, i forma part de l’Arxiprestat del Baix Penedès, que nosaltres anomenen Penedès jussà.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 22 d’agost de 2015

ESGLESIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE L'ALBA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Feia temps passejant per Tàrrega en companyia de la meva esposa; ens havien convocat el divendres 31.07.2015 a les 10,30 al restaurant la Clau del rebost , a la Plaça dels Escolapis, on es duria a terme esmorzar amb la direcció i el personal de la Nova Tàrrega i els col•laboradors, entre els que m’inclouen.

Retratava l'església de Santa Maria de l'Alba, que fou projectada per Fra. Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), conegut com el Tracista, i construïda de nova planta al mateix indret de l'antiga església.



Les traces originals, datades el 1672, es conserven encara a l'arxiu municipal i permeten de veure que les obres de Santa Maria de l'Alba seguien força fidelment les directrius de Fra Josep.

La descripció ens diu que l'edifici de Santa Maria és d'una sola nau amb capelles laterals intercomunicades, dins de la tipologia anomenada jesuítica (derivada del Gesú de Vignola a Roma) que a Catalunya, però, era ja usual des d'època gòtica La coberta-una volta de canó amb llunetes que arrenca d'un entaulament- recolza sobre pilastres gegants entre les quals s'obren els arcs de mig punt d'accés a les capelles laterals. Sobre els arcs, al llarg de la nau hi ha una tribuna.


Una cúpula de mitja taronja amb nervis, sobre un tambor amb vuit finestres alternades amb parelles de pilastres, s'alça sobre el creuer, el projecte inicial concebia la cúpula sobre petxines Al cos principal de l'edifici fet entre el 1672 i el 1696, hom li afegí dues capelles-la dels Dolors (1704) i la del Roser (1724), que havien estat projectades també per Fra Josep (mort ja el 1690). Allà trobem la talla policromada de la Mare de Déu, del segle XVIII- XIX. La façana si bé seguí la composició originària en tres cossos -que corresponen a la nau central i a les capelles laterals, no es resolgué segons el concepte de retaule setcentista sinó que s'acabà molt posteriorment, ja dins del segle XX, amb una portada del segle XVIII, atribuïda a Pere Costa Segons el projecte inicial de Fra Josep, el campanar, semblant al de Vilanova i la Geltrú, havia de tenir un cos més. Sobre una base quadrangular s'alça un doble cos de planta vuitavada acabat amb balustrada i pinacles. A la porta lateral, el portal de Cervera, hi ha una fornícula amb la Mare de Déu de Cervera a dins, realitzada en pedra porosa. Va ser realitzada al segle XVII. Actualment li manca un braç.


Es feia un ofici religiós a la capella de la Mare de Déu de la Pietat.

Tàrrega, té molt a ‘viure’.

divendres, 21 d’agost de 2015

SANTA MARIA DEL PRIORAT DE BANYERES. PENEDÈS JUSSÀ.

Llegia que l’església situada al costat del cementiri, consta de dues naus; la primitiva és de planta rectangular i té la volta de canó més alta que la de la segona. Cada nau té el seu corresponent absis, una rosassa als peus i un arc toral, i ambdues són separades per dos arcs lleugerament apuntats. La nau més antiga presenta l'antiga porta d'accés, avui tapiada, i una sèrie de bancs continus de pedra. Adossada a la segona nau hi ha la sagristia, a la qual s'accedeix mitjançant una obertura d'arc de mig punt. A fora i al mig de les dues rosasses hi ha un potent contrafort que sosté els arcs que separen les dues naus interiors. Damunt mateix d'aquest contrafort hi ha una espadanya de dos cossos amb una campana.


L'església és feta de paredat i la porta d'entrada, d'arc de mig punt, és situada al costat de la sagristia. El sarcòfag es troba a l'interior i davant la porta tapiada, i està sostingut per quatre columnes. Aquestes és composen per un base que simbolitza una flor estesa d'una manera força esquemàtica i primitiva, un fust i un capitell, el qual presenta una decoració amb fulles de margalló, una flor de quatre pètals iguals amb un botó al centre, i un raïm a sota les fulles de margalló. La caixa sepulcral és de pedra i té una forma rectangular. Consta també d'una tapadora de pedra de dues vessants. Tant la caixa com la tapadora, són decorades per un seguit d'escuts en relleu, tots iguals, els quals contenen tres pals centellants damunt del camp, i són emmarcats per una sèrie d'arc ogivals.

Les rajoles del terra de les dues naus de Santa Maria del Priorat presenten un tipus d'enrajolat diferent al de la sagristia. Les rajoles tenen una forma quadrangular i unes dimensions aproximades de 30x30 centímetres. Totes elles presenten algun tipus d'incisió; ratlles verticals, ratlles corbes, mans gravades, etc. L'arcosoli d'estil gòtic, es troba adossat a la paret que separa la segona nau de la sagristia i tocant a l'absis. És compost per un arc apuntat que dóna pas a una cavitat. Hi ha un frontal decorat amb relleu que presenta una creu grega i dos florons laterals. Vorejant l'arc apuntat, hi ha una motllura de pedra la qual presenta una decoració amb flors de quatre fulles de forma lineal i senzilla. El cadiratge de pedra es troba situat al voltant de la paret més antiga i sempre de cara a l'absis. Està fet de carreus de pedra decorada amb unes incisions, formant ratlles paral•leles. Destaca el seient del Prior, el qual fou construït aprofitant la motllura que forma l'arc toral de la nau per tal de fer un respatller. Té, a més, dos braços de forma corba totalment decorats amb ratlles verticals.


L’edifici està sobrealçat.

Al cementiri hi ha una capella, o un panteó, d’estil neogòtic quina imatge no podia retratar perquè el fossar esta tancat amb pany i forrellat.

dijous, 20 d’agost de 2015

ESCOLES PÚBLIQUES DE BEGET ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CAMPRODON.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Rebia unes fotografies de la Núria Mora Lorente de l’edifici que segons els explicaven havia estat Escoles , Casa de la Vila, i seu d’altres serveis.



Beget està annexionat al municipi de Camprodon des de l’any 1969, quan manava al REINO DE ESPAÑA el general Franco, que havia guanyat el seu pols contra el govern LIGÍTIM de la II República, amb la ‘complicitat’ de les democràcies europees. Geogràficament pertany a l’Alta Garrotxa. El seu terme agrega el poble de Rocabruna, la vall de Salarsa i la serra del Bestracà.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dimecres, 19 d’agost de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE VALLDEFLORS, RIALP. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant de l’església parroquial de Rialp, advocada a la Mare de Déu de Valldeflors , és un edifici de notables dimensions, constituïda per una ample nau, amb capçalera rectangular orientada al nord-oest i coberta per una volta de tambor que forma una petxina. La nau es troba dividida en quatre trams que es cobreix en respectivament amb una volta de llunetes. A costat i a costat de la nau s'obren una sèrie de capelles corregudes amb volta d'arestes. Sobre d'aquestes hi ha una galeria. La porta d'accés està situada als peus de l'església. Es tracte d'una porta d'estil clàssic, d'arc de mig punt flanquejada per pilastres i coronada per un frontó partit. El campanar s'aixeca a ponent. En la base es de planta quadrangular i en la part superior octogonal, rematat per un xapitell de llicorella. També la coberta de la nau a dues aigües és de llicorella. Així mateix, a ponent, es troba la capella del Saníssim, il•luminada per una llanterna central que s'obre en la cúpula.


Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu de Valldeflors, del segle XIV.


Quan al topònim, llegia ; forma lingüísticament incorrecta en lloc de Rialb, que prové de RIVO ALBO ʻriu blancʼ, al•lusiu al color clar del llit del riu.

El fet de trobar la major part d’esglésies catòliques tancades, em fa pensar en la contradicció que això suposa amb aquelles paraules de Jesús : «Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells»

Em recordava també l’estultícia sobrevinguda als banquers que es beneficiaven de l’ensulsiada de les Caixes Catalanes, quan vas a l’oficina t’envien al caixer automàtic, i alhora no deixen de donar la tabarra, amb trucades telefòniques a tothora per oferir els seus serveis.

Quan es tornaran a obrir les esglésies ?.

Quan es tornaran a crear Caixes d’Estalvis ?.

dimarts, 18 d’agost de 2015

PONT DE LES MÈRITES. TORÀ. LA SEGARRA. LLEIDA . CATALUNYA

El Pont de les Merites fou construït entre el 1617 i el 1724, data que figura inscrita a la pedra. La seva construcció es perllongà per un període tan ampli d’anys degut a la guerra dels Segadors, i a una gran riuada, del riu Llanera, com succeiria l’any 186, i l’any 1907, en aquesta darrera ocasió Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) visitaria la població.



La descripció ens diu ; pont construït per salvar el pas d'una riba a l'altra del riu Llanera. Aquest pont presenta dos ulls d'arcs de mig punt dovellats: un principal més gran i l'altre secundari. A banda i banda de la riba trobem uns murs de contenció que reforcen l'estructura. Presenta dos desnivells amb un punt màxim al centre del mateix pont. És un pont que s'ha de transitar a peu deugut al seu fort desnivell i a les seves estretes dimensions. Hi podem veure una barana d'1'20 que ressegueix tot el perfil del pont per les dues bandes. L'aparell és molt regular, ja que els carreus que formen les filades estan molt ben escairats. A la banda O del pont, aquella que dona a la baixada del castell, trobem un pilonet que indica la data en què es va concloure aquesta obra d’enginyeria civil, "1724".

El nom etimològic prové de la “Turris Meritana ”, que possiblement s’ubicava on hi ha la casa de can Porta, lloc que, es creu, era el pas i frontera de la Marca Hispànica.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Torà assumia notorietat pública per l’actuació – que alguns qualificaven d’incívica - que duia a terme un membre del Consistori local. http://www.regio7.cat/solsones/2014/02/07/arxivada-nou-causa-pel-gos/257286.html

Torà – malgrat les seves ‘Autoritats’ – té molts elements d’interès.

SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DEL CATLLAR. VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray Lopez, publica una fotografia del Santuari de Nostra Senyora del Catllar, al terme de Vilallonga de Ter, a la comarca del Ripollès, província de Girona.


La descripció ens diu que és un edifici d'estil romànic, d’una sola nau amb absis i volta de canó. Adossats als murs laterals hi ha dos bancs d'obra, que deuen correspondre a l'època en que es va fer el cor, al qual s'accedeix des d'una porta oberta a l'exterior del mur nord de la nau. L'absis queda tancat amb una reixa de forja molt treballada. Darrera questa reixa, i a la part nord de la nau, hi ha una porta que condueix a la sagristia. La façana és llisa, amb una porta d'arc de mig punt sobre la qual hi ha un ull de bou i al cim una espadanya que agafa tota l'amplada de la façana amb dos forats i una campana. A l'absis hi ha un retaule de poc valor artístic, d'estil barroc amb una Mare de Déu moderna.

El santuari es coneix des del segle XII, primer dedicat a Sant Pere i després a Santa Maria del Catllar, hom pensa que feia funcions de capella del castell del qual a dia d’avui no en queden restes identificables.

Santa Maria del Catllar va tenir en temps passats molta devoció a la contrada, havent tingut un sacerdot beneficiari i moltes relíquies. Actualment només s'oficia una vegada l'any.

En extingir-se el llinatge dels Catllar el 1789 podria ser que els nous propietaris emprenguessin la restauració del santuari amb les transformacions barroques que han perdurat fins ara.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 17 d’agost de 2015

SANTA MARIA DE LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – no sense dificultat tècniques – la façana de l’església parroquial de la Jonquera, advocada a Santa Maria.


La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i creuer, marcat en planta i alçat, amb cúpula. La façana (segle XV) és la part més antiga del temple i ha estat realitzada amb grans carreus de pedra ben escairats. La coberta és a base de teules àrabs. La portalada està composada per quatre grans arcs de mig punt en degradació, un timpà llis on s'inclou l'escut dels Rocabertí, i una llinda amb inscripció, emmarcada per dos representacions en relleu d'animals, que al•ludeix a la data de1414. Per emmarcar el timpà i les arcuacions s'ha optat per una pronunciada línia d'impostes i un guardapols que, al seu punt d'unió es presenten decorats amb les representacions d'un cap i un gerro. A sobre de la portalada hi ha un gran rosetó en gradació. A la banda sud-oest de l'edifici s'aixeca el campanar composat per dos cossos: la base de planta quadrada i el campanar de planta octogonal amb arcs de mig punt. La resta del temple (nau, creuer i absis) és del segle XVIII, data en que entraven a Catalunya ingents quantitats de diners procedents de les colònies Americanes.

El parament és de pedruscall i argamassa, i a l'interior les voltes són de llunetes. Respecte a la façana, tot i que la portalada reprodueix una tipologia força freqüent en el romànic català s'ha de tenir en compte que es tracta d'un romànic de caràcter retardatari o d'inèrcia que es perllongà en segles posteriors, sobretot a l'arquitectura popular.

Llegia que a la llinda de la porta trobem una inscripció en la que es diu que la pedra fou col•locada el dia 18 de maig de 1414 per Bernat Gonbau Parer i la seva esposa. Al timpà llis trobem com a únic motiu ornamental l'escut dels Rocabertí.


Existeix un document de 1413 que fa referència a la restauració de l'església.

Això fa suposar que el temple ja existia anteriorment , com a sufragània de Santa Maria d'Agullana, i que va començar a restaurar- se l’any 1414

L’any 1569 fou parròquia independent.

El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, el territori català es dividia així en contra de la voluntat de les institucions catalanes, i contra el Jurament per les Illes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó, per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes.

A diferència de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol ha demanat la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.

S’explica que el dictador Francisco Franco va intentar pressionar a Hitler durant l'entrevista d'Hendaia (23 d'octubre del 1940) per aconseguir que aquest obligués a Pétain a tornar el Rosselló i l'Alta Cerdanya a Espanya.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 16 d’agost de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. PUJALT. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església de Sant Pere de Pujalt, de l’antic terme d’Enviny, engolit dins del de Sort per una de les darreres decisions dels GOBIERNOS de la dictadura franquista.


La descripció ens diu; edifici de planta rectangular amb capçalera a llevant que presenta a migjorn un cos adossat al centre del qual s'aixeca la torre-campanar. És precisament a la base del campanar, on s'obre la porta d'arc angular i muntants inclinats. Per damunt del nivell de la coberta de la nau, el campanar té forma de piràmide truncada, adquirint, de nou, al darrer tram la forma cúbica. A aquets darrer pis, s'obre a cada pany de paret un arc angular. Remata la torre-campanar una petita coberta piramidal de llicorella. L'aparell més emprat és la pedra pissarrosa local en blocs paral•lelepipèdics molt allargats. A l'interior la nau està coberta amb una original volta d'aresta doble. La il•luminació s'aconsegueix mitjançant unes finestres romboïdals.

L’estil està qualificat com ‘darreres tendències’ i s’aixecava en una data inconcreta del segle XX, al seu costat hi ha l’escola, de la que no hi ha tampoc cap dada de qui en va ser l’autor.

Imagino que els llibres d’actes de l’Ajuntament d’Enviny estan – en el millors dels casos – en un contenidor, dins les instal•lacions d’algun històric.

Ens agradarà tenir noticia de quan s’aixecava l’edifici de l’església i de qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Idèntic prec fèiem – i reiterem ara - en ocasió de documentar l’escola

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar en email en el que em deia que l 'església de Sant Pere de Pujalt és de l'arquitecte Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987) del 1959, té algun tret gaudinià a l'interior

dissabte, 15 d’agost de 2015

PONT PENJANT DE MUNTANYANA. OSCA

Tornàvem del Pont de Suert per la carretera N-230 que discorre en la major part en terres de la província d’Osca.


M’aturava a la població del Pont de Muntanyana, per retratar una passarel•la penjant d'un cinquanta metres de longitud, que va ser construïda com es pot veure en una placa, per la 63 divisió 2ª companyia d’Enginyers de Tenerife, el 4 d'abril de 1938, durant l'avanç de les tropes dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, cap Catalunya.

Durant la retirada de l'Exèrcit Popular Republicà cap a l'oest al mes de març de 1938, tots els ponts van ser destruïts per obstaculitzar l'avanç nacional.

El Pont de Muntanyana té una part del terme en terres catalanes.

divendres, 14 d’agost de 2015

ESCOLA D’OLP. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

No comptava amb la reticència – quan no amb la resistència activa – per part d’alguns Ajuntaments i fins Arxius històrics – públics i privats - , i tampoc amb les despeses econòmiques que representa haver de fer personalment aquesta tasca.

Havia retratar l’escola de Pujalt, la novel•la 'les veus del Pamano’ (2004) de Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947) arrenca als anys quaranta, en aquest poble del Pallars Sobirà, que fins a l’any 1976 formà part del terme d'Enviny, cal recordar el fet que Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), ja no formava part d’eixe món, i en la tornada, camí novament de Sort, retratava l’escola d’Olp.


No hi ha dades de l’escola de Pujalt, ni de la de Olp, ni possiblement tampoc de la d’Enviny, de totes elles sen podrien trobar referències als llibres d’actes de l’Ajuntament d’Enviny, que dormen en el millor dels casos en algun arxiu, a l’actual cap de terme , Sort, aquestes ‘petiteses’ no els fan perdre el son.

No trobava cap dada de les escoles velles de Sort.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dijous, 13 d’agost de 2015

SANT ANDREU DE BALTARGA. BELLVER DE CERDANYA. GIRONA. CATALUNYA

Seguíem, hores d’ara ens resta únicament la Val d’Aran, fent la ‘volta comarcal a Catalunya’, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés


M’aturava per retratar l’església de Sant Andreu de Baltarga, de la que ens diu la descripció, té una porta estreta de mig punt, orientada al migjorn i sense cap ornamentació, excepte una renglera de dentats. La nau és petita, d'aspecte pobre, amb volta de canó i amb dues capelles laterals. Destaquen els dos arcs faixons. L'absis, originàriament en hemicicle, actualment és recte, però es pot contemplar el semicercle de l'absis per l'exterior. Enfront de la porta hi havia el baptisteri que contenia una pica heptagonal (segle XIII) de pedra calcària d'un metre d'alçada. Actualment es troba entrant a l'esquerra. Tanmateix entrant a l'esquerra, s'obra la porta que dóna pas al campanar, el qual és quadrat, de dos pisos i piramidal. La sagristia, afegida posteriorment, es troba a l'esquerra de l'altar. L'absis està força restaurat i, juntament amb mitja església, toca l'era de la casa de pagès del costat. S'observa humitat a l'altar i en general a tota l'església, tot i estar en bon estat.

Dins el primer tram de la nau, a l'absis i en els arcs preabsidials, estaven decorats amb pintures murals, a l'església, en l'arc toral es conserven alguns vestigis. Al Museu Diocesà d'Urgell, es poden veure una Verge en majestat, les figures de Caín i Abel i un Agnus Dei envoltat d'àngels. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de Barcelona, es conserva una taula del frontal de l'altar romànic.


El topònim evoca – al nostre judici - el treball feixuc [traiga del jou] que devia comportar l’exercici de l’agricultura en aquests paranys en èpoques remotes.

dimecres, 12 d’agost de 2015

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA CATALANA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguíem, hores d’ara ens resta únicament la Val d’Aran, fent la ‘volta comarcal a Catalunya’, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés.

Havíem superat la terrible prova que representa la N-260 a partir de la Seu d’Urgell, i podem dir sense por d’equivocar-nos que és mentida, l’afirmació del Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel•la, Galícia, 1955) de que ‘s’estima a Catalunya’ , més aviat constatem als nostres ronyons, que ’s’esquilma a Catalunya’

Retratava el singular edifici que l’enginyer Eduardo Torroja Miret (Madrid, 27 d'agost de 1899 - 15 de juny de 1961), primer marquès de Torroja, i l’arquitecte Josep RODRÍGUEZ MIJARES, ( 19/8/1910-10/12/1990 ), pel que fa a l’edifici , la pintora Marisa Roesset y Velasco, (Madrid, 1904-1976) pel que fa a les pintures interiors i la talla de la Verge de l'Alta Major , i el relleu de la portada i la resta d'escultures, de Jacinto Higueras Cátedra. ( 7 de gener de 1914 , Santisteban del Puerto, provincia de Jaén +25-12-2009 ), foren els autors de la singular església de l’Assumpció de la Mare de Déu del Pont de Suert ( topònim redundant, el Pont del Pont ).


La descripció ens diu que la planta, l'edifici es resol en una sola nau, rematada amb un absis definida, en la seva planta i secció, per l'espiral logarítmica, com a possible símbol de la resurrecció.


La nau es cobreix amb una volta apuntada de cinc trams, cada un resolt amb làmines que s'adapten a un arc apuntat. A l'espai entre els lòbuls triangulars s'allotgen llosetes de vidre que deixen entrar la llum de l'exterior. De la base de cada lòbul arrenca un nínxol que fa la funció de capella lateral.

La volumetria de la nau es complementa amb dos petits volums: el Baptisteri i la Capella del Santíssim Sacrament. El baptisteri està cobert per una triple cúpula, oberta en el centre. La Capella del Santíssim Sagrament té forma de pinya o d'aglà, resolta amb una única cúpula salpicada de petites llosetes de vidre amb forma d'estrella, per deixar entrar la llum natural.

El conjunt del temple es complementa amb un campanar exempt de 16 metres d'alçada, creat amb tres braços a 130 graus cada un, en secció creixent en alçada i rematat per una coberta cònica.

Pràcticament només es van invertir dos materials en la construcció d'aquesta obra: maons per a les voltes i carreus de granit per al revestiment.

Es feia per encàrrec de l’ Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana, i va ser consagrada el 7 de setembre de 1955.

dimarts, 11 d’agost de 2015

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT. TARRAGONA.

Llegia que Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926), va se l’autor del projecte tècnic d’aquesta ermita que s’aixecava l’any 1909.



La descripció en diu que té una sola nau de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant. A la façana principal observem un eix ascendent des de la porta d’accés, la rosassa i campanar d'espadanya. A cada banda dels alçats laterals hi ha una finestra amb arc de mig punt. A la part de darrera hi havia una finestra també amb arc de mig punt, però de majors proporcions, avui en dia tapiada. El sistema constructiu és de pedra vista amb pedres de majors proporcions a la zona dels angles i a la cornisa que envolta tota l’edificació.


Imatge obtinguda amb força dificultat tècnica i física a traves de la reixa de protecció i el vidre.

No hi ha cap senyalització per accedir fins aquesta esglesiola, de la que em feia arribar una imatge del Lucien Roisin Besnard (Luciano Roisin ) (París, 1884 - Barcelona, 1943), al que es coneixia en alguns llocs del Reino de España, com ‘ el fotógrafo catalan’ , el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com


La Creu del Sant Crist de la Salut era obra de Joan Llimona i Bruguera (Barcelona, 23 de juny de 1860 - 23 de febrer de 1926), i fou destruïda en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco conta el govern LEGÍTIM de la II República. L’actitud del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que es negava a signar la infame CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES A LOS OBISPOS DE TODO EL MUNDO
http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7
el portava a morir a l’exili, les seves restes no tornarien a terra catalana fins l’any 1978 , moment en que també s’erigiria una nova imatge del Crist de la Salut.


Us deixo un enllaç amb més dades :

https://books.google.es/books?id=DKN4U7HKOxoC&pg=PA258&lpg=PA258&dq=ermita+de+la+salut+.+tarragona&source=bl&ots=hAVhzmogzP&sig=MXF9_uhIh643qi2IfVRxZfoDQI4&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjo1Lmo9JfWAhWNL1AKHfVzAAg4FBDoAQg-MAQ#v=onepage&q=ermita%20de%20la%20salut%20.%20tarragona&f=false

Em dolia constatar l’abandó del indret.

La meva pregaria a l’Altíssim era la de sempre, Senyor; allibera el teu poble !