divendres, 8 d’agost del 2014

ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT. DURRO. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA

La Rosa Cequiel retratava alhora que l’església, el cementiri i alguns edificis de Durro, la característica física d’aquest topònim, que en la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que en el context geogràfic de la Vall de Boí, tindria el significat de ‘lloc allunyat’.

La descripció tècnica de l'edifici, ens diu que era originàriament d'una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs faixons, i absis semicircular.



El campanar de torre – possiblement en origen destinat a funcions defensives  - de guàrdia i bada - , està adossat al mur nord, hi té diversos pisos separats per un fris de dents de serra i arcuacions cegues ; les seves obertures - algunes d'elles tapiades - foren transformades de finestres geminades en finestrals d'arc apuntat; és més ample i massís que els de la resta de la vall.

El portal, que resta aixoplugat per un porxo d'arcs de mig punt afegit en època més tardana a la façana de migdia, és format per dues arquivoltes sostingudes per sengles capitells simples sobre columnes i extradossat per un guardapols escacat; en època gòtica s'afegiren al mur nord dues capelles, de planta quadrangular i coberta d'aresta, obertes a la nau a través d'arcades apuntades que posteriorment foren reforçades per arcs de mig punt.

L'església fou alterada novament en època barroca, amb l'addició, ara al mur sud, d'una capella coberta amb cúpula i llanternó, que obligà a cegar dos trams del porxo.

Contemporanis són el cor alt, situat als peus de la nau, la segmentació de l'absis per a edificar-hi l'actual sagristia, i l'altar major barroc.

L’any 1982 foren empreses unes obres de restauració de la coberta, i se suprimí la capella que cegava part del porxo.

L’any 1992 es procedí a la restauració del campanar i el 1996 a la pavimentació parcial de l'entorn.



El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva, amb el núm. 15 895 de l’inventari i des del 1922, que fou adquirida al bisbat d’Urgell, una talla de fusta de la Mare de Déu procedent de l’església de Durro. Aquesta imatge, sens dubte, formava part d’un davallament, ja que és molt semblant a les d’Erill-la-vall i Taüll.

Josep Salvay Blanch, retratava l’any 1920, Sant Crist de l' altar de l'església de Durro. Barruera ; Alta Ribagorça ; Catalunya ; Altars ; Retaules ; Esglésies ; Relíquies religioses


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6189/rec/55

Per 90€  en podeu tenir una còpia:

https://www.todocoleccion.net/fotografia-antigua-gelatinobromuro/sant-crist-durro-1900-vall-bohi~x419959804

Que  el Sant Crist, la Marededéu   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»