dijous, 22 de maig de 2014

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L'ALDEA. EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

L’Aldea l’any 1148 caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV, abans però , el 1146, el comte en féu donació a priori a Bernat de Bell-lloc, definint-lo com ipsam almuniam que est in prato Tortuose que vocatus Aldea.

L’any 1161 ja es coneix l'existència d'una església dedicada a Santa Maria.

L'any 1359, va passà a dependre de l'abat de Benifassà.

Malgrat això , l’any 1368, el comú de Tortosa decideix col•laborar a les obres de l'edifici, Santa Maria però, no va rebre un culte important fins el segle XVII, quan comencen els romiatges dels tortosins per demanar pluja, en aquella apoca es construeix la façana renaixentista, que al segle XVIII fou novament reconstruïda i ampliada, com per arreu ‘ amb els diners d’Amèrica’; la torre ha estat datada originàriament del segle XII, i fou reconstruïda també al segle XVIII.


Les fotografies son de Pere Rams Folch.


l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea, és un edifici de nau única amb capelles laterals i un campanar; al interior, al costat esquerra de l'altar, hi ha un gran mural de Joan Rebull i Llambrich (L'Ametlla de Mar, 1943), que representa una de les processons i rogatives, on els malalts feien les seves peticions a la Mare de Déu, i al costat oposat una del escena del final de la sega de l’arròs, amb l’acció de gràcies a la Mare de Déu per la collita.

S’ha de fer esment de l'existència d'un mil•lenari, trobat a l'interior de l'ermita, que podria ser d'època clàudia (c. 44 dC). Si això fos cert, seria la constatació de l'existència d'una ruta romana litoral, paral•lela a la via augusta que es dibuixava a l'interior.