diumenge, 15 de desembre del 2013

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE FARNERS, LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

En documents del segle XVIII s'explica que la primitiva Capella advocada a Santa Maria – com s’acostumava en els indrets recuperats als sarrains - estava edificada dins els castell i se'n construí una altra als seus peus amb una donació feta pel noble militar de l'orde del Sant Hospital , Raimundo de Farners; tenim dades de la seva construcció l’any 1200, segons l'acta de consagració d'aquest any, d’Arnau de Creixell (1199-1214) , bisbe de Girona, que beneí i consagrà una església situada a la Parròquia de Santa Coloma "de novo constructa ad pedem Castri de Farnerio...", als peus del Castell de Farners.


No podíem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, a l’interior d’aquest Santuari de Farners que està format en gran part per una reconstrucció barroca que va ser afegida al fragment de l'església romànica.

Es tracta d'un edifici de planta de creu grega, format per una nau amb volta apuntada, un creuer amb cúpula el•líptica i un gran atri cobert. L'absis és semicircular i molt allargat, cobert per una volta de quart d'esfera allargada amb un tram de volta de canó i presenta una petita finestra molt estreta, d'aire arcaic propi del pre-romànic.

La nau del 1200 coberta per volta de canó apuntat, avui correspon al presbiteri i cambril de la Verge que corona la part posterior i alta del retaule, s'hi puja per una escaleta que hi ha al costat de la sagristia i es baixa per l'altre costat. La capella actual està protegida per unes reixes i té un retaule barroc, tot ell daurat, amb la verge de Farners al centre flanquejada pels dos sants locals, Sant Salvador a la dreta i Sant Dalmau a l'esquerra, les dues escultures són obres del segle XX fetes per Josep Martí Sabé ( Santa Coloma de Farners, Selva, 4 de juliol de 1915 —Riudarenes, Selva, 11 de juny de 2006 ).

Sota els peus de la Verge, es conserven les antigues pintures que representen les Ànimes del Purgatori. Al darrera del retaule hi ha el cambril de la Verge, decorat amb motius neogòtics, i una estàtua d'un escolanet per captar almoines.

La verge de Farners, és una talla romànica de fusta que ha sofert diverses restauracions (l' última de 1998) i representa la Mare de Déu amb el nen assegut a la falda qui porta la bola del món a la mà esquerra mentre amb la dreta aixeca el dit índex en senyal de benedicció i protecció. La corona de plata de la verge està formada per una orla d'onze estrelles de set puntes i un centre amb la creu sobre el globus terraqui, va vestida amb robes brodades i acuradament treballades.

A l'altar de la dreta del creuer, ofrena de la família Coll l'any 1862, té una imatge de Sant Enric emperador i l'altar de l'esquerra, ofrena del frare colomenc Salvador Coll al segle XIX, té les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna amb la Verge, obres també de Martí Sabé de l'any 1949.


En aquesta ocasió ni la màgia de la Olympus FE-100 em permetia obtenir una imatge ‘digna’, ultra la petició urbi et orbe per obtenir una imatge de l’interior que ens agrdarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , adrecàvem – una vegada més – les nostres peticions al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , que contestava amb una imatge datada el 20-IX-1980 de l’interior del Santuari de la Marededéu de Farners


En l' aspecte exterior de l'Ermita s'aprecia la seva estructura de creu grega i l'absis a la part posterior, els murs estan formats per carreus alguns regulars d'altres no tant ben tallats i la teulada ben restaurada. Té un campanar d'espadanya amb una sola campana. Unes escales condueixen al porxo, i a la porta principal de l'església, de llinda rectangular i flanquejada per dues petites finestres quadrades. La part superior de la façana, per sobre la coberta del porxo, té el mur de pedra i argamassa, com els murs exteriors de tot l'edifici, i al centre s'obra una finestra. En canvi, la part inferior de la paret de la façana es troba arrebossada, com tota la part interior del porxo cobert de bigues de fusta i teules. En les tres parets que formen una U s'hi disposa un banc de pedra, i el terra es cobreix amb peces quadrades de tova. El gran atri cobert té forma rectangular, i està obert per arcades de mig punt, amb pilastres i capitells sense decoració. En una de les parets laterals exteriors de l'atri, a la part inferior en surten quatre aixetes i una gran pica allargada de pedra, construcció recent. Donant la volta a l'edifici, podem apreciar a la paret exterior de la nau lateral dreta, a la cantonada amb la façana , que es conserven, en mal estat, les restes d'un rellotge de sol.

Com sempre sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com