dimecres, 23 d’octubre del 2013

LES RUNES DE L’ESGLÉSIA VELLA DE SANT VICENÇ DE TOSSA DE MAR. LA SELVA

La Gloria Escuin Giménez retratava les runes del que fou l'església Parroquial de Tossa de Mar , coneguda avui com la ‘l’església Vella de Sant Vicenç’ ; es tracta d'una construcció d'estil gòtic, encimbellada sobre un penya-segat de cinquanta metres d'alçada.


Originàriament era un edifici d'una sola nau principal dividida en quatre parts i dues capelles laterals com a indicació de creuer. La coberta era de creueria simple. L'absis és l'única part que encara conserva la coberta. Té planta octogonal i està cobert amb una volta formada per sis pannes. En la peça de clau hi ha un relleu amb la imatge de Sant Vicenç, titular de l'església. Al centre de l'absis trobem una finestra d'espitllera. El paviment està completament tapat per la terra. Els elements estructurals, treballats escultòricament, com capitells, claus de volta, culs de llàntia, arcs són d'un estil que s'ha relacionat amb el de l'escultor Pere Oller, que va treballar a Girona i Ripoll en el segon quart del segle XV. Alguns d'aquests elements encara es poden contemplar en el seu lloc d'origen, com és el cas de la clau de volta amb l'efígie de Sant Vicenç, o el capitell de la capella dels Quatre Evangelistes, que per cert és l'únic que es conserva en el seu lloc, que simbolitza a Sant Joan com molt bé ho evidencia l'àliga, que apareix representada, la qual està ornada amb una banda en la que es pot llegir: "SANCTUS JOANNES". Simultàniament també es troben fragments d'arcs, culs de llàntia, etc. El campanar era de torre quadrada i estava situat a la banda esquerra de la façana. La construcció de la sagristia és posterior. Actualment queden dempeus l'absis central i les restes vivents d'una capella lateral.

L'església Vella de Sant Vicenç va ser parcialment destruïda a inicis del segle XIX, arran de l'explosió del polvorí que hi tenien els francesos, l’onada expansiva va malmetre especialment la part davantera.

Paral•lelament la destrucció de l'edifici prosseguí al llarg de tot el segle XIX, en bona per part per la depredació dels mateixos vilatans que hi acudien a buscar pedres per construir les seves cases, i segons llegia astorat, per indicació del propi ajuntament per tal de protegir la vila de possible atacs carlins.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com