dissabte, 28 de setembre del 2013

SANTA MAGDALENA DE RIBALERA. FARRERA. EL PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, s’arribaven per una pista enfangada fins a l'extrem oriental del terme municipal de Farrera, a tocar ja amb el de les Valls de Valira, de la comarca de l’Urgell sobirà. De fet l’esglesiola queda més a prop del poble valirenc de Civis que no pas del de Farrera.

El topònim Ferrera (segle IX), prové del llatí FERRARIA ʻmina de ferroʼ

A cavall de les comarques de l’Urgell i el Pallars Sobirà, la vall de Santa Magdalena és una extensa conca gairebé deshabitada, amb aspecte de terra de ningú i accessible únicament per elevats colls de muntanya que romanen tancats tots l’hivern. És a la dreta del riu de Santa Magdalena, en el vessant sud-est del Cap de l’Orri vell i a migdia de les Bordes de Bedet.

Es conserven poques referències documentals d'aquesta església, integrada al segle XV a l'Oficialat de Tírvia, del Vescomtat de Castellbó, i consta ja com a despoblat en aquell moment. De l'antic poblat de la Ribalera, només en queda aquesta capella.


Petita edificació romànica (segle XI) de planta rectangular i absis semicircular a orient sense finestres.


La porta d'accés es troba situada a l'extrem de la façana de ponent i és d'arc de mig punt.

La nau està coberta amb volta de canó.

Els murs són de pedra seca a les parts antigues i travats amb morter a les reconstruïdes.


Depèn de la diòcesi de l’ Urgell. Actualment està en dessús però en la seva nau deu quedar una resta de fe, ja què damunt l’altar hi ha ofrenes i ciris com acte de veneració.

La capella ha estat objecte de moltes reconstruccions, testimoni de les quals són dos carreus situats sobre la porta on hi ha gravades respectivament dues dates.

A l'interior i al fons de l'absis, un monòlit commemora la darrera restauració efectuada l'any 1960.

L’aplec actual ha quedat reduït a la celebració d’una missa seguida d’un dinar de germanor a l’entorn de l’ermita. Antigament la gent hi accedia des dels pobles de Farrera i Burg, per la vessant pallaresa, i també des de Civís, Ars i Asnurri, per la banda de l’Urgell sobirà .


Que Maria de Magdala   , i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.