dilluns, 19 d’agost del 2013

SANT PERE DE LES SITGES ‘ EL DESCURAT DE LA SEGARRA’. TORREFETA I FLOREJACS. LLEIDA. CATALUNYA

Plovia com si s’hagués d’acabar el món, quan assolíem el Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, l’esglesiola de Sant Pere, del Castell de les Sitges situada dins el quasi infinit municipi 88,9 km² de Torrefeta i Florejacs, al cor del ‘forat negre’.


Les propostes del Gobierno del REINO DE ESPAÑA, en el sentit d’una nova concentració de Municipis, com mesura de reduir la despesa publica, sembla que sortiran endavant, malgrat que això no reduirà la despesa, ni farà desaparèixer l’estultícia i la corrupció.

S’aconseguirà – i felicitem per endavant al PP – diluir una mica més la nostra història – la de Catalunya – com ho van fer les anteriors concentracions del segle XIX, i XX.

La porta d'entrada, feta per una arc de mig punt adovellat, es troba a la façana oest. Corona aquesta façana un campanar d'espadanya de dues obertures.

Accedíem a l’interior, d‘aquesta construcció d'estil romànic tardà, de nau única, i capçada a l'est per un absis semicircular.


Orfe de bancs, d’ornamentació, i de tot allò que no sigui susceptible de ser robat, presenta un estat terrible; als murs laterals de la nau hi ha a banda i banda , dos arcosolis i bancs de pedra, el mur està sud reforçat per dos contraforts, entre els quals se situa una finestra d'arc de mig punt tapiada, i una obertura de característiques similars s'obre al centre del semicilindre absidal.

Aixecava els palmells al cel, i per mediació de Sant Pere, presentava la meva pregaria a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble !!!!