dimecres, 22 de maig del 2013

SANTA BÀRBARA DE CAPELLADES. L’ANOIA. CATALUNYA

La Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs irigaray Lopez, m’enviaven una imatge de Capella situada al raval de la Font de la Reina de Capellades, amb l’advocació de Santa Bàrbara – patrona entre dels artillers , arma en la que vaig haver de servir en els dies del SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO, en la Dictadura de Franco - . És de planta rectangular amb coberta a dues aigües, d'una sola nau i campanar d'espadanya (actualment no hi ha cap campana).


S’explica – està tancada amb pany i forrellat, com quasi tots els edificis religiosos, en aquesta època d’estretors econòmiques que hem d’agrair a parts iguals al PP i al PSOE - que darrera la nau, a la petita cambra de la sagristia, s'hi conserva un dels bancs antics.


No hi ha certesa pel que fa a la data de la seva construcció – alguns la situen al segle XII - , està documentada al segle XVI.


Hi ha enterrats membres de la família Aimeric (Segle XVII). L’any 1703 se’ls atorgava el Marquesat d’Aimeric.


Fou agregada, com a sufragània a la parròquia de la Mare de Déu de la Llet, patrona de la Pobla de Claramunt fins l'any 1728.


Des d’aquella data depèn de la parròquia de Santa Maria de Capellades.


L'any 1798 s'hi va construir la sagristia, l'escala del cor i el campanar.


L'any 1812 fou beneïda la campana nova.


L'any 1925 fou restaurada per Balbina Mas y Santacana, esposa de Antonio de Miguel y Costas, I marqués de la Pobla de Claramunt.




El Raúl Pastó  Ceballos  em feia arribar fotografies, una frontal, i dues del interior que confirmen el  procés de restauració i recuperació  que s’endegava  l’any 1998 des de  l’Associació d’Amics de la Capella de Santa Bàrbara.








Per la intercessió de Santa Bàrbara, arribava a l’Altíssim, la nostra sempiterna pregària, Senyor ; allibera el teu poble !!!