dilluns, 11 de febrer del 2013

PANTEÓ DE LA FAMILIA ARQUER-MORATO AL CEMENTIRI DE CARDEDEU

El panteó, segons fonts orals, va ser projectat per Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937] autor del projecte del Cementiri, i Arquitecte Municipal de Cardedeu, per encàrrec de Francesca Arquer, Vda. Diviu, veïna de Barcelona i estiuejant a la població vallesana.

Hom reprodueix sempre unes observacions – escrites en llengua castellana, perquè fer-ho aleshores en llengua catalana equivalia a signar l’exclusió social – de Raspall en relació als fossars :

El cementiri ha de ser: sentimentalment artístic, artísticament trist, constructivament seriós, sòbriament monumental, pictòricament romàntic. Decorativament místic. Simbòlicament religiós.

El cementerio debe ser: sentimentalmente artístico, artísticamente triste, constructivamente serio, sobriamente monumental, pictóricamente romántico. Decorativamente místico. Simbólicamente religioso.

Estilísticament, el panteó de la família Arquer-Morató , és una construcció que respecta l’harmonia del conjunt, i com els altres grups d'enterrament projectats per Raspall , serà un exemple seguit per altres panteons similars construïts amb posterioritat.



La descripció tècnica és extremadament breu i fins ‘injusta’ amb l’obra : El panteó s'alça sobre un espai quadrangular i és fet en pedra granítica, de grans blocs. La coberta és a quatre vessants. La part d'accés al panteó està composta de dues columnes que reposen sobre grans basaments i a sobre d'ells un arc de mig punt. Sobre la coberta hi ha una creu de pedra. A la part posterior hi ha una finestra d'ull bou. L'interior és un petit espai en marbre amb les tombes a cada costat i un Crist al front. Inscripció a l'interior.


És del tot recomanable la lectura de l’excel•lent treball de l’arquitecte Lluis Cuspinera i Font , i de la restauradora Carme Clusellas i Pagès : http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48264/51284

Perquè Cardedeu no disposa d’un Catàleg i/o Mapa del seu Patrimoni Històric i Artístic ?.

Malgrat el creixement , quasi exponencial de la població – sobretot des dels any 70 del segle XX – sembla que la gestió dels afers públics, està – en bona mesura – en mans ‘catalanes’.