dijous, 31 de gener del 2013

CAPELLA DE SANTA DIGNA DE LLERONA. LES FRANQUESES DEL VALLÈS ORIENTAL

Demanava a la propietat del Mas Santa Digna que em permetessin accedir a la Capella per retratar-la, fins aquesta data, el permís no ha arribat.

Amb catalana puntualitat rebia les imatges sol•licitades a l’Arxiu Gavin del Monestir de les Avellanes, a la Comarca de la Noguera.

La descripció tècnica ens diu : Capella de planta rectangular amb absis, els seus orígens es remunten al segle XII, però va ser refeta al segle XVII i recentment ha estat objecte d’una restauració.



La façana és formalment molt simple, plana i rematada per un campanar d’espardenya situat axialment, que no amaga la coberta de teula àrab de dues vessant que la tanca superiorment acabada amb una senzilla imbricació. No té més elements compositius que la porta d’entrada amb forma d’arc de mig punt adovellat,i al seu damunt una finestra d'ull de bou.

El nostre agraïment – una vegada més – al Josep Sansalvador Castellet, de l’ Arxiu Gavín, del Monestir de les Avellanes
25612 - Os de Balaguer - Lleida
http://arxiugavin.wordpress.com/
http://monestiravellanes.wordpress.com/
http://www.monestirdelesavellanes.com/
Tel. 973 438 006 extensió 1340
Fax. 973 438 038
Mòbil 689 52 02 78

Reiterem la nostra petició des de coneixercatalunya@gmail.com a la propietat per tal de retratar la Capella.


El Josep Salvany Blanch ( Martorell, 1866 + Barcelona 1929), en recollia una imatge l’any 1915. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya. Entre aquesta imatge i les de Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), cal situar la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la signatura de la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937, i el llarg període de repressió de la dictadura triomfant. El resultat és evident, es perdia un preciós retaule. L’aplicació de l’article 155 s’enduia del Museu de Lleida obres d’art adquirides de forma legal. L’art i el franquisme/postfranquisme tenen des de sempre una pèssima relació.