De l'edifici, situat al començament de la carretera de la Rabassada , en un terreny boscós al peu de la serra de Collserola, llegim que fou construït per encàrrec de Gabriel Lluch – ens dol reiterar-nos en això, però quin Gabriel Lluch ?, l’Alcalde de Barcelona D. Gabriel Lluch Anfruns ? ,... agrairem la resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com - com a casa d'estiueig. Anys més tard la compraria l’escultor Robert Chaveaux Davin de Vasconcel, que va fer ampliar la torre al mateix Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965 ; segons el plafó explicatiu posteriorment serà la seu de la fàbrica de cosmètics Vasconcel.
De la descripció tècnica llegim : Tipus de petit palau amb tres plantes amb una superposició funcional característica dels palaus: planta baixa semienterrada aprofitant el desnivell natural del turó, plant pis amb rebedors, sales, saletes d'estança, menjador i biblioteca. Planta segona on hi ha els dormitoris i un segon pis on hi ha les golfes amb accés al terrat. La façana s'estructura a partir d'uns volums de cossos geomètrics dividits en tres parts diferenciades fent una portalada triangular amb llisa apuntada en la crugia central. A la part exterior hi ha combinació de majòliques de trencadís blanques i blaves combinades amb arrebossat blanc, totxo vist i estuc. Decoració de llums i reixes de ferro forjat.
No es fa esment de la torre del moli de vent.
Tampoc de la possible ‘capella’
En aquest enllaç ; http://www.canals-art.com/100anyscat.html
Trobàvem una descripció més escaient ;
L'edifici, una obra primerenca d’aquest arquitecte, combina els falsos carreus de morter vermell amb els estucs blancs i la ceràmica blava. Tota aquesta edificació té un aire encobert de castell, amb finestres d'inspiració gòtica, de l'ampit de les quals pengen plafons amb ceràmiques blanques i blaves com si fossin rebosters medievals, mentre que grups de quatre rajoles en punta sesituen a les impostes com a senyals heràldics. A la façana posterior, dues finestres baixes adopten la forma d'un escut d'armes, sobre les quals es creuen diagonalment els barrots de les reixes i creen un dibuix de florons. És una arquitectura volumètrica, de trencament de línies, on, dins el buit del fals arc apuntat, penja un escacat blau i blanc de ceràmica, com si fos una cortina plegada. La porta té la llinda inclinada a 45º, trencada per un plafó de ceràmica i un permòdol gegantí que quasi arriba a l'eix dels batents; el simulacre de torre es corona amb un immens pebeter suspès per quatre peus extraplomats, i la puresa geomètrica del triangle isòsceles de la gran porta del semisoterrani resta interrompuda pels pilars, que converteixen les parts més baixes en finestrals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada