divendres, 14 de setembre de 2012

LA MASIA DE SANT HILARI D’ABRERA

No hi ha cap mena d’indicació per arribar fins al carrer, al final de la urbanització del mateix nom, des del que se’m fa visible la part posterior – molt malmesa- d’aquesta casa documentada el 1252 al testament de Ramon de Voltrera, senyor del castell, que deixà, juntament amb la casa de Sant Hilari, al seu fill homònim, Ramon de Voltrera.

Al segle XVI la finca s'anomenava Quadra de Sant Hilari.

A la primera meitat del segle XVII apareix documentada al "Llibre de la cobrança de l'oli", on es registraven els lliuraments periòdics d'oli a l'església.

la construcció actual – molt, i molt deteriorada - correspon bàsicament a la reforma de principis del segle XX (1913-1914) i alguna altra menor de més recent, com la construcció d'un nou portal sobreposant-se a l'original, que es veu mig cegat, sota seu. Els bancs, el rellotge de sol i les motllures que ressegueixen les finestres i llurs ampits, són de dita reforma. L'interior també ha estat molt canviat.

Em sorprenia llegir :
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Edifici
Ús actual: Residencial
Titularitat: pública

Únicament un gos amb clares senyals de passar gana, em venia a rebre, i en adonar-se’n que no duia res per oferir-li [ desconeixia la seva trista situació ], em deixava dur a terme la meva tasca de retratar aquesta en un temps magnifica Masia de tipus basilical, amb el cos central més aixecat; està formada per planta baixa, pis i golfes.


La façana principal està orientada cap a migdia. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, té una finestra i un pedrís a cada costat. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb motllures de pedra acabades en caps de terracota, que representen diferents besties.



A la mateixa alçada hi ha un rellotge de sol esgrafiat que data de l'any 1911 i que està coronat per un gerro de flors de pedra. És de tipus vertical declinant i té molt esborrades les línies horàries i les xifres.


Les golfes, al cos central, tenen dues finestres d'arcs de mig punt amb un ampit motllurat de maons de dos colors. La teulada, a dues aigües perpendiculars a la façana principal i trencada pel cos central de les golfes, acaba amb un ràfec sostingut per permòdols.


Si com diu la fitxa de patrimoni l’edifici és de titularitat Pública, a qui pertoqui , els hauria de caure la cara de vergonya.