dijous, 16 d’agost del 2012

SANT QUIRZE I SANTA JULITA. SANT QUIRZE DEL VALLÈS

Em portava fins a Sant Quirze del Vallès en aquesta ocasió un deure penós com és sempre el d’acompanyar a les persones que acaben de patir el traspàs d’un esser estimat.

Em sorprenia sentir respecte de l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita , la nova o vella ?

Les noticies històriques daten un primer temple l’any 1114, aleshores únicament es podia parlar – en el millors dels casos – de parròquia, ja que Sant Quirze es constituirà com a municipi el 1832 per segregació del de Sant Pere de Terrassa.

Sembla que va fer-se una reforma cap al segle XV, de la que únicament en tenim testimoni per l’existència d’un retaule gòtic del segle XV, part del qual és actualment al Museu Diocesà de Barcelona i on s’hi representen fragments de la vida de Sant Quirze i Santa Julita.

L’ampliació del temple els anys 1701-1702, realitzada pel mestre d’obres Joan Picassó de Cardedeu, va provocar l’enderrocament de l’anterior – això era una pràctica molt estesa en aquella època - ; els materials enrunats s’utilitzaven per construir l'obra nova.

Aquesta va ser la causa de la desaparició d’una altra església antiquíssima que havia existit al terme de Sant Quirze : la de Sant Pere dels Torrents (citada ja l’any 1150 en el Cartulari de Sant Cugat) i que estava situada tocant a Can Barra, en el paratge conegut pel “camp de Sant Pere”. A l’any 1698 el sabadellenc Joan Dosta va transportar els materials procedents de l’enderroc de Sant Pere a la nova parròquia que es construïa en aquell moment.

No s’acabarien aquí les peripècies vitals del temple parroquial ; des de la reforma del campanar que es remunta a l’any 1912 quan va instal•lar-s’hi el rellotge, a la mal dita guerra civil – jo en dic genocidi contra Catalunya – en que es va destruir l’altar d’estil barroc del 1708, l, obra de l’escultor Joan Vila, natural de Palautordera, i decorat pel daurador sabadellenc Miquel Ferran el 1722; fins anys 60 quan l’escultor Francesc Juventeny i Boix, aixecarà l’altar que encara és conserva.





Quan s’aixecava l’edifici al començament del segle XVIII, malgrat no tenir dades censals fiables, ja que el lloc depenia de Sant Pere de Terrassa, els fidels potencials eren menys d’un miler.

El cens de Sant Quirze és de  20241 habitants de dret a tancament de l'any 2023, és decebedor que no compti - encara - amb un Catàleg de Patrimoni en línia. 

Al costat d’aquesta església – compartim parcel•la registral – s’ha aixecat un nou temple, hom pensa que per encabir – si fos necessari un major nombre de fidels -, però sens dubte no ha estat aliè el fet que justament sigui Sant Quirze del Vallès, el lloc on la comunitat de Testimonis Cristians de Jehova, té un dels majors locals – sinó el més gran – de tota Catalunya, possiblement d’Espanya, i fins del sud d’Europa.




Sant Quirze del Vallès s’ha decantat pel model anglès del (suburb), espais verds, paisatges oberts,... i lògicament l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita , recordava- recorda encara – el model clàssic i tradicional de poble.

En la greu situació econòmica en que es troba el país com a conseqüència al ensems de la corrupció, l’estultícia, el nepotisme,... de les classes privilegiades – no únicament dels politics, que també – caldrà veure si és possible mantenir un model de vida, tant i tant allunyat de la nostra realitat, social, religiosa, econòmica,...

Temps al temps.

Que sant Quirze, Santa Julita   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.