dilluns, 9 de juliol del 2012

LES FLORS DE L’EMILI SALA CORTÉS A LES ESCOLES DEL PATRONAT TOLRÀ A CASTELLAR DEL VALLÈS

Cercava les ‘flors de ‘Emili Sala Cortés’ a l'edifici de les escoles del Patronat Tolrà (conegudes popularment com "Les Monges");com ho havia fet abans al Palau Tolrà, a l’església de Sant Esteve de Castellar, als rentadors del carrer de la Baixada – actualment hi ha un Bar - , o a la Capella de Nostra Senyora de Montserrat.

El majestuós edifici rectangular, té planta i pis, amb el cos central més elevat, amb un coronament esglaonat i amb una escultura del promotor, decorada amb elements d'estil clàssic. El retratava justament per il•lustrar aquest petit apunt.


Construït entre el 1892 i el 1894, per encàrrec de Emilia Carles Tolrà, vídua de Josep Tolrà i Avellà, s'inaugurava el 3 d'agost del 1895.

Actualment es la seu de l’Escola Concertada anomenada ‘La Immaculada’.

L'escola funcionava des del 1862 (abans de la construcció de l'edifici actual), quan Josep Tolrà i Avellà, va sol•licitar al beat Pare Francesc Coll, fundador de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, l'assignació d'una comunitat religiosa al poble de Castellar del Vallès, per atendre l'educació i formació religiosa dels infants.

Possiblement algú té una fotografia on apareix l’arquitecte Emili Sala Cortés, li agrairem moltíssim que ens ho digui, i/o en la faci arribar – amb la millor resolució possible - a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fins a dia d’avui únicament hi ha una imatge de l’Emili Sala Cortés, un bust que incorporava en el seu magnífic treball sobre el Marquesat de Sant Esteve de Castellar, el Manuel Navas Ortiz, autor juntament amb la Maria Teresa Esteve i Soley, d’aquest treball, tant valorat en els cercles intel•lectuals de Catalunya, com desconegut a casa nostra.

Rebia un e.mail del Xavier Sala, rebesnét de l'Emili Sala Cortès, que en relació a les dades que hem anat publicant ens fa un parell d'esmenes.

1. No el van enterrar a La Garriga sinó al Cementiri de Montjuic
Ens deix un enllaç a l’esquela que es publicava a La Vanguardia:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/06/08/pagina-1/33303354/pdf.html

2. La seva esposa es deia Carme Comas Garrigó. La inscripció del llibre de defuncions de la Garriga està feta a mà, i assumim l’errada en la transcripció.


Ens remet també la fotografia d’un retrat que li van fer, i en el que no podem llegir l’autoria de l’artista-pintor.