L’itinerari parteix de la carretera que des de Guardiola porta fins a Sant Julià de Cerdanyola en el primer viratge, força tancat, un rètol ens indica Les Nou Fonts. A l’altre costat de la carretera un petit pla en permet aparcar el cotxe i prenent els nostre estris per caminar iniciem la nostra breu excursió.
Primer baixem un tros de camí força dolent i ple de pedres. Un pont ens permet el pas fàcilment per damunt de les aigües del riu de Cerdanyola, simplement és una palanca cimentada d’un tres metres, però almenys al dia d’avui les aigües baixaven amb força.
Ens cal superar un viarany estret i mal condicionat, amb moltes herbes i entre elles ortigues que ens molesten i causen fiblades a les cames. La naturalesa és mostra amb tot el seu esplendor i els matis dels diferents verds són una mostra de l’exuberant vegetació. El camí és visible però els arbres, drets i caiguts, i l’herba ens entorpeixen el pas. Segurament hem de considerar també la pluja caiguda darrerament.
Sentim el remor fort de l’aigua i finalment arribem a l’indret. Una cascada d’aigua baixa impetuosa i sorollosa per sobre de la balma (25-30 m. de caiguda) fins al gorg inferior. Les diferents fonts són unes perdudes, altres malmeses, altres rajant un doll abundós de líquid element. Una taula de ciment amb els seients al voltant, sota els rajolins que cauen de la balma, protegit per l’atenta mirada d’un drac de pedra, crida l’atenció de la Rosa, i serà finalment la imatge d’aquesta crònica.
Més enllà se’ns mostra un mur que havia estat protegint l’espai i dues taules de pedra mig derruïdes que ens indiquen palesament, alhora que el estralls del temps, que el lloc a quedat força oblidat. A dia d’avui t no sembla apropiat per cap activitat d’aplec o similar, i per fer una fontada hi ha llocs més agradables i preparats.. Els anys passen per tots, i també per aquest lloc que els anys han fet envellir.
Tota la raconada és ombrívola i tancada pels cingles que l’envolten.
Consultàvem a l’ajuntament de Sant Julià sobre antigues activitats i molt amablement la senyoreta en qui varem parlar va fer unes consultes amb gent gran del poble i va comunicar-nos que no recordaven cap cosa especial. Hem de felicitar a la senyoreta pel seu interès i amabilitat en donar-nos resposta a la nostra pregunta.
El lloc (segons l’Enciclopèdia Catalana) pertany a Guardiola de Berguedà. Ens expliquen que quan hi arribava el carrile, era tradició tant per les persones de l’entorn, com per les que venien de lluny , fer “fontades” a la font de l’Avellaner (actualment canviada d’emplaçament pel nou traçat de la carretera), i que s’apropaven també a Les Nous Fonts, quan l’aglomeració provocava una manca d’espai ala font esmentada primerament.
No hem contestat tant àmpliament a l’amic Lluis Álvarez com voldríem; dissortadament l’any 1963, degut a la competència i major rendibilitat del transport per carretera del ciment de la Pobla, l'empresa concessionària de la línia Guardiola-Clot del Moro es veurà en l'obligació de clausurar-la; l'incipient tràfec rodat, ajuntat amb la disminució de carbó, la decadència i continuïtat augment del dèficit, feren prendre a la Companyia (dirigida des de Barcelona) aquesta postura d'arraconament i oblit , primer de la línia fèrria, i darrera seu del Berguedà mateix.
Fotografia: Rosa Planell Grau
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada