dimarts, 26 de juny de 2012

MAS LLADÓ, ABANS LLEDÓ D’OBIOLS. AVIÀ. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

Superàvem el Pont Nou d’Orniu, en el nostre camí fins la casa senyorial que s’alça al davant de la Colònia Rosal; el Mas Lladó, esmentat Lledó al fogatge de 1553, on habitava Joan Ledo, l’indret era aleshores a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Posteriorment la trobem a l'Amillarament 1862: manso Lladó i caseta del Lladó de José Montorsí de Berga. L'any 1914 era de José i Dolores Montorsí i Massana.

LLEDÓ, ara LLADÓ, ' fruit del CELTIS AUSTRALIS o Lledoner. Aquestes ‘malifetes’ obeeixen al fet que la major part dels ‘escribes’, no entenien la nostra llengua. Altrament, tenien instruccions molt clares de posar tants pals a les rodes com fos possible. Això és ‘l’amor dels germans espanyols’ del que gaudim a cor que vols des del 11.09. 1714


És un dels masos més antics del terme, tot i que les successives reformes han anat amagant els elements originals. L'actual propietari ha realitzat una sèrie d'obres per tal de retornar a la casa el caràcter d'edifici medieval, de manera que molts dels elements que en ella trobem són reutilitzats d'altres llocs o realitzats imitant els que podrien existir en l'edat Mitjana. Es difícil esbrinar si el que s'ha fet és perquè realment existia o es deu a la voluntat historicista del propietari. La major part de l'obra correspon als segles XVIII i XIX.


En la descripció de l’edifici llegim a ;
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08011

S'explica ; Masia de planta irregular a la que es van unir diferents cossos que formen una estructura rectangular allargassada. El conjunt edificat està format per: el mas, l'església, una torre, i una casa que es troben units formant una filera. La casa de l'extrem nord es troba tancada amb un baluard per la façana de llevant. El mas principal es situa a l'extrem sud i és cobert a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent i conserva l'estructura clàssica de planta, pis i golfes amb porta central adovellada, conservant un escut nobiliari en alt relleu a la dovella central.

Al mas es va afegir un cos per la façana de llevant, cobert amb teulada a una vessant i amb un frontó esglaonat que s'aixeca sobre el mur que separa aquest afegit del mas antic, element que li confereix singularitat al conjunt. En aquest cos afegit es van instal•lar tres finestres gòtiques que es van treure d'altres edificis, però només sabem que una d'elles (la de la façana sud que forma un arc conopial) es va portar d'una casa que s'enderrocava al nucli antic de Santpedor (Bages), desconeixent la procedència de les altres dues (apuntades trilobulades). Al costat d'aquest cos s'alça la capella, dedicada a la Mare de Déu de la Salut (GAVÍN, 1985:19), imatge que trobem a la font exterior. Unida al mas a través d'un cos més modern en el que es van instal•lar dues finestres: una geminada romànica a la façana de ponent, i una geminada gòtica a la de llevant, i en el que es va obrir una galeria amb dues columnes de pedra. L'església és un petit edifici al que s'accedeix des de l'interior, amb dues finestres a la façana de ponent i aquesta rematada amb un frontó esglaonat (en el que es va inspirar la decoració del mas) i una creu de ferro al mig. Al costat de l'església hi ha una torre quadrada amb porta adovellada moderna, una finestra geminada al primer pis, rematada amb triple obertura d'arcs de mig punt a la part superior i coberta amb teulada a quatre vessants.

A continuació es troba la vivenda dels amos i la vivenda dels masovers, edificis probablement construïts a finals del segle XVIII i que per la façana de llevant tenen unes galeries amb arcs de mig punt a les dues plantes i donen a un jardí i hort que queda tancat per un baluard. Al costat de la casa s'alcen uns coberts que s'utilitzen com garatge i que es caracteritzen per tenir tres portes en forma d'arc apuntat de maó. Davant de la casa, al camí d'accés hi ha una font amb una fornícula de maons i una imatge de Mare de Déu de pedra al seu interior. La base de la font està decorada amb dues rajoles dels oficis que representen una font i dues aiguadores.