dilluns, 28 de maig de 2012

CAN RODÓ I LA CAPELLA DE SANT FRANCESC A SANT FELIU DE CODINES

M`aturava a retratar la magnifica casa assenyalada de números 2 i 4 a l’avinguda de Catalunya de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental.



L’edifici fou aixecat a principis del segle XX, pertanyia a la branca noble de la família Déu, una de les famílies més influents a Sant Feliu durant molts segles.
http://www.santfeliudecodines.cat/pdf/historia.pdf

He vist escrit aquest cognom amb i sense accent; al diccionari de l’ Institut d’estudis Catalans trobava :

2. DEU f.
Font natural; corrent d'aigua subterrània.
| Llinatge existent a l'Empordà, Girona, Barcelona, Vallès, Penedès, Tarragona, Reus, etcètera; afegiré Sant Feliu de Codines de forma expressa.

DÉU m.: cast. dios.
I. Ésser sobrehumà al qual s'atribueix una acció damunt el món o una part del món i al qual és degut el culte dels homes.

S’atorgava al segle XVIII un escut d’armes a Don José Deu y Montagut, natural de Sant Feliu de Codines :
Catalán. Partido: 1º, de gules, un castillo de plata, abierto y aclarado y mazonado de sable, en la almena central, cargada de una D, sobre el homenaje, una águila de oro; 2º, de azur, un monte flordelisado, superado de una corona antigua, también de oro. “Escudo concedido a Don José Deu y Montagut, natural de Sant Feliu de Codines, en Cataluña por el Rey D. Fernando 6º en Aranjuez a 5 de julio de 1757. Privilegium Audientiae”. [P. MR. RIGALT, MS].
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/DEU.html

L'any 1749 la família de Can Déu Ric va fer construir una capella al costat del casal, és la capella de Sant Francesc que encara es conserva.

La casa es coneix avui com Can Rodó, d’aquesta nissaga era Laureano López Rodó, polític , jurista , catedràtic i advocat l ( Barcelona , 18 novembre de 1920 - † Madrid , 11 març de 2000 ), que fou ministre durant el règim franquista, i responsable dels Plans de Desenvolupament Econòmic i Social, que possibilitarien l’accés dels espanyols a la modernitat; la gent gran de Sant Feliu de Codines, recorden que sentia veritable passió per la Vila.

Llegia de la descripció tècnica de l’edifici : Edifici entre mitgeres enrederint la línea de la façana de la resta del carrer. Compost de planta baixa i dos pisos i de coberta plana limitada per una balustrada que inclou un frontó que porta incorporat un rellotge; el conjunt de la composició es complexa, doncs apareixen tres cossos: el central sobresurt de la resta i és de composició plana i simètrica, el del costat sud d'igual tractament que el central i el del costat nord que està edificat en dues fases de tractament formals diferents perjudicant la composició clàssica de la plaça.


No trobava ningú per demanar-li que em permetés accedir a l’interior de la capella de Sant Francesc.

Fa mal de cor l’estol de fils que pengen pel davant de la casa. I això malgrat ser aquest un mal costum dissortadament molt estès per arreu.