dimecres, 18 d’abril de 2012

SANTUARI DEL TALLAT. CATALUNYA

Veníem de Rocallaura l’Encarna, el Lluis i l’Antonio, havíem tingut una xerrada molt cordial amb el Joan al carrer del dipòsit de l’aigua, però el nostre desig de retratar la imatge de Nostra Senyora del Tallat, es veia frustrat una vegada més; superàvem la ventada, i remuntàvem els camps plens de verdor per arribar-nos fins al mirador del Tallat, a 787 metres d’altitud, on s’aixequen les restes del santuari d’estil gòtic que data de segle XIII.




D’aquest recinte rectangular, tancat amb una porta d’accés de mig punt adovellat, trobem la següent informació :

Des del 1081 hi ha documentat un petit castell, o millor una torre de defensa, del Tallat, i poc després el lloc és esmentat com un eremitori.

L'any 1354 hi fou fundada l'església amb el nom de Santa Maria del Puig del Tallat.

El 1372 encara es parla d'una capella eremitana i l'any 1475 se situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu vora la font de la Mare de Déu, situada prop del santuari i coberta amb una volta de mig punt. Fou en temps del rei Joan II, que faculta el sagristà del Tallat “per a poder postular, per tots els seus regnes”, a l'objecte de reedificar un magnífic edifici, inaugurat després pels Reis Catòlics.


Fou el mateix Ferran el Catòlic, des de Valladolid, qui va disposar, el 1509, que es fessin càrrec del santuari del Tallat els monjos del monestir de Poblet, amb el títol de priorat. Aquesta dependència del Tallat va durar fins al 1822, quan, a causa de la inseguretat dels temps, els monjos de Poblet acorden abandonar el Tallat i el dia 8 de març del mateix any la imatge de la Mare de Déu , - que segons la tradició - havia estat portada a Solivella per evitar-ne la seva profanació i/o el seu robatori, va retornar miraculosament al seu Santuari del Tallat; aleshores va ser traslladada fins l’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura, on sembla trobar-se a casa, i on és venerada actualment. No He pogut – fins al moment- aconseguir una imatge de la Mare de Déu del Tallat, i una noticia de premsa em feia entendre els recels de les Germanes de l’associació Família Llum i Vida de Rocallaura.

L'any 1835 i següents foren subhastats tant els terrenys com el mateix santuari, començant així la destrucció i el desmembrament.

Gràcies al Josep Salvany Blanch l’any 1919 tenim una fotografia de Nostra Senyora del Tallat.


Les restes conservades i la documentació disponible permeten reconstruir a grans trets la seva fesomia. L'edifici, que ja era pràcticament acabat el 1509, formava un conjunt compacte, tancat, de planta rectangular. Les dependències s'organitzaven a partir d'un pati, que tenia una galeria porticada al costat N, i al qual s'obria l'església, reedificada en 1804-05. Així el Tallat presenta en la seva concepció un nou plantejament arquitectònic, més pròxim al renaixement, tot i que la seva ornamentació escultòrica i elements com el porxo de la galeria són encara magnífics exponents del darrer gòtic. Aquests elements ornamentals, testimoni de la passada sumptuositat, foren arrencats i posats a la venda al principi del segle XX. El santuari fou un grandiós edifici gòtic florit, com encara avui ho indiquen les seves importants ruïnes i les restes de portes, finestres, la galeria gòtica que ara es troben al castell de Santa Florentina de Canet de Mar, al Museu del Cau Ferrat de Sitges i a altres llocs (la creu del Miracle, bell exemplar gòtic que féu alçar com a ex-vot el capità Miró de Granyanella, és al Mas de Misericòrdia de Reus.

El 1954 la imatge fou coronada canònicament per un breu de Pius XII.

El 1970 es constitueix l’associació d’Amics del Tallat, que han recuperat la propietat del santuari, obert nous accessos i rehabilitat l'antiga cisterna i dependències.

El 1975 se celebrà el primer aplec del Tallat (el penúltim diumenge d'agost) després de 150 anys d'abandonament, una imatge de la Mare de Déu, fou alçada novament al mateix lloc.

Un gran nombre de pobles i viles de les rodalies ¡, i les comarques veïnes, la Conca de Barberà, la Segarra, i àdhuc de les Garrigues hi realitzen anualment processons i romeries.