dimarts, 24 d’abril de 2012

SANTA MARGARIDA DE BIANYA. LA VALL DELS SENTITS

La Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs irigaray Lopez , ens envien una crònica de l’església de Santa Margarida de Bianya, que sortosament manté la seva condició de parròquia i regularment s'hi celebra culte.

No hi ha gaire informació pel que fa al topònim, i recollim la hipòtesis que defensa la seva procedència del llatí ‘amnis’ riu o torrent, i el prefix també llatí ‘bi’, dos; això té una clara relació amb el fet que la riera de Bianya, és formada per la de Sant Ponç d'Aulina i el torrent de Santa Llúcia de Puigmal. Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Es tenen notícies d'una edificació en aquest indret ja pel segle IX. Va ser donada l'any 858 al monestir de Riudaura per part del comte Guifré de Besalú, amb motiu de la consagració del temple monacal. Aquest document però, ha estat posat en dubte per alguns historiadors, i conseqüentment la primera aparició indubitada en un document públic serà l'acta de dedicació de Sant Andreu de Socarrats de l'any 1117.

A partir del segle XIII va passar a estar sota la tutela del monestir de Sant Joan les Fonts, fins que en el 1357 va ser annexionada a la Corona. Pocs anys després, Pere III es va vendre una part dels seus drets sobre ella, així com sobre altres temples, castells i pobles, per finançar la guerra de Sardenya.

Va patir molts desperfectes en els terratrèmols del segle XV. Per això la planta del segle XII va ser profundament modificada i costa identificar la fisonomia romànica original.


D'una sola nau, en època posterior s’obriren a banda i banda unes capelles laterals a manera de creuer. La capçalera és formada per un absis que té tres finestres amb arc de mig punt, una cornisa i un fris sostingut per mènsules. A la finestra central de l'absis podem veure la imatge gòtica d'alabastre policromat de Santa Margarida.

L'existència d'una petita àbsida al costat nord ha motivat la creença que l'església era al principi del planta basilical o bé d'una nau amb transsepte. La sagristia, afegida al costat sud, ocupa l'espai on se suposa que hi havia l'altra àbsida pariona.

En el mur sud, actualment protegida per un porxo de factura posterior, podem veure les restes d'una antiga porta, potser l'original del temple romànic. Si realment fos la porta original, aportaria llum sobre la possible estructura del segle XII, doncs ens trobaríem amb un temple de nau única, transsepte i tres absis. Incomprensiblement, l'arc de mig punt que la forma ha estat netejat i destacat, mentre que per la part exterior un plafó d'anuncis l'oculta parcialment.

El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX.