dilluns, 16 d’abril de 2012

SANT SALVADOR D’ADRAÉN ; O EL SANT EMBOSCAT. L’URGELL SOBIRÀ.

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, sortíem amb la idea de passar un matí agradable cercant un lloc que creiem – santa innocència - eren fàcilment localitzable. Portàvem la reproducció impresa de la fotografia d’un planell indicador del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Alguns lectors penseu potser, que cercar un lloc, fer unes fotografies, buscar informació i publicar un breu resumen de la història i condicions de l’edifici, per fer conèixer una mica més la nostra Catalunya sembla un treball fàcil.

Buscàvem l’ermita de Sant Salvador d’Adraén. En cap mapa hi havia un itinerari assenyalat, només una pista de terra que sortia de la carretera de Gósol a la Seu d’Urgell, i en punt dels Plans de Sant Salvador el dibuix d’un monument religiós.

Vam seguir la pista fins un punt que porta a una, suposem, antiga pedrera on ens va semblar que perillava la integritat del cotxe i per suposat la nostra, feiem marxa enrere i tornàvem per la mateixa pista; ens trobàvem una parella que també feien fotografies, i ens diuen que pel camí que han fet ells, venien d’Ortedó, no hi ha cap ermita ni res que s’hi sembli.

Decidíem encomanar-nos al Sant, i deixàvem el vehicle per endinsar-nos al bosc, va ser feixuc , literalment en va caldre regirar entre els arbres en la nostra recerca de l’ermita. Finalment, cansats de caminar entre mig de pins, pinassa, troncs trencats i ressecs, soques mal tallades i punxes de rosella quan érem a punt de deixar-ho, vam entreveure entremig d’uns arbres l’aparença d’una paret, i al•leluia davant nostre lluïa esplendent la petita ermita de Sant Salvador, i l lògicament una pista no assenyalada enlloc que hi conduïa.


Buscar documentació també ha estat una altra aventura. Artísticament no té res a destacar; edifici de forma rectangular, sense absis ni campanar, amb parets fetes de pedra amb argamassa i ciment, i un sostre de teules de diferents formes i època.

Una finestra il•lumina l’altar i ens meravellem perquè a la porta hi ha un finestró que ens permet fer una fotografia del seu interior; l’Antonio Mora Vergés, en diu ‘ la tècnica Olympus’. Dins, les parets destaquen pel seu color blanc i el conjunt és molt net i polit. Flors i espelmes acompanyen la imatge del Sant.


Exteriorment té tot l’aire d’una antiga capella, potser romànica? Que es va engrandir i reforçar posant un contrafort en l’inicií de l’obra nova. Una pedra negra en la paret prop de la finestra de l’altar porta una data 1908 i una creu. Creiem que és la data de la reforma.


Hem trobat dades que parlem d’aquest lloc com una part de l’itinerari de la “Ruta de la Sal” que des de Cardona i passant per Sant Llorenç de Morunys, Fórnols, Sant Salvador i el Santuari del Boscalt abastia en el sud de França les comarques del Capcir, Conflent, Vallespir i Rosselló arribant fins a Perpinyà i Carcassona.

El diumenge abans del 5 d’agost es celebra un aplec.

He de parlar de la tranquil•litat i la pau d’esperit que ens envoltava.

En aquest cas podríem reformar la frase i dir: El bosc no ens deixava veure l’ermita.

1 comentari:

Kikerius ha dit...

Ahir, 19/04/2014, vàrem fer l'excursió desde Adraen buscant l'ermita de Sant Salvador i ens va passar el mateix. No hi havia forma de trobar la..!! A la fi ho varen aconseguir després de moltes voltes per el bosc. Després varem veure que estava a uns 50 metres escasos del camí però sense visibilitat. Actualment quan s'arriba a una explanada amb un diposit d'aigua veureu una boca de reg dintre d'una piràmide metálica verda. A l'esquerra surt un camínet que va directament a l'ermita. No hi ha cap indicació enlloc. Sembla com si es volgués preservar l'entorn de masses visites. Per altre banda, comprensible veient la tranquil·litat del lloc.