divendres, 13 d’abril de 2012

SANT MIQUEL DE LA GUARDIA DE LES MASIES DE RODA. OSONA. CATALUNYA

Quan assolíem una mínima elevació que ens permetia veure el Ter, creuàvem la línia invisible del terme de les Masies de Roda, sortíem del terme de Manlleu justament per poder-lo veure.

Ens arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, fins l’església de Sant Miquel de la Guardia, que atén les necessitats espirituals d’un nucli relativament modern d’habitatges. El topònim evoca clarament la funció d’aquest indret en altres èpoques.


L’església fou refeta l’any 1786 possiblement per atendre adequadament les necessitats del culte d’una feligresia creixent. Res doncs en aquest edifici ens recorda l’esglesiola romànica del segle XI amb categoria de parròquia, que mantindrà fins l’any 1116 en que per decisió del bisbe Ramon Gausfred passa a dependre del monestir de Sant Pere de Casserres.

Quan a la descripció tècnica trobem a :
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08116

Església d'una sola nau de planta rectangular, amb l'absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre tramades per arcs torals sostinguts per pilastres adossades als murs laterals. Una cornisa motllurada recorre el perímetre de l'església, al nivell dels capitells. Als peus de la nau hi ha el cor, sostingut per una volta rebaixada. A l'extrem sud-est hi ha adossada la sagristia, amb la coberta exterior d'un sol vessant. Tant la porta d'accés a l'interior des del presbiteri com la finestra orientada a l'exterior del temple presenten les llindes gravades l'any 1786. De la mateixa manera, el portal d'accés a l'interior del campanar, situat al presbiteri, presenta la mateixa data gravada.


La façana principal presenta un portal d'accés d'arc escarser bastit en pedra, damunt del qual hi ha un rosetó adovellat amb vitralls acolorits.


El campanar de torre, adossat a la sagristia, és de planta quadrada, amb la coberta de pavelló i quatre finestrals allargats de mig punt, situats a la part superior de cada un dels paraments. La construcció està bastida amb carreuons ben desbastats disposats en filades regulars, exceptuant la part superior que sustenta la coberta, bastida amb còdols i pedra sense treballar. A les cantonades hi ha carreus ben treballats.

Depèn eclesiàsticament en l’actualitat de Sant Pere de Roda de Ter.