dilluns, 23 d’abril de 2012

PONT MEDIEVAL DE MONTBLANC

M’aturava per retratar-lo des de la carretera superats escassament uns metres el restaurant Moli d’en Mallol; no s’escapen els montblanquins de la simplesa reduccionista nou/vell.

Desconeixem doncs a qui s’ha d’agrair la construcció i/o reconstrucció d’aquesta magnifica infraestructura del segle XII, que permetia superar el Francolí, i accedir a Montblanc [ aleshores Montblanch ] des del camí ral.

Hom tenint en compte la carta de poblament de febrer del 1163, per la qual s’ordenava a Pere Berenguer de Vilafranca, que traslladés el veïnat al tossal de Santa Bàrbara i que la nova vila portés el nom de Muntblanc. Fos aquest vilafranquí qui en decidís la reconstrucció.

Llegim que hi havia sengles arcs a cadascun dels extrems del pont, que van perdurar fins al segle XIX, quan van ser derruïts perquè dificultaven el pas dels carruatges.

Té quatre ulls d'arc rebaixat, els dos centrals de majors dimensions que els dos exteriors i contraforts, un dels quals ornat amb relleus escultòrics del segle XVII que, segons Josep M. Porta podrien ser rebutjos de la portalada de Santa Maria, i/o atès que l’esmenta’t edifici religiós no va conclòs segons el projecte inicial, part dels materials que hi anaven destinats foren col•locats al pont en una reparació del segle XVIII.