dimecres, 4 d’abril de 2012

MONTFALCÓ MURALLAT, O DEL DUC, INICIALMENT MONTFALCÓ D’OLUJA. LA SEGARRA. LLEIDA.CATALUNYA

Tot just començava a guanyar alçada el sol quan ens aturàvem el Tomàs Irigaray López, i l’Antonio Mora Vergés per retratar des de la carretera el turó on s’alçava el Castell de Montfalcó; origen de la vila d’aquest nom, integrada avui dins al terme de les Oluges a la comarca de la Segarra.


Llegim que fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya. Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043. Probablement Montfalcó va estar en un principi sota l'alt domini dels comtes de Cerdanya, que l'infeudaren a diversos nobles. Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró, i el 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà. El 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell. De l'any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d'Altés. Al 1172 serà propietat de Ramon de Cervera. L'any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera. Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el "castrum Monfalcon" era assignat a "Guillelmo filio meo" Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà. Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX.

Montfalcó , aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós, forma un recinte clos i murat, i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa ; conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases.


La muralla només es pot apreciar des de fora, està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairabé quadrada. Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment. Està construïda sobre el basament calcari natural del tossal amb una alçada que supera els 8 metres i una amplada de més de 2 metres, amb un perfil corbat. El portal d'accès a la vila closa, està format per una doble porta d'arcs de mig punt adovellats. La més interior, que es troba al mateix mur, és emmarcada per dos talussos que reforcen la paret i donen a un pati quadrangular. L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església; en un plano inferior s’aixeca avui un petit fossar.


Pel que fa al seu traçat urbà, es basa d'una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja, a partir del que surten petits carreronets amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s'hi troba l'antic forn.


Els habitatges situats al voltant de la plaça - on destaca una casa que sense dades que ens permetin corroborar-ho, podem imaginar que fou la del castlà, i eventualment la dels Cardona - tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.

Montfalcó necessita, i demana més d’una visita.

1 comentari:

Jose Manuel Estrada Gomez ha dit...

Tens un tour virtual de Montfalco Murallat aqui

http://www.extrapanos.com/panos/montfalco/tour/