dilluns, 2 d’abril de 2012

LLICÈNCIA ELS HE DONAT JO, MOLTA MÉS SE’N PODEN PENDRE

Visitàvem Les Oluges,a la Segarra, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, del topònim – gens pacífic – alguns en veuen un origen àrab, de al-uluj lloc d’infidels’. A tenor del que veia – i retratava – es refereix sens dubte a les empreses de serveis públics, que emparant-se en un Déu que només parla i entén la llengua castellana, i que es complau pèl que sembla en que els seus ‘fidels’ blasmin les esglésies que li han aixecat gents d’altres terres i llengües, s’han dedicat a la ‘ contaminació estètica ‘ de la major part del patrimoni històric i cultural del poble de Catalunya


Quan veig un transformador al costat d’una església romànica del segle XII – de fet sembla que comparteixen paret – sóc conscient que el lloc s’ha escollit de forma conscient i voluntària, amb la clara intenció de dessolar la terra.


Quan des del Castell jussà de les Oluges retrato el temple parroquial dedicat a Santa Maria – indefectiblement topo amb fils del ‘serveis públics, que curiosament son de capital espanyol ‘ – ; casualitat ?


Situat a Santa Fe faig una fotografia a la torre de Sant Pere – amb l’obligat manyoc de fils - ; casualitat ?.

No certament, parlo de la Segarra on el lloc ‘ no és problema’ dissortadament, el molt just es causalitat, allò que deia suara de la clara intenció de dessolar la terra.

L’himne català recull en una de les seves estrofes :

Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.

Doncs això, que continuen amb la tònica de sempre, hacella i no emmendalla !